Per tal de donar a conèixer la manifestació convocada a Barcelona per al 19 de novembre, per part de diferents organitzacions sindicals i entitats socials de Catalunya, amb el lema “#EsPotFerAra” “#PerUnsPressupostosSocials”, CCOO de Catalunya ha repartit octavilles informatives en les principals estacions de metro i tren a la província de Barcelona.

Feu clic per veure l’àlbum de fotos del repartiment d’octavilles informatives sobre la manifestació del 19 de novembre per uns pressupostos socials

Valoració de les dades de l’IPC d’octubre de 2016

L’Índex de Preus de Consum (IPC) del mes d’octubre a nivell estatal continua augmentant, ara amb un increment de 5 dècimes, fins el 0,7% en termes interanuals, per l’augment del preu de l’electricitat, gas i carburants.

La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants es manté com el mes anterior en un 0,8%, registrant la menor diferencia amb l’indicador general (1 dècima).

L’IPC mensual se situa en el 1,1% per l’increment del preu de l’electricitat, gas i carburants i del preu del vestit i calçat que es veu compensat, en part, per la baixada de preus dels viatges organitzats i dels hotels, degut a la finalització de la temporada turística.

A Catalunya, l’IPC interanual s’incrementa 5 dècimes, com l’indicador estatal i se situa en el 0,9%, però mantenint un diferencial positiu de 2 dècimes pel preus més alts dels serveis bàsics, sanitat i educació, i pel preu dels serveis lligats al turisme.

Els preus a la zona euro incrementen 1 dècima i se situen en un 0,5% en termes interanuals, igualant a l’IPC harmonitzat espanyol que ha incrementat 5 dècimes, fins el 0,5%.

CCOO considera que:
• L’increment del preu de l’electricitat, gas, gasoli de calefacció i butà farà caure a moltes llars en la situació de pobresa energètica que afecta sobretot a la població amb menys recursos.
• L’evolució positiva de l’IPC fa que les pensions perdin poder adquisitiu degut als topalls a la seva revalorització decretats pel Govern del PP.
• Els baixos salaris i la precarietat laboral fan perdre poder adquisitiu a les persones i fan que la recuperació del consum intern encara sigui feble. És evident que no hi haurà recuperació econòmica fins que no hi hagi recuperació salarial.
• La inflació a Catalunya és superior a l’estatal per l’efecte dels preus de l’activitat privada als sectors educatius i sanitaris i el major preu dels serveis bàsics com l’electricitat, que s’incrementa més que en el conjunt de l’Estat i fa necessari actuar per evitar la pobresa energètica de la gent amb menys recursos.
• Les polítiques d’austeritat i les retallades de pensions i prestacions socials estan perjudicant el poder adquisitiu de les persones, i fan augmentar els nivells de pobresa i exclusió social.
• La inflació a la zona euro reflecteix la situació de debilitat de l’economia de l’eurozona. Cal canviar les polítiques d’austeritat i posar fi als objectius de dèficit que llastren la recuperació i ofeguen a la ciutadania.

CCOO reclama:

-Mesures urgents per combatre la pobresa energètica, que es pot veure greument afectada per l’increment de l’electricitat, el gas i els carburants.
-Increments salarials als convenis, augment progressiu del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i increment dels indicadors de referència dels ajuts públics IPREM i IRSC a Catalunya d’acord amb l’augment de l’IPC.
-Recuperar la revalorització de les pensions d’acord amb l’inflació a través de la derogació de la reforma de les pensions del Govern del PP, i la recuperació del consens del Pacto de Toledo entre partits i organitzacions sindicals i empresarials que asseguri el futur del sistema públic de pensions.
-A Catalunya la posada en marxa de forma urgent de la Renda Garantida de Ciutadania per a qui no té recursos i un pressupostos socials per actuar contra la pobresa i l’exclusió social.
-Que el Parlament de l’Estat es comprometi a incrementar l’SMI i la derogació de les dues reformes laborals que estan precaritzant les condicions laborals i amenacen la recuperació de l’economia.
-Derogació de la reforma de les prestacions d’atur, que n’ha restringit l’accés i ha retallat la quantia i la durada.
-Una reforma fiscal progressiva perquè pagui més qui més guanya i es persegueixi el frau, l’evasió i l’elusió fiscal.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 15 de novembre de 2016

Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat. 

En aquest número parlem de la manifestació del 19 de novembre, les candidatures a la Secretaria General, les activitats del dia per a l’eliminació de la violència vers les dones i la condemna a Ricardo Vercher, entre d’altres temes.

Fes clic per veure el número 256 del Lluita Digital. 

Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara! 

Subscripció gratuïta al Lluita Digital.

Al matí del dilluns 14 de novembre les entitats convocants de la manifestació del 19 de novembre #EsPotFerAra #PerUnsPressupostosSocials han aixecat un pilar de 3 davant l’Escola Pública Pere Vila de Barcelona, al costat de l’Arc de Triomf, per fer una crida a la participació. Posteriorment s’han fet públiques les reivindicacions per forçar els grups polítics representats al Parlament de Catalunya a aprovar uns pressupostos en els quals els aspectes socials, l’atenció a les persones, la sanitat o l’educació siguin la prioritat dels comptes del Govern de Catalunya.

Organitzacions sindicals i entitats socials de Catalunya han convocat per al 19 de novembre una manifestació a Barcelona per demanar uns pressupostos de la Generalitat que siguin socials i destinats a atendre les necessitats reals de les persones. Sota el lema «#EsPotFerAra» , la manifestació està convocada a les 17.30 hores, a la plaça d’Urquinaona de la capital catalana. 

Feu clic per veure
– l’àlbum de fotos de l’acte de presentació de la Manifestació del #19N #EsPotFerAra
– el vídeo convidant a venir a la Manifestació del #19N #EsPotFerAra
– les declaracions de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, efectuades el dilluns 14 de novembre de 2016

Més informació sobre la manifestació del 19-N «Per uns pressupostos socials» 

Nou article del secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego en el seu blog: ‘La realitat s’expressa en dades. La política no ho pot fer en paraules’.

Ni 5 anys ni 1 dia, Ricardo, absolució, perquè vaga no és delicte

Més de 600 sindicalistes, membres de comitès d’empresa, juntes de personal, delegats i delegades i la presència de Manuel Fages, secretari general de la FSC; Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya; Ignacio Fernández Toxo, secretari general de la Confederació de CCOO, i Eduardo Chagas secretari general de la ETF (FEDERACIÓ SINDICAL EUROPEA DEL TRANSPORT), hem estat donant suport a Ricardo Vercher el dia que se celebrava el judici en el qual la fiscalia mantenia la seva petició de cinc anys de presó. No ha estat un judici a Ricardo tan sols, tot i que ell ho ha viscut en primera persona, ha estat un judici a l’acció sindical, de persecució del dret fonamental i constitucional de l’exercici de vaga, i de manifestació.

Abans d’entrar a la sala, tant Manuel Fages, secretari general de la FSC de Catalunya, com Joan Carles Gallego, Ignacio Fernandez Toxo i Eduardo Chagas, han mostrat tot el suport a Ricardo, han exigit la derogació de l’article 315.3 del Codi penal i l’anomenada llei mordassa, perquè són l’expressió de l’intent de criminalitzar i perseguir la mobilització social, el dret de vaga, la llibertat sindical i la protesta social.

Ricardo Vercher ha entrat al judici acompanyat de Manuel Fages, Manuel Ignacio Pérez Freire, secretari general de la secció sindical de CCOO a METRO de Barcelona, i altres membres de la secció sindical de la qual Ricardo forma part. Alhora una delegació de la FSC encapçalada pel company Manuel Valentin, secretari d’Organització de la FSC, ens hem adreçat a la Fiscalia per presentar i registrar la resolució del Consell Nacional de la CONC de suport a Ricardo Vercher així com les més de 100 declaracions de diferents seccions sindicals, comitès d’empresa i juntes de personal de suport a Ricardo i per demanar la retirada de la petició fiscal.

