Darreres notícies
Peticions de la Secció Sindical de CCOO de CaixaBank al nou president de l’entitat
Per millorar el clima laboral
Aquest 30 de juny s’ha tancat una etapa històrica a CaixaBank que posa fi al model d’òrgans de govern on treballadors, impositors i d’altres entitats tenien representació a l’entitat, una etapa encapçalada per Isidre Fainé. Avui s’ha obert una nova etapa que liderarà, com a president, Jordi Gual; una etapa que per a CCOO no només ha de continuar amb aquest model d’èxit, sinó també aconseguir un CaixaBank on la seva plantilla se senti orgullosa i satisfeta de treballar-hi. Per això, el nostre primer requeriment és treballar en la millora del clima laboral.
A més, la Secció Sindical de CCOO de CaixaBank hem transmès al nou president de l’entitat una sèrie de necessitats:
– Mantenir i consolidar un model de negoci diferent a la resta de bancs i caixes, un model basat en la proximitat a la clientela.
– Continuar amb el compromís clar amb la societat, tant a través de l’obra social com de l’activitat financera, amb un model que eviti l’exclusió financera.
– Seguir apostant per una visió innovadora del negoci financer com la que ens ha permès arribar fins a aquí sent el primer banc del país.
– Continuar amb un model de relacions laborals basat en la negociació i el consens.CCOO, com a representants de la plantilla, hem ofert al nou president la nostra total col·laboració per transmetre-li sense intermediaris la realitat del que succeeix i el que pensa la plantilla, perquè únicament així es poden prendre les millors decisions.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 30 de juny de 2016Demà comença la 12a edició de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC)
Dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol, a Barcelona
Un any més, té lloc a Barcelona la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC). En la seva dotzena edició, es farà els dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol a la Sala de les Brigades Internacionals d’UGT de Catalunya (Rambla Santa Mònica, 10).
Enguany alguns dels ponents seran Teresa Crespo, Dani Raventós, Juli Fernàndez, Ernest Urtasun, Xavier Domenech, Dolors Sabater, Borja de Riquer, Montserrat Duch, Javier Pérez Royo, Vicenç Navarro, Miquel Iceta, Anna Gabriel, Daniel Raventós, Oriol Junqueras. També estaran presents a la inauguració (dimecres 29 de juny a les 9.30 h) els secretaris generals de CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, Joan Carles Gallego i Camil Ros, respectivament, al costat d’Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, i Jordi Serrano, rector de la UPEC.
Es parlarà, entre d’altres temes, de política, precarietat laboral, canvi climàtic, Europa, balanç municipal, o els 40 anys de la Transició.
El lema és «Entre les places i els palaus» i per accedir al programa complet o inscriure’s cal accedir a la web de la UPEC:
Cal acabar amb les polítiques de retallades, article de Dolors Llobet a +Valor de El Periódico
«Cal acabar amb les polítiques de retalladles», article de Dolors Llobet, secretària de Comunicació i Xarxes socials i portaveu de CCOO de Catalunya, publicat el 28 de juny a + Valor de El Periódico de Catalunya.
El trobeu en aquest enllaç
El blog d’en Joan Carles Gallego: «Quan urgeix canviar de dansa i de dansaires, a Europa i aquí»
Nou article de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, en el seu blog: «Quan urgeix canviar de dansa i de dansaires, a Europa i aquí».
http://www.joancarlesgallego.cat/jcgallego/aspnet/article.aspx?clau=39695
CCOO denuncia a BBVA per l’incomprensible i injustificable acomiadament de 14 persones “pel seu baix rendiment”
Concentració el dilluns 27 de juny, a Barcelona
El proper 27 de juny, CCOO, juntament amb d’altres sindicats, convoca una concentració de les 11 a les 12 del matí, davant la cèntrica seu del BBVA al c/ Bergara, 13, de Barcelona, com a resposta a la decisió del banc d’acomiadar a 14 treballadors i treballadores al·legant el seu baix rendiment.
CCOO considera inacceptable aquesta actuació, ja que aquests acomiadaments són totalment arbitraris i discrecionals, i exigeix al banc que rectifiqui i readmeti els companys i companyes.
