La memòria del CITE del 2020 posa de manifest els efectes de la crisi sanitària que han comportat un increment del nombre d'atencions i consultes

Augmenta la precarietat i la indefensió dels treballadors i treballadores estrangers


Foto

Durant el 2020, i en plena crisi sanitària generada per la COVID-19, des de les 33 oficines del CITE distribuïdes arreu de Catalunya es van atendre 11.416 persones, que van realitzar 19.578 visites i plantejar 32.954 consultes. Això representa un molt lleuger increment del nombre de persones ateses respecte del 2019, però un significatiu increment de prop de 2.600 visites i de gairebé 4.800 consultes més. L’explicació d’aquests importants increments està vinculada als efectes de la declaració de l’estat d’alarma i a l’increment substancial dels tràmits telemàtics, que se suma a una més gran preocupació de les persones usuàries del servei sobre la seva situació administrativa.

Per nacionalitats, el primer país és el Marroc, amb un 13 % del total, seguit de Colòmbia (12,40 %), Hondures (8,1 %), el Perú (7,7 %) i Veneçuela (6,70 %). Així mateix, prop del 60 % de les persones ateses són llatinoamericanes. Això ha fet que el percentatge de dones ateses es mantingui en el 59 % del total de persones ateses, com a conseqüència del major pes de les dones entre les persones provinents de països llatinoamericans (el 81 % en el cas d’Hondures, el 65 % en el cas de Veneçuela i el 64 % en el cas de Colòmbia, per exemple).

La memòria també mostra un important increment de les persones sense autorització administrativa per residir i treballar a l’Estat espanyol respecte de l’any anterior, que passa del 62,3 % al 2019 al 66,3 %, en part com a conseqüència del manteniment de noves arribades prèvies al tancament de fronteres a partir del mes de març, però també de l’existència d’una bossa de persones que no han pogut regularitzar la seva situació per les dificultats que genera un mercat de treball de baixa qualitat, atès que es requereix un contracte d’un any a jornada completa. Aquesta situació s’ha vist agreujada per l’aturada generalitzada de l’economia i per la crisi econòmica i social conseqüència de la pandèmia, i pot comportar un increment important de persones que puguin caure en la irregularitat sobrevinguda.

En aquest sentit, gairebé el 33,1 % de les consultes ateses tenen a veure amb temes relacionats amb les vies per regularitzar la seva situació administrativa: 23,5 % arrelament social, 9 % altres formes de regularització vinculades a la petició d’asil o protecció internacional i 0,6 % arrelament laboral. D’altra banda, es manté el nombre de persones que treballa respecte de l’any anterior, el 46 %, però s’incrementen de manera important les que ho fan de manera irregular, el 69 %.

El principal sector d’ocupació és el treball de la llar, que ocupa el 36,8 % de les persones que treballen, el 95 % són dones. També és el primer sector pel que fa a treball irregular, amb el 42,2% del total de les persones que treballen de manera irregular. El segon sector és altres serveis, amb un 19,30 %, seguit de l’hostaleria, amb un 10,9 %.
Es manté, doncs, la tipologia d’anys anterior de la persona atesa al CITE: una dona llatinoamericana, sense autorització administrativa, que treballa de manera irregular en el sector del treball de la llar. Volem destacar el que això significa de situació precària, ja que la precarietat i la invisibilitat del sector se suma a la que ja comporta per si mateixa la situació d’irregularitat administrativa i que s’ha vist molt agreujada per la situació generada per la crisi sanitària.

La crisi sanitària ha posat de manifest sectors productius que s’han demostrat essencials per al manteniment de la nostra societat, molts d’ells amb una presència molt important de persones estrangeres, com és el cas del treball de la llar i les cures o les residències de gent gran. Molts d’aquests llocs estan ocupats per persones sense autorització administrativa, amb el que això comporta de vulneració de drets i d’explotació laboral, i d’impossibilitat d’acollir-se a les ajudes extraordinàries decretades amb motiu de la pandèmia.

És per això que reiterem la nostra demanda al Govern de l’Estat espanyol perquè promogui les mesures extraordinàries que permetin la regularització d’aquestes treballadores essencials sense autorització administrativa. Regularitzar-les no només permet donar resposta a necessitats estructurals de la nostra societat, com ho és la gestió de les cures. És, principalment, una qüestió de drets humans per garantir-los una vida digna.

 

 

Feu clic per veure:

- el resum de la memòria del CITE 2020
- la memòria del CITE 2020

Dades segmentades per cada una de les oficines:

Durant l'any 2020, les oficines del CITE han rebut el suport de la Generalitat de Catalunya; les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida; els consells comarcals de la Segarra, el Bages i el Berguedà; els ajuntaments de Barcelona, Rubí, Cerdanyola del Vallès, Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Martorell, el Prat de Llobregat, Castellar del Vallès, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, Sta. Coloma de Gramenet, Canovelles, Vic, Igualada, Manresa, i Tarragona, i de la Fundació "la Caixa".

27/01/2021

 

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.