La sortida de Ricardo i els companys i companyes que l’acompanyaven ha estat emotiva i amb un suport unànime amb el crit de «vaga no és delicte», Ricardo, llavors, ens ha transmès la seva valoració molt positiva del judici en el qual la fiscalia no ha pogut demostrar cap de les acusacions i, alhora, ha valorat molt positivament l’acció i actuació de Pau Núñez, advocat de la defensa.

Feu clic per veure:
– la galeria de fotos al Facebook de la FSC,
– la galeria de fotos del facebook de CCOO de Catalunya
– el vídeo de l’acte de suport a Ricardo Vercher a la Ciutat de la Justícia

Article d’Alba Garcia, Secretaria de la Dona i de Cohesió social de CCOO, publicat al blog ‘Dones de CCOO de Catalunya’

Any rere any veiem com la situació s’agreuja per moltes persones tot i que el discurs oficial s’entesta en què ja estem sortint de la crisi.

Sabem des de fa temps que la precarietat esdevé una realitat insostenible ara i aquí: atur, ocupació precària, desregulació de condicions laborals, contractes a temps parcial, bretxa salarial. Les taxes de pobresa no paren de créixer malgrat el discurs oficial de la recuperació.

Sabem que un percentatge important de la població a Catalunya acusa greument els efectes de la crisi, la reforma laboral i les retallades, la desigualtat, la desprotecció social i l’exclusió. Posant en relació el fenomen de la pobresa i el treball remunerat apareix també la precarietat i inclús la pobresa patida per treballadores i treballadors. Tot un conjunt d’efectes de les polítiques neoliberals que conjuntament amb el sistema patriarcal provoquen patiment a moltes persones, especialment les dones joves, les criatures i les dones de més de 65 anys.

Però coneixem realment el que passa? I podem tenir una imatge més pròxima a la realitat? Els indicadors a partir dels quals es fan els diagnòstics són realment eficaços?

L’estudi de feminització de la pobresa que CCOO ha encarregat a l’equip de l’Observatori dones, homes i la vida quotidiana (IQ) en primer lloc mostra que tant administracions com diversos organismes i organitzacions utilitzen un seguit d’indicadors que no són eficaços per fer visible la pobresa en clau de gènere. En segon lloc ens ha donat l’oportunitat de veure que, un cop demostrat l’abast d’aquest problema, les dades resultants tornen a posar al capdavant de la nostra agenda la lluita per la igualtat no només en clau de gènere sinó també en clau d’edat.

A través de l’estudi descobrim que, amb dades de l’Enquesta de condicions de vida (2015), només calculant complementàriament la taxa de risc de pobresa a partir del supòsit d’autonomia (tal com proposa la Càtedra d’Inclusió Social de la URV),  podem observar tant la desigualtat de gènere en el conjunt de rendes com també estimar l’abast de la feminització de la pobresa.

Sense aquest supòsit la taxa de risc de pobresa és del 18,9% per als homes i del 19% per a les dones. Amb el supòsit d’autonomia, en canvi, la taxa per als homes és del 25,7% i per a les dones del 49,7%.

Si analitzem la pobresa d’avui en els mateixos paràmetres d’abans de la crisi (2008), el nombre de persones pobres augmenta 5 punts (homes i dones) i el risc de pobresa segons el llindar del 2008 ens mostra que el 19% es converteix en el 24%.

Considerant la pobresa com un fet multidimensional, i no només per la manca de recursos materials, encara apareixen més evidències de la desigualtat de gènere pel que fa a la pobresa: disposar d’autonomia econòmica, tenir o no garantides les necessitats bàsiques, comptar amb una xarxa comunitària que eviti situacions de marginació, i accedir o no a l’habitatge, la salut o l’educació.

El 2015 la renda mitjana anual de les llars va caure un 8% respecte al 2010 i veiem que les llars amb criatures estan més empobrides que les llars on no n’hi ha.

Dels col·lectius empobrits, les noies joves són el primer dels grups més pobres seguit del de les nenes i nens i del de les dones de més de 65 anys.

Tenim constància que quan parlem de pobresa, precarietat, exclusió social o bretxa, al darrere hi ha un impacte de gènere. Els factors de discriminació de gènere en l’ocupació i els treballs condicionen i repercuteixen en tot el cicle de vida de les dones i de manera específica en prestacions de seguretat social, jubilació o nivell d’ingressos.

La bretxa de gènere en els ingressos individuals existeix, tal com hem observat en repetides ocasions a CCOO per a tots els grups d’edat i per a tots els àmbits professionals, contractes i categories. Però és sorprenent que mentre un 14,9% dels homes que tenen treball remunerat es troben en risc de pobresa, per a les dones que tenen treball remunerat la xifra de treballadores en risc de pobresa arriba al 25,9%, és a dir 1 de cada 4 dones.

Si analitzem les llars en situació de risc de pobresa o exclusió social segons la taxa AROPE (At-Risk-Of Poverty and Exclusion) veiem un nivell mínim de desigualtat: les llars on viu 1 dona sola (26,4%) tenen més probabilitats de trobar-se en risc de pobresa o exclusió social que les llars on viu 1 home sol. Ara bé si analitzem el nivell de privació material (4 de 9 privacions) la bretxa és del 7%, i sobta que el col·lectiu de dones joves és aquell que amb més freqüència afirma patir en major mesura part d’aquestes privacions.

La bretxa de gènere en la privació material segons el grup d’edat mostra que on més desigualtat de gènere trobem, 4,3 punts percentuals més que els homes, és en el grup de majors de 65 anys.

Les llars on treballa menys d’un 20% dels seus membres són considerades en risc d’exclusió social, però segons l’Informe de feminització de la pobresa al 2015 les dades mostren una lleu feminització. Ara bé aquesta feminització de la pobresa és notable entre la població de 45 i 64 anys, on les dones d’aquesta edat arriben a ser el 14,5% i els homes, un 8,8%.

L’Enquesta de condicions de vida inclou des del 2013 una pregunta per copsar la pobresa subjectiva que augmenta cada any i que de forma contrària a la resta d’indicadors de bretxa de gènere en la percepció subjectiva de la pobresa indica que més dones que homes responen que arriben amb dificultat o molta dificultat a final de mes.

El fenomen de la pobresa no és neutre des de la visió de gènere com tampoc ho són els indicadors i l’anàlisi que es fa d’aquest fenomen. Així, tant l’Enquesta de qualitat de vida com la resta d’instruments han de deixar d’amagar les baixes rendes de les dones en el treball remunerat i en les pensions com la situació de dependència econòmica que provoca en moltes ocasions risc de violència masclista.

Cal deixar d’amagar l’efecte de les retallades i les privatitzacions, la disminució de les rendes al llarg de la crisi, i cal fer visible en les estadístiques sobre usos del temps, l’increment del treball no remunerat domèstic i de cura que recau sobre les dones.

CCOO seguirà defensant la renda garantida de ciutadania com a mesura per combatre la pobresa, lluitant contra la bretxa de gènere en salaris, temps i pensions, exigint unes polítiques d’ocupació actives i amb impacte de gènere i edat, demanant que es retiri la reforma laboral, que la contractació sigui a jornada complerta i indefinida, i que els poders públics garanteixin l’autonomia de totes les persones com a garantia d’una vida lliure de pobresa, violència masclista i exclusió social.

Les dones no podem seguir pagant la crisi i les polítiques neoliberals amb una càrrega cada cop més gran sobre nosaltres.

Alba Garcia

L’article ‘Fem visible la feminització de la pobresa’ s’ha publicat originàriament al blog ‘Dones de CCOO de Catalunya’