Darreres notícies
CCOO alerta de la fragilitat del Sistema d’atenció a la dependència i exigeix solucions per garantir els drets bàsics de ciutadania
A l’agost disminueixen els serveis d’atenció a les persones
A Catalunya, segons dades d’IDESCAT per al 2015, dels més de set milions i mig de població (3.790.996 dones i 3.643.299 homes) més de sis-centes mil persones tenen més de 80 anys (285.291 dones i 161.473 homes) i de 65 a 79 anys son més de nou-centes mil ( 503.094 dones i 427.459 homes).
D’aquest milió i mig de persones més grans de 65 anys, tot i no ser l’única franja d’edat potencialment dependent, una part important entra en la categoria que el mateix Departament de Treball i Afers socials i Famílies defineix com a “dependència”, és a dir la necessitat d’ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, derivada de l’edat, la malaltia i/o la discapacitat, i lligada a la falta o pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial.
Segons dades publicades pel Departament dels 562.416 sol·licitants (el 63%, 352.639 dones i el 37%, 209.777 homes) només 140.378 (66%, 92.409 dones i 34%, 47.969 homes) són, segons el mateix Departament, persones considerades beneficiàries.
Hi ha un de calaix gran entre la població que potencialment podria necessitar serveis bàsics i/o especialitzats d’atenció social a la dependència així com, i aquest és especialment alarmant, entre la població demandant i la que finalment esdevé beneficiaria del Sistema.
Segons les darreres dades de l’EPA (Enquesta de la Població Activa) la taxa de població inactiva, és a dir que ni es considera ocupada ni cerca feina, va augmentant, majoritàriament entre les dones, en gran part el motiu és per atendre responsabilitats i necessitats de cura.
La situació s’agreuja a l’agost
En els mesos d’estiu, i molt especialment a l’agost, aquesta precarització encara es fa més evident pel que fa als ritmes i els serveis d’atenció a les persones. Aquesta és una qüestió que massa vegades passa desapercebuda i que tot i esdevenir motiu de polítiques socials potents, massa vegades cau de l’agenda dels Poder públics.
Tant els serveis i recursos sanitaris com els educatius i de lleure, com els d’atenció social s’han vist greument afectats al llarg dels darrers anys per les retallades, privatitzacions i externalitzacions, en definitiva pel canvi de model que ha suposat menys recursos, precarització dels serveis, menys professionals treballant, mes desregulació de l’ocupació, acomiadaments, no contractació, parcialitat i temporalitat. La destrucció de l’ocupació com a conseqüència de les retallades i la precarització derivada del canvi de model públic a privat o externalitzat , l’augment de les ratios d’atenció, la precarietat d’alguns sectors professionals com el de la Geriatria, per citar-ne un, posen en perill els mínims de qualitat d’aquests serveis així com precaitza les condicions laborals per a una part important de professionals de tots els àmbits de la cura i la dependència que suporten part del sistema gràcies a l’alt nivell d’implicació, professionalitat i vocació.
És més que viscut, patit i conegut per moltes persones a Catalunya, amb un gran impacte sobre les dones, que l’atenció a l’esmentada “dependència” s’està sufragant per part dels i de les usuàries i dels familiars que se’n fan càrrec. Segons la doctora i investigadora Júlia Montserrat Codorniu, tot i que la llei 39/2006 va suposar un gran pas per a la ciutadania ja que l’Estat reconeixia el dret de les persones en situació de dependència a ser objecte de protecció social pública les retallades han suposat un retrocés molt gran. A Catalunya qui sosté amb grans sacrificis, mitjançant el copagament -abusiu per a les rendes mitjanes i baixes- no redistributiu i suporta una part important de gruix del cost de la Dependència son els mateixos usuaris i usuàries, i tot i així no és suficient.
Demandes de CCOO de Catalunya davant d’aquesta realitat preocupant i alarmant
Revisió integral a nivell estatal i a Catalunya del Sistema d’atenció a la dependència.
Revisió del copagament en rendes baixes i mitjanes.
Acompliment del la Resolució 17/XI del Parlament de Catalunya, sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional especialment l’article VII del Decret 17/XI sobre la dependència: més places de residències amb finançament públic, el creixement dels serveis d’atenció domiciliaria, el creixement de prestacions econòmiques vinculades.
Aprovació de la Renda Garantida de Ciutadania.
Desplegament de la creació de llocs de treball de qualitat i amb salaris dignes.
