En la gestió de l’aigua cal garantir el subministrament, protegir l’ocupació i, a mitjà termini, planificar i executar les inversions necessàries per a la cohesió territorial d’acord amb l’interès general
El dia 22 de març va ser declarat com a Dia Mundial de l’Aigua per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU). La garantia del subministrament d’aigua en quantitat i en qualitat suficients és fonamental per al desenvolupament de la societat i per a la lluita contra la pobresa i les malalties en qualsevol part del món. L’aigua és també un recurs indispensable per l’activitat econòmica.
En aquest moments a Catalunya, la perllongada situació de sequera ha provocat que part important de les nomenades Conques Internes estiguin en emergència, afectant a 5 milions de persones i afectant l’activitat econòmica que ha vist reduïdes les dotacions d’aigua segons l’ establert en el Pla de sequera vigent.
Cal analitzar per què hem d’aplicar restriccions, i no és suficient raó la manca de precipitacions, per molt que aquest sigui el pitjor període en molt de temps. La Llei de Canvi Climàtic (2017) ja obliga a “planificar per reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic” i “‘incloure en els plans d’emergència i de protecció civil vigents les modificacions que s’escaiguin com a conseqüència de l’increment de la intensitat i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems”. A més, el Govern va declarar la emergència climàtica l’any 2019 i per tant, no hi ha dubte que sabíem que una situació de sequera com l’actual s’hauria de preveure.
Es un fet sabut que no s’han fet en el moment adequat les inversions en infraestructures noves i manteniment de xarxes que calia, responsabilitat de diferents governs de la Generalitat i de molts municipis. Mentrestant s’han incrementat els consums d’aigua producte de l’increment demogràfic i de l’activitat econòmica. Els guanys en eficiència assolits a partir de la sequera de 2007-2008 no s’han traduït en reduccions del consum ni millores dels cabals ecològics. S’ha seguit la política històrica d’oferta d’aigua sense valorar prou que estem topant amb els límits del medi.
S’han posat en marxa actuacions que probablement arriben tard per aquest episodi de sequera, fent necessari prendre altres mesures complementàries per gestionar la situació d’emergència.
CCOO de Catalunya exigim al Govern i als partits que opten a governar que es prenguin totes les mesures per evitar que la gestió de la sequera tingui conseqüències d’afectació a les persones treballadores i als llocs de treball.
En la situació actual, CCOO de Catalunya volem posar l’accent en la necessitat de garantir les partides pressupostàries que a curt termini garanteixin algunes actuacions necessàries per l’abastament d’aigua de la població i les activitats econòmiques. Entre d’altres la construcció de nous pous i conduccions per aigua regenerada que incrementi cabals dels rius Llobregat, Ter i la Muga per posteriors tractaments de potabilització. Actuacions que poden donar resultats en pocs mesos, contribuint a una millor gestió dels cabals ecològics del rius. I alhora, s’ha d’impulsar que els projectes per ampliar la capacitat de dessalinització es portin a terme de manera immediata per estar disponible en la data anunciada.
Però, per altra banda, caldrà impulsar els canvis profunds que hem de fer per evitar que aquesta situació torni a repetir-se en el futur, establint un horitzó clar i compartit abans d’abordar unilateralment mesures que son controvertides i poden generar greuges entres territoris o entre sectors econòmics.
Cal reorientar els objectius i els compromisos dels espais de construcció de propostes concertades, com la Taula Nacional de l’Aigua, constituïda a l’octubre de 2023, per garantir el subministrament de l’aigua i reendreçar el camí per resoldre el futur dels usos de l’aigua a Catalunya i de trobar els consensos necessaris per actuar a mig i llarg termini per evitar futurs episodis de restriccions.
Per a CCOO de Catalunya, garantir l’ús de l’aigua necessària exigeix a mig termini:
● La gestió del recurs de l’aigua ha de ser pública, amb una gestió eficaç. L’ACA ha d’esdevenir l’autoritat reguladora sobre l’aigua, impulsant canvis a la seva governança garantint les inversions necessàries als municipis sense recursos suficients. Cal canviar el model de concessió per facilitar la intervenció pública en estat d’emergència.
● Cal disposar d’informació fiable i actualitzada sobre tots els consum d’aigua, per poder implementar les mesures necessàries en cada fase del Pla de sequera. Garantir la transparència de les dades. Informació sobre els consums no comptabilitzats. Regular l’ús de les dessaladores d’iniciativa privada, estendre els comptadors intel·ligents i la digitalització de xarxes per evitar pèrdues i usos inadequats.
● Invertir en garantir l’aigua necessària en episodis de sequera: recuperació d’aqüífers, regeneració d’aigua utilitzada, gestió forestal, increment de la capacitat de dessalació i de la necessària generació d’energia renovable, xarxes d’aigües grises als habitatges i millora de xarxes de distribució.
● Adaptar-nos a les conseqüències de l’escalfament global. I planificar els usos de l’aigua d’acord amb una disminució significativa (20%) de les precipitacions.
● Acabar amb polítiques d’oferta d’aigua. Mantenir el criteri d’evitar els transvasaments i de revertir-los a mig llarg termini, el que demana reequilibrar el territori, demogràfica i sectorialment, protegint a les persones amb risc de vulnerabilitat.
● Assignar correctament els recursos disponibles, tot garantint el dret humà a l’aigua i a un cost assequible. Garantir els cabals ecològics i la recuperació de les masses d’aigua com a garantia de subministrament futur. Prioritzar els usos que generen més valor i ocupació de qualitat.
CCOO de Catalunya demanem al Govern que l’espai de seguiment de la sequera del Consell del Diàleg Social intensifiqui el nivell d’informació i consulta prèvia als agents socials, per garantir el subministrament i protegir l’ocupació en la situació actual. I a mig termini demanem a tots els grups parlamentaris i al nou Govern que es planifiquin i executin les inversions necessàries per la cohesió territorial i d’acord amb l’ interès general, amb l’impuls de la nova cultura de l’aigua que doni resposta als reptes de Catalunya en termes de cohesió social i transició de model productiu sostenible i generador d’ocupació de qualitat.