Demà dimarts, 3 de desembre, a les 12 h confluiran a Barcelona al passeig Maria Cristina/plaça Espanya

Demà, dia 3 de desembre, diverses caravanes de cotxes recorreran el país per manifestar i evidenciar el rebuig de CCOO a l’anomenada Llei de reforma i sostenibilitat de l’Administració local, que destrueix serveis municipals bàsics per a l’estat del benestar i drets fonamentals dels ciutadans.

Les caravanes sortiran de diferents indrets de Catalunya per concentrar-se a les 12 h al passeig Maria Cristina de Barcelona, on els mitjans seran atesos per Manuel Fages, secretari general FSC-CCOO. Posteriorment es partirà en caravana fins a la subdelegació del Govern (c/ Mallorca) per fer el lliurament de les signatures recollides. Cada caravana té un portaveu per atendre els mitjans de comunicació. Aquests són els contactes de CCOO:

– Caravana Vallès Occidental: els mitjans seran atesos per Jerónimo Pozo a les 10 h al passeig de la plaça Major de Sabadell, on participarà també Enrique Rodríguez, secretari general de CCOO Vallès Occidental.

– Caravana Vallès Oriental – Maresme: els mitjans seran atesos per Antoni Cubel, secretari general FSC-CCOO comarcal, a les 9.30 h al costat de l’estació d’autobusos de Granollers i a les 10 h davant el Consell Comarcal del Maresme a Mataró.

– Caravana Baix Llobregat: els mitjans seran atesos per Antonio Garrido, FSC-CCOO, a les 10.45 h davant la seu comarcal de CCOO a Cornellà.

– Caravana de Girona: els mitjans seran atesos per Miquel Pérez, secretari general FSC-CCOO a Girona, a les 9.45 h a Fontajau.

– Caravana de Lleida: els mitjans els atendrà Fidel Navarro, FSC-CCOO. 

– Caravana de Tarragona: els mitjans els atendrà Ramon Córdoba, secretari general FSC a Tarragona, a les 8.30 h.

– Caravana Alt Penedès – Garraf: els mitjans seran atesos per Xavi Salas a les 9 h davant l’estació de Rodalies de Vilanova i la Geltrú.

 Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 2 de desembre de 2013

CCOO exigeix donar resposta a les polítiques de prevenció i control del VIH i les infeccions de transmissió sexual

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Sida aquest 2013, CCOO, que té el compromís de lluitar contra la discriminació laboral i social que pateixen les persones amb VIH, i per a la millora de les condicions de la inserció laboral de les persones amb VIH, volem fer públic que, en l’actualitat, al nostre país, encara persisteixen l’estigma i la discriminació contra les persones amb VIH i continua la ignorància de la informació bàsica sobre el VIH. 

En aquest sentit, volem expressar la nostra preocupació pel retrocés que han experimentat les polítiques entorn del VIH i la sida, i, al mateix temps, les mesures de prevenció i control de totes les infeccions de transmissió sexual (ITS). 

Volem denunciar que des del Govern central s’estan aplicant mesures restrictives i retallades en l’àmbit de la salut, que afecten frontalment els drets de les persones i paral·lelament tenen greus conseqüències sanitàries. 

Des de l’inici de la legislatura del PP s’han aplicat les retallades següents: 

• Eliminació del 900 Rosa (900 601 601) com a telèfon de referència. 

És un servei que oferien gratuïtament entitats i serveis pioners amb una experiència de més de 25 anys. Van deixar de rebre ajuts pel senzill fet de tenir seu a Barcelona. El 2012 es van deixar fora dels ajuts les ONG catalanes que prestaven serveis a tot l’Estat espanyol. Van ser privades, doncs, de recursos i mitjans per continuar treballant en aquest àmbit malgrat el reconegut prestigi internacional per la seva qualitat. 

Volem posar de manifest que la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, malgrat el seu compromís de no discriminar les entitats catalanes l’exercici 2013, encara no ha donat suport als programes elaborats des de Catalunya. 

• Desmantellament del Pla nacional de la sida (PNS). Professionals del PNS van ser acomiadats, amb la corresponent pèrdua de personal experimentat i amb una vàlua professional molt important per tirar endavant polítiques de resposta al VIH i la sida. 