Protecció de les condicions de treball dels i les professionals de tot l’àmbit del treball de la cura i del de la dependència.
CCOO de Catalunya considera que incrementar salaris i acabar amb la precarietat laboral són imprescindibles per fer augmentar la demanda interna i recuperar l’economia
Valoració de les dades de l’IPC de juliol de 2016
L’Índex de Preus de Consum (IPC) del mes de juliol a nivell estatal incrementa 2 dècimes, fins el -0,6% en termes interanuals, per l’augment del preu dels aliments i dels viatges organitzats, que incrementen un punt respecte l’any passat malgrat la contenció dels preus de carburants i electricitat i l’efecte de les rebaixes d’estiu.
La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, incrementa 1 dècima fins el 0,7%, i se situa a més d’un punt de l’índex general.
L’IPC mensual se situa en el -0,7% per l’efecte del preu de les rebaixes, que compensa l’augment dels preus d’aliments, viatges organitzats i hotels.
A Catalunya, l’IPC interanual s’incrementa 1 dècima i se situa en el -0,4%, amb un diferencial de 2 dècimes respecte a l’indicador estatal pels preus més elevats de l’educació i sanitat.
Els preus a la zona euro s’incrementen en 1 dècima fins el 0,2% en termes interanuals, 1 dècima menys que l’IPC harmonitzat espanyol que és del -0,7%, el que reflecteix la situació de frenada econòmica que viu la Unió Europea.
CCOO considera que:
– Els baixos salaris i la precarietat laboral fan que la recuperació del consum intern encara sigui feble. És evident que no hi haurà recuperació econòmica fins que no hi hagi recuperació salarial.
– Mentre l’IPC general es manté en taxes negatives no es pot fer perdre de vista l’increment dels preus dels béns de primera necessitat i els efectes negatius que això té sobre el poder adquisitiu de les persones.
– La inflació a Catalunya és superior a l’estatal per l’efecte dels preus de l’activitat privada als sectors educatius i sanitaris i el major preu dels serveis bàsics com l’electricitat, que s’incrementa més que en el conjunt de l’Estat.
– Les polítiques d’austeritat i les retallades de pensions i prestacions socials estan perjudicant el poder adquisitiu de les persones, i fan augmentar els nivells de pobresa i exclusió social.
– La caiguda de la inflació a la zona euro reflecteix la situació de debilitat de l’economia de l’eurozona. Cal canviar les polítiques d’austeritat i posar fi als objectius de dèficit que llastren la recuperació i ofeguen a la ciutadania.CCOO reclama:
-Increments salarials als convenis i augment progressiu del Salari Mínim Interprofessional (SMI), d’acord amb la Carta Social Europea, i increment dels indicadors de referència dels ajuts públics IPREM i IRSC a Catalunya.
-Derogar la reforma de les pensions del Govern del PP, i recuperar el consens del Pacto de Toledo entre partits i organitzacions sindicals i empresarials que asseguri el futur del sistema públic de pensions.
-La posada en marxa de forma urgent de la Renda Garantida de Ciutadania per a qui no té recursos i un pla de xoc contra la pobresa i l’exclusió social.
-Actuar contra la precarietat i la pobresa laboral, que permetin una vida digna i garanteixin la sostenibilitat de les pensions.
-Que el nou Parlament de l’Estat es comprometi a incrementar l’SMI i la derogació de les dues reformes laborals que estan precaritzant les condicions laborals i amenacen la recuperació de l’economia.
-Derogació de la reforma de les prestacions d’atur, que n’ha restringit l’accés i ha retallat la quantia i la durada.
-Una reforma fiscal progressiva perquè pagui més qui més guanya i es persegueixi el frau, l’evasió i l’elusió fiscal.Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 12 d’agost de 2016Entrevista a Dolors Llobet al programa ‘Migdia al dia’ de TVC
Dimarts 2 d’agost de 2016
El dimarts 2 d’agost de 2016, Dolors Llobet, secretària de Comunicació i Xarxes Socials i portaveu de CCOO de Catalunya, ha estat entrevistat al programa ‘Migdia al dia’ (Televisió de Catalunya) per valorar les dades de l’atur del juliol.
Feu clic per veure l’entrevista a Dolors Llobet a TVC (2 d’agost de 2016).
CCOO de Catalunya alerta que la reducció de l’atur no es tradueix en ocupació, sinó que l’efecte desànim i l’atur de llarga durada comporten la no-renovació de la demanda d’ocupació
Es destrueixen llocs de treball estables i estructurals, com els del sector educatiu, per estalvi del pagament de les vacances
Feu clic per veure la nota de premsa de valoració de les dades d’atur del mes de juliol del 2016.
El blog d’en Joan Carles Gallego: «Calors d’estiu»
El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, reflexiona sobre feina i vacances.
Feu clic per veure l’article «Calors d’estiu».
CCOO denuncia que la direcció de l’Hotel Rekord de Barcelona vulnera el dret constitucional de llibertat sindical
En espera de la resolució per part de la Inspecció de Treball
CCOO ha denunciat la direcció de l’Hotel Rekord (Barcelona) per exercir una clara venjança irracional cap a tots els treballadors de l’establiment que van donar el seu suport a la candidatura de CCOO en les passades eleccions sindicals, atesa la baixa en l’empresa de cinc dels vuit signants de la candidatura.
En les passades eleccions sindicals celebrades a l’Hotel Rekord, vuit treballadors van decidir apuntar-se a la llista per a representant legal dels treballadors per CCOO. Era pràcticament la totalitat de la plantilla (composta per deu treballadors). En va sortir escollit un d’ells, el qual, d’aleshores ençà, ha estat patint assetjament laboral, confabulacions i tretes per menyscabar la seva persona i imatge, de la mateixa manera que la resta dels seus companys i companyes, els quals, amb el temps, s’han vist immersos en contínues sancions de feina i sou, per, després, ser acomiadats. Fins avui cinc treballadors han estat baixa a l’empresa.
Per CCOO, el que està succeint és una mostra clara de venjança irracional cap a tots els treballadors que van signar la candidatura. El sindicat va interposar denúncia i actualment està en espera de la resolució per part de la Inspecció de Treball.
CCOO denuncia que aquest tipus d’accions contra la llibertat sindical i l’entrada de la democràcia laboral a l’empresa són inacceptables i que aquest tipus de conductes basades en assetjament laboral i moral, la fustigació psicològica, la degradació de drets tan fonamentals com la dignitat de la persona i la llibertat sindical, més pròpies d’uns altres temps, no poden permetre’s en ple segle XXI.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 1 d’agost de 2016Lluita digital 249
Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.
En aquest número parlem de l’Enquesta de població activa, la presentació dels comptes del sindicat, l’ERO de Nylstar i la Diada del Treball Digne, entre d’altres temes.
Fes clic per veure el número 249 del Lluita Digital.
Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara!
CCOO no tanca a l’estiu!
Horaris d’estiu del 2016 dels locals de CCOO de Catalunya
Aquests són els horaris d’atenció a les persones durant l’estiu del 2016 als locals de CCOO:
Barcelona
BARCELONA: agost, de 9 a 14 h
CORNELLÀ DE LLOBREGAT: agost, de 8 a 15 h
GRANOLLERS: tancat del 8 al 28 d’agost, la primera i la darrera setmana d’agost, de 9 a 14 h
MANRESA: obert de l’1 al 14 i del 22 al 31 d’agost, de dilluns a dijous de 9 a 13.30 h. La setmana del 15 al 21 romandrà tancat
SABADELL: de l’1 al 31 d’agost,
de dilluns a dijous
de 9 a 13.30 h
VILANOVA I LA GELTRÚ: de l’1 al 12 d’agost, de 9 a 15 h, i del 16 al 31 d’agost, de 8 a 15 hGirona
GIRONA: de l’11 de juliol al 31 d’agost, de 9 a 14 h
Tarragona
TARRAGONA: del 27 de juny al 9 de setembre, de 9 a 14 h
TORTOSA: del 27 de juny al 9 de setembre, de 9 a 14 h
REUS: del 27 de juny al 9 de setembre, de 9 a 14 hLleida
LLEIDA: del 27 de juny al 9 de setembre, de 8 h a 15 h
TÀRREGA: truqueu al telèfon 973 26 36 66
VIELHA: truqueu al telèfon 973 26 36 66Manifest ‘On són les dones’
#OnSónLesDones
Els mitjans catalans silencien, sistemàticament, l’opinió de les dones
Signa el manifest #OnSónLesDones
Manifest – On són les dones?
