Les dades de l’atur registrat a Catalunya del mes de novembre de 2005 indiquen que el comportament interanual és millor que el de la resta de l’Estat (això també succeïa al mes d’octubre), disminuint a Catalunya en 12.764 persones (un 4,6 %) i a l’Estat en 25.509 persones (1,2 %). Aquests bons resultats interanuals no s’observen en relació a les dades del mes anterior, ja que l’atur registrat augmenta tant a Catalunya (0,5 %) com a l’Estat espanyol (2 %).

Per sectors, a Catalunya les principals disminucions interanuals es continuen observant (igual que al mes de setembre i al d’octubre) en la construcció (8 %), mentre que els serveis disminueixen lleugerament per sobre de la mitjana (4,9 %). En aquest punt volem tornar a reiterar la situació de l’atur industrial, que, mes rere mes, augmenta fins i tot en situacions de disminució global de l’atur registrat, com s’ha produït al setembre, a l’octubre i ara al novembre. L’augment en la indústria és del 4 % interanual i, com ja hem dit, aquesta sèrie fa molts mesos que és negativa, ja que ens estem trobant amb una pèrdua de llocs de treball que no té aturador. Una altra dada molt negativa és el comportament de l’atur en l’agricultura, que, tot i pesar molt poc en el global de Catalunya, ha augmentat un 45,9 % en relació a les dades del novembre del 2004. Aquest comportament ja l’havíem destacat també en les dades del mes d’octubre.

La reducció de l’atur registrat interanual entre homes i dones es concentra amb major força entre les dones, ja que del total de disminució un 57,1 % correspon a les dones i un 42,9 % als homes. En relació al mes anterior, les dones i els homes obtenen percentatges similars de reducció de l’atur.

Per províncies, observem amb preocupació la situació de Lleida, i en menor mesura la de Girona. Efectivament, l’atur interanual de la província de Lleida veu augmentat el seu nombre en un 9,65 %, a causa de l’espectacular augment de l’atur en l’agricultura i en la indústria. A la província de Girona, l’atur interanual aquesta vegada disminueix força per sobre de la mitjana catalana (7,7 %), però Girona tanca el mes amb un augment de l’atur industrial del 10 %.

La situació de Tarragona és de disminució lleugerament superior a la mitjana i aquest cop el comportament de Barcelona no obté resultats tan bons com els darrers mesos, ja que disminueix com la mitjana de Catalunya.

Les dades del mes de novembre indiquen que les oscil·lacions més fortes en l’atur registrat es produeixen en aquells sectors i territoris més precaritzats i on es fa evident que el model productiu basat en els baixos costos laborals i la producció de poc valor afegit està esgotat, i, amb ell, aquesta estratègia de competitivitat, ja que no podem ser competitius amb taxes de temporalitat a la cua de la nova Europa de 25 estats (la taxa de temporalitat de la UE-25 se situa per sota del 14 % i la de Catalunya, per sobre del 24 %).

En aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que ha arribat el moment de tancar un acord en la «Mesa del Diálogo Social», que permeti millorar la qualitat de l’ocupació amb mesures per regular les contractacions i les subcontractacions en cadena i reduir la temporalitat.

Finalment, CCOO de Catalunya demana al Govern de la Generalitat de Catalunya que s’impliqui d’una manera activa, juntament amb els agents socials, en el procés de transformació dels sectors productius cap a una producció de més valor afegit.

