Les empreses de més de 1.000 empleats hauran de comunicar al Consell Estatal de RSE les seves actuacions en matèria de RSC

Segons Juan José Barrera, director general de l’Economia Social, Treball Autònom i Responsabilitat Social de les Empreses, del Ministeri de Treball i Immigració, això suposa una regulació similar a aquella que actualment existeix en països del nostre entorn, com pot ser el cas de Dinamarca.

En l’apartat 39 de la citada norma s’afirma que “en el cas de societats anònimes de més d’1.000 assalariats, aquest informe anual de Responsabilitat Social Empresarial serà objecte de comunicació al CERSE, que permeti efectuar un adequat seguiment sobre el grau d’implantació de les polítiques de RSC”.

Es tracta que les empreses informin si duen a terme o no polítiques de responsabilitat social i, a diferència de la legislació danesa, no s’ha volgut circumscriure a les companyies que tinguin títols cotitzats en el mercat de valors, sinó que s’ha apostat per ampliar el camp d’actuació.

Global Reporting Iniative (GRI) està treballant en un suplement de reporting sobre el sector públic, que ha de contenir els principals indicadors

La Responsabilitat Social Corporativa va començar sent un moviment encaminat a millorar l’acompliment social i mediambiental de les grans empreses, les corporacions, i es va estendre posteriorment a empreses mitjanes i petites i a organismes públics.

No obstant això, encara a dia d’avui, les grans empreses segueixen sent el centre d’atenció a l’hora de parlar sobre reporting, i passen bastant més desapercebudes sobre aquest tema les administracions públiques, encara que aquestes deuen interioritzar encara més si és possible la responsabilitat social en la seva filosofia de funcionament.

Per intentar posar remei a aquesta situació, o almenys pal·liar-la, Global Reporting Iniative (GRI) està treballant en un suplement de reporting sobre el sector públic que ha de contenir els principals indicadors sobre els quals seria recomanable que les administracions públiques informessin, document encara en la fase d’esborrany. Aquesta mateixa organització va realitzar el 2010 un petit estudi per veure fins a quin punt els indicadors del suplement eren previstos en el reporting de les administracions públiques, analitzant-se 10 informes elaborats per aquestes últimes. El resultat d’aquesta investigació es plasma en el document “GRI Reporting in Government Agencies”.

Els resultats que es van obtenir són similars als de les grans corporacions: la informació es troba fragmentada, és principalment narrativa i conté escasses xifres sobre acompliment. Dels 14 indicadors que conté l’esborrany, el reporting sobre 11 d’ells era deficient, mentre que ni tan sols s’informava sobre 2. A això cal sumar l’escassa utilització de les “Guies per a l’Elaboració de Memòria de Sostenibilitat” en les administracions públiques, ja que en el 2009 només l’1,7% dels informes presentats d’acord amb la metodologia de GRI procedien d’aquestes.

Així doncs, encara que se sol posar èmfasi en el monitoratge de les empreses, la veritat és que les administracions públiques, encara amb més raó, també han de rendir comptes. Perquè els qui han de ser socialment responsables no són només les grans companyies, també tots els membres de la societat en la qual vivim i que les administracions públiques articulen.

El cos de subinspecció seria un instrument eficaç per a la reducció de la sinistralitat laboral

Els 55 tècnics habilitats de la Inspecció de Treball de Catalunya (ITC) van portar a terme durant any 2010 unes 4.000 actuacions habilitades, de les quals un 5% va finalitzar amb un informe d’incompliment dels requeriments efectuats, que posa de relleu en termes, no només quantitatius, sinó també qualitatius, que la seva tasca, malgrat ser la de vigilància i control, continua tenint una vessant eminentment preventiva i de millora de les condicions de treball.

L’organització territorial d’ITC preveia inicialment 75 places de personal tècnic habilitat però només 55 van estar finalment adscrites i ara l’actual Direcció General de la Inspecció de Treball ha manifestat la seva intenció de retallar aproximadament en la meitat el nombre de personal tècnic habilitat actual, que ens deixa lluny d’homologar-nos amb els països del nostre entorn amb les ràtios que marca l’OIT, que per cada 10.000 treballadors/es hi hagi un inspector/a. Actualment a Catalunya hi ha una ràtio de 1 inspector/a per a 27.000 persones treballadores.