• Des del passat 1 d’octubre, tot un seguit de medicaments hauran de ser copagats per les persones usuàries, entre ells alguns fàrmacs que s’utilitzen per a la cura de d’hepatitis C o algunes malalties derivades de la sida. Això tindrà un alt impacte entre persones amb pocs recursos, i amb una alta probabilitat que hi hagi persones que no acabin fent el tractament. 

Amb aquesta política de retallades, CCOO ens fem ressò del que adverteixen la comunitat sanitària i les entitats i organitzacions dedicades a la prevenció i atenció de les persones amb VIH i sida: ens enfrontem al fet que, a curt termini, hi hagi un augment de l’estigma i la discriminació contra les persones que conviuen amb el VIH. També assenyalem que, la pràctica desaparició de mesures cabdals, com les campanyes d’informació i prevenció del VIH o ITS, així com la pèrdua de professionals i recursos, afecten directament la capacitat de resposta davant d’aquesta problemàtica amb conseqüències sanitàries i socials. Altre cop, les retallades afectaran amb contundència les persones i col·lectius més vulnerables. 

MANIFEST DE CCOO DE CATALUNYA EN EL DIA MUNDIAL DE LA SIDA 2013 

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Sida aquest 2013, CCOO, que té el compromís de lluitar contra la discriminació laboral i social que pateixen les persones amb VIH, i les plataformes de resposta al VIH i a la sida com a entitats que desenvolupen accions per la millora de les condicions de la inserció laboral de les persones amb VIH, volem fer públic que, en l’actualitat, al nostre país, encara persisteix l’estigma i la discriminació contra les persones amb VIH i continua la ignorància de la informació bàsica sobre el VIH. Així mateix, volem posar l’accent en el fet que una de les conseqüències d’aquest desconeixement és la por irracional de compartir espais de treball amb persones amb VIH i, per tant, el rebuig sistemàtic vers les persones amb VIH en l’àmbit laboral. 

Aquest prejudicis vers les persones afectades estan molt presents en el mercat laboral, ja es tracti de personal de gerència, de supervisió o de companys i companyes. 

En aquest sentit, el sindicat en aquest manifest vol conscienciar la societat en general que desenvolupar un lloc de treball no constitueix cap risc de transmissió del VIH, ni entre persones treballadores ni entre aquestes i els seus clients o viceversa, ni tan sols en el cas d’un accident en el lloc de treball, ja que les mesures de seguretat universals de prevenció, a seguir amb qualsevol persona i en qualsevol situació d’accident, eliminarien el lleuger risc de transmissió existent. 

Per això, defensem que no existeix cap justificació científica ni legal per excloure una persona, simplement per tenir VIH, del desenvolupament de cap professió d’acord amb el risc de transmissió del VIH a tercers, sigui quina sigui la professió. 

També, fem patent que el treballador o treballadora amb VIH no té obligació legal de comunicar el seu estat serològic a cap membre de la seva empresa i afirmem rotundament que la infecció per VIH no implica, en si mateixa, una disminució de la capacitat de treball ni justifica el cessament involuntari de l’activitat laboral si la persona està en condicions de desenvolupar el seu treball de manera apropiada. 

Malgrat tot això, considerem que el VIH i la sida tenen importants repercussions en l’àmbit laboral, ja que es tracta d’una qüestió de salut pública, així com de vides i de drets humans; una preocupació econòmica i un fenomen sociopolític que requereixen que el Govern desenvolupi polítiques, estratègies i accions dirigides tant a la prevenció com a la resposta i la defensa davant de situacions de discriminació de les persones amb VIH en aquest àmbit. 

Per al desenvolupament d’aquestes polítiques, estratègies i accions, considerem que és imprescindible que el Govern central impulsi la Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació, que abordi la discriminació de les persones amb VIH en l’àmbit laboral i que adopti com a marc de referència el contingut de la Recomanació sobre el VIH i la sida i el món del treball, 2010 (núm. 200), promoguda per l’Organització Internacional del Treball (OIT). 