Davant el coneixement que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha anunciat que no contractarà treballadors que siguin fumadors, CCOO manifestem el següent:

a) Malauradament aquest tema es va situant en el pitjor dels escenaris possibles, que és l’estigmatització i la discriminació de les persones fumadores, davant un dret fonamental com és el dret al treball.

b) Des d’un principi, CCOO hem estat d’acord amb les propostes de les lleis que plantegen els llocs de treball lliures de fum del tabac, com a protecció, principalment, de la salut de les persones no fumadores.

c) Estem convençuts que el límit no traspassable d’aquest dret dels no-fumadors i de la direcció de les empreses és l’àmbit personal dels individus.

d) Sembla que l’actitud adoptada per l’OMS la justifica per «imperatius de credibilitat i d’imatge». En aquest sentit, i basant-nos en el pes moral que aquesta institució té (o hauria de tenir) sobre el sector sanitari, ‘quantes entitats i empreses, primer sanitàries i després d’altres sectors, seguiran l’exemple de negar un lloc de treball a una persona fumadora (en el seu temps i espai personal) «independentment de la seva vàlua professional»?

e) Mentrestant, a casa nostra, al Parlament de l’Estat, ens desplacem a l’extrem contrari, incrementant el període de carència per a la publicitat del tabac en les curses automobilístiques (3 anys), incrementant la carència als establiments de restauració (18 mesos), i sense separació física entre les zones de fumadors i no-fumadors, ‘per continuar fomentant l’hàbit del tabac a les persones a les quals després se’ls negarà un lloc de treball?

La Investigación Nacional por Muestreo de Domicilios, del Instituto Brasileño de
Geografía y Estadística (IBGE), referente a 2004 y divulgada la semana pasada, resaltó el peso del salario mínimo en la reducción de la desigualdad social. El año pasado, Brasil tuvo su mejor perfil en 23 años, en lo relacionado con la distribución de la renta. Los ricos no se volvieron menos ricos. La renta de los más pobres es la que creció. Eso se debe, sobre todo, al aumento del salario mínimo, de R$ 260 a R$ 300, sumado al control de la inflación.

De 1996 a 2004, la renta media del 10 % de los más ricos cayó en un 22,7 %. Entre un 50 % de los trabajadores más pobres, la renta tuvo una caída del 4,31 %. O sea, los dos extremos perdieron. Y la distribución de la renta mejoró, ya que los más pobres perdieron menos que los más ricos.

Brasil continúa siendo una nación injusta y figura entre las más desiguales del mundo. Somos 182 millones de habitantes. El 10 % de los más ricos acaparan más del 44 % de la riqueza nacional. Y el 10 % de los más pobres sobreviven dividiendo entre sí un 0,7 % de la riqueza nacional. Pero, lo poco que el gobierno Lula hace en dirección de los sectores más pobres ya es suficiente para cambiar el perfil social del país: fortalecimiento de la agricultura familiar (PRONAF); microcrédito; distribución de la renta vía Bolsa Familia; Hambre Cero; aumento del empleo formal, etc. Lo que demuestra que gobiernos anteriores hicieron mucho menos.

El gobierno Lula podría hacer más, mucho más. Es un coche cuyo conductor pisa en el acelerador de las políticas sociales y, sin embargo, el equipo económico mantiene levantado el freno de mano… Si los intereses fueran más bajos y menor la gula del superávit primario (de hecho, superior al 5 % del PIB), Brasil tendría más recursos para evitar tantas muertes por accidentes encarreteras que exigen inversiones; mejorar la atención en los hospitales públicos y asegurar tratamientos de calidad a quienes dependen del Sistema Único de Salud (SUS); y erradicar el analfabetismo de 14,7 millones de personas mayores de 15 años.

Entre 2003 y 2004, un 50 % de los trabajadores más pobres
consiguieron un aumento del 3,2 % en sus salarios. Tuvieron una
media de ingresos por el valor de R$ 733. Desde 1997, es la
primera vez que no hubo caída. Los ricos (los que tienen renta
mensual superior a R$ 3.266) tuvieron una pérdida del 0,6 % en sus
ingresos. Quién más perdió fue la clase media. Si en el 2004
ingresaron al mercado de trabajo 2,7 millones más de personas,
reduciendo la tasa de desempleo a un 9 %, la gran mayoría pasó a
recibir menos de 3 salarios mínimos. Se redujeron los puestos de
trabajo más remunerados. De cada 100 brasileños en edad activa,
56 trabajaban en el 2004. Eso, gracias al crecimiento del PIB en
un 4,9 % el año pasado.

