Comunicat de premsa de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí

Des del mes de maig d’aquest any, a les Zones Ocupades del Sàhara Occidental, s’hi estan produint constantment situacions de violència i de violació dels Drets Humans, per part del Regne del Marroc, vers la població civil Sahrauí. Aquestes situacions es caracteritzen per brutals detencions, segrestos, empresonaments, pel sol fet de participar en pacifiques manifestacions per reclamar llibertat, respecte als drets humans i el dret a l’autodeterminació. Centenars de persones, joves, dones i infants han estat torturades, detingudes, jutjades sense cap garantia legal i condemnades a penes de 15 i 20 anys en presons distribuïdes en tot el territori del Marroc i el Sàhara Occidental. Les persones activistes i defensores dels drets humans que van intentar anar a les manifestacions van ser intimidades, detingudes i torturades.

Fa un mes ja que 37 presos polítics sahrauís, defensors dels drets humans, van iniciar una vaga de fam, i a hores d’ara la seva situació és alarmant, en les ultimes setmanes molts d’ells han arribat a perdre el coneixement i la seva salut es troba en estat molt greu amb risc de mort. Per a reclamar el que es just, l’alliberament immediat de tots els presos politics en presons marroquines i del Sàhara Occidental i l’acompliment per part del Marroc del Dret Internacional, respectant els Drets Humans i posant fi a aquest conflicte que ja fa més de 30 anys que dura, us demanem la vostra participació en una VAGA DE FAM de 24 hores, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona des de les 12h del 17 de setembre fins a les 12h del dia 18. Es important que siguem el major nombre de gent, cal que milers de persones ens apleguem en una mateixa crida per tal de que els nostres governs i la comunitat internacional intervingui davant el regne del Marroc perquè posi fi a aquesta situació. El poble sahrauí ens necessita més que mai !!! Us hi esperem. Comité Català per a l’Alliberament d’Aminetu Haidar Organitza:Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS)Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS)Comitè Català per a l’Alliberament d’Aminetu Haidar

La Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de CCOO sol·licita suport a l’Administració central i a l’autonòmica per assegurar el funcionament de la mina del Pedraforca fins a finals de 2007. Així es garantiria la continuïtat de l’activitat minera, dels llocs de treball, del Pla social i de les ajudes públiques per a la comarca del Berguedà.

Per aconseguir-ho és imprescindible que el Govern de la Generalitat de Catalunya doni suport a la continuïtat de l’explotació fins que s’hagin extret les 300.000 tones de carbó.

Aquest posicionament de CCOO s’expressarà en la reunió prevista per al proper dimarts, dia 20 de setembre, amb els departaments de Treball i Indústria i de Medi Ambient de la Generalitat, tenint en compte que, en aquests moments, cal trobar solucions que permetin que la mina del Pedraforca mantingui la seva activitat i es pugui incloure en el Pla del Carbó 2006-2012.

Per aquesta raó, CCOO exigeix a l’Administració una actitud constructiva per resoldre la situació i no acceptarà que les administracions s’inculpin unes a les altres sense assumir les seves competències en aquesta qüestió.

Si voleu veure el document, cliqueu aquí.

La Secció Sindical de CCOO Atento Barcelona, davant el trasllat a Còrdova, del servei d’avaries català de Telefònica (1002) que es presta a la província de Barcelona, proposarà mobilitzacions al Comitè d’Empresa.

CCOO no accepta de cap de les maneres que es perjudiquin els interessos dels llocs de treball a Catalunya, així com els interessos d’un servei prestat íntegrament en CATALÀ.

Davant de les oïdes sordes que fa l’Empresa, CCOO aixeca un crit d’alarma degut a les descentralitzacions que realitza Atento en detriment dels llocs de treball a Catalunya i l’ús de la LLENGUA CATALANA.

