Comunicat de premsa de la Secció sindical intercentres de CCOO del grup Panrico
Federació Agroalimentària

Ante las noticias aparecidas en prensa en relación al posible cierre de las fábricas de Sevilla, Tuesta (Vitoria) y Villaverde (Madrid), la Sección Sindical de CC.OO, mediante las consultas pertinentes, ha pedido explicaciones a la Dirección del Grupo a fin de conocer feacientemente la veracidad de tales informaciones.

La contestación por parte de la Dirección de la Empresa ha sido la de »desmentir rotundamente» la noticia y afirma que, si bien se están haciendo los estudios, anàlisis y auditorías de todos los departamentos del Grupo Panrico a fin de elaborar el plan de futuro, ni para el 2005 ni para el 2006 se tiene prevista propuesta alguna encaminada al cierre de ninguna de las fábricas que actualmente están en activo.

A fin de clarificar la situación y de tratar sobre los planes de futuro de Panrico, hay ya prevista una reunión que se celebrarà el próximo mes de enero entre la Dirección de esta Sección Sindical y la Dirección General del Grupo.

No obstante, esta Sección Sindical quiere poner de manifiesto que, en el supuesto de que en el futuro inmediato los nuevos propietarios tengan entre sus planes la reducción del empleo o la eliminación de la actividad en cualquiera de las fábricas para conseguir una ràpida rentabilidad del dinero invertido en la compra de la empresa mediante la venta de activos, en lugar de »buscar una mayor rentabilidad mediante la ampliación del negocio», tal como se nos había informado, se encontrarán con la oposición frontal de CC.OO y la respuesta inmediata del conjunto de los trabajadores del Grupo Panrico mediante las acciones que correspondan.

Des de CCOO de Catalunya anem reiterant la necessitat urgent que el Govern de la Generalitat de Catalunya implementi l’Indicador de Rendes Bàsiques de Catalunya (IRBAC) a partir del 1 de gener de 2006.

Considerem que és una oportunitat per a l’exercici ple i responsable de les competències d’autogovern en matèria de polítiques socials i per a donar contingut al marc català de relacions sociolaborals (objectiu del Govern expressat en el Pacte del Tinell), i el compliment del compromís adquirit pel Govern en l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana de revisar la situació de les pensions al nostre país, per garantir que se situïn en el 80 % d’un Indicador de Rendes propi de Catalunya (IPREM de Catalunya), abans de juliol de 2005. Alhora, considerem imprescindible l’IRBAC per evitar la pèrdua de la capacitat adquisitiva de les persones afectades, ja que tindria en compte, superant els actuals desajustos del SMI o l’IPREM estatal, tant l’evolució dels preus a Catalunya com la nostra específica situació socioeconòmica.

Aquest indicador no pot determinar-se en la Llei de prestacions econòmiques, com proposa el Govern, ja que no es tracta d’una prestació econòmica sinó d’un indicador de rendes que serveix per situar llindars d’ingressos, com a referència de quantia per aplicar percentatges i per fixar quanties de prestacions econòmiques. La forma jurídica ha de ser el decret i la seva entrada en vigor l’1 de gener de 2006.

L’Indicador de rendes serveix, per una banda, per determinar el dret a l’accés a determinats serveis o prestacions, per una altra, per determinar la participació dels usuaris/es dels serveis públics (part de copagament), i per últim per situar el complement de les pensions mínimes en el 80 % del mateix indicador.

La quantia de l’Indicador de Renda Bàsica de Catalunya ha de revisar-se anualment, acordant-se amb la participació dels sindicats més representatius abans de la seva aprovació en els pressupostos anuals de la Generalitat, per tal d’acordar la seva quantia per a l’any següent, així com l’import dels pagaments mensuals dels complements de pensions.

Així doncs, des de CCOO de Catalunya, exigim que el Govern fixi l’Indicador de Rendes Bàsiques de Catalunya de forma immediata, per corregir les diferències de nivells de preus a Catalunya i mantenir el poder adquisitiu dels col·lectius més desprotegits, perquè els perceptors de pensions mínimes puguin rebre el complement compromès pel Govern, nous possibles beneficiaris/es de serveis i prestacions socials puguin tenir-hi accés i per garantir més diners de butxaca als usuaris/es de serveis socials sotmesos a copagament.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 de desembre de 2005

Els propers dies 15 i 16 de desembre, la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya organitza amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, les trobades sobre Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), per tal de fomentar el debat i proporcionar un espai de reflexió sindical obert a tothom sobre l’estat actual de la RSE i les seves repercussions en el món laboral a Europa, l’Amèrica Llatina i el Magrib.

Els principals objectius de les trobades són fomentar l’intercanvi entre les diferents organitzacions implicades en la defensa dels drets humans laborals, augmentar els coneixements sobre els drets humans en el treball i la Responsabilitat Social de les Empreses, i potenciar el suport internacional a les normes fonamentals del treball promogudes per l’OIT.

