Segona jornada de la 21a Escola d’Estiu de CCOO de Catalunya

La centralitat de l’afiliació en un procés de reforma organitzativa

Escola d'Estiu de CCOO de CatalunyaTània Pérez destaca que els joves són el futur de l’organització sindical. En aquest sentit, hem de tenir en compte com ens adrecem a les persones que són fora de la nostra organització, perquè si volem ser una eina de transformació ens hem de renovar.
Escola d'Estiu de CCOO de CatalunyaPere Jódar comença destacant que a Europa hi ha molts experts en el món sindical que estan reflexionant sobre el tema de la crisi del sindicalisme, des dels anys 1970, que estan intentant explicar-ne el perquè, d’aquest declivi, i buscant alternatives: noves formes d’organització, noves formes de serveis i participació, i activar les relacions laborals. El perfil dels afiliats s’ha transformat. El sindicat s’ha adaptat a les noves necessitats del mercat de treball, augmentant la presència de col·lectius més precaris, estrangers, dones, joves, etc. Però s’ha de fer un esforç important per retenir-los. Els treballadors no afiliats veuen els sindicats amb molta prevenció, amb valoracions negatives, malgrat que valoren positivament la negociació col·lectiva i el paper sindical en aquesta negociació. Acaba preguntant -se retòricament: com podem combatre la desafiliació? I també com millorar la presència a les PIMES i MICROPIMES? (ponència de Pere Jódar)

Escola d'Estiu de CCOO de CatalunyaXesús B. González analitza l’evolució en els darrers anys dels nivells i sectors d’afiliació. Hem d’introduir el tema de la reforma organitzativa, perquè estem en una situació molt precària i s’ha de començar a plantejar amb una certa urgència, perquè no ho hem fet en èpoques de bonança. La nostra missió és organitzar els treballadors i treballadores, per millorar les condicions de vida i transformar la nostra societat. Però, quan fem sindicalisme, pensem en això? O simplement ens preocupem de tenir delegats i que el conveni surti mitjanament bé? Si només fem això últim, no estem fent bé la nostra feina. Som una organització que sempre està en qüestió, perquè no tenim confiança de futur que no ens doni la nostra pròpia força. La participació és um mite. Tenim afiliats als quals hem donar garanties i espais per fer efectiva aquesta participació, però a aquells que no ho demanen, cal garantir-los una bona atenció i tutela de les seves necessitats. Atenció que comencem a no estar ben situats entre la gent més jove. També apunta la necessitat de renovar estructures a l’empresa, de vegades percebudes com a privilegiades i amb una pràctica d’acció sindical millorable. Estem en una situació de riscos molt importants, i no tenim gaire temps per posar solució a això, que vol dir trencar amb moltes de les nostres pràctiques d’actuació a les empreses, però també entre els treballadors. Si seguim com sempre, no hi ha raó per a l’optimisme. 
 

Reptes territorials d’un país desequilibrat i d’una organització sindical de proximitat

Escola d'Estiu de CCOO de CatalunyaRosa Bofill assenyala la importància del territori a l’hora d’atendre a les persones que s’acosten al sindicat. Necessitem un treball molt potent en aquest aspecte, especialment en relació amb les noves organitzacions que estan sorgint, i hem de fer créixer tot el moviment de rebuig de les retallades que està provocant la crisi del sistema.

Escola d'Estiu de CCOO de CatalunyaAlbert Rodríguez analitza les característiques socioeconòmiques de les comarques de l’Alt Penedès i Garraf, amb les seves particularitats. El repte més immediat és la fusió amb l’Anoia. També analitza la situació de l’estructura sindical en aquests territoris: la mancança de recursos dels territoris més petits provoca que la immediatesa de resposta als afiliats és molt limitada. També fa que els sindicalistes d’aquests territoris hagin de fer front a una gran sèrie de tasques amb molt pocs recursos personals i tècnics: el sindicalisme, al territori, ha de ser un sindicalisme “tot terreny”. L’afiliat és la raó per la que estem aquí, i a partir d’aquesta premissa donem prioritats als afiliats, amb la referència de proximitat que ha d’estar als locals sindicals. El paper de les unions no pot ser reduir-nos a obrir i tancar els locals, i es pregunta si és necessari aplicar un mateix model atandar per a tot el territori, perquè les situacions són molt diverses. Amb el model actual, organitzacions com l’Anoia sempre seran deficitàries. Un exemple va ser la descentralització de la manifestació de la darrera vaga general que es va fer a les diferents poblacions de la comarca, en lloc de fer-la a Barcelona, i que va permetre que fos la més multitudinària de la democràcia.

Escola d'Estiu de CCOO de CatalunyaLluís Vidal Sixto considera la proximitat als afiliats és una eina essencial, perquè el teixit econòmic dels territoris està basat en microempreses i són l’única forma de relació amb aquests treballadors. Els nostres serveis s’han de basar en la defensa dels drets i valors, que han de ser portes d’entrada als treballadors. El repte organitzatiu intern que tenim el podem assolir bé, però hem de tenir en compte que necessitem un alt grau de cooperació interna i externa, amb aliances que ens han de fer millorar la nostra democràcia interna, amb participació activa.