Cada vegada que engeguem la televisió, la ràdio o obrim un diari hi ha una probabilitat molt alta que hi trobem un home. Si hi ha diverses persones opinant, les ràtios solen ser de quatre homes per cada dona, i en alguns casos la presència de dones és simplement inexistent. En una societat plural i diversa, que fem créixer i on participem de manera activa en tots els espais, per què la nostra veu és invisible i inaudible? Com es pot explicar que, sent les dones el 51% de la població, als mitjans la proporció sigui marcadament inferior de manera continuada i consistent?
Amb la campanya #OnSónLesDones volem fer visible el problema: no hi ha cap mena de justificació per a la sobrerepresentació actual dels homes. Acceptar que només opinin ells és acceptar que la nostra opinió és menys vàlida. Al segle XXI aquesta idea és inacceptable.
En aquest blog, a Facebook i a Twitter hi trobareu un seguiment diari dels espais d’opinió dels principals mitjans de comunicació de Catalunya. Les dades demostren el que ens deia la simple percepció: estem subrepresentades.
Als qui diuen que el que cal valorar són les qualificacions, sense importar que la persona sigui home o dona, els diem que hi estem totalment d’acord. I que, a més, també pensem que és estadísticament improbable que el 80% dels millors opinadors puguin provenir d’un 49% de la població. Fins ara molts factors han contribuït a fomentar aquest desequilibri: ha arribat l’hora de treballar conjuntament per equilibrar la balança.Si als mitjans busquem la pluralitat ideològica, no podem oblidar tampoc la pluralitat de vivències de gènere que, en una societat com la nostra, marquen decisivament el lloc que acabem ocupant al món.
Cada 8 de març, els mitjans de comunicació ens recorden que les dones estem en franca posició de discriminació amb relació als homes. Els convidem, doncs, a pensar-hi la resta de l’any i a canviar allò que és a les seves mans: oferir espais d’opinió més igualitaris.
Conscients que la dinàmica costa de canviar, volem posar-hi el nostre gra de sorra facilitant els contactes de dones professionals de diversos camps que, de ben segur, estaran disposades a ser-hi.Volem uns mitjans més plurals. Us hi sumeu?
Signa el Manifest #OnSónLesDonesCreació d’ocupació precària i inestable, sobretot per a les dones
Article de Romina Garcia al blog Dones de CCOO de Catalunya
Les darreres dades publicades de l’Enquesta de població activa evidencien una reducció de la xifra de persones desocupades. Aquesta notícia, en part positiva, també s’explica per una reducció de la població activa a causa de la desafecció que senten moltes persones treballadores davant la incapacitat de generar ocupació estable i de qualitat que té el nostre mercat de treball. Aquest desànim a l’hora de trobar una feina sovint comporta no renovar la demanda d’ocupació i per tant, deixar de constar com a persona desocupada. Cal dir que la reducció de l’atur ha estat majoritàriament protagonitzada pels homes, mentre que les dones, tot i reduir també les xifres, ho han fet a un ritme molt més lent.
Per altra banda, el creixement de l’ocupació, certament destacat però previsible a causa de la temporada d’estiu, evidencia, un trimestre més, una recuperació insuficient i la creació de llocs de treball temporals i de poca qualitat.
Davant aquesta situació, cal destacar que les dones han estat les més malparades ja que, si bé s’ha incrementat l’ocupació femenina, aquesta ha tendit cap a la temporalitat i la parcialitat de manera desmesurada. Només elles han vist reduir ocupació indefinida a la vegada que incrementava la temporal a un ritme molt més acusat que la dels homes. La conversió de contractació indefinida per temporal i l’abús de contractes de curta durada, fan que la rotació laboral i la inestabilitat siguin trets característics de l’ocupació femenina. No obstant això, ambdós sexes es mantenen en unes taxes de temporalitat molt elevades, entorn el 21%.
Les darreres dades també ens alerten d’un increment de la jornada a temps parcial tant per homes com per dones, tot i que aquest tipus de jornada continua sent protagonitzada per elles, ja que tenen tres vegades més probabilitats de treballar a temps parcial que els seus companys.
En definitiva, i davant aquesta falsa realitat de recuperació del mercat de treball, calen més i millors polítiques d’ocupació que juntament amb polítiques de gènere contribueixin a corregir les majors dificultats que pateixen les dones a l’hora de trobar una feina. Ens trobem lluny d’assolir els nivells d’ocupació que estableix l’Estratègia Europa 2020 si no canviem de patró de creixement, però sobretot ens trobem a la cua i en retrocés d’un dret bàsic com és el dret a la igualtat en l’accés al treball.
Romina Garcia