Enguany celebrem l’Onze de Setembre en un moment important per a la societat catalana dels propers anys. La confluència de la crisi econòmica amb el procés de desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i les negociacions del nou model de finançament fan que els propers mesos siguin una etapa transcendent per al nostre país. Per a CCOO de Catalunya aquests reptes han de ser aprofitats com a oportunitats per assolir una societat més cohesionada. 

Llegir tot el manifest

Els sectors immobiliari i de la construcció continuen sent els que presenten xifres més elevades d’atur registrat a Catalunya

Les pràctiques fraudulentes anunciades altres anys i les febleses del nostre model productiu basat en activitats immobiliàries i mà d’obra intensiva fan que el nombre d’aturats i aturades registrats a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya pel mes d’agost hagin augmentat un 27,9% respecte a l’any passat (74.609 aturats i aturades més), situant-se en 342.082 persones en situació d’atur. Aquest augment interanual es superior que a l’Estat Espanyol que es situa en un 24,7%.

Per sectors d’activitat, l’increment interanual de l’atur registrat català es situa en 82,8% en el sector de la construcció, seguit del sector serveis amb un augment de l’atur de gairebé 22%. La indústria també experimenta un augment prou important (16,6%). Els resultats en relació al mes passat també mostren un creixement significatiu del registre d’atur al sector de la construcció (11,2%).

Per sexes, continuen retallant-se les diferències a causa de l’empitjorament de la situació dels homes i no pas per la millora de les dones (162.440 aturats i 179.642 aturades). L’increment interanual de l’atur masculí ha estat del 48,2% (52.805 aturats més).

Per províncies, Girona i Tarragona presenten l’increment interanual de l’atur més acusat (41,9% i 40,9% respectivament) ambdues en el sector de la construcció, tot i que l’augment interanual més pronunciat ha sigut a Lleida al sector de la construcció.

Les persones immigrades són les que continuen patint l’actual crisi econòmica amb 55.562 aturats i aturades pel mes d’agost, el que representa un augment de gairebé 4 punts percentuals respecte al mes anterior (el 16,2 % del total de persones en situació d’atur són immigrants).

El nombre total de contractes a Catalunya ha disminuït un 21,3% respecte a l’any passat (39.197 contractes menys). Es produeix un ajustament entre els dos tipus de contractes per la destrucció de la contractació temporal que disminueix un 21%. Per contra, si ens fixem en el mes anterior tant els contractes temporals com els indefinits disminueixen de forma més acusada que a l’Estat Espanyol.

En aquest escenari CCOO de Catalunya considera que és urgent:

• Instem un any més, a que el Govern de la Generalitat de Catalunya reforci la Inspecció de Treball i que actuï per acabar amb aquests fraus en la contractació i controlar l’economia submergida.
• Cal un canvi radical de les polítiques actives d’ocupació dels governs que permetin fer front a l’augment de l’atur degut a l’actual canvi del cicle econòmic i que facin més eficient els importants recursos que s’utilitzen per a permetre una major atenció personalitzada de les persones en situació d’atur, amb seguiment personalitzat i programes de formació i recol•locació.
• Resulta imprescindible crear una xarxa de protecció social pels col•lectius més vulnerables al canvi econòmic que s’està patint com són els i les treballadores del sector de la construcció i especialment les persones immigrants.
• Cal un canvi de model de competitivitat i per això reclamem que els ajuts del Govern vagin dirigits a les empreses i sectors que apostin per la producció de valor afegit i no pels que competeixen amb baixos costos i precarietat.

Feu clic per veure les declaracions de Dolors Llobet amb la valoració de les dades de l’atur del mes d’agost.