L’empresari Josep Rial, propietari de la empresa Dheblan, SL de Balsareny, una de les empreses més importants de la comarca del Bages, especialitzada en estructures i encofrats per a la construcció, va desaparèixer el passat divendres deixant pendents els sous de varis mesos i sense feina a més de 100 treballadors. Fins el moment desconeixem on es troba l’empresari fugit, que va desaparèixer sense donar cap mena d’explicació als treballadors. Des de CCOO condemnem l’actuació premeditada d’aquest empresari vers els treballadors, deixant pendents els salaris que els pertanyen pel treball realitzat. A més, l’empresari no havia cotitzat pels treballadors a la Seguretat Social des del mes de juliol.

Els treballadors, a través dels sindicats CCOO i UGT, interposaran demandes contra l’empresa i els contractistes pels que treballava, reclamant els salaris deixats de percebre i les indemnitzacions per acomiadament. Ahir dimecres es varen reunir els treballadors per aportar la documentació necessària per fer les demandes.

A CCOO no ens ha agafat per sorpresa la notícia, ja que des de feia anys la direcció de l’empresa venia mantenint unes pràctiques laborals contràries als drets dels treballadors: L’endarreriment dels salaris era quelcom habitual (ens diferents casos fins d’alguns mesos), precarietat laboral (fa 3 anys l’Inspecció de Treball va haver d’actuar perquè l’empresa donava de baixa a la major part de plantilla durant els mesos d’estiu), manca de mesures de seguretat a les obres on treballava, vulneració de drets sindicals i altres violacions dels drets col·lectius i individuals dels treballadors. I la gota que fa vessar el vas és la desaparició de l’empresari deixant pendents els salaris de varis mesos als treballadors.

Des de CCOO creiem que els fets succeïts a la empresa Dheblan no són més que un reflex de la situació que es viu al sector de la construcció, on l’existència d’empreses sense cap mena de solvència econòmica ni estructura empresarial es un fet habitual, a conseqüència de la subcontractació en cadena imposada per les grans empreses com a formula per obtenir beneficis ràpids. CCOO considerem que per la defensa de llocs de treball estables, de qualitat i amb drets al sector de la construcció, es necessari l’aprovació de la llei reguladora de la subcontractació al sector de la construcció que en aquest moment es troba en tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats i el compliment de la legislació vigent per part de les empreses que intervenen al sector.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 15 de setembre de 2005

La Secció Sindical de CCOO dels magatzems Caprabo de Catalunya (L’Hospitalet i Abrera) ha pactat amb la direcció de l’empresa les condicions laborals del personal que voluntariament treballi el divendres 23 i el dissabte 24, festes locals a Barcelona i altres poblacions de les rodalíes.

Els magatzems logístics serveixen gènere a botigues de diverses comunitats autònomes. CCOO, conscients que la inactivitat d’ambdós magatzems podria produïr transtorns a l’activitat normal de l’empresa, ja que afectaria el proveïment de les botigues, ha negociat aquesta situació arribant a un acord amb la direcció de Caprabo.

Aquest acord recull que cada treballadors que voluntàriament opti per treballar podrà acollir-se a una de dues opcions: 150 euros per cada dia treballat (300 euros en total) o 150 euros, més dos dies de descans. Precisament, en l’actualitat s’estan negociant les condicions laborals pel personal que treballi els festius d’obertura autoritzada per la Generalitat de Catalunya per l’any 2006.

CCOO de Catalunya valora positivament aquest acord ja que millora substancialment les condicions laborals dels treballadors de Caprabo al mateix temps que es garanteix l’activitat normal a les botigues els dies de més vendes.

CCOO valorem positivament el reconeixement que ha fet el Govern central de la situació de dèficit acumulat i de la insuficiència de finançament que ha patit històricament la sanitat pública, i celebrem tant l’increment de l’aportació directa de recursos com, especialment, el compromís del Govern de presentar al Parlament de l’Estat, a curt termini, una proposta de revisió del finançament general de les CCAA.

