Resolució del Comitè Confederal de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Posicionament del Comitè Confederal de CCOO de Catalunya davant del rescat que ha sol·licitat el Govern per al sector financer

La sol·licitud de rescat que ha fet el Govern espanyol posa de manifest el fracàs d’unes pràctiques polítiques en el sector financer de poca transparència i falsedat:
-Falsedat per no reconèixer a temps el problema d’endeutament del sector financer a l’inici de la crisi, tal i com van fer altres països de la Unió Europea.
-Falsedat per no reconèixer que les successives reformes financeres que s’han realitzat al nostre país, i en portem quatre, només han provocat una reestructuració del sector basada en interessos poc clars, partidistes i/o personals.

La decisió de l’Eurogrup de concedir un préstec a l’Estat per rescatar el sistema financer ens dóna la raó als que ja fa temps dèiem que les reformes necessàries començaven pel sistema financer i la fiscalitat, i no pas per la reforma laboral ni per les retallades dels serveis públics.

Fa tres anys CCOO reclamava un pacte social i de reforma del sector financer que, avui dia, és més vigent que mai. No sortirem de la crisi si no som capaços de fer que l’accés al crèdit arribi al teixit productiu i als ciutadans del nostre país (autònoms, pimes, empreses, famílies…).  Per això és necessari un sector financer fort i capitalitzat… però amb condicions:

1. EL MATEIX SECTOR FINANCER HA D’ASSUMIR EL COST DEL RESCAT
El deute és de l’Estat i genera interessos, per això aquests han de ser assumits per les empreses financeres, mitjançant:
a) La creació de l’Impost de Transaccions Financeres.
b) Destinant els beneficis de les entitats intervingudes al Fons de Garantia de Dipòsits i no al repartiment de dividends als accionistes.

2. CONTROL PÚBLIC DE LES APORTACIONS A LES ENTITATS I DEPURACIÓ DE RESPONSABILITATS
a) Cal la intervenció de l’Estat per garantir que la capitalització serveixi perquè circuli el crèdit i les empreses no utilitzin aquests fons per a altres finalitats.
b) Paral·lelament és necessària una depuració de responsabilitats del gestors de les entitats que sol·liciten accedir al FROB. No pot ser que els culpables de la situació continuïn al capdavant de les entitats.

3. EVITAR L’OLIGOPOLI I L’EXCLUSIÓ FINANCERA
La concentració d’entitats només propiciarà la falta de competència i la restricció d’accés al crèdit de moltes empreses i persones i el dret que tenen tots els ciutadans als serveis bancaris.
a) És necessària una intervenció pública en la reestructuració del sector que asseguri la recuperació del crèdit per a l’economia productiva.
b) Reivindiquem una banca pública que garanteixi un sector financer que no discrimini l’accés als serveis bancaris en funció de les rendes i/o el territori.

4. QUE PAGUIN ELS BANQUERS I NO ELS TREBALLADORS BANCARIS NI LA CIUTADANIA
La manca de control eficient i la mala gestió que han fet els responsables de les entitats bancàries i d’estalvi ha afectat de forma negativa els treballadors i les treballadores del sector i el conjunt de la ciutadania.
a) En el període 2010-2011 s’han perdut més de 20.000 llocs de treball del sector a l’Estat i més de 4.000 a Catalunya. Reclamem que la reestructuració de les entitats financeres no suposi ajustos traumàtics en relació als llocs de treball.
b) Cal donar solucions globals a les situacions que han provocat les polítiques comercials de les entitats sobre les persones. Per això reivindiquem la dació en pagament per a les persones que han perdut el seu habitatge, que els pisos de les entitats intervingudes amb diner públic es posin en règim de lloguer social, i que es doni una solució global per als estalviadors atrapats per les participacions preferents.

D’aquesta situació, no en sortirem amb més retallades, pèrdues de drets col·lectius i individuals. En sortirem amb un pacte social que garanteixi creixement, transparència, depuració de responsabilitats i un sector financer al servei de l’economia productiva i de la ciutadania.

