CCOO de l’Alt Penedès – Garraf organitzarà durant el mes de novembre 4 xerrades informatives amb el títol «introducció al món laboral», dirigides específicament al col·lectiu de persones immigrades de les dues comarques. En aquestes reunions es tractaran temes com el salari, la contractació, les nòmines, etc. i es comentaran els dubtes que puguin sorgir.
Considerem que els temes a tractar són prou importants i útils com per demanar que es faci extensiu a totes aquelles persones que puguin estar interessades a assistir a aquestes xerrades.
La relació de dies i idiomes és la següent:

A Vilafranca del Penedès (Pl. del Penedès 4, 2on):
– 3 de novembre de 18 a 20 h en castellà
– 24 de novembre de 18 a 20 h en àrab

A Vilanova i la Geltrú (C/ Marquès del Duero 15, 1r):
– 10 de novembre de 18 a 20 h en castellà
– 17 de novembre de 18 a 20 h en àrab

Barcelona, 19 d’octubre. CCOO valora molt positivament el fet que el consorci VW hagi comunicat que definitivament traslladarà la producció del model Ibiza de Seat des de Bratislava a Martorell.

La mesura es farà efectiva com a màxim de tard al proper mes de juny de 2005, i assegura la càrrega de treball de Seat a Barcelona per al proper any.

La decisió presa pel grup Volskwagen ha estat possible gràcies a la signatura del 17è conveni d’empresa que s’ha firmat enguany.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 19 d’octubre de 2004

El Tribunal Constitucional ha dictat de nou una sentencia, per la qual torna a reconèixer que les competències en formació contínua corresponen a la Generalitat de Catalunya, i que l’elaboració d’una nova normativa no pot ser considerada una excusa per no procedir a la transferència dels fons econòmics de la formació contínua.

Aquesta és la quarta sentència amb idèntic pronunciament favorable a Catalunya, i la cinquena amb el recurs interposat per la Xunta de Galícia.

Malgrat la nitidesa, la contundència i la reiteració dels pronunciaments, el Govern del PSOE ha adoptat una posició de continuïtat en relació al Govern Aznar. I ha decidit mantenir la seva insubmissió constitucional.

Davant d’aquesta circumstància, CCOO considera que el Govern català ha d’adoptar una posició més bel·ligerant en l’exigència del traspàs dels recursos.

Al mateix temps, CCOO considera que totes les forces polítiques catalanes
‘incloent el PSC- no haurien de donar suport als pressuposts generals de l’Estat si aquests no inclouen la transferència de recursos de la formació contínua a la Generalitat de Catalunya.

Altrament, volem dir que està en qüestió la credibilitat de les forces polítiques catalanes en la demanda de noves competències en el nou Estatut si no són capaces de fer complir les que ja estan establertes. I el cas de l’incompliment, pel que fa a la formació contínua, és un gravíssim precedent, ja que està significant l’incompliment reiterat, per part dels successius governs de l’Estat, de sentències del Tribunal Constitucional.

El proper dia 21 d’octubre, el personal sanitari de presons i justícia juvenil, convocats pel Comitè Intercentres del Departament de Justícia, iniciarà mobilitzacions en contra de la proposta dels departaments de Justícia i de Sanitat de privatitzar el Servei Sanitari de Presons i Justícia juvenil.

Aquestes mobilitzacions van ser aprovades en assemblea de personal, convocada pel Comitè d’empresa el passat 14 d’octubre, i es concretaran en aturades de 20 minuts el dia 21 d’octubre; concentració davant la conselleria el dia 28 d’octubre; i vaga els dilluns a partir del proper 2 de novembre, segons el desenvolupament de les negociacions amb l’Administració.

Aquest col·lectiu demana la integració dintre del sistema sanitari català, per a la millora del servei i de les condicions laborals actuals.

La Llei 16/2003, de 28 de maig, ordena la integració plena dels serveis sanitaris d’institucions penitenciaries dintre dels sistemes sanitaris autonòmics, per millorar la coordinació i l’assistència del sector amb la resta de la sanitat.

