La Federació d’Indústria de Comissions Obreres (FI.CCOO.CAT); Metall, Construcció i Afins de la Unió General de Treballadors (MCA-UGT); la Unió Patronal Metal•lúrgica (UPM), en representació de les federacions d’empresaris provincials, i el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa constitueixen la Comissió Sectorial Permanent del Metall, que presidirà el secretari d’Indústria i Empresa.

^{L’acta de constitució es va signar a la seu de la Secretaria d’Indústria i Empresa}

El secretari general de la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco; el representant de la MCA-UGT, Manuel Garcia-Salgado, el secretari d’Indústria i Empresa, Antoni Soy, i el president de la Unió Patronal Metal•lúrgica (UPM) i en representació també de les federacions d’empresaris del metall de Girona, Tarragona i Lleida, Antoni Marsal, han signat avui l’acta fundacional de la Comissió Sectorial Permanent del Metall sota la denominació d’Observatori de la Indústria del Metall de Catalunya. 

^{Javier Pacheco, secretari general de la FI.CCOO.CAT en el moment de la signatura}

L’Observatori de la Indústria del Metall de Catalunya neix fruit, d’una banda, del compromís adquirit pels sindicats i les patronals en el marc català de negociació col•lectiva de la indústria siderometal•lúrgica dels àmbits provincials de Catalunya, i, d’altra banda, de la recent creació del Consell de Política Industrial de Catalunya que preveu la Llei 9/2009 de política industrial, que té com a objectiu principal garantir la participació de patronals i sindicats en la definició d’objectius i la identificació d’aquells instruments de política industrial més adequats per a cada sector d’activitat i adaptar-los a noves situacions i realitats.

La constitució de l’Observatori de la Indústria del Metall de Catalunya s’ha produït aquest matí a la Secretaria d’Indústria i Empresa atesa la importància del sector del metall en l’economia catalana i l’estreta vinculació dels objectius previstos en el marc de negociació col•lectiva de la indústria siderometal•lúrgica i en la Llei de política industrial. El seu principal objectiu serà examinar, conèixer i seguir l’evolució i les tendències de les activitats del sector del metall de Catalunya, per tal d’anticipar-se als esdeveniments i fer propostes puntuals a les problemàtiques de les empreses.

Durant el mes de setembre s’iniciaran els treballs de l’observatori que s’integrarà en el Consell de Política Industrial en el moment de l’aprovació del decret tal com preveu la Llei 9/2009 de Política Industrial, aprovada el passat 17 de juny.

^{Tots els signants de la constitució de l’Observatori de la Indústria del Metall de Catalunya}

No s’ha respectat la clàusula de subrogació del personal

Vuit treballadors del 112 a Barcelona, dos d’ells delegats sindicals, han perdut el seu lloc de treball després del canvi en la subcontractació del servei.

Després d’una nova licitació del Servei 112 per part del Departament d’Interior, en la qual no s’ha respectat la clàusula de subrogació de tot el personal establerta en el plec de condicions, 8 treballadors han quedat exclosos en la nova adjudicació mentre que a la resta no se’ls ha respectat les condicions del contracte anterior.

Davant d’aquests fets, CCOO insta el Departament d’Interior que vetlli pel compliment de les clàusules del plec de condicions en les que obliga la nova empresa a subrogar tots els treballadors de l’antiga empresa. CCOO emprendrà les mesures legals necessàries per vetllar pel manteniment de tots els llocs de treball.

CCOO donarà suport a les accions empreses pels treballadors en la defensa dels seus llocs de treball. Per començar, s’ha convocat una concentració demà dimarts, 21 de juliol, a les 10.30 h, davant la seu del Departament d’Interior (Diputació, 355, Barcelona).

Els treballadors i les treballadores de l’empresa Sergesa Hogar, SA, contractada per a donar el servei d’atenció domiciliària a ciutadans de les comarques de la Garrotxa i el Vallès Oriental i els municipis de Terrassa i Ripollet, des del mes de gener pateixen cada mes endarreriments en el cobrament dels salaris i, a dia d’avui, encara no han cobrat la paga extra del mes de juny. Cansats d’aquesta situació, han denunciat aquests fets a la Inspecció de Treball i exigeixen a les diferents administracions la seva mediació per poder solucionar aquest greu problema, que afecta aproximadament 350 treballadors, que són els responsables d’aquests serveis.

Es dóna la circumstancia que, en alguns municipis, el servei del SAD (Servei d’ajuda domiciliària) és compartit per personal propi de l’Ajuntament i el d’una empresa externa, sent diferents les seves condicions laborals i econòmiques per una mateixa feina.

Els treballadors del SAD volen treballar dignament, només reclamen el que és seu, i demanen que es deixi d’especular amb els seus salaris.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 20 de juliol de 2009

CCOO i la direcció de l’empresa arriben a un acord que desconvoca la vaga prevista

Després de dos dies de negociacions, CCOO i la direcció d’Eurocen SA, de Girona, han arribat a un acord pel qual queda desconvocada la vaga prevista per al proper dilluns. La plantilla havia convocat  la vaga davant de la impossibilitat d’arribar a un acord per aprovar un conveni propi, després de gairebé un any d’intents de negociació.

Amb l’acord d’avui, s’estableix un calendari de negociacions que han de dur a la signatura d’un pacte d’empresa abans del 31 d’octubre. A més de millores en temes de formació, salut i seguretat laboral, entre d’altres, també s’ha acordat un augment salarial del 2% per a l’any 2009, amb caràcter retroactiu a tots els efectes.

L’Audiència Nacional es va pronunciar en sentència del dia 2 de juliol sobre la revisió salarial del Conveni Col•lectiu de Granges Avícoles i Altres Animals. La sentència estima la demanda que va presentar parcialment CCOO i condemna la patronal (APPE i ASEPRHU) al fet que les empreses incrementin als treballadors els salaris de 2009 a raó del 2,75%, sobre les taules salarials definitives de 2008 (que s’han d’establir sobre la base de l’IPC real de 2008 més el 0,75%, és a dir, 2,15% sobre les taules salarials de 2007), reconeixent que la regularització de les taules de 2008 només és a l’efecte de càlcul de les taules salarials de 2009, que ,com hem dit, s’han d’incrementar amb el 2,75%.
Encara que hi ha lloc a recurs de cassació, la Federació Agroalimentària de CCOO de Catalunya considera que s’ha de fer valer el contingut de la sentència i que les empreses han d’abonar els salaris que es deuen als treballadors.

Per una altra banda, el passat 7 de juliol, va sortir la sentència en l’Audiència Nacional sobre la revisió salarial de l’Acord Marc d’Aigües. La sentència dóna la raó a CCOO en tots els aspectes, determinant que sí que hi ha IPC previst en els Pressupostos Generals de l’Estat i aquest és el 2%. Per tant les empreses han de retribuir, des del l’1 de gener de 2009 fins a la data, el 2% més un 0,3% d’increment addicional de l’acord; és a dir, en total s’han d’incrementar les taules salarials de 2008 en un 2,3%.
Encara que la sentència també es pot recórrer, amb l’estratègia d’allargar el pagament als seus treballadors i treballadores, les seccions sindicals en les empreses han de fer valer el contingut de la sentència i que les empreses abonin els salaris que deuen als treballadors.

El tema de les revisions salarials està sent un tema central en la negociació col•lectiva d’aquest any. Des de les federacions agroalimentàries de CCOO de Catalunya i de l’Estat, s’ha defensat que sota cap concepte en l’any 2008 els treballadors retornessin ni un sol cèntim a conseqüència de la desviació entre l’IPC real i l’IPC previst; a més que per a aquest any 2009 en els convenis col•lectius on la referència salarial es fa sobre la base del previst aquest sigui el 2%, objectius tots dos que estem aconseguint.

El Ministeri de Treball continua llençant globus sonda sense convocar la taula de diàleg social ni presentar propostes per escrit

Mai, i menys en èpoques de crisi, es pot jugar alegrement amb un tema tan seriós com la creació d’una prestació per cessament d’activitat per als autònoms i autònomes. Això és el que sembla que no entén el director general de Treball Autònom del Ministeri de Treball, quan es dedica a llençar globus sonda, mitjançant declaracions públiques, sobre aquesta prestació però no convoca la taula de diàleg social per discutir aquest tema ni presenta cap proposta concreta per escrit.

En tot cas, i agafant com a referència les declaracions del director general, la FS TRADE-CCOO vol manifestar quins són els criteris sobre els quals, al nostre entendre, s’hauria d’articular aquesta prestació:

1) El projecte de llei que reguli la prestació no pot basar-se en la consideració que els autònoms/ònomes som subjectes sospitosos d’utilització fraudulenta de les prestacions socials.

2) La prestació ha de ser, en els seus aspectes de cotització i quanties de la prestació, de temporalitat i períodes de carència equivalent a la prestació d’atur per als treballadors/ores assalariats, amb un estudi no apriorista sinó basat en càlculs actuarials.

3) La prestació ha de recollir els diferents tipus de problemàtiques que poden dur a un treballador/ora autònom/ònoma i, especialment als TRADE, al cessament de la seva activitat, per garantir l’efectivitat d’aquesta prestació.

