CCOO de Catalunya i la UGT de Catalunya aproven el Pacte nacional per a la societat del coneixement (PNS@C), però volem recordar que cal mantenir-lo vigent per adaptar-lo a la nova realitat creada pel virus de la COVID-19, i acompanyar-lo d’una dotació econòmica suficient per fer-lo efectiu.
Des de les nostres organitzacions, hem participat intensament en tots els grups de treball, i creiem que el document final reflecteix una sèrie de conclusions que en el seu conjunt són interessants, i que poden aportar millores per al sistema de coneixement de Catalunya.
El document recull de forma prou acurada una diagnosi global del sistema, així com el destí al qual ens volem dirigir com a comunitat. Es fan una sèrie de propostes per a repensar el sistema de recerca i el sistema universitari, s’endreça el llistat d’infraestructures de recerca; tot i així, els dos sindicats coincidim en què cal ser crítics amb algunes qüestions de les quals tracta el PNS@C.
En primer lloc, la situació generada a escala mundial pel virus de la COVID-19 ha superat de manera clara les discussions realitzades en el marc dels grups de treball. Per tant, el document s’ha d’actualitzar i atendre la realitat que s’ha evidenciat sobre les mancances del nostre sistema productiu i de recerca.
Cal dotar financerament les mesures del pacte i, en aquest sentit, al nostre criteri, els recentment aprovats pressupostos de la Generalitat no reflecteixen aquest pacte com una prioritat del Govern de la Generalitat. Un acord de país com aquest pot quedar en una declaració d’intencions si no porta associades inversions suficients.
En relació amb el sistema educatiu i universitari, el pacte no ha abordat suficientment qüestions centrals com la formació professional en termes de coneixement, o el debat necessari sobre l’equitat del nostre sistema universitari, perquè no podem perdre una oportunitat per arribar a consensos en temes tan importants com això.
El PNS@C parla extensivament del valor del talent, però malauradament s’ha estancat de manera total la negociació del Conveni col·lectiu de la recerca a Catalunya. No es pot tenir una societat basada en el coneixement si no som capaços d’endreçar el text que ordeni les relacions laborals en un àmbit tan important com la recerca a Catalunya.
Quant a l’apartat relatiu a la Llei de la ciència, no dubtem que aquesta norma legislativa s’hagi fet amb un gran rigor tècnic i amb tota la bona voluntat. El que no creiem adequat és que algunes de les feines del pacte s’hagin basat en una norma a la qual no hem pogut tenir accés i sobre la qual no hem participat.
Creiem del tot necessari tornar a analitzar les propostes debatudes amb el context actual que ha canviat radicalment i que exigeix un esforç importantíssim en R+D+I.
Per últim, com plantegem des de CCOO de Catalunya i la UGT de Catalunya, necessitem una estratègia de reconstrucció per Catalunya i trobar un ampli consens per reconduir els recursos disponibles a les prioritats per sortir de la crisi actual. En aquest sentit, demanem al Govern que convoqui els agents socials, amb la màxima celeritat possible, per concertar l’estratègia de sortida de la crisi actual, concertació que haurà d’ incloure, entre d’altres, el Pacte nacional per a la societat del coneixement.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 de maig de 2020