Valoració de les dades de l’IPC del novembre del 2025.
Les dades de l’IPC corresponents al mes de novembre ens mostren un nivell de preus que continua estancat en el cas de Catalunya, amb el mateix nivell de preus durat tres mesos consecutius. En canvi, cal destacar que els preus tornen a baixar al conjunt de l’Estat, tot i que, de moment, ho fan amb una intensitat mínima. Cal recordar que des del passat mes de juny els preus s’han anat incrementat progressivament al conjunt de l’Estat i, per tant, aquesta desacceleració en el nivell d’inflació és benvinguda. Avisàvem, en sintonia amb les previsions publicades pels organismes oficials i pels principals centres de recerca econòmica, que l’increment del nivell de preus responia a causes conjunturals, relacionades principalment amb un efecte base provocat per l’increment de preus energètics, en relació amb el mateix període de l’any passat i que aquesta situació s’hauria d’anar normalitzant durant els darrers mesos de l’any i els primers de l’any vinent. Amb tota la prudència necessària, de moment, estem constatant que durant el mes de novembre s’ha aturat la tendència inflacionista dels darrers mesos, la qual cosa podria suposar un punt d’inflexió que ens portés a una situació de normalització de preus durant els primers mesos de l’any vinent.
A Catalunya la variació interanual de l’IPC es situa en el 2,6 %, idèntic valor dels dos anteriors mesos. Per tant, se situa per sota de la inflació registrada al conjunt de l’Estat, que ha estat del 3 %.
Entre el grup de productes que destaquen per registrar un increment de preus més elevat hi trobem l’habitatge, que registra una variació de preus del 4,1 %. Cal destacar que, malgrat aquest comportament de preus superior al de l’índex general, el preu de l’habitatge, tal com el mesura l’IPC, desaccelera el seu creixement. Aquesta desacceleració s’explica fonamentalment com a conseqüència de l’abaratiment de les despeses energètiques associades a l’epígraf de l’habitatge i no ens hauria de portar a engany pensant que s’està reduint de manera real el preu de l’habitatge.
La variació mensual de preus per Catalunya ha estat del 0,3 %, una dècima per sobre de la variació mensual a l’Estat.
A l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 3 %,una dècima menys que el mes anterior (3,1 %) i quatre dècimes per sobre del mateix indicador per a Catalunya (2,6 %). Per tant, veiem com es trenca la tendència inflacionista dels darrers mesos, la qual cosa és positiva i caldrà veure durant els propers mesos si, tal com sembla, es podria tractar d’un punt d’inflexió que ens porti cap a una normalització en el nivell de preus.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,2 %, una dècima menys que en el cas de Catalunya.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya se situa en el 2,2 %, una dècima per sobre de la registrada el mes anterior (2,1 %), aquesta és una nota negativa que volem destacar.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 3,2 %, per tant, sense cap variació respecte del mes anterior. En canvi, el valor per al conjunt de països de la zona euro és del 2,2 %, s’incrementa una dècima respecte del mes passat i redueix mínimament el diferencial entre el nivell de preus del nostre país i el del nostre entorn econòmic. Comfiem que aquest diferencial es vagi reduint durat els propers mesos perquè Catalunya no es vegi afectada per un menor volum d’exportacions, en un context en què les polítiques comercials globals i l’apreciació de l’euro llasta el ritme de les nostres exportacions.
CCOO considera que:
- Des de CCOO reclamem als poders públics l’impuls de polítiques públiques que siguin realment efectives per garantir el dret a l’habitatge. Tal i com assenyala l’informe elaborat per la Fundació Cipriano García i que ha estat publicat fa uns dies, amb el títol L’accés a l’habitatge a Catalunya: un problema de classe, les dificultats per accedir a un habitatge per a una part substancial de les persones treballadores és molt elevada i presenta una tendència creixent. Per tant, és del tot necessari un abordatge polític que, partint del consens social i treballant en una lògica de concertació social, doni resposta a aquesta important mancança. Aquest mes de novembre l’epígraf de l’habitatge de l’IPC recull un increment de 4,1 % que, tot i ser inferior a l’increment registrat el mes passat, no acaba de recollir adequadament l’increment real de preus de l’habitatge. Per aquest motiu, cal situar com a contrast que les darreres dades estatals en relació amb l’evolució del preu de l’habitatge de compra (índex de preus de l’habitatge), que capturen d’una manera molt més fiable l’evolució de preus de l’habitatge en la seva modalitat de compra, registren un increment interanual de l’11,6 % per al segon trimestre de l’any. Aquest augment contrasta fortament amb l’increment de 6,7 % que, segons aquesta mateixa font, es va produir al segon trimestre de l’any passat i ens mostra la tendència d’increment progressiu del preu de l’habitatge. Aquest increment progressiu del preu de l’habitatge és del tot inasumible com a societat i ens interpel·la a actuar de manera decidida, articulant propostes, com les que hem recollit a l’informe anteriorment esmentat i que fora bo que els poders públics amb competències en la matèria les recollissin per fer efectiu el dret a l’habitatge.
- Des de CCOO continuen insistint en les mancances metodològiques de l’IPC per copsar l’evolució real del preu de l’habitatge i com és de necessari reajustar la manera en com l’INE calcula aquest epígraf perquè l’IPC reculli adequadament l’evolució de preus de la seva cistella de béns i serveis. Les dades d’aquest mes de novembre en són un bon exemple perquè podria semblar que es produeix una desacceleració real en el preu de l’habitatge quan, en realitat, aquesta desacceleració té a veure amb l’abaratiment dels costos energètics i no tant amb una reducció real del preu de l’habitatge.
- Amb les dades d’IPC del mes de novembre ja tenim garanties que l’increment mínim de les pensions públiques per a l’any 2026 serà d’un mínim del 2,7 %. El manteniment del poder adquisitiu també de les persones pensionistes és essencial i des de CCOO de Catalunya reclamem l’enfortiment del sistema públic de pensions, que juga un paper fonamental en el nostre sistema de benestar social.