Aquestes trobades tindran lloc al Centre Cívic «Pati Llimona», del carrer Regomir, núm. 3, de Barcelona. Us adjuntem el tríptic informatiu sobre aquestes trobades.

Feu clic per veure el programa de les jornades

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 de desembre de 2005

CCOO del Barcelonès considera que aquesta és una ordenança innecessària, que ha nascut de manera molt precipitada com a conseqüència de les pressions exercides per uns corrents conservadors cada cop més agressius.

Igual que la gran majoria de ciutadans, no trobem Barcelona una ciutat particularment incívica i, sobretot, Barcelona no està desarmada per fer front a la majoria dels supòsits tipificats en la nova ordenança, perquè en l’ordenança vigent, des de l’any 1998, ja hi figuren. Sí que ens sembla que cal actualitzar l’ordenança del 98, que, recordem-ho, tenia com a objectiu central «afavorir la llibertat individual i garantir el respecte de cadascú», objectiu molt més positiu, progressista i lloable que el que es desprèn del nou projecte.

Les al·legacions presentades pretenen justificar la innecessarietat de la nova ordenança en la seva formulació actual, molt marcada per les presses i amb algunes dificultats jurídiques que ens semblen molt preocupants.

Així, existeix una disposició derogatòria, i, al mateix temps, el nou text dóna un termini d’un any per promulgar un text refós de les dues ordenances, l’actualment vigent i la nova. El mateix projecte reconeix que en aquest marge de temps es poden produir dificultats de comprensió i d’aplicació. Ens sembla obvi que seria millor esperar aquest any, treballar des del consens i des de la serenitat i publicar un text definitiu entès per tothom, debatut i acceptat.

En les al·legacions presentades, considerem positiu regular les conductes que constitueixen atemptats contra la dignitat de les persones i/o pràctiques discriminatòries de contingut xenòfob, racista, sexista, homòfob, regulades en els articles 15 i 16 del Projecte d’ordenança.

Considerem innecessari regular el que es refereix a grafits, pintades i altres expressions gràfiques i pancartes, cartells i fulletons, referits als articles 20 i 23 del projecte, perquè ja està regulat en l’actual ordenança.
Igualment innecessari, pels mateixos motius, el que es refereix a les juguesques, contingudes en els articles 26 i 27 del projecte, als jocs, dels articles 30 i 31, a la mendicitat, dels articles 34 i 35, als oferiments i demandes de serveis sexuals, dels articles 38 i 39, a la realització de necessitats fisiològiques als carrers i espais públics, dels articles 42 i 43, al comerç ambulant no autoritzat, dels articles 49 i 50, la demanda i el consum d’activitats i la prestació de serveis no autoritats, dels articles 53 i 54, l’ús impropi de l’espai públic, dels articles 57 i 58, les activitats vandàliques, dels articles 61 i 62, la contaminació acústica, de l’article 70, i la pertorbació del descans i la tranquil·litat dels veïns, de l’article 71.

Després d’efectuar algunes consideracions sobre el règim sancionador que estableix el projecte de nova ordenança, presentem les nostres conclusions, que són:

1. El Projecte d’Ordenança podria limitar el seu contingut al Títol I, sobre disposicions generals sobre la convivència ciutadana, i al Capítol primer del Títol II, sobre atemptats contra la dignitat de les persones.
2. Algunes qüestions concretes haurien de ser suprimides, en tot cas, del projecte d’ordenança. Totes les que, referides més amunt, considerem ja regulades.
3. El Projecte d’Ordenança Municipal de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a la ciutat de Barcelona és innecessari.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 de desembre de 2005

AUTORITZACIÓ DE RETORN

CIRCULAR AUTORITZACIÓ DE RETORN

Les imatges de cues de centenars de persones estrangeres davant de les oficines d’estrangeria aparegudes en els mitjans de comunicació en els darrers dies han posat de manifest altre cop les deficiències de l’Administració per donar resposta àgil als tràmits administratius a què es veuen abocades les persones estrangeres residents al nostre país.

Des de CCOO de Catalunya, volem refermar la nostra preocupació pel funcionament de les oficines d’estrangeria a Catalunya, a causa de la manca de recursos materials i humans per fer front a les demandes generades per l’increment de població immigrada dels darrers anys, com ja es va posar de manifest durant el passat procés de regularització, que va comportar un alentiment en la resolució de multitud de tràmits ‘ordinaris’ (renovacions, recursos…).

És per això que reclamem de l’Administració central la dotació dels recursos humans i materials necessaris, i la posada en pràctica de les actuacions que calguin, per garantir una ràpida i eficaç tramitació de les demandes que les persones estrangeres residents al nostre país estan obligades a realitzar.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 de desembre de 2005

La Federació de Serveis i Administracions Públiques (FSAP), conjuntament amb la Secretaria per la Igualtat de Gènere de CCOO a les comarques gironines, té previst realitzar una concentració aquest proper dimecres, dia 14 de desembre, davant l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, a les 10 del matí. Aquesta concentració ha estat provocada per l’acomiadament totalment improcedent d’una funcionaria en pràctiques d’aquest Ajuntament.

