Educació financera sí; crítica, social i impartida per professorat
La cronologia, agents i part de l’argumentari que hem recollit sobre les activitats de formació financera a les escoles fan evident que respon a un determinat relat de la crisi financera que vol responsabilitzar d’aquesta les persones que van subscriure crèdits de difícil retorn i productes d’inversió complexes, amagant les responsabilitats de les entitats en concedir-los i que els crèdits a particulars són una petita part dels crèdits fallits.
També és cert però, que la nostra és –en general- una població amb pocs coneixements per prendre decisions suficientment informades sobre productes financers i que això ha facilitat les pràctiques poc rigoroses de les entitats en facilitar crèdit i abusos en les condicions d’aquests –clàusules sòl, per exemple-.
CCOO defensem que continguts que preparen per l’economia quotidiana formin part del currículum de secundària. La realitat en la qual vivim fa necessaris uns coneixements financers bàsics que ha de proveir el sistema educatiu tot capacitant –com en tantes altres matèries- per a una visió crítica.
Així, no es pot plantejar una acció formativa on l’alumnat és vist com a “clientela” ni per resoldre una “situació de distanciament excessiu” de la ciutadania envers les entitats financeres, ni com a “objectiu” de la política de RSC d’un banc.
Els continguts i els materials han de ser elaborats i aprovats de la mateixa manera que ho són la resta de matèries curriculars i no dependre dels recursos d’una entitat privada, com és l’Institut d’Estudis Financers, una fundació que té com a patrons les grans entitats financeres que operen a Catalunya.
Qui ha de donar aquesta formació.
En opinió de CCOO aquesta matèria l’ha d’impartir el propi professorat dels centres, rebent –si cal- la formació que escaigui. És el professorat qui millor pot orientar els alumnes a retenir la informació bàsica per prendre decisions financeres i l’existència d’opcions i recursos d’assessorament diferents dels que ofereixen les entitats financeres.
Tot i que pot ser interessant la participació de persones externes, amb experiència concreta sobre les matèries tractades, és el professorat qui garanteix la qualitat pedagògica de l’activitat i que quedarà com a referent per a l’alumnat sobre aquesta i qualsevol altra matèria. En tot cas, el professorat, en funció de la realitat de cada centre hauria de ser qui decidís a qui convidar –si aquest és un format a consolidar- a formar els alumnes.
Quins continguts
Els materials de l’EFEC (Programa d’educació financera a les escoles catalanes), van més enllà del coneixement sobre el productes financers i ignoren les opcions alternatives. Si cal parlar de nòmines, potser hi ha altres professionals o militants més qualificats. Portar alumnes de 4t d’ESO a la Borsa o parlar de productes com bons, fons d’inversió, accions, etc. va més enllà dels conceptes imprescindibles i treu temps per tractar-ne d’altres que no existeixen al programa com les finances ètiques, la manera de reclamar a les entitats financeres i la protecció com a usuaris dels seus abusos.
L’espai que dedica l’EFEC a determinats productes financers que bona part de l’alumnat no farà servir mai, contrasta amb l’absència en el currículum escolar de temes com la fiscalitat, el funcionament del sistema públic de pensions, les diferents maneres d’accés a l’habitatge –no sols la compra i consegüent hipoteca- etc. Cal reconèixer que s’ha de donar formació financera, però també sobre moltes altres matèries que formen part de la quotidianitat adulta, per tal que els nois i noies puguin prendre decisions autònomes sobre aspectes fonamentals pel seu projecte de vida. Aquest debat, que l’existència de l’EFEC genera, s’ha de resoldre amb una revisió general, la incorporació al currículum dels continguts esmentats i la docència per part i/o sota la responsabilitat del professorat del Departament d’Ensenyament.
Feu clic per ampliar informació sobre què és l’EFEC.
Abril de 2016