Comitè Confederal de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 de juny de 2012

Tres quartes parts dels europeus consideren la corrupció com un problema que va a més en els seus països

La corrupció està minant la confiança dels ciutadans europeus en les institucions nacionals i contribueix a la greu crisi econòmica, especialment a Grècia, Portugal i Espanya, segons l’últim informe de Transparència Internacional, «Política, diners i poder: riscos de corrupció a Europa «. L’estudi, el més complet que s’ha realitzat fins ara, amb una anàlisi de 300 institucions en 25 països, indica que tres quartes parts dels europeus consideren la corrupció com un problema que va a més en els seus països.

L’informe subratlla que són les relacions promíscues entre empreses i governs les que més afavoreixen la corrupció i posen en risc l’estabilitat econòmica en no estar sotmeses a l’escrutini públic com cal per traves legals i normativa deficient. En 19 dels 25 països, entre ells Espanya, ni tan sols està regulada l’acció de lobby. Espanya és l’únic país que no compta encara amb una llei de transparència per accedir a la informació i als arxius públics, tot i que el Govern la tramitarà a la tardor, havent estat ja el Projecte de llei molt criticat.

En el cas d’Espanya i països com Grècia i Portugal, tots ells enfonsats en la crisi, Transparència considera que la corrupció està arrelada i sovint és «legal», ja que deriva de pràctiques immorals que resulten de la inexistència de normes que controlin l’acció dels grups de pressió, el tràfic d’influències i el transvasament sense pudor de polítics al sector empresarial. La manca de sancions exemplars i les males pràctiques i ineficiència de les administracions, amb un important dèficit de control, componen el corol·lari de la corrupció.

Transparència suspèn la qualitat del Sistema Nacional d’Integritat d’Espanya, basat en un bipartidisme que es reparteix les quotes de poder de les institucions, tot això en una cultura cívica de baixa intensitat. Fet i fet, és un sistema que formalment sembla adequat, però amb una molt deficient aplicació de la normativa, també en el món empresarial.

L’organització requereix un gran pacte de les organitzacions no governamentals per coordinar les seves activitats anticorrupció, regular l’activitat dels lobbies i crear un registre que mostri l’objectiu clar de la seva activitat i els beneficiaris. Les empreses haurien acollir-se al Pacte mundial i implementar polítiques de responsabilitat social corporativa, a més de complir estrictament amb els codis ètics i de bon govern.

Als partits polítics els exigeix que no incloguin a les llistes candidats convictes per corrupció, implantar primàries per l’elecció dels òrgans de poder i fomentar les actituds democràtiques internes. El seu finançament ha d’estar subjecte a les normes internacionals, GRECO, amb una memòria detallada dels comptes.

Reclama una agència anticorrupció sota la tutela del defensor del poble, que s’encarregui de promoure bones pràctiques i comportaments ètics, i prevenir la corrupció. El Tribunal de Comptes ha de despolitizar-se mitjançant mecanismes d’elecció apropiats i prioritzar els treballs i evitar els retards desmoralitzants que marquen la seva actuació. És vital legislar i protegir la figura del testimoni que denunciï la corrupció, els fraus i abusos, i suggereix que sigui el defensor del poble que tuteli aquesta figura. Despolititzar els òrgans del poder judicial i el Tribunal Constitucional. Combatre l’economia submergida. Obrir les llistes electorals i garantir la qualitat i independència de la funció pública, evitant al màxim el nomenament de persones afins ideològicament.

Demà dimarts, 12 de juny, a les 10.00 hores

CCOO del Barcelonès Nord ha convocat per a demà, a les 10 hores, al local de CCOO de Badalona, una assemblea de delegats i delegades de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià, per conèixer i debatre sobre els efectes generals i pràctics de la reforma laboral imposada pel Partit Popular i aprovada pel Parlament espanyol el passat 24 de maig.

