La Comissió Obrera Nacional de Catalunya ha tingut sempre present que la vinculació dels drets socials i els drets nacionals és una qüestió cabdal en la construcció d’una comunitat socialment més justa i cohesionada. Aquest principi explica el compromís que, al llarg de la nostra història, hem tingut en la lluita per les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya, i en la recuperació de la identitat cultural i lingüística del país, amb l’objectiu de construir una societat amb igualtat de drets per a tota la ciutadania, que formi una única comunitat consolidada.

CCOO hem estat un element actiu en tot el procés de recuperació i normalització de la llengua catalana, des de la consideració que el seu coneixement i ús és un dret de tota la ciutadania. En el nou context social creat a Catalunya amb la incorporació de la nova immigració, aquest compromís segueix plenament vigent. Ara més que mai, el coneixement de les llengües oficials del país, recollides en l’Estatut de Catalunya, es converteix en un element central per a la promoció de l’autonomia personal de l’individu, ja que és un factor determinant que facilita l’accés de les persones a drets bàsics, com ara el treball, la salut, l’educació, la participació…

Des de CCOO de Catalunya ens refermem en el nostre propòsit que totes les persones residents a Catalunya tinguin garantit el seu dret al coneixement i a l’ús de les dues llengües oficials; ja que la persona que en desconeix una de les dues pot quedar en una situació de desigualtat d’oportunitats en el seu desenvolupament personal, professional i social.

En aquest nou context, considerem que la llengua catalana, en tant que llengua pròpia del país, ha d’esdevenir el punt de trobada de tota la ciutadania ‘sigui quin sigui el seu origen o la llengua materna que parli. Ha de ser l’espai comú de relació entre les persones i un vehicle d’integració social i d’igualtat d’oportunitats. Tanmateix, cal recordar que encara avui el català es troba en una situació de clara inferioritat respecte del castellà en massa àmbits socials, i calen actuacions decidides per garantir-ne la presència.

En aquest sentit, reconeixem el paper positiu que ha tingut el model d’immersió lingüística dut a terme per l’escola, amb la implicació de tota la comunitat educativa, que ha facilitat el coneixement de la llengua catalana a amplis sectors de la societat; però, de forma especial, valorem positivament la configuració d’un model educatiu integrador. La nova realitat de la societat catalana reforça el paper fonamental de l’escola en la promoció del coneixement del català, però també evidencia la necessitat de dotar-la dels recursos adients per fer front a aquest nou repte. És per això que CCOO rebutja la separació educativa segons la llengua i considera imprescindible el manteniment d’una únic model educatiu en què el català sigui la llengua vehicular d’aprenentatge, com a garantia de cohesió social i d’accés al coneixement de les dues llengües en igualtat de condicions per a tothom.

Tanmateix, cal no oblidar que el sentiment d’identificació amb un territori, amb una comunitat, amb una cultura o amb una llengua també està relacionat amb el grau de benestar social que aquesta comunitat és capaç de donar a les persones ‘nacionals o residents’ que en formen part. Augmentar la qualitat de vida de tots els ciutadans facilita enormement que tothom se senti ciutadà de ple dret, i estigui en òptimes condicions per defensar i fer-se seus els signes d’identitat d’una societat que els és pròpia, i la llengua n’és un de destacat. La cohesió social esdevé així un element de gran importància quan parlem de la identificació de tots els ciutadans amb un territori, amb una cultura, amb una societat i amb una llengua.

Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Març 2006

El Parlament Europeu ha aprovat el projecte de Directiva de Serveis en el Mercat Interior amb importants millores en relació a la proposta inicial, que han estat fruit, entre d’altres, de les pressions sindicals

Feu clic per veure:

– la Valoració de la Secretaria Confederal d’Acció Sindical Internacional de CCOO sobre l’aprovació per part del Parlament Europeu de la directiva de serveis

– la Declaració adoptada pel Comité Executiu de la CES sobre la Mobilització per aconseguir canvis decisius en el projecte de Directiva de Serveis amb la finalitat de protegir als treballadors. Brusel·les el 5 i 6 de desembre de 2005 [en català] o [en castellà]

– la Nota informativa de la Secretaria Confederal d’Acció Sindical Internacional de CCOO sobre la directiva de serveis

– Què pensen els Europarlamentaris catalans sobre la Directiva relacionada amb els serveis en el Mercat Intern?

– el Tríptic informatiu sobre la Proposta de Directiva del Parlament i del Consell relativa a serveis en el Mercat Intern

– la Proposta de Directiva del Parlament i del Consell relativa a serveis en el Mercat Intern (13/01/2004)

Les dades d’atur registrat a Catalunya del mes de gener de 2006 constaten que el comportament interanual català continua sent millor que el de la resta de l’Estat (com està succeint com a mínim des del mes d’octubre de 2005). Concretament, a Catalunya hi ha 12.382 persones menys registrades a l’atur (-4,39 %), mentre que a l’Estat espanyol la disminució és de 5.096 persones (-0,23 %). Tanmateix, els bons resultats interanuals no es confirmen en relació a les dades del mes anterior, ja que l’atur registrat augmenta 2,78 % a Catalunya i 3,26 % a la resta de l’Estat.

Per sectors, la construcció continua manifestant les principals reduccions interanuals, disminuint gairebé un 13 % respecte al gener de 2005, i els serveis redueixen l’atur registrat per sobre de la mitjana del total de Catalunya (-6,58 %). La situació de la indústria segueix sent preocupant en un context de disminució global de l’atur registrat, tot i que la variació interanual és una mica més petita que en mesos anteriors. Concretament, l’augment de l’atur industrial és del 2,67 % interanual. Una altra dada molt negativa continua sent el comportament de l’atur en l’agricultura, que, tot i pesar molt poc en el global de Catalunya, ha augmentat un 35,31 % en relació a les dades de gener del 2005.

La reducció de l’atur registrat interanual entre homes i dones es concentra amb major força entre les dones, ja que un 52 % del total de disminució correspon a les dones i un 48 % als homes. En canvi, en relació al mes anterior, l’atur femení ha estat el protagonista de l’augment global de l’atur (74,54 %).

Per províncies continuem observant amb preocupació la situació de Lleida. L’atur interanual lleidatà augmenta el seu nombre en un 4,08 %, a causa sobretot del mal comportament de l’agricultura i la indústria. A Girona, la reducció de l’atur (-4,67 %) es basa majoritàriament en el sector serveis. A Tarragona, l’atur interanual ha disminuït més que en cap altra província catalana (-7,25 %), gràcies al comportament dels serveis i la construcció. La reducció de l’atur a Barcelona és pràcticament igual que la mitjana catalana (-4,38 %), destacant la disminució de l’atur en la construcció.

Les dades d’aquest mes de gener indiquen que les oscil·lacions més fortes en l’atur registrat es produeixen en aquells sectors i territoris més precaritzats i on es fa evident que el model productiu basat en els baixos costos laborals i la producció de poc valor afegit està esgotat. Segons les estimacions de l’Enquesta de Població Activa respecte el quart trimestre de 2005, la taxa de temporalitat catalana se situa en el 25,4 %, més de 10 punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea.

En aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que la situació actual del mercat de treball fa més necessari que mai arribar a un acord en la «Mesa del Diálogo Social» que permeti millorar la qualitat de l’ocupació amb mesures per regular les contractacions i les subcontractacions en cadena i reduir la temporalitat.

Finalment, CCOO de Catalunya demana al Govern de la Generalitat de Catalunya que s’impliqui d’una manera activa, juntament amb els agents socials, en el procés de transformació dels sectors productius cap a una producció de més valor afegit.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 2 de febrer de 2006