Ens trobem davant d’un acord resultat de la fermesa i la constància. Fermesa i constància davant de la imposició unilateral del 2012 d’una normativa que va desequilibrar la regulació laboral de manera radical en contra de les persones treballadores. Però també visió, perquè s’ha buscat l’acord per poder donar una estabilitat jurídica als drets dels treballadors i treballadores d’aquest país. Per primera vegada en democràcia, es fa una modificació de profunditat que suposa aquest acord, no a favor de les pretensions de l’empresa, sinó de la classe treballadora. Aquí recuperem drets. Recordem que, de les sis reformes laborals escomeses al segle XXI, només una ho va ser per consens, la del 2006, -i tres, 2002, 2010 i 2012- van motivar la convocatòria de vaga general per part de les organitzacions sindicals. Aquesta mirada retrospectiva dona valor a l’acord assolit i també al fet que sigui el primer en dècades que sigui de caràcter tripartit.
Les organitzacions sindicals teníem tres grans objectius: la recuperació de la negociació col·lectiva, la lluita contra la temporalitat i avançar en l’estabilitat a l’ocupació. Aquestes, a més, eren coincidents amb les demandes fetes per la Unió Europea per al nostre país en el marc de la recuperació econòmica i la sortida de la crisi. En aquests tres àmbits, els avenços són clars.
Són diversos els èxits que cal destacar: es recupera l’equilibri en la negociació col·lectiva, amb el restabliment de la ultraactivitat dels convenis, es conquisten drets i es posa al seu lloc el conveni d’empresa, impedint-li la regulació a pitjor d’aspectes clau com el salari o la jornada. Es torna a una negociació col·lectiva articulada, amb la definició normativa de l’àmbit de negociació col·lectiva estatal, territorial i d’empresa, i es garanteix que l’externalització a través de la subcontractació se sotmeti laboralment al conveni de referència de l’activitat desenvolupada amb independència de l’objecte social i forma jurídica de l’empresa, fet que suposa un cop important a fenòmens precaritzadors com les empreses multiserveis.
A l’apartat de la contractació s’enforteix la figura del contracte indefinit i s’adopten mesures limitadores de la contractació temporal: se’n concreta la causalitat, se simplifica i acota la contractació temporal; desapareix el contracte d’obra i serveis, i resten només dos contractes temporals, un per causes estructurals i el formatiu. I és que el contracte estructural tindrà dues causes possibles: la de circumstàncies excepcionals de la producció i la substitució temporal d’un treballador o treballadora. El màxim de durada d’un contracte temporal passa de quatre anys a 12 mesos. El contracte per circumstàncies de la producció serà d’un màxim de 6 mesos, ampliable a 12 per conveni, amb la possibilitat de fer-se per 90 dies per a activitats estacionals previsibles, prèvia planificació, notificació a la representació sindical l’any anterior, i sense possibilitat d’encadenament consecutiu. D’altra banda, la temporalitat es considerarà vincle laboral indefinit quan s’acumuli un màxim de 18 mesos de treball en 24 mesos totals –abans era 24 en 30– i l’incompliment de la normativa de la contractació laboral farà que la persona treballadora sigui considerada indefinida. Per garantir el compliment de la norma s’efectua una modificació essencial: la infracció la comet la persona afectada, cosa que augmenta de manera significativa el poder dissuasiu de la sanció administrativa promocionada per la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
En el tercer àmbit de la negociació, el dels mecanismes d’ajust, s’incorporen a l’Estatut dels Treballadors els acords i les pràctiques dels ERTO fets durant la pandèmia, amb la intenció de prioritzar aquests mecanismes en detriment dels acomiadaments col·lectius, incorporant la realització d’accions formatives i beneficis per a les empreses i persones desocupades, vinculades sempre al manteniment de l’ocupació. De manera significativa, també, desapareix la possibilitat d’emprendre acomiadaments objectius col·lectius a les administracions públiques.
Tot i que les xifres no es concreten malgrat la insistència sindical, l’acord també preveu l’ampliació en persones i mitjans de la Inspecció de Treball.
Sens dubte queden qüestions pendents perquè no han estat abordades en aquesta fase de la negociació, però l’acord mereix una valoració molt positiva, sense deixar d’afirmar la nostra voluntat de continuar avançant en el marc del diàleg social per consolidar plenament una ocupació amb drets i de qualitat al nostre país.
Tota la informació sobre l’acord el trobeu en aquesta Gaceta Sindical especial