El compliment de la Llei de prevenció no serveix per aturar la pandèmia als centres de treball

CCOO de Catalunya presenta l'Informe de salut laboral amb l'anàlisi de danys a la salut en el 2019 i critica la gestió preventiva en el marc de la crisi sanitària de la COVID-19


- El compliment de la Llei de prevenció no serveix per aturar la pandèmia als centres de treball

- Al 2019 augmenten els accidents greus i mortals i les malalties professional segueixen tenint cara de dona

La manca d’integració de la prevenció de riscos en la gestió de les empreses i les limitacions en la participació dels representants de les persones treballadores han estat un factor clau per dificultar el control de la pandèmia. El 32 % de les consultes rebudes per CCOO de Catalunya des de del 13 de març han estat de salut laboral, prop de 16.000.

La manca de mesures preventives ha provocat el contagi de 7.597 professionals sanitaris, i hi ha 5.551 professionals de la geriatria que estan aïllades per sospita o confirmació, segons dades publicades el 23 d’abril pel Departament de Salut. Això suposa gairebé el 30 % del total de casos de contagi, però també a la resta de sectors s’han produït mancances en la prevenció, la majoria d’empreses no han adoptat les mesures organitzatives i higièniques adients per fer front a la pandèmia.

La COVID-19 deixa en evidència la privatització de la prevenció de riscos
L’excessiva externalització de la prevenció (el 90 % de les empreses utilitzen un servei de prevenció aliè,
-SPA-) ha produït un sistema privatitzat i mercantilitzat en mans d’uns pocs grups empresarials. La pressió per acaparar quota de mercat ha provocat una mancança de recursos humans i tècnics, aguditzada per la crisi financera del 2008, i l’extensió d’una prevenció minsa i merament documental per evitar les sancions. Això, amanit amb una clara mancança de control públic en la gestió de l’activitat dels SPA, ha suposat una total incapacitat per fer front a la crisi sanitària de la COVID-19.

Hi ha carències estructurals i normatives del sistema de la prevenció de riscos laborals que s’han de solucionar per protegir la salut de totes les persones treballadores: l’ús generalitzat dels SPA (sobretot a les pimes); l’exclusió, en la llei, de les persones treballadores autònomes i treballadores de la llar; el desequilibri en la participació dels representants sindicals en la prevenció de riscos, i la unilateralitat empresarial que només ha de motivar les seves decisions.

A més, la gestió econòmica de les prestacions per contingència professional i comuna estan en mans, majoritàriament, de les mútues. És a dir, diners públics destinats a cobrir drets de les persones treballadores, són gestionats per entitats privades “sense ànim de lucre”. El control públic sobre aquestes entitats privades, és bàsicament pressupostari, cosa que provoca una gestió bàsicament economicista. Es produeix un desviament generalitzat de les malalties d'origen laboral cap al servei públic de salut, que provoca indefensió a la persona treballadora, sobrecarregant les llistes d’espera i els costos econòmics del servei púbic de salut.

Les deficiències de la gestió de la crisi són conseqüència directa de mancances normatives, i de mancances en el control públic d’una activitat, la prevenció de riscos laborals, que s’ha mercantilitzat i en la qual la prioritat durant dècades ha estat marcada per la gestió econòmica del negoci i no pas per la integració de l’activitat preventiva en la gestió de les empreses. Prendre la preservació de la salut de les persones com un cost per a uns, i com un negoci per a altres, ha estat determinant per a l’extensió del virus en aquesta crisi.

Al 2019 creixen els accidents mortals
El nombre d’accidents de treball no decreix significativament a Catalunya l’any 2019, mentre els accidents mortals s’incrementen el 9,3 % respecte de l’any 2018. Un increment que s’aguditza si no tenim en compte la població treballadora autònoma. Així, l’increment en la població assalariada és del 25 % en accidents mortals, amb un fort increment en les dones.

La temporalitat segueix estant relacionada amb la precarietat preventiva i laboral, amb un índex d’incidència molt superior (+40 %) al de les persones amb contracte fix. Alta rotació i durada molt curta dels contractes, manca de formació i major exposició al risc són les causes fonamentals d’aquesta diferència.
Cal destacar el dramàtic augment dels accidents mortals in itinere, que s’incrementen gairebé un 30 % en conjunt, i un 45 % si només tenim en compte la població assalariada. A Catalunya, 1 de cada 3 persones que moren en accident laboral, ho fan en el desplaçament a la feina. Sens dubte hem de fer una reflexió sobre els models de mobilitat per accedir al centre de treball i el model de treball a distància que s’ha instaurat en un temps record durant la crisi de la COVID-19.