Només 14.800 de les 90.000 empreses del sector que hi ha a Catalunya ho han fet

El passat dia 25 d’agost va complir el termini per a la constitució del Registre d’Empreses Acreditades, previst en la Llei 32/2006 de la subcontractació en el sector de la construcció. A data 26 d’agost el nombre d’empreses inscrites era d’unes 14.800, segons dades del Departament de Treball, el qual estima entre 20.000 i 25.000 les empreses que es registraran. Segons dades de l’INE a data 1 de gener de 2008 el nombre total d’empreses de la construcció a Catalunya (CNAE 45) és de 90.000, desglossades de la següent forma: 44.000 empreses amb assalariats i 46.000 empreses sense assalariats.

Des de la Federació de Construcció i Fusta de CCOO lamentem el baix nombre d’inscripcions d’empreses i recordem l’obligatorietat d’aquestes a estar inscrites per a poder treballar en el sector en les obres que s’iniciïn a partir del 26 d’agost del 2008. En aquest sentit, instem a les empreses constructores a inscriure’s i al Departament de Treball a verificar les dades aportades i tramitar ràpidament les oportunes certificacions.

Així mateix instem a les patronals del sector al fet que informin als seus agremiats de l’obligatorietat de la inscripció i els facilitin, assessorin i col•laborin amb ells, perquè aquest Registre s’efectuï en el termini més breu possible.

La plena vigència de tots els apartats de la Llei 32/2006, coincideix amb un moment de crisi en el sector de la construcció, és per això que la Llei cobra major importància a l’hora de posar ordre en un sector que durant molts anys ha estat fora de control. Aquesta Llei és una magnífica eina per a contribuir a excloure del sector als falsos empresaris i a aquells que pretenguin incomplir les lleis i els convenis o segueixin jugant amb la salut i la vida dels treballadors.

La dignificació del sector i el descens de la sinistralitat laboral solament es podran abordar a partir d’aconseguir els tres principals objectius que marca les Llei; garantir uns nivells mínims d’estabilitat en l’ocupació, limitar la cadena de subcontractació i contar amb un Registre d’empreses que intervenen en el sector.

En els pròxims mesos la Federació de Construcció i Fusta de CCOO intensificarà la seva actuació sindical en els centres de treball per a exigir el compliment rigorós de la Llei. Emplacem a l’autoritat laboral i molt concretament a la Inspecció de Treball perquè intensifiqui també les seves actuacions amb tots els mitjans al seu abast, impedint l’incompliment de la mateixa.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 27 d’agost de 2008

CCOO expressa el seu condol i solidaritat amb les víctimes ‘treballadors de Spanair , passatgers i familiars- del terrible accident aeri de Barajas que ha costat la vida fins el moment a 153 persones i en el que han resultat ferides 19 persones més.

CCOO, al mateix temps que desitgem la recuperació dels ferits, demana que la investigació que s’ha iniciat per a determinar les causes de l’accident compatibilitzi el rigor amb una finalització en el més breu termini de temps possible. En conseqüència, i fins a la conclusió de la investigació, CCOO demana que s’eviti qualsevol tipus d’especulació sobre les causes que han provocat el sinistre.

CCOO de Catalunya dóna suport als 5 minuts de silenci que es faran a les 12h del migdia davant els principals ajuntaments de Catalunya. A la concentració de Barcelona, hi assistirà, en representació del sindicat, Simón Rosado, secretari d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya.

L’elevada inflació perjudica especialment la competitivitat de l’economia i les economies familiars mes febles

CCOO de Catalunya considera molt negatives i preocupants les dades de l’IPC del mes de juliol, on degut a les rebaixes hi ha decrement mensual del -0,5% a nivell de l’Estat, però amb un increment de la inflació interanual fins al 5,3%. Cal remarcar que la inflació subjacent, és a dir l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, s’ha situat en el 3,5%, dues dècimes més que el mes anterior

CCOO de Catalunya considerem extremadament preocupant la situació d’una inflació que podem considerar totalment desbocada i amb una manca total d’actuació per part del govern. Cal assenyalar que més a més s’incrementa el diferencial desfavorable pel que fa als països del nostre entorn (el diferencial de la inflació harmonitzada estatal amb la zona euro es ja d’un 1,2%).