A l’any 2010, es va aprovar la Llei de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball, la qual ampliava la capacitat de control de la Generalitat amb la creació d’un Cos de Subinspectors de Seguretat i Salut en el Treball encarregat de dur a terme la vigilància i el control de les normes de seguretat i salut en el treball, cos en el qual s’integrarien els tècnics habilitats amb més competències. No obstant això, l’actual Govern de la Generalitat ha publicat el Decret 52/2011, d’estructuració del Departament d’Empresa i Ocupació, on estableix que s’han d’impulsar els canvis legislatius corresponents per suprimir l’Agència Catalana de la Inspecció de Treball. Aquests fets, impedirien l’exercici eficaç i de qualitat de les competències i les funcions inspectores que té encomanades la Generalitat, i comportaria una greu reducció de la capacitat per combatre, entre d’altres, la sinistralitat laboral.

Per tot això, el personal tècnic habilitat de la ITC demana que s’assignin els recursos humans i econòmics necessaris per dur a terme programes adreçats a la vigilància i el control de les condicions de treball amb l’objectiu de lluitar eficaçment contra la sinistralitat per part del personal tècnic habilitat, i que es desenvolupi el Cos de Subinspecció de Seguretat i Salut en el Treball integrat pel personal tècnic habilitat segons els termes recollits en la llei de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball.

La Federació de Sanitat de CCOO felicita tots els treballadors i treballadores de la sanitat pública per la massiva assistència a la concentració d’ahir

La Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya considera que la concentració d’ahir va ser un èxit rotund, ja que hi van participar milers de treballadors i treballadores, amb una assistència molt significativa del sector sanitari.

La concentració ha d’obligar el Govern de la Generalitat a replantejar-se les mesures d’ajustament pressupostari per tal que es mantigui la qualitat de tots els serveis públics.

Demà, divendres 15 d’abril, es presentarà en roda de premsa el manifest «Prou retallades!», signat per una quinzena d’entitats socials del nostre país. Amb aquest manifest es rebutja el desmantellament dels serveis públics, es demana una sortida social a la crisi i es fa una crida a la ciutadania a participar en la manifestació que tindrà lloc a Barcelona el dia 14 de maig.

A la roda de premsa, que tindrà lloc a les 11 hores a la seu de la CONFAVC, hi intervindran:
Julio Molina, de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC).
Àngels Martínez, de DEMPEUS per la Salut Pública.
Pere Farriol, de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya (FAPAES).
Víctor Albert, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).

També assistiran a la presentació els secretaris generals de CCOO de Catalunya i la UGT, Joan Carles Gallego i Josep M. Àlvarez.

Les entitats signants del manifest són: AICEC-ADICAE, CAPS, Casals de Joves de Catalunya, CCOO de Catalunya, CNJC, CONFAVC, Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, DEMPEUS, FAPAES, FAVB, FETS, OCUC, MLP, UCC i UGT de Catalunya.

Concentració demà a les 12 h a la plaça de Sant Jaume de Barcelona

COMFIA-CCOO convoca una concentració davant l’Administració pública de la plaça Sant Jaume, un dels més importants clients de serveis informàtics, per denunciar que també són els responsables del deteriorament de les condicions laborals dels treballadors i del bloqueig de la negociació col·lectiva del sector TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) des de fa més de 15 mesos.

La patronal del sector impedeix l’avanç cap a l’acord de Conveni Col•lectiu de les TIC i traspassa els costos de la crisi cap als treballadors, argumentant que ho fa per les exigències de les empreses contractistes (clients) per rebaixar els costos de producció.

L’Administració pública és un exemple de client que subcontracta aquests serveis informàtics, diversificant el màxim nombre d’empreses per establir competència entre elles i així obtenir millors tarifes.

Demà, dijous, 14 d’abril, a les 12 h, a la plaça de Sant Jaume (Barcelona)

CCOO de Catalunya ha convocat els delegats i delegades de les empreses de Contact Center per demà, dijous, 14 d’abril, a les 12 h, a la plaça de Sant Jaume, a una concentració en defensa d’una negociació seriosa del V conveni del sector, una negociació que després de 19 mesos segueix bloquejada.

CCOO ha plantejat un seguit de propostes que considerem fonamentals per poder acceptar un acord:

– Reducció de la precarietat i la temporalitat. Clàusula de subrogació per la successió d’empreses, limitació de la contractació temporal i parcial.
– Conciliació de la vida laboral i familiar i regulació de les càrregues de treball
– Increment salarial, que garanteixi el poder adquisitiu
– Definició de les categories professionals i possibilitat de carrera professional.