Informe de CCOO de Catalunya: Impacte de la COVID-19 en el mercat de treball. Una aproximació a la pobresa en el treball a la província de Barcelona i al conjunt català


Foto

En aquest informe hem volgut conèixer l’impacte sense precedents que ha tingut la crisi sanitària originada per la COVID-19 en el mercat de treball a Catalunya i a la província de Barcelona, i com aquest impacte ha incidit en la pobresa en el treball. Tal com hem fet en edicions anteriors on hem abordat el concepte de pobresa laboral, hem analitzat tres factors que expliquen l’empobriment de les persones treballadores. Considerem que aquests factors són el mercat de treball, la situació de les llars i el sistema de protecció social. Aquestes tres variables aporten informació rellevant per realitzar aquesta aproximació a les situacions de pobresa que envolten el treball, així com també per veure les febleses del mercat de treball posades de manifest per la pandèmia i que han fet augmentar la desigualtat a Catalunya.

Com sempre, han estat referències importants per nosaltres materials com l’informe Pobreza y trabajadores pobres en España, realitzat per la Fundación Primero de Mayo, així com l’informe que va publicar el CTESC amb el títol "El risc de pobresa relacionat amb el mercat de treball". Aquests estudis han estat útils per orientar el nostre enfocament i ens han fet considerar els tres factors com a fonamentals per elaborar la nostra aproximació a la pobresa en el treball. Tanmateix, per analitzar la situació actual amb l’esclat de la pandèmia hem incorporat altres aspectes com ara el teletreball, els expedients de regulació d’ocupació i les hores extres no retribuïdes, que ens han permès conèixer de més a prop les situacions viscudes per la població treballadora en situació de confinament i en la posterior desescalada.

En aquesta edició hem pres com a període per estudiar, la situació prèvia a l’esclat de la pandèmia, exactament un any abans i el període de plena crisi amb el confinament domiciliari i la posterior desescalada. Aquesta visió del 2n trimestre del 2019 i el 2n i 3r trimestre del 2020 ens ha permès conèixer els efectes ocasionats per una crisi sense precedents i com han afectat els factors exògens de la crisi sanitària al mercat de treball, que arrossega dèficits estructurals de forma permanent. La pobresa laboral, que és l’objecte d’estudi d’aquest document vindrà definida per tots aquests aspectes.

Hem treballat les dades desagregades per sexes, sempre que ha estat possible i la mostra ens ho ha permès, així com la desagregació territorial, per províncies, ja que la província de Barcelona, a més del conjunt català, és la demarcació que hem analitzat en detall.

Com a eina principal per obtenir els resultats de la cerca, hem partit de l’explotació estadística de les microdades de l’Enquesta de població activa. També hem fet servir altres fonts de dades que hem considerat d’utilitat com ara les que proporciona el Ministerio de Trabajo y Economía Social, l’Enquesta de condicions de vida i l’Enquesta anual d’estructura salarial.

El primer apartat de l’informe que fa referència al mercat de treball, analitza i situa els principals indicadors com ara l’activitat, l’atur, l’ocupació, la temporalitat, el tipus de jornada, l’efecte desànim i el teletreball. També aborda el risc de pobresa en el treball i les hores extres no retribuïdes.

Al següent capítol, hem abordat la situació de les llars catalanes en relació amb la percepció d’ingressos de les persones que hi viuen. En concret, ens ha interessat especialment veure com afecta la manca d’ingressos de caràcter laboral (salari o prestacions contributives) a les famílies. Amb aquesta voluntat, hem analitzat la situació de les llars sense ingressos de la província de Barcelona i del conjunt del territori català. Aquest exercici ens ha permès detectar les situacions de major vulnerabilitat davant la pobresa i l’exclusió social. En aquesta línia, hem fet servir la taxa AROPE (en risc de pobresa i exclusió social), indicador que ens ha mostrat que una quarta part de la població a Catalunya es troba per sota del llindar de pobresa o exclusió social.

El capítol dedicat al sistema de protecció social, en concret a la protecció per atur i a l’evolució dels expedients de regulació temporal d’ocupació, ens ha permès conèixer la cobertura front a la manca de feina així com el volum d’ERTO que s’han dut a terme a Catalunya en període de pandèmia. Altrament, també hem abordat la problemàtica de l’atur de llarga i molt llarga durada i les conseqüències socials de totes les persones que es troben en aquesta situació i no poden gaudir de cap mesura de protecció social, i queden exposades a situacions de vulnerabilitat.

Finalment, hem situat el resum executiu i les conclusions que hem extret d'aquest estudi.

Amb aquest document hem volgut conèixer l’impacte que ha tingut la pandèmia sobre el mercat de treball a partir dels tres pilars que permeten abordar la pobresa en el treball i palpar les  conseqüències negatives sobre les persones treballadores que ha tingut aquest any de crisi sanitària sense precedents.

 

Feu clic per veure:
- El document Impacte de la COVID-19 en el mercat de treball
- La infografia Impacte de la COVID-19 en el mercat de treball

 
25/03/2021

 

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.