El fet va començar passat l’estiu, quan aquesta treballadora va aprovar tots els exercicis d’una oposició i va passar a fer les corresponents pràctiques. D’entrada, tot va anar molt bé fins que la treballadora va notificar que estava embarassada, i, a partir d’aquí, van començar a fer-li el buit, a tenir-la marginada, i just acabar el període en pràctiques l’Ajuntament li notifica que no ha superat la prova i que està acomiadada.

Des de Comissions Obreres, i un cop estudiat el cas, entenem que no va tenir res a veure la feina realitzada per la treballadora i que el fet del seu acomiadament va ser determinat per quedar-se embarassada, ja que la baixa que havia de fer per maternitat no interessava a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners. Fins i tot el seu lloc de treball ja va ser ocupat dies abans de finalitzar el període de pràctiques per una altra persona. Per CCOO estem davant d’un cas de discriminació per raó de gènere, i per això mateix, el sindicat ja ha posat el cas en mans del seu gabinet jurídic.

Han estat gairebé deu mesos de treball, 19 reunions de mesa i 2662 hores invertides per concloure una negociació, no exempta de polèmica, que ha donat a llum un marc de relacions laborals 2005-2008 a l’Ajuntament que, finalment, tan sols han signat els dos sindicats majoritaris CCOO i UGT, quedant-se fora per pròpia voluntat el SPPME que, seguint la més antiga tradició de sindicalisme corporatiu, pretenia assolir els seus objectius desproporcionats, insolidaris per al conjunt del personal municipal i poc responsables amb els serveis públics.

Ha estat un procés complicat, dur i, en algun moment, tens, com han de ser les negociacions col·lectives però tenint en compte que qualsevol negociació responsable implica la cessió o renúncia de legítimes aspiracions i reivindicacions per totes i cada una de les parts que, fruït del procés, queden aparcades o simplement descartaddes amb la finalitat de facilitar el consens i l’acord que ajudi a millorar les condicions de treball del personal municipal alhora que es garanteix la millora de la prestació dels serveis a la ciutadania.

Entenem que l’acord assolit representa un avenç´molt important en les relacions laborals a l’Ajuntament del Vallès, incorporant nous reptes i possibilitats que caldrá desenvolupar amb la implicació de tothom i de forma agosarada i responsable aprofitant aquest ampli camp de joc de que ens hem dotat i que segurament serem incapaços d’esgotar en el termini fixat.

Un d’aquests reptes, sense cap mena de dubte, serà l’elaboració i posada en marxa dels reglaments d’accés, promoció i selecció de personal, de segona activitat i de seguretat integral i presència abans del mes de març de 2006, així com la revisió de la Relació de llocs de Treball i la seva valoració (Catàleg) que haurà d’aplicar-se en dues fases (gener de 2007 i gener de 2008) i que, com sempre, esdevindrà un procés complex i polèmic que esperem abordar amb responsabilitat i fortalesa amb el recolzament del conjunt de companys i companyes.

Un dels canvis importants que preveu l’acord signat i que esdevé una de les reivindicacions fetes des de CCOO i recomanades per la Inspecció de Treball, és l’assumpció de les activitats preventives amb recursos humans i materials propis d’acord amb la planificació del desenvolupament del sistema integral de prevenció, facilitant la tasca preventiva, d’assessorament, de coordinació i control en el conjunt de l’organització de manera transversal.

La introducció de criteris de consolidació i recuperació del poder adquisitiu possibiliten avançar en l’equiparació salarial del personal municipal a la mitjana salarial dels ajuntaments d’entre 50.000 a 100.000 habnitants de la província de Barcelona, fent d’aquest acord un dels considerats més importants dels últims anys.

Finalment, fer una referància obligada a dues qüestions de cabdal importància: la introducció transversal de polítiques de gènere i la introducció de mecanismes, propostes i compromisos concrets per lluitar contra la violència de gènere, l’assetjament sexual i moral.

Aquests i molts altres temes fan d’aquest acord de condicions i del conveni col·lectiu, un bon acord i, sobre tot amb projecció de futur.

Properament l’Ajuntament lliurarà a cada treballador i treballadora una edició impresa d’aquest Acord de condicions 2005-2008.

Destaquem d’aquest acord:

• La implantació de polítiques de gènere.
• L’aplicació de mesures de conciliació de la vida laboral i familiar.
• L’impuls decidit de la recuperació del poder adquisitiu.
• La consolidació de la desviació de l’IPC.
• L’homogeneització, millora i clarificació de les tipologies horàries i l’augment de la flexibilitat horària.
• Implementació del Reglament de segona activitat.
• Implementació del Reglament d’accés, mobilitat, promoció i carrera professional.
• La implantació progressiva d’un servei de protecció propi.
• La versalitat per aplicar polítiques de millora dels serveis als ciutadans i ciutadanes.
• L’aplicació de polítiques de medi ambient.
• L’aplicació de polítiques solidàries i de cooperació.