Según el IBGE, Brasil continúa siendo el país de los contrastes. El número de casas con acceso a Internet creció en un 11 %,operan 80 millones de teléfonos móviles, pero un 31,1 % de las viviendas no disponían, el año pasado, de alcantarillado sanitario.
Entre 2003 y 2004 aumentó en sólo un 3,5 % el total de domicilios
servidos por la red de alcantarillado o pozos sépticos, que
favorecen a un 69,6 % de las viviendas. Se redujo la inversión en
ese sector.

En el 90,9 % de los domicilios hay TV, superando el número de
radios, que se encuentran en un 88,1 % de las viviendas. Si las
radios y canales de TV son concesiones públicas, ‘por qué no
extenderlas a los movimientos populares y sindicatos, ONGs y
entidades de servicio público, escuelas e instituciones culturales?
Con certeza, el telespectador se beneficiaría con mucha más
calidad. Y la tarde de domingo no sería tan aburrida’

La investigación reveló también que mientras menos estudios, menos oportunidad de trabajo. Las mujeres tienen más escolaridad que los hombres y, sin embargo, ganan menos que ellos. Hubo la universalización de la enseñanza básica. Sólo un 2,8 % de los brasileños de 7 a 14 años está fuera de la escuela. Sin embargo, la deserción escolar es alta, si consideramos que un 8,9 % de los niños y jóvenes entre 5 y 17 años están fuera del aula.

La frecuencia escolar disminuye a medida que la edad aumenta. El número de ancianos sobrepasó al de los niños: hay 120,1 brasileños con más de 60 años para cada 100 con menos de 5 años. El índice de natalidad es de 2,1 hijos por mujer, considerado razonable. Sin embargo, mientras menos escolaridad, más hijos. Mientras más estudios, menos hijos. Y crece el embarazo precoz en las capas más pobres. De ahí la importancia de las campañas de planificación familiar.

Para que el gobierno mejore los índices sociales y económicos de la nación en 2006, el camino está señalado: el monto del salario mínimo. Con un ex-presidente de la CUT en el Ministerio del
Trabajo y un ex-dirigente metalúrgico en la Presidencia de la
República, se espera que éste merezca un aumento significativo.
(Traducción ALAI)

Más de 400 delegados/as del ICS, de la XHUP, del sector socio-sanitario y de salud mental de CCOO se han concentrado en Balmes-Gran Vía, dependencias del ICS, en rechazo al preacuerdo de la Mesa Social.


Esta acción se realiza en el marco de una serie de movilizaciones para manifestar nuestro rechazo a este preacuerdo.


CCOO entregó el manifiesto en la Mesa Sectorial del ICS, ya que el mismo es firmante del preacuerdo.

Los motivos de nuestra postura los podéis consultar en la noticia de nuestra web que lleva por título:


«Motius de CCOO de Catalunya per no subscriure l’acord de la Mesa Social de la Sanitat»

Us adjuntem nota de premsa emesa per la Federació de Construcció i Fusta de CCOO de Catalunya

Ante el accidente laboral ocurrido en el día de hoy en la obra del metro de la línea 9 de Hospitalet, que ha costado la vida de un trabajador de la empresa JRC36 SL, subcontratada por la UTE FOMENTO-COPISA-COMAPA, CCOO de Construcción queremos manifestar lo siguiente:

1) Nuestros delegados territoriales de seguridad ya habían manifestado en reiteradas ocasiones, a la coordinación de obra, la falta de medidas de seguridad en distintos procedimientos de trabajo, observados en las diferentes visitas de control y seguimiento de la seguridad en la obra.

2) Dichas manifestaciones de falta de medidas de seguridad no han sido tenidas en consideración en ningún caso, ni por la coordinación, ni por la dirección de la obra.