Malgrat tot, en el sindicat continuem defensant que el finançament dels serveis públics de prestació universal, precisament pel seu caràcter solidari i redistributiu, han de ser finançats pels impostos recaptats de forma directa i progressiva (IRPF, sobre societats, successions, etc).

Pel que fa a Catalunya, cal tenir en compte l’estudi dels experts sobre finançament sanitari, anomenat Informe Vilardell, que marcava dues línies d’actuació molt clares:
Increment de recursos públics i millora de l’eficiència de la gestió. El Govern de la Generalitat hauria de començar a desenvolupar actuacions concretes en aquest segon aspecte de millora de l’eficiència, i molt especialment en el camp de la prestació farmacèutica, racionalitzant la despesa.

L’increment de la qualitat del sistema, a partir de millores en la gestió mitjançant la transparència i el bon ús de la informació, així com la implantació d’un Acord Marc per a l’homologació i la millora de les condicions laborals de tots els professionals de la xarxa sanitària d’utilització pública, així com la seva implicació en la gestió clínica, han de complementar, també de forma urgent, les mesures d’increment del finançament de la sanitat pública acordades pel Consejo de Política Fiscal i Financiera.

Podeu accedir al text complet del document des de la pàgina d’ESTUDIS I NOTES INFORMATIVES -menú lateral esquerra, setena opció-. Seleccioneu la paraula CONVENI COL.LECTIU–EXTENSIO del desplegable de paraules clau del formulari de recerca.

Data d’actualització: 14-setembre-2005

La FCONGD vol fer explícita la seva posició respecte a l’enviament d’ajut humanitari d’emergència als Estats Units arran de la crisi humanitària provocada pel desastre anunciat de l’huracà Katrina i la negligència de les autoritats nord-americanes per resoldre-la.

La FCONGD se solidaritza amb el sofriment de les víctimes, la procedència ètnica i social de les quals revela que es tracta de persones pobres i majoritàriament negres. Denunciem l’abandó de la població per part de les autoritats competents, que deixa al descobert les nefastes ‘i avisades- conseqüències d’una estratègia -la liberal- basada en la retallada constant dels recursos públics i dels programes d’ajuda social bàsica, que es materialitza en un increment progressiu de la pobresa. L’Agència Censal dels Estats Units xifrava al 2004 en 37 milions les persones pobres en aquest país, 1,1 milions més que al 2003 -sense comptar la immigració il·legal. Durant el 2004, va augmentar també fins a 45,8 milions el nombre de persones sense cobertura sanitària (quatre milions més que l’any anterior).

Tot i que l’assistència a les víctimes és perfectament legítima independentment del lloc on es produeixi una catàstrofe i de la procedència geogràfica de l’ajuda, sí que és necessari esclarir que aquests fons no poden sortir de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament -AOD. Estats Units ocupa el número 10 en l’índex de desenvolupament humà segons el PNUD -Espanya és el 21-, la qual cosa no ens permet qualificar aquest país precisament d’empobrit i, per tant, receptor d’AOD. Per tant, no és ètic que els governs donants i les seves institucions i organismes públics especialitzats ‘a l’Estat espanyol, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional hi ha atorgat 350.000 euros (uns 60 milions de pessetes)- desviïn partides de l’AOD per atendre les necessitats de la població afectada per l’huracà.

La imprevisió i la incapacitat mostrades pel Govern dels Estats Units per gestionar la crisi contrasten, tanmateix, amb el volum de les inversions que aquest mateix Govern destina a altres afers com la guerra i l’ocupació a l’Iraq. La progressiva retallada de la despesa pública, el rebuig a l’adopció de mesures socials i mediambientals o el finançament de guerres que proporcionen substancials rendiments econòmics per a grans corporacions donen suficients pistes per constatar que el desastre humanitari es podia haver evitat i que s’ha desencadenat de forma nefasta a conseqüència de la imprevisió i la mala gestió governamental.