CCOO de Catalunya presenta l'informe sobre la sinistralitat laboral del 2018

L'any 2018 es torna a confirmar l'augment sostingut dels accidents de treball des de la Reforma Laboral del 2012


CCOO de Catalunya ha presentat un informe sobre la sinistralitat laboral amb motiu del Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball, el 28 d’abril, que torna a confirmar l’augment sostingut dels accidents de treball des de la reforma laboral del 2012. Donem un cop d’ull a les dades més destacades d’aquest informe.

El 2018, en xifres absolutes, es van produir 242.083 accidents de treball per 238.035 l’any 2017; s’assoleix un increment de l’1,70 %. En l’apartat d’accidents amb baixa, l’augment encara és més acusat, 94.695 l’any 2018 per 91.125 el 2017; s’assoleix un augment del 3,91 %. L’índex d’incidència —nombre de treballadors i treballadores accidentats per cada 100.000— també s’ha incrementat en els accidents amb baixa, que han passat de 3.257 el 2017 a 3.269 el 2018.

Els accidents in itinere han augmentat gairebé un 6 % l’any 2018 i arriben a 19.653 accidents. Els accidents in itinere representen un de cada quatre accidents mortals l’any 2018 (el nombre total d’accidents mortals l’any 2018 va ser de 82). Es tracta d’una tendència del tot inacceptable, ja que aquest percentatge és prop del doble que el corresponent a l’augment dels accidents amb baixa en jornada laboral. Cal constatar una reducció del nombre de persones mortes en aquest tipus de desplaçaments, però, alhora, assenyalem que una de cada quatre víctimes mortals en accident de treball ho va ser in itinere. CCOO també alerta sobre el fort creixement dels accidents mortals durant la jornada laboral relacionats amb el trànsit, en missió, amb 13 víctimes mortals respecte de les 6 de l’any 2017 (més del doble). Un 25 % de la mortalitat en jornada de treball té a veure amb accidents de trànsit. Per tant, des de CCOO de Catalunya hem de denunciar aquesta tendència negativa de l’augment del nombre de persones mortes en els desplaçaments relacionats amb l’activitat laboral, tant in itinere com dins de la jornada.

Pel que fa a les característiques destacables dels accidents de treball de les dones, hem de dir que les dones s’accidenten més que els homes en els accidents in itinere, que arriben al 55 % del total, pel 45 % dels homes. Les possibles causes d’aquest fenomen es deuen a dos fets. Primer, l’especial incidència de la contractació a temps parcial no desitjada en les treballadores: 3 de cada 4 persones ocupades a temps parcial són dones. En aquests casos, per mantenir un nivell d’ingressos adequat es veuen obligades a compaginar diverses ocupacions, cosa que fa augmentar el nombre de desplaçaments en una mateixa jornada i, en conseqüència, les possibilitats d’accidentar-se. Segon, per la doble presència que afecta molt més les dones treballadores que assumeixen en major mesura les responsabilitats de la cura de la família i la llar i realitzen un increment dels desplaçaments i augmenten així les possibilitats que es produeixi l’accident.

El 2018 els accidents, per tipus de contracte, han tornat a pujar en el cas de les persones treballadores amb contracte indefinit així com també en les de contracte temporal. Molt més preocupant és l’escalada dels accidents de les persones treballadores amb contracte temporal per la tendència de les xifres. L’any 2018, el nombre de persones treballadores accidentades que tenien un contracte temporal ha estat de 32.977 (el 35 % del total d’accidents) per 31.076 el 2017. Una escalada en creixement exponencial que parteix d’un 24 % d’accidents de persones treballadores eventuals el 2013 fins a arribar al 35 % el 2018. És molt destacable el creixement exponencial de la proporció de persones treballadores accidentades amb contractes temporals respecte de les persones amb contractes indefinits. Cal tenir en compte que, des del 2013, el creixement d’accidents de persones amb contracte temporal ha estat més intens (92 % d’increment dels accidents) que la població assalariada amb aquest tipus de contracte (35 % d’augment de les persones assalariades temporals). Una tendència visible en l’evolució de l’índex d’incidència, i que, per tot plegat, si no s’intervé de forma decidida i amb propostes concretes en la contractació, el problema continuarà creixent.