3) El accidente ocurrido en el día de hoy es, una vez más, fruto de la falta de medidas de seguridad efectivas en la mencionada obra y se produce nuevamente en la cadena de subcontratación.

4) Desde CCOO, seguimos denunciando el incumplimiento generalizado de la legislación de prevención en el sector de construcción y la dificultad añadida para su aplicación por la degradación del mismo, fruto de la utilización generalizada de las subcontratas y del prestamismo.

5) Denunciamos la irresponsabilidad de las grandes empresas del sector, que sólo buscan un beneficio rápido y un control absoluto del mercado, con el establecimiento de la subcontratación en cadena, y con la negativa reiterada a negociar cualquier tipo de acuerdo, para abordar aquellas cuestiones que provocan la situación de degradación del sector y que acaban costando la vida de multitud de trabajadores.

6) Reiteramos la necesidad de regular las subcontratas a través de nuestra Propuesta de Ley, que actualmente se encuentra en debate en el Parlamento español, prohibiendo la cadena de subcontratación y estableciendo un contrato estable de carácter indefinido para los trabajadores del sector.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 2 de desembre de 2005

El passat dissabte, 26 de novembre, la Federació de Comunicació i Transport de CCOO de Tarragona va celebrar la VI Conferència a l’hotel Port Aventura de Salou.

La conferència va servir per fer un balanç de l’activitat desenvolupada per la Federació en aquests últims tres anys a la demarcació de Tarragona i fixar els objectius per al proper mandat sindical. D’altra banda, es va aprovar per unanimitat la nova Executiva, que estarà formada per Francesc Ascaso Sagués, M. Luz Guillamon, Ana María Arroyo, Xavier Pallisé i Andrés Toledo. La Secretaria General l’ocuparà, a partir d’ara, Josep Francesc Reverté.

Josep Francesc Reverté és treballador de DAPSA, una empresa d’arts gràfiques d’Amposta, i té una llarga experiència com a delegat sindical. Darrerament, ha ocupat la responsabilitat de secretari d’Organització de la Federació de Comunicació i Transport de CCOO de Tarragona.

El Jutjat Penal de Tortosa ha condemnat l’empresari José Villaubí, propietari d’una gravera situada a Roquetes, a una pena de sis mesos de presó per un delicte contra els drets dels treballadors previst en l’article 316 del Codi penal.

En la sentència es declara provat que la planta de tractament d’àrids no tenia un director facultatiu. Tampoc disposava de cap tipus de documentació relativa a l’avaluació de riscos dels llocs de treball ni disposicions per a la correcta conservació de la maquinària mòbil, la qual, al mateix temps, no s’adequava a les normes tècniques vigents i no havia estat sotmesa a cap tipus d’operació de revisió o manteniment. Tot això comportava un perill per a la integritat física de les persones que hi treballaven.

D’altra banda, arran del mal estat de la maquinària, es va produir un accident mortal per aixafament, que va afectar l’encarregat de l’empresa.

La Federació de Construcció i Fusta de CCOO va personar-se com a querellant en la defensa del dret dels operaris de l’esmentada empresa de treballar en condicions de seguretat.

La presentació del Llibre Blanc de la Funció Pública ha de permetre abordar: els dèficits actuals del sector públic català; les mancances dels empleats i empleades públics, tant pel que fa a dotació com a condicions; i la construcció d’un model de funció pública de Catalunya.

L’elaboració del Llibre Blanc s’ha fet amb poc debat i poca participació, i esperem que això es pugui corregir en el seu desenvolupament. Els sindicats hem estat convidats a algunes de les sessions de debat realitzades pels experts però en cap moment no hem pogut abordar en una mesa específica el debat en relació a la situació present i les expectatives de futur del sector i l’ocupació pública.