El Parlament de Catalunya va debatre l’any 2002 una proposició no de llei sobre la transferència efectiva del personal sanitari dels centres penitenciaris i dels de justícia juvenil del Departament de Justícia a la xarxa sanitària. Els tres partits que ara formen govern es van pronunciar a favor de la integració d’aquest personal com a personal estatutari dintre de l’Institut Català de la Salut. La proposta feta als representants dels treballadors no respecta les línies d’integració proposades i defensades en el Parlament pel tripartit.

Organismes de tant prestigi com el Comitè de Ministres del Consell d’Europa avalen les demandes dels treballadors, que volen una sanitat pública integrada directament en el servei sanitari de la resta de la població i que aconseguiria corregir les deficiències de l’actual sistema.

Barcelona, 19 d’octubre. CCOO valora positivament que LG Philips hagi recomprat el 90 % de les accions de Barayo (antiga Miniwatt), que va vendre a la financera Business Creation. La decisió ha estat impulsada per la querella per venda fraudulenta que va interposar CCOO.

LG Philips Displays va preveure, a principis del 2003, la venda del 90 % de la planta de Philips LG a la Zona Franca de Barcelona, l’antiga Miniwatt, que actualment es coneix amb el nom de Barayo. Aquesta planta ocupa a l’entorn de 600 persones i es dedica a produir tubs catòdics per a televisors de 14 polzades (CRT).

L’objectiu d’aquesta venda era, segons Business Creation, reconvertir la fàbrica en un màxim de dos anys en un centre de reciclatge d’electrònica i plàstics, perquè la producció de tubs ja no és competitiva. Per a la Federació Minerometal·lúrgica de CCOO de Catalunya, amb aquesta venda s’incorria en un delicte social contra els treballadors, perquè el nou propietari (Business Creation) s’ha caracteritzat per desmantellar l’activitat en altres països en què ha realitzat procediments similars.

El Comitè d’empresa de Barayo sol·licita a LG Philips que torni a posar en marxa el 100 % de la producció de la planta, ja que entén que les comandes existeixen i que la fàbrica treballa al 50 % de la seva capacitat, perquè és una forma de tancar progressivament el centre de treball.

El Comitè també demana a la Generalitat que, si LG Philips continua amb les seves intencions de vendre la planta, intervingui amb tots els seus recursos.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 19 d’octubre de 2004

La decisió de suprimir el «Dia sense cotxes», almenys en el format actual, era prou coneguda per tots els agents, entitats i associacions que formen part del món de la mobilitat, com perquè obviament, no hagi sorprés ningú. Efectivament, en els darrers anys s’havia fet ben palès que el model, almenys a Barcelona, no funcionava.

Feu clic per a veure l’article publicat a La veu dels Serveis Públics

Barcelona, 18 d’octubre. Els treballadors de la planta de Montcada i Reixac del grup italià IAR Siltal es manifesten avui davant de la seu del Departament de Treball i Indústria (carrer Sepúlveda) per mostrar la seva oposició a l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) presentat per la multinacional fa una setmana.

La manifestació començarà a la Plaça de Catalunya a les 10,30 hores.

Fa un parell de setmanes, més de 400 treballadors de la companyia es van manifestar davant de la Generalitat per la situació d’incertesa en què es troba el centre de treball de Montcada.

Els directius del grup IAR Siltal estan dissenyant un pla industrial per definir el futur de les sis plantes productives que té a Itàlia, però el comitè d’empresa de Montcada no té constància que s’hi inclogui la planta de Barcelona.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 18 d’octubre de 2004

La totalitat dels treballadors de la planta de Montcada i Reixac del grup italià IAR Siltal s’han manifestat avui davant de la seu del Departament de Treball i Indústria, i han mantingut una reunió amb la directora general de Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya, Mar Serna.

La responsable de Relacions Laborals ha assegurat que parlarà amb la direcció del grup italià per conèixer si existeix un pla de viabilitat per a la planta de Montcada abans que finalitzi el termini per acceptar o rebutjar l’ERO que fa dies que va presentar l’empresa.

Els 426 treballadors d’IAR es neguen a acceptar aquest expedient de regulació temporal de llocs de treball perquè ningú ha assegurat que després d’aquesta mesura existeixin garanties de continuïtat de la planta de Montcada i Reixac.