Escola d'Estiu de CCOO de CatalunyaJosep Casadó fa un resum de les característiques socioeconòmiques de les Terres de l’Ebre. Els recursos sindicals són molt minsos, i per això la flexibilitat funcional és molt important per la feina de la comarca. La situació estructural de la comarca és complexa, i per això depèn d’alguns serveis proporcionats des de la UI de Tarragona, però la manca de definició de les competències de la comarca provoca disfuncions i conflictes. És essencial desenvolupar el concepte de sindicalista de referència als territoris, i a la comarca els sindicalistes de ram ja fan aquesta funció, que seria essencial per a nosaltres. És important mantenir la UI Terres de l’Ebre i la interrelació amb la UI de Tarragona.

Escola d'Estiu de CCOO de CatalunyaNúria Lozano destaca que el treball en equip és totalment fonamental. Ens trobem en un moment que podríem qualificar d’històric, i CCOO són més importants que mai, per la importància de l’element sociopolític com a factor vertebrador de la nostra acció sindical al territori. Aquesta acció sindical, però també amb el teixit associatiu tradicional i els moviments socials de recent creació, una relació que hem intentat millorar des de la vaga general. Això ens ha permès desenvolupar les nostres activitats d’assessorament fora dels locals sindicals, en centres associatius, etc. Aquesta línia de treball és important per obrir-nos a la societat, i evitar l’aïllament que estem patint des de determinats sectors polítics. Implica que ens hem de repensar, reinventar, per introduir noves bases organitzatives basades en la cooperació entre la pròpia organització, però també amb altres territoris i altres rams. Cal fugir de la uniformitat, com demostra la diversitat dels territoris representats en aquesta taula, i no hauríem de viure-la com una amenaça a l’organització central. Tenim un gran repte per endavant i és necessari que creem noves complicitats amb altres organitzacions del nostre voltant, amb un debat que sigui el més enriquidor possible.

Escola d'Estiu de CCOO de CatalunyaOvidi Huertas considera fonamental que el sindicat canviï la seva visió territorial, per readaptar-nos a les noves realitats. És clau la proximitat, malgrat que no ens hem allunyat, però ens hem oblidat de que l’afiliat és la nostra raó de ser. Els drets de ciutadania cobren una importància cabdal per a les persones treballadores, que formen un paquet comú amb els drets laborals. Com deia Simón Rosado, “el sindicato ha de estar en todo lo que se mueva: para apoyarlo o para controlarlo”. La UI Vallès Oriental-Maresme és una unió de sindicats, i sense un element no pot existir ni funcionar l’altre. S’ha dut a terme una reorganització dels locals de la unió, perquè tenir més locals no significa tenir més serveis. Fa molts anys que el tema de les visites als delegats i les empreses ho tenim molt abandonat, per diverses causes; és necessari tornar a la proximitat a la nostra afiliació. O canviem el pensament de “xiringuitisme” o no trobarem una sortida a les nostres realitats: a la pantalla de l’Integra posarà “game over”. 

Cloenda de la 21a Escola d’Estiu de CCOO de Catalunya

Josep M. Romero ha destacat la feina que s’ha fet aquests dies a l’Escola, perquè han sorgit elements que seran centrals en el proper Congrés. Però hem arribat a un moment en que aquest model d’Escola d’Estiu ja està superat i potser s’haurà de fer un model més obert a la militància, per participar en un àmbit de reflexió més ampli i més participatiu, adreçada al conjunt de l’afiliació. Aprofita per reivindicar la situació de la formació sindical, en uns moments que estem passant amb dificultats a la nostra organització, i que és una eina essencial per formar als nostres delegats i delegades.

Joan C. Gallego comença recordant la importància de l’Escola d’Estiu, fora de la immediatesa de la feina diària. L’atac que estem patint després del rescat financer, que demà es concretarà al consell de ministres, és un atac molt dur i greu al model social. Les propostes presentades ahir contenen els ingredients de que “van a per totes”, perquè situen en negatiu tots els elements econòmics, laborals, socials, etc., que perjudiquen de forma més clara a uns sectors que a altres, i que afectarà clarament al consum i la demanda interna. L’atac als funcionaris també serveix per qüestionar tot allò que és públic, no només les seves condicions de treball, sinó els serveis públics que es van degradant. Aquests ajustos també van a qüestionar el propi sistema democràtic, el joc d’equilibris i el paper dels representants de la ciutadania. Aquest atac no sembla que sigui l’últim que patirem, i haurem de fer la nostra resposta des de les empreses i des del carrer, tal com ho hem fet sempre. Més enllà d’això, el que hem de situar és que aquest sindicat està en canvi, però dins dels nostres valors i dels nostres principis i compromisos de les persones per tirar-ho endavant. Aquesta és la nostra força per gestionar el conflicte social que estem vivint.