4) Els requisits per a la prestació han de ser prou garantistes i no exigir situacions inacceptables ni excloure situacions de justícia i sentit comú.

5) El sistema administratiu per accedir a la prestació ha de ser, amb tots els mecanismes de verificació necessaris, el màxim de ràpid i senzill per a la seva tramitació.

6) Aquesta prestació ha de ser gestionada pels sistemes públics d’ocupació, de la mateixa manera que la prestació d’atur dels treballadors/ores assalariats i, en cap cas, per les mútues d’accidents de treball ni per les companyies d’assegurances.

Mentre no es compleixin els punts anteriors, defensarem i reivindicarem que la cotització a aquesta prestació sigui voluntària.

Avui, 14 de juliol, els treballadors del diari La Vanguardia han tornat a fer una nova jornada de protesta per l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) presentat per l’empresa i que preveu acomiadar 90 treballadors i treballadores del Departament d’Administració.

El sector de mitjans de comunicació, oci, cultura i espectacles de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de Catalunya vol expressar el seu ferm suport a l’acció de defensa dels llocs de treball que estan fent els companys de La Vanguardia davant l’agressió de l’empresa en un ERO injustificat i mancat de sentit.

L’empresa i els representants dels treballadors es van tornar a reunir ahir per intentar trobar una sortida negociada al conflicte, però aquesta trobada va resultar un fracàs, i per aquest motiu els treballadors han continuat endavant amb la jornada de vaga d’avui. Aquest matí han tingut lloc diferents concentracions a les seus de Pallars i l’avinguda Diagonal, i aquesta tarda els treballadors es manifesten a la plaça de Francesc Macià en una marxa que acabarà davant del Departament de Treball de la Generalitat.

CCOO vol denunciar l’actitud tancada de l’empresa, que ignora i menysprea la voluntat de diàleg social, que no facilita dades econòmiques sobre la marxa del diari, que no justifica l’ERO i que no explica quin és el suposat excedent de personal.

Una empresa com La Vanguardia, que des de fa molts anys gaudeix d’un alt crèdit moral en la nostra societat, no pot ara ignorar el que els seus mateixos treballadors li reclamen: una actitud oberta, transparent i equitativa per afrontar el futur de la mateixa empresa i dels treballadors contractats.

També des del sindicat, CCOO exhorta les autoritats laborals a ser conscients del problema que afecta aquest grup de treballadors de la comunicació perquè si s’afebleix sense raons una empresa dedicada a la informació, a banda del greu perjudici a les 90 famílies afectades, es causa una lesió greu al debat democràtic de la nostra societat i més, com en aquest cas, sense que existeixi causa que ho justifiqui.

En declaracions del seu secretari general, Joan Carles Gallego

El president Montilla i el conseller Castells han informat avui CCOO de Catalunya, en la persona del seu secretari general, Joan Carles Gallego, de l’estat de les negociacions del finançament de Catalunya.

Després d’aquest contacte, Gallego ha valorat com a positius «els avenços assolits en la negociació i considerem que segons la informació rebuda hi ha els suficients vímets (mimbres) per encarar amb voluntat d’acord la fase final de l’acord».

Pel que fa al model i les quantitats, Gallego ha assegurat que «hi ha hagut un moviment important de les posicions inicials del Govern central i que les expectatives obertes per l’Estatut s’han anat concretant en les darreres propostes que situen un model de finançament més just i més respectuós amb l’esforç fiscal de la ciutadania de Catalunya i les necessitats derivades del creixement de població».

Gallego ha puntualitzat que CCOO de Catalunya «demanem al Govern un esforç en aquesta fase final i, alhora, reclamem la responsabilitat de totes els forces polítiques catalanes per assolir la unitat necessària en aquesta fase final per tancar aquest capítol del finançament, ja que ara cal situar la prioritat de l’acció política en fer front a la crisi i en especial ajudar als col•lectius més castigats que són les persones aturades i les que veuen perillar el seu lloc de treball. L’acord de finançament ens ha de permetre obrir un marc de treball concret per concertar a Catalunya mesures concretes per abordar la crisi al servei de els persones i en especial dels treballadors i treballadores».

Gallego ha mostrat també la seva preocupació i la del sindicat que representa «per la posició dels partits de l’oposició, CiU i PP, que mentre aquí pretenen boicotejar qualsevol acord en base a propostes maximalistes, en el Congrés dels Diputats fan de portaveus de les demandes més retrògrades de la CEOE per baixar cotitzacions socials i impostos o reclamant reformes laborals, dificultant així el suficient finançament públic per dur a terme mesures de protecció social i reactivació econòmica i dificultant també el diàleg social».