L’elevada inflació castiga greument la competitivitat de la nostra economia. Altrament té una repercussió especialment greu en les economies familiars, sobretot les de menors rendes, que es veuen greument afectades per l’increment continuat dels preus dels béns de consum més bàsics així com dels interessos a pagar per les hipoteques. Tot això està comportant una reducció important del consum per part de les famílies, que repercuteix en un increment del procés de desacceleració econòmica i del creixement de l’atur.

CCOO de Catalunya exigim:
• un canvi urgent en la política econòmica del Govern, que actuï sobre les causes de la inflació estructural, derivada de la manca de competència en el mercat interior i que determina el cada vegada major diferencial amb la Zona Euro.
• un canvi en la política fiscal, posant fi a l’increment de les taxes i els impostos indirectes, que graven al consum i que són injustos i inflacionaris.. Cal canviar cap a una pressió fiscal més eficient sobre les rentes més altes i sobre les empreses especuladores i que obtenen alts beneficis de forma ràpida.

A Catalunya la inflació ha tingut al mes de juliol una variació del -0,4%, i la inflació interanual es situa en el 5,1%, és a dir un 1% per sobre de la Zona Euro i un -0,2% que la del conjunt de l’Estat

CCOO de Catalunya considera prioritària la defensa del poder adquisitiu dels salaris que no són en cap mesura responsables de l’actual situació inflacionària. En aquest sentit considerem com una necessitat estratègica establir clàusules de revisió salarial en tots els convenis; establir increments salarials superiors per als sectors amb salaris estructurals baixos, inferiors als 1.000 euros mensuals.

Valoració de les dades de l’IPC del mes de Juliol de 2008 al Visió sindical – Canal CCOO

Valoració de CCOO del primer any d’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i de la cartera de serveis socials de Catalunya.

1. Valoració del primer any de desplegament de la llei de dependència:

Els principals elements en els quals basem la nostra valoració del primer any de desenvolupament de la llei de dependència a Catalunya i que, malauradament, pensem que no es mereix un aprovat són:

– retard en el desplegament i els terminis màxims establerts per l’Administració, que no es compleixen, sense que hi hagi rescabalament per a la persona afectada. Tot i que darrerament s’han anat solucionat determinades dificultats i el ritme de resolucions i de PIAs ha anat incrementant-se, encara hi ha persones amb dret que no estan percebent cap prestació, amb els perjudicis que això comporta.

– la informació transmesa no ha estat prou transparent, el que provoca una certa desconfiança en l’Administració

– el sistema de participació en la gestió dels sistema de dependència a Catalunya no garanteix als interlocutors socials la intervenció, donat que no s’ha reproduït a Catalunya un òrgan anàleg al Consell de Participació del SAAD estatal

– es prioritza la prestació econòmica. Tot i que la llei estableix la prioritat dels serveis i les prestacions econòmiques com a excepcionals, la realitat és que, majoritàriament s’estan oferint diners.
El dèficit de dotació de serveis de finançament públic (de titularitat pública o privada) no està essent corregit, sinó que enlloc de serveis s’estan oferint diners per adquirir-los al mercat privat i, sobretot, prestacions econòmiques per cuidadors/es no professionals.

– excessiu pes de la prestació per cuidadors/es no professionals. Més del 70% dels PIA corresponen a cures no professionals. Tot i que les famílies han de poder decidir tenir cura, de forma directa, dels seus membres amb dependència, pensem que, la prestació:
       – hauria de limitar-se a persones familiars, per evitar el manteniment d’una bossa de treball submergit i la precarització de les tasques de cura a domicili
       – en cap cas pot traslladar la responsabilitat pública d’atenció (que determina la llei) a la família, sobretot tenint en compte l’estalvi econòmic que suposa aquesta prestació respecte la dotació de serveis o la prestació econòmica vinculada a la compra dels mateixos (acreditació, control…)
       – mantingui el rol de la dona com a cuidadora a l’àmbit familiar sense possibilitar el seu accés o manteniment al mercat laboral, amb les implicacions socials i econòmiques que suposa
       – no garanteixi la qualitat de l’atenció, donat que qui la presta no són treballadors/es pel que la seva qualificació, habilitats i competències no estan assegurades.