El Llibre Blanc coincideix amb les desafortunades declaracions de membres del Govern (Maragall, Bargalló, Carretero…), que qüestionen la professionalitat dels empleats i empleades públics, i de destacats polítics (Mas…), que reclamen privatitzacions de serveis públics essencials. CCOO no pot coincidir amb declaracions que plantegen retallades en retribucions bàsiques i la seva conversió en ‘plusos’ de productivitat, o que dibuixen un perfil de funcionari absentista i despreocupat de la tasca pública, o que plantegen externalitzacions de serveis públics com a forma de gestió alternativa.

CCOO reivindica la professionalitat del funcionari públic català, fet que s’evidencia en el fet que Catalunya té la ràtio més baixa de funcionaris per habitant de l’Estat, i al mateix temps la valoració més alta per part dels ciutadans dels serveis públics que es presten.

CCOO considera que qualsevol projecte de reforma de la funció pública ha de preveure:

– La necessitat de disposar d’un model de funció pública catalana que englobi totes les administracions públiques de Catalunya.
– El reforçament dels valors d’objectivitat, independència i imparcialitat en el desenvolupament de la funció pública, i per tant la desvinculació de la carrera administrativa respecte de la fidelitat política.
– El manteniment de les garanties dels funcionaris públics com a element que permeti posar la llei i la seguretat i el dret de la ciutadania davant de qualsevol criteri d’oportunitat política.
– La garantia de l’aplicació dels principis de mèrit, capacitat, igualtat i no discriminació en la provisió de tots els llocs de treball públics.
– La introducció de criteris de carrera professional, dret a la formació permanent, promoció en el lloc de treball i mobilitat interadministrativa
– El reconeixement del dret a la negociació col·lectiva dels empleats i empleades públics i la garantia del respecte al compliment dels acords assolits.
– La introducció de mecanismes de mediació i arbitratge en les administracions públiques, que ajudi a desjudicialitzar els conflictes de relacions laborals.

CCOO reivindica el dret, com a primer sindicat en la funció pública de Catalunya, a participar en el debat del Llibre Blanc de la Funció Pública, i reclama l’obertura d’un procés de negociació que ens dugui a l’elaboració d’un futur Estatut de l’empleat públic a Catalunya.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 1 de desembre de 2005

La Federació Minerometal·lúrgica de CCOO de Catalunya fa una valoració molt positiva del seguiment multitudinari de la manifestació dels treballadors i treballadores de Seat en contra de l’ERO, celebrada aquest matí a Barcelona, que ha aplegat unes 15.000 persones.

La mobilització, que s’ha iniciat a les 10.30 h a la plaça d’Espanya, ha finalitzat al migdia a la plaça de Catalunya, on els representants del Comitè intercentres han llegit un comunicat unitari en què denunciaven l’actitud de la direcció de Seat i la manca d’una voluntat negociadora real, i animaven la plantilla a mantenir-se unida i a seguir donant suport a les mobilitzacions que organitzi la representació sindical. Els membres d’Estopa, extreballadors del sector, han tancat la manifestació amb la lectura d’un manifest.

El 100 % de la plantilla de Seat ha pres part en aquesta mobilització, com també ha passat amb la vaga de 24 hores que es va iniciar durant el torn de nit d’ahir.

El objeto de este informe es llevar a cabo una recopilación de los tipos de residuos, teniendo en cuenta la aplicación de la legislación estatal y la propia de la comunidad autónoma de Catalunya. También se realiza una evaluación de la propuesta de implantar unos criterios de servicios mínimos dentro de la negociación de la Mesa Sectorial, en el ámbito de la recogida de residuos municiaples.

El alcance del estudio es el de las recogidas domiciliarias, selectivas, comerciales en los municipios de Catalunya, y tabién es el marco de la implantación de la segregación de los residuos en origen, la política de aplicación del residuo mínimo y la implantación de la cultura de la prevención de los residuos municipals.

Haced clic aquí para ver y descargarse este informe.