La Recomanació sobre el VIH i la sida i el món del treball, 2010 (núm. 200), primera norma de caràcter internacional centrada en el VIH i l’àmbit laboral, planteja als seus estats membres la necessitat d’adoptar polítiques i programes nacionals relatius al VIH i la sida i al món del treball, considerant tots els treballadors i treballadores, independentment de qualsevol modalitat o règim laboral i en tots els llocs de treball i sectors d’activitat econòmica, així com els que formen part de les polítiques, estratègies i programes nacionals de desenvolupament i de reducció de la pobresa, inclosos els relacionats amb el treball, l’educació, la protecció social i la salut. 

Així mateix, destaca la importància de la cooperació entre les administracions i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, així com les organitzacions que representen persones amb VIH i els mitjans d’informació públics a l’hora de promoure la resposta al VIH i a la sida al món del treball i de donar-hi suport. 

Finalment, també planteja als seus estats membres que, quan les mesures existents contra la discriminació en el lloc de treball siguin insuficients per brindar una protecció eficaç contra la discriminació relacionada amb el VIH i la sida, haurien d’adaptar-les o adoptar noves mesures i preveure disposicions per a la seva posada en pràctica efectiva i transparent, aspecte al qual, sens dubte, considerem que hauria contribuït la Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació. 

En relació amb aquesta Recomanació, sindicats i plataformes volem denunciar que, malgrat que l’Estat espanyol va formar part de la seva redacció, fins al moment no s’ha fet cap avenç en aquest sentit. Així, desconeixem quines accions i resultats presentarà el Govern central per respondre davant l’OIT sobre la implantació d’aquesta Recomanació a l’estat. 

Així doncs, entenem que l’augment de la voluntat política i dels esforços adreçats a la posada en marxa de la R-200 és l’única via a través de la qual el Govern central pot articular i complir amb els seus compromisos, tant estatals com internacionals, per a la resposta al VIH i a la sida en l’àmbit laboral i respondre, així, als diferents problemes que actualment afecten les persones amb VIH en aquest àmbit.

Des del nostre punt de vista, les situacions que més ens preocupen en relació amb el VIH en l’àmbit laboral són: 

• L’evidencia de l’estigma i la discriminació de les persones amb VIH com un dels principals obstacles per a la seva inserció laboral i la seva permanència a la feina. Diversos estudis i informes realitzats a l’Estat espanyol els darrers anys, així com l’experiència directa dels diferents programes desenvolupats per plataformes en resposta al VIH i a la sida, demostren que el laboral és un dels principals àmbits en què es produeixen situacions de discriminació de les persones amb VIH a l’Estat espanyol, com ara: la modificació substancial de les condicions de treball sense causa aparent; el tracte discriminatori davant una oportunitat de promoció interna; complicacions en el moment de la reincorporació després d’una baixa; la negativa a renovar el contracte sense altres motius aparents o l’assetjament per forçar la seva sortida voluntària de l’empresa. 

• Les dificultats existents per a la denúncia de situacions de discriminació patides en l’àmbit laboral per les persones amb VIH. La denúncia és l’eina més important perquè no es produeixin de manera reiterativa situacions de discriminació vers les persones amb VIH en l’àmbit laboral. Malgrat tot, les persones amb VIH no acostumen a recórrer a la denúncia, entre altres motius, per por de fer-se visibles i l’estigma que comporta aquesta malaltia. No obstant això, en els casos en què finalment es produeix la denúncia, la discriminació és difícil de provar, sobretot en aquelles situacions que es produeixen en l’accés al lloc de treball. 

• La discriminació en l’accés al lloc de treball, tant públic com privat, a través de la realització obligatòria de la prova del VIH o, en altres casos, mitjançant la realització de proves encobertes sense tenir rellevància per al lloc de treball o, pel que fa a persones amb VIH i amb discapacitat reconeguda, a través de la sol·licitud del Dictamen tècnic facultatiu. 
En aquest cas, el Dictamen conté dades mèdiques de la persona i és únicament per a ús personal, però acaba convertint-se en una via indirecta a través de la qual l’empresa pot saber si una persona que participa en un procés de selecció o que acaba d’accedir-hi és seropositiva (o quina malaltia concreta motiva la seva discapacitat).

Cal que dir que la realització de les proves de detecció del VIH en els processos de selecció està prohibida legalment (per la qual cosa pot ser motiu de denúncia) a més d’innecessària i injustificada. Tanmateix, se segueixen utilitzant com a forma de selecció de personal, tant en l’àmbit públic com en el privat, amagant la seva realització amb l’argument d’una falsa prevenció de riscos laborals o de transmissió a terceres persones.