– no hi ha una veritable promoció de l’autonomia personal: la prestació per assistència personal no garanteix una intensitat d’atenció suficient perquè la persona beneficiària pugui gaudir d’una vida independent mitjançant el seu accés normalitzat al treball o a la formació.

2. Llei serveis socials de Catalunya i Cartera de Serveis Socials:

L’atenció a la dependència forma part dels serveis socials. Per això, tot i que la Llei 39/2006 és una llei estatal que estableix les bases o mínims que ha de contenir l’atenció a la dependència, són les Comunitats Autònomes les responsables i competents de la seva aplicació.

Per tant, la importància de la normativa en matèria de serveis socials és cabdal en el desenvolupament del sistema d’atenció a la dependència.

Per primera vegada, se supera la concepció assistencialista dels serveis socials i es reconeix el dret subjectiu i universal a l’accés als mateixos. Cal matisar, però, que aquesta universalitat està limitada a certs serveis: els considerats serveis garantits. La resta, els no garantits, estan sotmesos a disponibilitat pressupostària, pel que continuaran, com fins ara, depenent de decisions polítiques i prioritats financeres.

La qualificació dels serveis com a garantits o no, no es fa al cos de la llei, sinó al seu desenvolupament reglamentari, concretament a la Cartera. Per tant, fins el passat dijous 31 de juliol, dia en que es va publicar la Cartera de Serveis Socials, no eren efectius els criteris d’universalitat ni la conseqüent exigibilitat dels serveis garantits.

3. Valoració Cartera de Serveis Socials de Catalunya:

– hi ha hagut un endarreriment injustificat en la vigència de la universalitat dels serveis socials garantits pel fet de que la Cartera no s’aprovés de forma simultània (o almenys propera) a la llei.

– hi ha un escàs desenvolupament de serveis de promoció de l’autonomia, així els ajuts per mobilitat i transport, per l’autonomia personal i comunicació, supressió de barreres, adaptació d’habitatges i aparells tècnics no estan garantits, sinó que estan sotmesos a disponibilitat pressupostària. Com tampoc es garanteix el transport adaptat a les persones amb dificultats de mobilitat, factor clau per a fer efectiu l’accés a determinats serveis garantits.

– no suficient definició de la figura del professional de referència el que pot diluir la seva utilitat

– SAD i teleassistència, permetre que aquests serveis es puguin sotmetre a copagament:
       – vulnera la pròpia filosofia de la llei de serveis socials que determina que només els serveis que suposin substitució de la llar, alimentació, vestit, allotjament hi haurà participació de la persona usuària
       – no garanteix el principi d’equitat territorial, perquè al ser serveis responsabilitat dels ens locals, cada un pot establir criteris diferents que no garanteixin la igualtat entre ciutadans

– s’haurien d’establir criteris únics respecte intensitat dels serveis, estàndards de qualitat, acreditació i perfils professionals per a garantir l’equitat territorial

– en determinats serveis, no es defineixen exhaustivament els perfils professionals requerits, ni es fixen ràtios (entesos com nombre de professionals per nombre d’usuaris amb una referència temporal).