Fa un parell de setmanes més de 400 treballadors de la companyia es van manifestar per primera vegada davant de la Generalitat per la situació d’incertesa en què es troba el centre de treball de Montcada.

Els directius del grup IAR Siltal estan dissenyant un pla industrial per definir el futur de les sis plantes productives que té a Itàlia, però res no s’ha dit de la continuïtat de la planta de Barcelona.

IAR Ibérica, la planta de Montcada i Reixac (antiga Corberó-Segad), és l’única de la multinacional que no està emplaçada a Itàlia.

Malgrat que la transnacional IAR Siltal, dedicada a la línia blanca de frigorífics, ha firmat un acord de finançament amb 22 entitats bancàries italianes per un total de 200 milions d’euros, CCOO té dubtes sobre el futur que el grup italià té preparat per a la planta de Montcada, ja que la direcció del grup no en dóna explicacions.

La Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya (FMC) creu necessari que s’especifiqui si la planta de Montcada i Reixac s’inclou en el pla industrial que IAR Siltal posarà en marxa, i és per això que dóna suport al comitè d’IAR Ibérica en les seves mobilitzacions. Alhora, la FMC demana a la Generalitat que s’impliqui en el futur de la fàbrica del Vallès.

La multinacional IAR Siltal compta amb un total de 2.127 treballadors i set centres industrials. Per la seva banda, IAR Ibérica va facturar l’any passat 400 milions d’euros i enguany preveu un volum de negoci de 360 milions.

IAR Ibérica és el resultat final dels processos de reestructuració que durant els anys 80 va patir l’empresa Corberó-Segad, que va passar a mans de la Generalitat, posteriorment a Electrolux i en l’actualitat pertany al grup italià IAR Siltal.

INFORMACIÓN DEL MINISTERIO DE RELACIONES EXTERIORES DE LA REPÚBLICA DE CUBA

En horas de la noche de ayer, 15 de octubre, nuestras autoridades migratorias procedieron a reembarcar hacia París, en el vuelo de Air France 479, al ciudadano español Jorge Moragas, diputado del Partido Popular y acérrimo enemigo de la Revolución cubana, quien intentaba ingresar a nuestro territorio, fraudulenta e ilegalmente, bajo el estatus migratorio de turista.

El Sr. Moragas se hizo acompañar de dos diputados holandeses y de dos representantes de supuestas organizaciones no gubernamentales, que desarrollan una activa labor anticubana en España y Países Bajos, quienes también fueron reembarcados.

La llegada a Cuba del Sr. Moragas estuvo precedida de una gran alharaca propagandística. El Partido Popular emitió un comunicado el pasado jueves confirmando que el Sr. Moragas viajaría con la encomienda de ofrecer «respaldo y solidaridad» a los mercenarios que operan en nuestro territorio a sueldo de los Estados Unidos. Él mismo hizo declaraciones en tal sentido, publicadas los días 14 y 15 de octubre por las Agencias EFE y Europa Press.

Las actividades que públicamente declararon como objetivos de su viaje constituyen una violación flagrante de nuestra soberanía y están previstas y sancionadas en nuestras leyes. Se trataba de una grosera provocación política contra Cuba.

El Sr. Moragas es conocido por sus estrechos vínculos con el frustrado y patético José María Aznar, quien se dedica, con especial entusiasmo en estos días, a gastar los cinco millones de dólares que ha proporcionado recientemente el presidente Bush para organizar actividades y eventos contra Cuba.

Moragas, quien es también secretario de Internacional del PP, ha realizado reiteradas acciones anticubanas en el Congreso de los Diputados de España.

Ésta es la segunda ocasión en que el Sr. Moragas viaja a La Habana para sostener contactos y ofrecer apoyo financiero a los mercenarios. El pasado mes de julio ingresó a nuestro país también con una visa turística, ocasión en que nuestras autoridades, con extraordinaria moderación y paciencia, se limitaron a advertir que no habría impunidad para tales actos.

Nos asiste el derecho soberano a defendernos. Nuestra paciencia tiene límites y no dejaremos sin respuesta acciones injerencistas ni provocaciones de enemigos que, al servicio de la política de Estados Unidos, pretenden subvertir el orden interno de nuestro país.

La Habana, 16 de octubre de 2004