A l’assemblea hi intervindran:
-Maria Gallardo, coordinadora general de CCOO del Barcelonès Nord
-Antonio Madrid Ruiz, professor titular de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió Executiva de CCOO del Barcelonès
-Torn de paraules
-Núria Lozano, secretària general de CCOO del Barcelonès

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 11 de juny de 2012

Agenda:
dimarts 12 de juny de 2012
10.00h
Local de CCOO de Badalona, c/Font i Escolà, 6-8, Badalona

Dilluns 11 de juny, a les 19 h, per reclamar el control públic dels diners del rescat a la banca

CCOO convoca conjuntament amb UGT i la Plataforma Prou retallades una nova protesta, en forma de cassolada, amb el lema «Per un control públic dels diners del rescat de la banca: exigim responsabilitats». Els convocants exigeixen també solucions per a tot el sector financer i la creació d’una banca pública per garantir la liquiditat financera necessària per a les persones, la petita i mitjana empresa, els autònoms i molts sectors productius per promoure la reactivació econòmica i la sortida de la crisi.

La cassolada serà el proper dilluns 11 de juny, a les 19 h, al davant de la seu del Banc d’Espanya a Barcelona (Av. Portal de l’Àngel cantonada amb Pl. de Catalunya).

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 7 de juny de 2012

Agenda:
dilluns 11 de juny de 2012
19 h
Banc d’Espanya, Av. Portal de l’Àngel amb Pl. Catalunya, Barcelona

UGT i CCOO denuncien el risc d’una tornada enrere en les polítiques de RSE

CCOO i UGT afirmen que el III Congrés de Responsabiliat Social Empresarial a Espanya s’ha realitzat sense tenir en compte l’opinió d’algunes de les parts interessades en matèria de responsabilitat corporativa. Denuncien l’absència de representació de treballadors, sindicats i organitzacions com comitès d’empresa o juntes de personal i alerten sobre una tornada enrere en les polítiques de RSE que no es corresponen amb la legislació.

El III Congrés de RSE a Espanya va tenir lloc a Saragossa, els dies 24 i 25 de maig. Segons va declarar el director general de Treball Autònom, Economia Social i Responsabilitat Social de les Empreses, Miguel Ángel García Martín, en aquest esdeveniment, la RSE s’ha d’abordar «des d’un triple vessant: el de les mateixes empreses, el dels treballadors que les integren i el de l’administració «. UGT i CCOO consideren que aquesta és una declaració reductiva i que no s’ha complert, ja que en el programa no es va incloure la participació de cap representant dels treballadors, ni representants dels sindicats o altres organitzacions.

Els sindicats es plantegen si es tracta d’un oblit, de la condició d’un patrocinador o una administració, o si en canvi es tracta del mateix Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, que pensa desenvolupar les seves polítiques al marge del Consell Estatal de RSE-CERSE, un organisme creat com a fruit del diàleg social entre patronals, sindicats i Govern. UGT i CCOO han destacat també que no es presentés cap dels treballs realitzats fins ara pel CERSE, que examina temes com els indicadors per a les memòries de RSE, les normes de funcionament i recursos necessaris del mateix Consell i els temes vinculats amb la Inversió Socialment Responsable dels fons de pensions.

Des dels sindicats alerten sobre el risc de tornar a unes polítiques d’RSE «ja superades, que pertanyen al passat i que no es corresponen en absolut amb les regulacions que es donen en la nostra legislació i a Europa», afirmen en un comunicat. Així mateix, temen «que es torni a polítiques de mecenatge encobert o de simple cosmètica, per encobrir vulneracions en drets socials, econòmics i mediambientals. Per tot això, no podem considerar aquest congrés com un esdeveniment representatiu de totes les veus i voluntats que treballen en l’RSE, i no ens sentim ni compromesos ni al·ludits per les conclusions d’aquest autoproclamat congrés nacional «.