Alhora, CCOO recorda que durant anys i especialment en els durs processos d’integració i reestructuració d’entitats viscuts en els darrers temps, s’ha aconseguit mantenir i garantir, a l’empresa, un marc de diàleg i acord que ha permès abordar i articular els esmentats processos de reestructuració majoritàriament amb mesures d’adscripció voluntàries i no traumàtiques. CCOO entén, a més, que la decisió del BBVA és absolutament innecessària i injustificada i que en cas de mantenir-se la mesura, el marc de diàleg i enteniment assolit es veuria molt seriosament amenaçat.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 23 de juny de 2016Agenda:
Dilluns 27 de juny de 2016
a les 11 hores
Davant seu BBVA – c/ Bergara, 13. BarcelonaTour financer de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària
Demà dimarts, 21 de juny, a les 18.30 hores, al passeig de Gràcia de Barcelona
La Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, de la qual forma part CCOO de Catalunya, impulsa demà dimarts, 21 de juny, un «tour financer» pel passeig de Gràcia de Barcelona. Aquí es troben moltes de les seus d’empreses i bancs que utilitzen paradisos fiscals per eludir la seva responsabilitat fiscal, és a dir, per pagar menys impostos. Amb el lema #MarxemAlParadís , la plataforma vol denunciar públicament l’existència d’espais d’opacitat i no-control com són els territoris offshore.
El tour reivindicatiu començarà a les 18.30 h als jardinets de Gràcia i baixarà pel passeig de Gràcia fins a la plaça de Catalunya, amb aturades davant la seu de diferents empreses per explicar les seves pràctiques d’elusió fiscal.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 20 de juny de 2016Agenda:
Dimarts, 21 de juny de 2016
a les 18.30 hores
Jardinets de Gràcia. BCNLa Secció Sindical Estatal de CCOO a CaixaBank renova la seva direcció
Ricard Ruiz és el nou secretari general de la primera secció sindical de CCOO a Espanya en nombre d’afiliats
La Secció Sindical Estatal de CCOO a CaixaBank ha celebrat el seu plenari on s’ha renovat la direcció i s’han aprovat les línies d’actuació. Aquesta és la secció sindical més important en nombre d’afiliats en l’àmbit de CCOO d’Espanya, amb 17.196 persones afiliades que representen el 58% de la plantilla (29.623). Per gènere, el 53,74% són dones i el 46,26% són homes.
Ricard Ruiz ha estat escollit com a nou secretari general de la secció sindical en substitució de Joan Sierra.
Nou punts centren els elements fonamentals de la feina de la secció sindical de CCOO a CaixaBank:
Treballar contra les pressions i amenaces i la defensa de l’horari.
Treballar en la defensa de la professionalitat de la plantilla: són bancaris, no banquers. Treballar per regular les carreres professionals, la política de retribució en la defensa del salari fix, revalorable i no absorvible. Establir mecanismes per regular el salari variable amb l’objectiu d’arribar a regular un sistema objectiu i just.
Treballar per avançar en la igualtat d’oportunitats de la plantilla.
Defensar l’ocupació: relleu de plantilla, contractació de plantilla amb garanties de pas a fix i millores en els salaris.
Treballar per aconseguir un entorn de treball saludable.
Política disciplinària: ni un acomiadament per baixa productivitat.
Seguir treballant pel bon funcionament i rendiment del pla de pensions d’ocupació i del pla col·lectiu associat.
Millorar i actualitzar les condicions socials: préstecs, avançaments, exempció de comissions, etc.
Millorar la transparència en la responsabilitat social de CaixaBank i el seu grup.
La Federació d’Educació de CCOO de Catalunya analitza la situació de la formació professional (FP)
Roda de premsa del divendres 17 de juny de 2016
La Federació d’Educació de CCOO de Catalunya ha analitzat en roda de premsa la situació de la formació professional (FP) amb un informe presentat el divendres 17 de juny de 2016.
Feu clic per veure:
– L’informe «Ha de ser la FP un instrument de reducció de l’abandonament?»
– Les declaracions d’Eduard Requena, responsable d’FP de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, efectuades a la roda de premsa del divendres 17 de juny de 2016.Estem sortint de la crisi?
Article de Gina Argemir, publicat al blog ‘Dones de CCOO de Catalunya’
L’economia catalana durant el període 2008-2016
Durant els anys 2008-2015, la població de Catalunya ha hagut d’afrontar un dels períodes socieconòmics més difícils de l’època recent. Aquest ha estat un període en el qual s’han viscut dues crisis, la del 2009 i la del 2011, la superació de les quals s’ha vist endarrerida per les restriccions de les polítiques econòmiques portades a terme. Els durs ajustos pressupostaris no solament han llastrat les condicions de vida i de treball d’una població ja de per si castigada per la crisi, sinó que també han dificultat la sortida econòmica de la recessió.