Per llegir l’annex cliqueu aquí. (Dades a 27 de juny de 2008)

El sindicat considera que cal exigir el nou model de finançament per Catalunya i impulsar un sistema fiscal més just i suficient

CCOO de Catalunya manifesta amb rotunditat la necessitat de defensar el ple compliment de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i exigir el nou model de finançament que en ell s’estableix. En aquest sentit denunciem l’incompliment per part del Govern de l’Estat dels compromisos adquirits i el menyspreu que manifesta pel compliment del l’Estatut, que no es pot oblidar que és fruit d’una legalitat establerta per l’acord del Parlament de Catalunya, del Parlament espanyol i ratificada per la societat catalana en referèndum. L’incompliment per part del Govern de l’Estat només pot considerar-se com una greu actuació ja que deslegitima el necessari compliment de llei, en aquest cas de l’Estatut. Aquesta situació només pot generar més desencís i frustració en la societat catalana i menys confiança en la política i en el propi model d’autogovern de Catalunya.

CCOO de Catalunya donem tot el nostre suport a un nou model de finançament que millori la suficiència i la responsabilitat fiscal de tothom i que posi punt i final a una injustícia que afecta la ciutadania de Catalunya i altres comunitats autònomes de regim fiscal comú, que rebem menys ingressos per càpita per gestionar les mateixes competències homogènies, i que, en el cas de Catalunya, a més, és veu agreujat pel fet que l’aportació fiscal per càpita és molt superior a la mitjana.

La necessitat del nou model de finançament autonòmic per Catalunya és una condició necessària i imprescindible per encarar els reptes que es desprenen d’un increment de les necessitats socials, provocat per un creixement de la població molt intens (més d’un milió de persones) en un període molt curt de temps (uns deu anys). Promoure els drets de les persones i els serveis públics que estan vivint greus deterioraments fa que la millora del finançament sigui una condició imprescindible avui.

CCOO de Catalunya volem però deixar clar que la millora del finançament autonòmic no serà suficient si, alhora, no està acompanyada d’un canvi cap a una fiscalitat més justa i forta en tots els àmbits que garanteixi la suficiència econòmica del conjunt del sistema de finançament estatal, autonòmic i local, ja que sense un sistema impositiu mes fort i just no serà possible l’ampliació de drets i serveis a la ciutadania.

CCOO de Catalunya ha incrementat en més de 24.000 els seus afiliats des del darrer Congrés, el que significa un increment afiliatiu del 15%

Quant falten pocs mesos per la celebració -els propers 3 i 4 de desembre- del 9è Congrés de CCOO de Catalunya, les dades d’afiliació i Eleccions Sindicals al final del primer semestre del 2008, demostren una consolidació organitzativa del sindicat amb un important creixement afiliatiu i expansió representativa des del darrer congrés del sindicat.

AFILIACIÓ

L’afiliació a CCOO de Catalunya ha crescut des del 8è Congrés fins a 30 de juny del 2008 en més de 24.000 afiliats, el que comporta un increment de l’afiliació d’un 15%.

L’afiliació a 30.6.2008 s’ha situat en 184.109 afiliats, des dels prop de 160.000 que hi havia en el moment de l’anterior Congrés.

Pel que fa a l’afiliació de dones aquesta representa, a 30.6.08, el 36,65% de l’afiliació (67.481 afiliades). En l’anterior Congrés l’afiliació de dones representava el 33% de l’afiliació.

Pel que fa als joves en aquests moments hi ha 20.659 afiliats menors de 30 anys, la qual cosa representa el 11,2% de l’afiliació.

L’afiliació de persones immigrants ha tingut un significatiu creixement en el període entre congressos. En l’actualitat hi ha afiliades a CCOO de Catalunya 12.635 persones immigrades, un 6,35% del total de l’afiliació. Aquesta xifra representa un creixement de més de 7.600 afiliats des del darrer congrés, és a dir, un increment que supera el 252%.

REPRESENTATIVITAT

Després de 30 anys, CCOO de Catalunya continua, de forma ininterrompuda, com a primera força sindical de Catalunya.

A data del 30.06.2008, CCOO de Catalunya comptava amb 25.624 delegats i delegades sindicals, el que significa el 44,14% del total de delegats i delegades elegits. Un 3,2% per sobre del segon sindicat, amb una diferència de 1.883 delegats i delegades més que la segona força sindical.

Aquesta xifra comporta un creixement de més de 3.600 delegats i delegades sobre els que CCOO de Catalunya tenia en el moment de la celebració del darrer Congrés

a) ANNEX SOBRE AFILIACIÓ

L’afiliació a 30.06.2008 és la següent:

Federacions                Afiliats            Territoris                        Afiliats
Minerometal•lúrgica    33.247             Barcelonès                     61.653
Serveis Financers        23.621             Baix Llobregat                28.051
Transport i Com.         22.232             Vallès Occidental             21.230
Tèxtil i Químiques       19.425             Vallès Oriental- Maresme 16.937
Comerç, Hostaleria      15.536             Alt Penedès – Garraf         6.440
Administració Pública   14.538             Bages – Berguedà             5.987
Activitats Diverses       12.759             Osona                             2.629
Construcció i Fusta       11. 272            Anoia                             1.948
Ensenyament                11.147
Sanitat                         8.205              Intercomarcal Girona      14.490
Agroalimentària            7.736              Intercomarcal Lleida         9.742
Pensionistes i Jubilats   4.137              Intercomarcal Tarragona 15.002
* Acció Jove                 254
TOTAL                       184.109                                                 184.109

b) ANNEX DEL CÒMPUT ELECTORAL DINÀMIC DELS DARRERS QUATRE ANYS (1-7-2003 FINS A 30-6-2007)

Pel que fa al resultat de les Eleccions Sindicals dels darrers quatre anys, el que s’entén com a còmput dinàmic i que serveix per mesurar la representativitat sindical, del total de 58.052 delegats i delegades existents a data del 30 de juny del 2008 a Catalunya la distribució és la següent:

CCOO: 25.624 delegats i delegades que comporta el 44,14% del total
UGT:    23.741delegats i delegades que comporta el 40,90%

Pel que fa als resultats per empreses, CCOO guanya en les que tenen entre 50 i 250 treballadors, amb un 45,19% front al 40,37 de la UGT.
També guanya en les empreses que tenen entre 251 i 500 treballadors amb un 44,96% front del 34,89 % de la UGT.
En les de més de 500 treballadors també guanya amb un 39,40% front al 29,45% de la UGT.
Només en les de menys de 50 treballadors, les que no tenen Comitè d’Empresa, CCOO és la segona força, amb un 43,84% front del 47,53% de la UGT.

El gran creixement interanual de l’atur a Catalunya, prop del 26%, és demostratiu de la importància de la crisi econòmica que patim

Un any més, CCOO de Catalunya denuncia que l’increment de l’atur a Catalunya en el mes de juliol és, en gran part, derivat de la rescissió de contractes a l’estiu en el sector serveis, que en molts casos amaguen fraus en la contractació.

Cal destacar un any més que l’atur a Catalunya creix al mes de juliol, amb percentatges molt superiors al de la resta de l’Estat, malgrat el creixement de l’ocupació estacional. 

– CCOO de Catalunya hem de denunciar un any més el fet que en el sector serveis a Catalunya es dóna de baixa a treballadors i treballadores durant els mesos de juliol i agost que després es tornen a contractar al setembre. Aquestes situacions es donen especialment en l’ensenyament i en el sector de la neteja. És especialment significatiu comprovar com en el sector serveis el nombre de persones aturades s’ha incrementat el mes de juliol en 6.004 persones, és a dir un 57% de l’increment total d’aturats.

El mes de juliol presenta un increment en el nombre d’aturats i aturades del 3,4% respecte al mes anterior, casi dos punts percentuals per sobre de l’increment de l’Estat espanyol (1,5%). La xifra de persones aturades registrades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya per aquest mes arriben a 321.964 persones, incrementant-se un 26% respecte a l’any anterior (66.389 persones en situació d’atur més).

Sectors: Des de de fa mesos la construcció és el sector productiu que presenta un major creixement de les xifres d’atur amb un 81,3% més de persones aturades respecte al mateix mes de l’any anterior. No obstant, el segon sector productiu afectat per l’atur és el de serveis que ha patit un increment interanual del 20,4% (32.351 persones més que l’any anterior), seguit per la indústria amb un augment interanual del 15%. Els resultats en relació al mes passat també mostren un creixement significatiu del registre d’atur al sector de la construcció (6,6%).

Gènere: Són els homes els que continuen patint de forma més pronunciada les xifres d’atur català amb un increment interanual del 46% respecte a l’any anterior (47.191 homes més en atur) representant el 71% de l’augment global de Catalunya. Respecte al mes anterior les xifres d’atur masculí i femení es mostren més igualades amb increments interanuals per ambdós sexes, al voltant del 3% (3,7% pels homes i 3% per les dones). Tal i com hem mencionat abans això es degut a que durant l’època estival el nombre de contractes disminueix en el sector serveis i, per tant, afecten més a les dones que als homes el que fa que es suavitzin les diferències entre ells.

Les persones immigrants en atur són 52.721 per aquest mes de juliol el que representa un 12,4% del total d’aturats i aturades catalanes. Ja són 24.241 persones més que l’any anterior el que significa que el seu increment interanual ha estat del 85,1%.

Per províncies, observem com totes han incrementat el seu registre d’atur respecte al darrer any sent la més significativa Tarragona amb un augment interanual de l’atur del 42,5%, seguida de Girona amb un 40,6% i Lleida amb un 37,3%. La província de Barcelona es manté amb resultats menys dolents que la resta experimentant un augment interanual de l’atur per sota del 30%. El sector de la construcció es situa per sobre del 65% en totes les províncies catalanes, sent major a Lleida i Girona. L’atur industrial augmenta de forma important en Girona amb un increment interanual del 26,6%, mentre que el sector serveis presenta un creixement interanual del 24,2%.

La contractació a Catalunya ha disminuït un 2,5% respecte al mateix mes de l’any anterior (7.212 contractes menys) xifra que encara està molt per sota de la que presenta Espanya per al mateix període (7,3%). A nivell interanual observem com són els contractes indefinits els que han sofert una major davallada (7,2%) davant de la contractació temporal que ha suposat un 1,75% menys que l’any passat. Per contra, si ens fixem en el mes anterior són els contractes temporals els que pateixen una disminució més important (30% menys que l’any passat).

En aquest escenari CCOO de Catalunya considera que és urgent: 
– Instem un any més, i es el vuitè any en que ho exigim, al Govern de la Generalitat que actuï per acabar amb aquests fraus en la contractació. Fraus, l’existència dels quals estat acceptada pels diversos Consellers de Treball, i en el seu moment pel propi President Pujol, però sense que fins ara haguem pogut comprovar cap actuació per part de l’administració catalana. 
– Cal un canvi radical de les polítiques econòmiques i fiscals dels governs que permetin fer front a l’actual canvi del cicle econòmic. Calen més recursos, una política fiscal diferent que gravi les rendes més altes i les rendes especulatives, i que permetin incrementar la inversió productiva, en la indústria, en la innovació tecnològica i organitzativa, en infrastructures i serveis de cohesió socials ( educació sanitat, dependència) que alhora permeten una eficiència econòmica al crear nous filons d’ocupació i reactivarien l’economia. Cal donar per acabat un model productiu que ha estimulat l’especulació, en aquests sentit ens oposem a que cap recurs públics vagi destinar a donar oxigen i salvaguardar altament especulatius com el de la promoció immobiliària.
– Cal un canvi urgent en les polítiques actives d’ocupació que facin més eficient els importants recursos que s’utilitzen i que permetin una major atenció personalitzada de les persones en situació d’atur, amb seguiment personalitzat i programes de formació i recolocació. 
– Resulta imprescindible crear una xarxa de protecció social pels col•lectius més vulnerables al canvi econòmic que s’està patint com són els i les treballadores del sector de la construcció i especialment les persones immigrants.