Dels accidents, analitzats per sectors d’activitat, l’any 2018, en destaca l’increment continuat de l’índex d’incidència dels accidents en el sector de la construcció, que s’apropen a doblar els produïts en el sector de la indústria i l’agricultura, i que gairebé tripliquen l’índex dels del sector serveis. L’any 2018 creix a totes les províncies —excepte Girona—. Unes xifres que van camí de recuperar les tràgiques xifres de fa 10 anys.

En el recompte de malalties professionals hem de dir que les 3.403 persones reconegudes i notificades amb malaltia professional a Catalunya, l’any 2018 (segons el quadre de malalties professionals), suposen un augment del 14 % respecte del 2017. Pel que fa a les malalties notificades i reconegudes per la via dels accidents de treball han estat 1.590 persones l’any 2018 per 1.207 el 2017, el que suposa un augment del 32 %. A pesar de l’augment, destaquem el gran descens de les malalties relacionades amb agents carcinògens, quan resulta que creix la percepció de les persones treballadores que estan en risc per exposició a l’amiant. A CCOO seguim tenint la convicció que hi ha un subregistre de malalties molt notable.

Les propostes de CCOO respecte dels accidents estan recollides en l’informe de la sinistralitat del 2018 que hem elaborat, i deriven de l’anàlisi de les dades i de la nostra experiència sindical. CCOO considerem inacceptable l’augment dels accidents i de les persones mortes per treballar. El discurs de la patronal, que compta amb la passivitat de l’Administració, és que els accidents i els morts són una conseqüència inevitable del treball o la recuperació econòmica. Massa sovint es culpabilitza l’accidentat de l’accident propi, quan el cert és que l’anàlisi de les xifres apunta la culpabilitat a la precarietat a la feina, per exemple, dels treballadors temporals que en situació precària assumeixen situacions de risc per no perdre la feina, o treballadors sense informació o formació que no coneixen els riscos als quals estan exposats, o tornen a treballar quan no estan prou recuperats. La majoria de vegades la prevenció que es fa es redueix a la informació i la formació en comptes d’evitar o reduir el risc, que, a més, no arriba als treballadors i treballadores temporals o bé és un simulacre informatiu copiat de qualsevol manera i tant genèric que no serveix per cap altra cosa que per eludir la sanció de la Inspecció de Treball en comptes de per evitar o reduir els accidents. Molt ha de reduir-se la precarietat perquè no suposi un risc per a la salut i la seguretat de les persones treballadores, i cal una inversió en els recursos per a una prevenció de riscos laborals efectiva i una integració real de la prevenció en les direccions de les empreses.

Les propostes de CCOO


Per reduir els accidents de treball i les malalties professionals, a Catalunya, calen actuacions decidides i concretes. L’anàlisi de les dades ens empenta a reiterar algunes propostes fetes amb anterioritat, però, malgrat que són repetides, mantenen tota la seva vigència.

Cal derogar les reformes laborals, per erradicar la precarietat i avançar en un nou marc laboral que combati:

- El frau en la contractació temporal, que té uns nivells insostenibles de rotació i de durada dels contractes temporals —una tercera part dels contractes temporals a Catalunya tenen una durada inferior a una setmana. És un sistema precari de contractació i del tot incompatible amb la protecció de la seguretat i la salut de les persones treballadores.

- El frau en la contractació a temps parcial, que compta amb allargament de jornades, incompliment dels descansos legals, hores de treball no declarades i hores extres no pagades, entre d’altres, que impossibiliten una activitat preventiva a les feines que ni tan sols són avaluades perquè no es declaren.