L’any 2008 va marcar l’inici de la gran recessió, una recessió econòmica d’impacte global, de la qual l’economia catalana no va sortir fins al 2015. La crisi financera va arribar en uns moments en els quals l’economia europea i, en especial, l’espanyola, ja mostraven símptomes clars d’esgotament d’un model de creixement faltat de control i basat en l’endeutament i en la sobrevaloració d’actius.
Una de les primeres conseqüències que va suposar la caiguda en picat de l’activitat econòmica, va ser la pèrdua de l’ocupació. Al 2008, la taxa d’atur va passar del 6,5% al 8,9%, iniciant una escalada que va arribar al seu màxim en el 2013, any en què l’atur a Catalunya assolia una taxa rècord del 23,2%.
Però l’efecte de la crisi financera sobre l’economia productiva es va manifestar definitivament el 2009. En aquest any es va produir una caiguda del PIB del 4,4% i la taxa d’atur va passar del 8,9% al 16,3%. Tot i això, al 2010 l’economia catalana va viure un efecte rebot i va aconseguir créixer un 0,2%, ajudada per la política de despesa contracíclica executada pel Govern de la Generalitat. De fet, el 2010 l’economia pública va assolir el punt màxim del seu cicle expansiu, destacant l’elevat nivell d’inversió pública.
Però si bé el 2010 va ser un any de recuperació, l’activitat va tornar a ensorrar-se al 2011, donant pas a una recessió més profunda. Aquesta caiguda va donar-se a partir de la sobtada contracció dels pressupostos públics, una contracció fixada per les institucions de la Unió Europea. A partir del 2011 els pressupostos de la Generalitat van anar fent-se més i més restrictius en un esforç extrem per a reduir el dèficit públic. En el seu moment, el Govern de la Generalitat va calcular que en el 2014, tot i el vulnerable context de crisi social i econòmica, la despesa per habitant havia retrocedit a nivells de 2004.
Però, a les polítiques d’ajust pressupostari fixades per les institucions europees van sumar-se-n‘hi d’altres, com la reforma laboral aprovada al 2012. La reforma laboral tenia com a objectiu aconseguir una devaluació salarial que permetés guanyar competitivitat a l’economia espanyola i catalana. Però, lluny de revifar l’activitat econòmica i l’ocupació, la reforma laboral va provocar un allau d’acomiadaments que va situar les taxes d’atur a nivells rècord. Des d’aleshores i sota una política econòmica restrictiva, el mercat de treball no ha tornat a recuperar-se. Si bé és cert que a partir del 2015 el mercat laboral s’ha recuperat parcialment en termes quantitatius, no ho ha tornat a fer en termes qualitatius.
D’aquesta manera, la manca d’oferta laboral i la precarització han provocat la caiguda progressiva de la renda de les llars i, per tant, del consum privat, fet que ha provocat el fre de l’activitat econòmica i la contracció de la demanda interna. Contràriament a l’efecte esperat per les polítiques macroeconòmiques dutes a terme, la davallada de la demanda interna ha empès els comptes públics cap a una crisi fiscal. I a mesura que les condicions de consolidació fiscal s’han anat imposant, paradoxalment el deute català no ha fet sinó augmentar fins al punt en què, en només set anys, s’ha arribat a triplicar.
A partir del 2015, però, una sèrie de factors conjunturals i externs a la política econòmica espanyola —com són la caiguda del preu del petroli, la depreciació de l’euro, la política monetària expansiva del BCE i la reforma fiscal del Govern de l’Estat—, han provocat la revifada del consum intern i de l’activitat econòmica general. I és aquest caràcter exogen i puntual el que explica que els indicadors de benestar social i els del mercat de treball no hagin donat els mateixos senyals de millora que la resta d’indicadors macroeconòmics. I és que en les economies catalana i espanyola, ni al 2015 ni a inicis del 2016 s’han produït els canvis de model de creixement necessaris per motivar la recuperació sòlida de tots els àmbits, en especial el social i el laboral.
Gina Argemir
L’article Estem sortint de la crisi? s’ha publicat originàriament al blog Dones de CCOO de CatalunyaLluita digital 246
Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen; completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.
En aquest número parlem dels pressupostos de la Generalitat, la concentració ‘SOS refugiades’, els 30 anys del CITE i la jornada ‘Històries de cine’, entre d’altres temes.
Fes clic per veure el número 246 del Lluita Digital.
Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara!