Davant la crisi de la COVID-19, la reconstrucció del teixit productiu ha d’atendre els reptes sanitaris i ambientals que cal afrontar sense demora.
- Diversos estudis plantegen que la progressiva reducció de la qualitat dels ecosistemes podria facilitar la generació de noves situacions com la creada per la COVID-19. Hi ha articles científics que estableixen una relació directa entre els nivells de contaminació atmosfèrica a les ciutats i el grau d’expansió i d’afectació del coronavirus a les persones.
- Les inversions necessàries per a la recuperació de l’activitat econòmica han d’incorporar criteris de transició ecològica. Cal impulsar la generació energètica renovable, la rehabilitació d’edificis, la millora de les xarxes de transport públic, l’electrificació de la mobilitat, l’estalvi i la reutilització d’aigua i d’energia a la indústria i les llars, la construcció més sostenible, la millora de la qualitat de vida a pobles i ciutats, etc.
- Existeix un marc normatiu relativament avançat que no s’està aprofitant per part dels diferents governs per aplicar polítiques de desenvolupament més sostenible i segur. També hi ha capacitat per obtenir nous recursos i d’establir nous incentius a partir d’una fiscalitat més justa i amb criteris ambientals.
Les administracions públiques han d’impulsar veritables mesures per al canvi de model productiu. Per això, es fa necessari:
- Incorporar criteris ambientals a la fiscalitat, per regular els consums i per obtenir nous recursos que permetin finançar actuacions públiques i privades més sostenibles.
- Reforçar la participació del sector públic en els serveis bàsics: la gestió de l’aigua, l’energia, el transport i els residus.
- Desenvolupar estratègies de transició justa per a les activitats més obsoletes, amb la participació dels agents socials en la definició de la política industrial, la formació de persones treballadores, l’atenció a territoris amb especial afectació, etc.
- Promoure campanyes d’estalvi i eficiència, especialment sobre el consum energètic.
- Aplicar de manera decidida la normativa sobre canvi climàtic, tant en relació amb la seva mitigació com amb la ja necessària adaptació. A Catalunya tenim una potent llei aprovada que està pendent de concreció des de fa anys.
- Impulsar un canvi de model de mobilitat que comporti l’ampliació de la qualitat i de la cobertura del transport públic, el desenvolupament de plans de desplaçament als centres de treball, incentius per anar a peu i amb bici, espai urbà més accessible per a tothom, potenciació del ferrocarril pel transport de mercaderies, l’aplicació de l’Eurovinyeta, etc.
- Millorar la participació de les persones treballadores en la gestió ambiental de les empreses i administracions, amb la seva implicació en els problemes ambientals i posant en valor el seu coneixement de les feines que desenvolupen cada dia.