• La reforma laboral i les seves conseqüències per a les persones que pateixen una malaltia crònica. Actualment,qualsevol treballador o treballadora pot ser acomiadat pel fet de faltar al seu lloc de treball. En el cas de les persones amb VIH o d’altres persones amb malalties cròniques, la falta d’assistència a la feina per qüestions mèdiques no s’hauria de preveure en cap cas dins d’aquelles absències que poden ser motiu d’acomiadament. 

• La repercussió de les retallades sanitàries en la salut de les persones amb VIH. Les diferents reformes sanitàries i la implantació del copagament perjudiquen de manera rellevant les persones amb VIH i sida, perquè han suposat l’exclusió del sistema sanitari de les persones immigrants sense permís de residència, i perquè a una gran part de les persones amb malalties cròniques i amb escassos recursos el pagament afegit els suposa un obstacle per a l’accés o el manteniment dels tractaments que tenen prescrits. 

Per tot això, EXIGIM als governs espanyol i català: 

a. Un compromís públic amb la R-200 de l’OIT, amb la negociació d’un pacte social del VIH i la sida entre Govern, interlocutors socials i organitzacions socials de VIH i sida, materialitzat en un pla de treball i en un augment dels esforços i dels recursos adreçats a portar a terme aquelles accions que permetin el seu desenvolupament i la seva posada en pràctica a Catalunya i a la resta de l’Estat i, que inclogui: la participació, coordinació i cooperació entre els diferents agents; l’increment de la formació i la sensibilització; l’eliminació dels obstacles en l’accés a llocs de treball públics, i la promoció de la igualtat d’oportunitats en l’accés i el manteniment de l’ocupació. 

b. La inclusió formal d’aquest compromís en el Pla estratègic de prevenció i control de la infecció per VIH i altres ITS 2013-2016 com a eix vertebrador per al desenvolupament dels objectius vinculats amb la resposta a l’estigma i la discriminació. 

c. Reprendre el procés d’aprovació de la Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació. 

Finalment, volem deixar clar el compromís explícit de col·laboració contra la discriminació laboral i social que pateixen les persones amb VIH i sida per part de les organitzacions sindicals i plataformes d’atenció a les persones amb VIH i sida. 

Barcelona, 1 de desembre de 2013 

Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.

Fes clic per veure el número 184 del Lluita Digital.

Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara!

Subscripció gratuïta al Lluita Digital

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, critica l’acció del Govern central per limitar el dret a manifestar-se.

Feu clic per veure l’article «Democràcia autoritària».

Manifestacions a diferents ciutats convocades per diferents col·lectius al voltant del #24N

CCOO ha participat de manera activa en la mobilització ciutadana al voltant del #24N contra la reforma de les pensions i els pressupostos antisocials. A Catalunya s’han fet manifestacions a Barcelona i Girona el diumenge 24 de novembre, a Tarragona i Lleida el dissabte 23 i a Tortosa, Vic, Terrassa i Sabadell el divendres 22.

La manifestació de Barcelona ha tingut un seguiment massiu: prop de 200.000 persones protestaven per les polítiques antisocials dels governs català i central.

Feu clic per veure:
– les fotografies de la manifestació de Barcelona del #24N
– el vídeo de la manifestació de Barcelona del #24N, amb declaracions de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya

Més informació

Documents de la Secretaria d’Acció Sindical i Política Sectorial de CCOO de Catalunya

Feu clic per veure els següents documents:
– Els Objectius de la negociació col·lectiva 2014 (Secretaria d’Acció Sindical i Política Sectorial de CCOO de Catalunya).
– El resum dels Objectius de la negociació col·lectiva 2014 (Secretaria d’Acció Sindical i Política Sectorial de CCOO de Catalunya).
– El document El diálogo social y la negociación colectiva en el ámbito internacional, europeo y español (presentant per Eduardo Rojo Torrecilla a la jornada de negociació col·lectiva del 8 de novembre de 2013).
– El document Diálogo social y negociación colectiva (presentant per Eduardo Rojo Torrecilla a la jornada de negociació col·lectiva del 8 de novembre de 2013).