L’endarreriment en la tramitació de les prestacions per a persones desocupades reclama la millora urgent de les condicions i dels recursos amb què treballa el SEPE per evitar situacions injustificables d’extrema precarietat dels seus treballadors i treballadores
Les prestacions d’atur que s’estan pagant en aquests moments no inclouen la major part de les persones desocupades que es van registrar a l’atur després del 12 d’agost, cosa que comporta un retard en la gestió que pot arribar als quatre mesos, i això resulta inadmissible. CCOO de Catalunya denuncia que els dèficits en recursos i la situació del personal del SEPE, que porta des del març treballant al límit, són insuficients, i que calen mesures immediates. L’augment del personal, que, en el cas de la direcció provincial de Barcelona, ha permès augmentar els efectius de 460 a 700 treballadors i treballadores, però no és suficient, ni tampoc ho és el treball en xarxa del servei d’ocupació públic, que facilita la col·laboració entre direccions de tot l’Estat. Són inajornables més contractacions en un entorn de fortes incerteses en què l’agilitat en la tramitació de les prestacions per desocupació suposa un baluard crític en la lluita contra la pobresa i la desigualtat. L’habilitació d’un centre d’atenció al públic que millora la resposta telefònica és un pas important que ajuda a atendre les persones que no poden tramitar telemàticament la seva demanda, però que no ajuda a descongestionar el coll d’ampolla en la gestió. Davant aquesta situació d’emergència social, CCOO de Catalunya reclama:
– La contractació de nou personal per atendre amb diligència i efectivitat les prestacions per desocupació, reduint els terminis en la tramitació.
– La millora de les condicions laborals i dels equipaments amb els quals treballa la plantilla del SEPE, que està al límit de les seves capacitats.
– La signatura d’un conveni entre el SEPE i el SOC que, de manera immediata, faciliti l’atenció a les persones demandants a Catalunya, i que sembla ajornar-se per un conflicte de caire competencial que obvia el que és la prioritat: l’extrema necessitat social.
– El pagament immediat mitjançant una “nòmina continua” de les prestacions que es vagin reconeixent, per tal de no ajornar al 10 de desembre el cobrament d’aquestes.
L’esforç en l’àmbit de les polítiques socials serveix de ben poc si no es millora la seva corretja de transmissió, que ha estat depauperada la darrera dècades per efecte dels governs de les retallades. La inversió immediata en els recursos dels serveis públics d’ocupació per posar-los a l’altura d’altres països europeus esdevé inajornable, i és la millor garantia per poder fer front al repte que comporta la crisi de la COVID-19, diluint el seu efecte sobre les persones més vulnerables. Salvar les rendes de les llars de l’extrema precarietat i de la incertesa és una prioritat i es correspon amb un marc de drets fonamentals que ha de prevaldre sobre qualsevol argument o càlcul que pretengui explicar o justificar una situació que és inadmissible i que reclama d’immediat més consens i més voluntat política.