Les dades analitzades mostren que continuem amb un important subregistre de les malalties provocades per la feina a Catalunya i a Espanya,  moltes d’aquestes es deriven a la consideració d’accidents de treball o, directament, a la de malaltia comuna. Això provoca l’augment de la despesa pública en l’assistència de malalties professionals, a més d’evitar la seva visió preventiva, que porta a no prendre les mesures adequades per evitar els riscos.

Malgrat que al 2018 es van declarar un 15,6 % de malalties professionals més que al 2017, al 2019  torna a caure un 0,71 %, en línia amb la tendència de baixada de registres importants després de la crisi financera del 2008. Després de més d’una dècada, al 2019 es van registrar un 18,9 % menys de malalties professionals que al 2008.

Hi ha un clar biaix de gènere en el registre, amb 1.878 malalties professionals en les dones davant de les 1.514 en els homes. Això representa un 24 % més de registre de malalties professionals en les dones treballadores davant dels d’homes. Les dades d’incidència que tenim són del 2018, amb un índex de 114,8 % en les dones, per un 84,3 % en els homes, un 36,2 % més.

Propostes de CCOO de Catalunya

Les nostres propostes van dirigides a l’exigència de polítiques públiques amb dotació de recursos, així com les necessàries modificacions normatives per reequilibrar els interessos de les persones treballadores i els empresaris i les empresàries, i els interessos públics i els privats.

Cal un debat en profunditat, per establir un marc regulador amb control públic de la prestació de serveis assistencials i de protecció econòmica enfront la conjuntura de la pèrdua de salut de les persones treballadores.

Necessitem polítiques públiques actives pel reforç dels recursos de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL) i de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut al Treball (INSST). La necessitat d’una nova Estratègia Catalana de Seguretat i Salut, mandat del Parlament de Catalunya, amb un veritable pla de xoc, amb partides pressupostaries suficients i ben orientades, amb el necessari consens al diàleg social.

És necessària una reforma legal per establir uns mínims de qualitat objectivables a la gestió de la prevenció, prioritzant els recursos propis e integrats en la gestió empresarial, amb un major pes i control del sistema públic de salut en la gestió de la vigilància de la salut, amb independència professional dels tècnics i tècniques, i amb una visió preventiva de gènere.

Són necessàries altres mesures com l’obligació d’establir protocols de contingència envers situacions extraordinàries com l’actual del coronavirus i la intervenció del sistema públic de salut en la determinació de la contingència per evitar la sobrecàrrega injustificada de la sanitat pública.

És necessària la modificació del marc normatiu de les mútues, amb procediments d’actuació clars, intervenció de l’Administració en les decisions de transcendència econòmica i en les infraccions i sancions administratives. Cal millorar els drets de les persones treballadores en l’accés al serveis que presten les mútues, eliminant els bonus per reducció de baixes, establir mecanismes de participació en l’elecció de la mútua de l’empresa. I cal el retorn de la gestió de prestacions no professionals al sistema públic.

És necessària també la derogació de les reformes laborals per erradicar la precarietat, la contractació temporal injustificada, la contractació a temps parcial, i fomentar l’estabilitat a l’ocupació, l’extensió de la cobertura d’atur i pujar l’SMI com a element de reducció de la bretxa salarial de gènere.

Demanem a les administracions més recursos per a la Inspecció de Treball i Seguretat Social. La inspecció ha de poder intervenir, com a un element realment dissuasiu, en la precarització laboral de les condicions de treball a tots els nivells (subcontractació, efectivitat de la prevenció, accidentalitat laboral, actuacions davant la gestió de les mútues, participació dels representants dels treballadors en la PRL, etc.).

És necessària la participació com a part interessada de les organitzacions sindicals en el accidents mortals, així com una major dotació de recursos humans i tècnics per a la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

És necessària també la intervenció del sindicat en la negociació col·lectiva i en la concertació social amb l’objectiu de reduir la sinistralitat, especialment els accidents in itinere, fomentant la necessària coordinació entre la prevenció de riscos i les polítiques de mobilitat.
24/04/2020

 

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.