• Cal demanar, a les administracions, més recursos per a la Inspecció de Treball, recursos que s’han anat reduint any rere any amb la disminució dels pressupostos. Cal un augment del personal tècnic i de suport. La Inspecció de Treball ha d’intervenir per erradicar la precarització de les condicions de treball a tots els àmbits (subcontractació en cadena, deficient efectivitat de la prevenció i reducció de l’accidentalitat laboral, actuacions de les mútues en relació amb els accidents de treball i malalties professionals, correcta participació dels representants dels treballadors i treballadores en la prevenció de riscos laborals etc.).

• Cal demanar, a la direcció de la Inspecció de Treball, que els sindicats siguem considerats com a part interessada a tots els efectes, i participar activament en tot el procés d’investigació dels accidents mortals, ja que no sempre hi ha representació sindical a totes les empreses. Una possibilitat que ha estat negada reiteradament per la Inspecció de Treball, que s’ha refugiat en legalismes que permeten la impunitat dels responsables empresarials que no es prenen la prevenció com un element bàsic per evitar els accidents i no adopten les mesures adients.

• Cal que els governs de la Generalitat i de l’Estat dotin amb suficients recursos econòmics i humans l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL) i l’Instituto Nacional de Seguridad, Salud y Bienestar en el Trabajo (INSST). És necessari seguir treballant per l’Estratègia espanyola i catalana de seguretat i salut en el treball, mitjançant els organismes competents en la matèria, des dels tècnics fins als d’execució i intervenció. La seguretat i la salut de les persones és un bé comú que ha de ser preservat mitjançant polítiques actives i amb la corresponent participació dels agents socials.

• Cal obrir un espai d’intervenció en matèria de prevenció de riscos laborals, amb la intervenció dels poders públics en la mobilitat de les persones treballadores, a causa dels accidents in itinere. La tendència a l’alça d’aquests accidents és preocupant i no pot seguir sent vista com una qüestió aliena a la prevenció de riscos laborals.

• Cal revertir la reforma del marc jurídic de les mútues, que envaeix les competències dels serveis públics de salut i privatitza la gestió d’activitats que haurien de ser exclusives de la Seguretat Social. Les mútues neguen de manera sistemàtica el reconeixement del dany de procedència laboral. L’expulsió de les persones treballadores del sistema de cobertura dels accidents laborals i de les malalties professionals al sistema públic de salut genera indefensió per a les persones, no situa el problema al lloc de procedència que li correspon, és a dir, al centre de treball mancat de mesures preventives, i, a més, va en detriment dels recursos disponibles per a la cobertura sanitària i de prestacions de protecció bàsica.

• Cal reformular les funcions i competències de l’SGAM (abans ICAM) amb la participació dels agents socials. Cal replantejar els criteris de la realització de les avaluacions mèdiques de manera que s’eviti donar altes indegudes a persones que no estan en condicions de tornar a treballar.

• Cal que seguim insistint en la necessitat d’emprendre una campanya de revisió de la contractació dels serveis de prevenció aliens, perquè són la modalitat preventiva més utilitzada, i del contingut dels contractes. Cal establir uns mínims de la qualitat preventiva i dels recursos preventius observant una ràtio de dedicació hora per treballador/treballadora. Les propostes preventives per ser efectives no es poden reduir a la informació i la formació dels treballadors i treballadores, fent recaure la prevenció sobre les seves espatlles. Al contingut dels contractes dels serveis de prevenció aliens, els falta molta concreció i delimitació dels mínims per garantir que es fa una veritable prevenció de riscos laborals.

• Cal que la negociació col·lectiva i els convenis desenvolupin criteris de participació, intervenció i codecisió de les parts respecte dels accidents de treball i la salut laboral. Segueix sent necessària la creació de la figura del delegat o delegada de prevenció sectorial per arribar als centres de treball sense representació sindical. Sense la participació de tots els actors i la integració efectiva de la prevenció de riscos laborals a l’empresa no es milloraran els resultats de la prevenció de riscos laborals.

Feu clic per l'informe sobre la sinistralitat laboral del 2018 



25/04/2019

 

© CCOO de Catalunya | Avís legal | RSS |

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies