Article d’Antonia Pascual al blog ‘Dones de CCOO de Catalunya’

L’actual model del Sistema de pensions al nostre país és de repartiment, solidari i sostenible. De repartiment perquè es basa en la Solidaritat intergeneracional i interregional, ja que les cotitzacions a la Seguretat Social de les persones que treballen actualment serveixen per pagar les pensions de les persones perceptores. Sostenible perquè hi ha mecanismes, consensuats al Pacte de Toledo, que permeten corregir les possibles desviacions sobre les previsions que es donin al llarg dels anys, incidint sobre els ingressos i les despeses.

Tanmateix, CCOO proposem mesures concretes per mantenir el model de pensions publiques. A curt termini, millorant els ingressos del Sistema, incrementant els que venen de les cotitzacions (incrementant l’ocupació i millorant els salaris) i afegint ingressos addicionals i estables, sostinguts i suficients dels Pressupostos Generals de l’Estat. Com a conseqüència de la crisi econòmica, l’elevat atur, la devaluació dels salaris i la precarietat de l’ocupació, ens hem d’enfrontar a una situació de dèficit financer del Sistema que es manté des de 2011 i que en 2016 serà de més de 1,6% del PIB, amb previsió que es mantingui en aquests nivells durant més anys. Al mateix temps, és necessari obrir la negociació del Pacte de Toledo per adoptar noves mesures i revertir els efectes de les actuacions del PP des de 2013, que no van ser pactades.

A mig i llarg termini, calen mesures estructurals com: incrementar les bases màximes de cotització per ajustar-ho a les reals; incrementar les bases mínimes amb l’increment dels salaris; conversió de les reduccions, tarifes planes, etc., en bonificacions; que l’Estat assumeixi les despeses de l’administració de la Seguretat Social; elevació dels tipus de cotització; equiparació de les bases mitjanes de cotització del Règim general i del Règim Especial de treballadors Autònoms; aportacions via impostos; definir una figura impositiva progressiva que garanteixi un repartiment just i equitatiu dels esforços. Altres mesures estructurals que es plantegen són: polítiques de creació de 3 milions de llocs de treball estable i de qualitat, així com la lluita contra l’economia submergida.

En els darrers mesos ha estat subjecte de polèmica el finançament de les pensions de viduïtat i orfandat. La proposta de CCOO valora que el finançament d’aquestes pensions via impostos resoldria, a mig termini, una part significativa de l’increment de finançament necessari per assegurar que el sistema públic de pensions sigui sostenible i pagui prestacions de qualitat. Tanmateix, això no significa que es demani la revisió de règim jurídic d’aquestes dues tipologies de pensions ja que les considerem “de naturalesa contributiva”, que es mantinguin dins el Sistema de la Seguretat social, respectant la seva singularitat. La font de finançament via impostos, utilitzada actualment en prestacions contributives, a través del “complement a mínims”, evidencia que la proposta de CCOO no pretén, en cap cas, modificar l’actual naturalesa de les pensions sinó cercar fons estables, sostinguts en el temps i suficients de finançament per garantir el sistema públic de pensions a curt, mig i llarg termini.

No hi ha reptes en el sistema de pensions públiques que no es puguin solucionar. Cal voluntat política per fer-ho. S’han d’incrementar els ingressos de la Seguretat Social i no retallar les despeses.

Antònia Pascual

L’article ‘Les pensions a debat’  s’ha publicat originàriament al blog ‘Dones de CCOO de Catalunya’

Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat. 

En aquest número parlem de la manifestació del 19 de novembre, del dia per a l’eliminació de la violència vers les dones, el postgrau sobre idees i experiències polítiques transformadores i les reclamacions de l’IRPF del permís de maternitat, entre d’altres temes.

Fes clic per veure el número 257 del Lluita Digital. 

Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara! 

Subscripció gratuïta al Lluita Digital. 

Campanya per exigir el compliment dels compromisos d’acollida dels refugiats

Més de 200 organitzacions socials, entre les que hi ha CCOO de Catalunya, i 100 entitats culturals catalanes hem iniciat la campanya unitària ‘Casa nostra, casa vostra’ per exigir el compliment dels compromisos de la UE i del Govern espanyol sobre els refugiats i impulsar l’acollida d’aquestes persones a Catalunya. Amb el lema #Volem acollir, la campanya pretén sensibilitzar i mobilitzar la ciutadania i pressionar les institucions catalanes perquè adoptin polítiques d’acollida “reals i efectives” davant la “inacció” del Govern central.

Feu clic per 
– signar i adherir-te al manifest de la campanya ‘Casa nostra, casa vostra’
– veure la web www.casanostracasavostra.cat
– seguir el twitter #volemacollir

Intervenció de l’Alba Garcia, Secretària de la Dona i Cohesió social de CCOO de Catalunya, en l’acte de reconeixement de la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya.

Nascuda a Barcelona el 3 d’octubre del 1962, l’Alba Garcia va iniciar la seva lluita com a tècnica del Programa de la Dona de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. És llicenciada en geografia i història, i en història de l’art per la Universitat de Barcelona. És màster d’estudis sobre les dones per la UB, màster en polítiques d’igualtat de gènere: agents d’igualtat per la UAB, i màster en polítiques públiques de seguretat per la UOC. També compta amb un postgrau sobre gènere i igualtat d’oportunitats per la UAB, a més d’haver participat com a ponent en un gran nombre de jornades i seminaris d’àmbit nacional i internacional. La distinció del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i de la Delegació del Govern a Catalunya arriba en reconeixement a la seva trajectòria i contribució per eradicar la violència de gènere. 

Una de cada quatre dones (tres a l’Àrea Metropolitana) a Catalunya pateix violència masclista

En totes les edats hi ha bretxa de gènere en els ingressos però en el grup de 45 a 64 anys, i sobretot, en el de les dones de més de 65, la situació de dependència econòmica és espectacular.

Un 37,7% del total de la població, la majoria dones i dones joves, no te capacitat per fer front a les despeses imprevistes de les llars.

Les dones ocupades a Catalunya se situen majoritàriament, en més del 30%, en el vector de les rendes més baixes.

De les dones que treballen de manera remunerada, el 25, 9%, gairebé 1 de cada 4, són pobres. Mentre que ho són el 14,6% dels homes que treballen amb un salari.

La lluita per una vida lliure de violències masclistes és una lluita pels drets i per la llibertat, tal i com han defensat les dones que ens han precedit al llarg dels segles, i sense les quals i sense la pràctica política i el pensament feminista jo no seria aquí.

Una lluita constant, incansable, que comencen les dones que pateixen les violències masclistes, que segueixen les dones organitzades, que fan seva moltes organitzacions, i que els poders públics tenen la responsabilitat de donar suport.

Des d’aquí el meu agraïment. Primer per a elles, especialment a les que, com la Chari, ja no ens poden acompanyar però molt especialment per a totes les que avui i ara es troben patint qualsevol de les formes de violència masclista: tant en l’espai privat, com en el públic; tant en les relacions de parella, com en les relacions familiars; tant en el lloc de treball, com en les xarxes socials; tant a la vellesa com a la joventut.

Un agraïment molt especial també a totes les dones i amigues, professionals i companyes que m’han ensenyat tot el que sé, que m’han acompanyat en el camí, que m’han fet veure, i creure que no podem defallir, i que han donat suport i multiplicat les passes per avançar.

També a tots els homes i amics, companys que han fet seva aquesta lluita, acompanyant-nos i demostrant que hi ha una altra manera de ser homes, respectuosa, una altra masculinitat.

Hem arribat fins aquí i hem de reconèixer el que hem avançat. Fem el que podem però hem de fer més.

Acabar amb les violències que s’exerceixen contra les dones i nenes només pel fet de ser dones, requereix d’un esforç més gran. Demana no reduir recursos, destinar a les polítiques públiques tot el que sigui necessari,  desplegar econòmicament les lleis, els programes de prevenció, els plans de formació per a professionals de tots els àmbits, els sistemes de seguretat, la detecció precoç, els programes de suport i recuperació, la restitució…

Cal seguir avançant en la implicació i corresponsabilitat de tota la societat i cal que els Poders públics siguin conseqüents i valents; que a manera de pacte d’Estat situïn la lluita per eradicar les violències masclistes al bell mig de les agendes públiques amb els recursos necessaris per no fer cap pas enrere.

Per tot això agraeixo aquest premi que considero col·lectiu i els encoratjo a totes i tots vostès a seguir enèrgicament, sense pausa, amb decisió i convicció en aquesta gran tasca col·lectiva sense defallir.

Alba Garcia
Barcelona, novembre de 2016

La intervenció de l’Alba Garcia ‘Una de cada quatre dones a Catalunya pateix violència masclista’ s’ha publicat originàriament al blog ‘Dones de CCOO de Catalunya’

#EsPotFerAra

Aquests dies els mitjans de comunicació van plens d’un nou cas esfereïdor de pobresa energètica: la mort d’una àvia en un incendi provocat per una espelma, ja que li havien tallat l’electricitat perquè no podia pagar-ne els rebuts.

A més, les dades de l’IPC del mes d’octubre ens indiquen que s’incrementa el preu de l’electricitat, el gas, el butà i el gasoil de calefacció. A les portes de l’hivern, això vol dir que tornarem a conèixer casos de persones que no podran escalfar la casa ni cuinar perquè no podran pagar els rebuts.

Més enllà de les declaracions i contradeclaracions de les elèctriques i de les administracions públiques, és evident que alguna cosa falla. O els protocols derivats de la llei que ha de fer front a la pobresa energètica tenen buits legals que permeten a les elèctriques escapar de les seves obligacions com a subministradores d’un servei d’interès públic o fallen les eines que les administracions tenen al seu abast per fer complir la llei. Està clar que cal revisar-ho i posar-hi solució de manera immediata.

Aquest fet és una mostra de les conseqüències de les situacions de pobresa i emergència social que viu molta gent i que es fan cròniques  perquè la pobresa i la precarietat laboral i social s’estan fent massa habituals. També és la realitat d’una societat individualista que premia l’èxit personal i individualitza els problemes situant-los com a fracàs personal, i que fa que algunes persones i famílies per vergonya, desconeixement, o desencís, no acudeixin als serveis socials a demanar ajut quan estan en situació de vulnerabilitat.

Que aquesta trista i lamentable pèrdua ens serveixi per recordar que hi ha massa gent que està en situació d’emergència social i que els pressupostos de la Generalitat hi han de donar resposta.

Dolors Llobet

L’article ‘Lluitar contra la pobresa energètica #EsPotFerAra’ s’ha publicat originàriament al blog ‘Dones de CCOO de Catalunya’

Documents oficials

L’any 2017 inclourà 13 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir dues festes locals.

Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2017 les següents:

6 de gener (Reis).
14 d’abril (Divendres Sant).
17 d’abril (Dilluns de Pasqua Florida).
1 de maig (Festa del Treball).
24 de juny (Sant Joan).
15 d’agost (l’Assumpció).
11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya).
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya).
1 de novembre (Tots Sants).
6 de desembre (Dia de la Constitució).
8 de desembre (la Immaculada).
25 de desembre (Nadal)
26 de desembre (Sant Esteve).

De les tretze festes esmentades n’hi ha una, a triar entre el 6 de gener (Reis), el 17 d’abril (Dilluns de Pasqua Florida), el 24 de juny (Sant Joan) i el 26 de desembre (Sant Esteve), que té el caràcter de recuperable. Les altres dotze són de caràcter retribuït i no recuperable.

Al territori d’Aran, d’acord amb el que estableixen el Decret 152/1997, de 25 de juny, i el Decret 146/1998, de 23 de juny, pels quals es modifica el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, sobre el calendari de festes fixes i suplents en aquest territori, la festa del dia 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituïda per la del dia 17 de juny (Festa d’Aran).

Feu clic per veure:

– Les festes laborals per al 2017, que estan recollides en l’ORDRE TSF/137/2016, de 30 de maig, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2017.
– La Resolución de 4 de octubre de 2016, de la Dirección General de Empleo, por la que se publica la relación de fiestas laborales para el año 2017.

Més informació sobre el Calendari oficial de festes laborals per a l’any 2017 al web de la Generalitat de Catalunya. 

Avui hem conegut la mort de l’històric advocat laboralista, Francesc Casares i Potau, molt vinculat al nostre sindicat. Casares havia nascut el 22 de desembre de 1927 a Tarragona i ha mort avui a Barcelona a l’edat de 88 anys. Les seves despulles es troben al Tanatori de Sant Gervasi, carrer Carles Riba, 10-12, Barcelona, on demà dijous, 17 de novembre, a les 13 hores tindrà lloc la cerimònia de comiat. CCOO de Catalunya lamenta la mort d’un dels advocats que es va significar per la defensa de treballadors i perseguits per la dictadura franquista, molts d’ells militants de CCOO.  

Casares es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona el 1950. Va formar part de l’organització clandestina Front Universitari de Catalunya i el 1951 va començar a exercir d’advocat i es va especialitzar en Dret Laboral. Va orientar el seu despatx cap a la defensa de treballadors i, durant els anys de la dictadura franquista, a la defensa davant del Tribunal d’Ordre Públic dels perseguits en la lluita per les llibertats democràtiques, entre els quals una gran quantitat de militants de les Comissions Obreres.

En l’actualitat continuava realitzant la seva feina com a advocat laboralista. Va participar des dels seus inicis en les activitats de l’Associació per a les Nacions Unides, de la qual era President Honorari. També ha estat president de la Federació Catalana d’ONGs pels Drets Humans. Actualment era president de l’Associació Catalana de Juristes en defensa de la llengua pròpia. Vocal del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, formava part de la Junta Directiva de l’IRES (Institut per a la Reinserció Social).

L’any 1988 li va ser concedida la Creu de l’Ordre de Sant Raimon de Penyafort, i l’any 2004 li ha estat atorgada la medalla d’honor del Col·legi d’Advocats de Barcelona i la Creu de Sant Jordi. L’any 2008 rebé la Medalla al treball President Macià. Va dipositar a l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya, l’any 1992, una part dels seus expedients personals utilitzats en la defensa d’implicats en processos judicials davant el Tribunal de Orden Público.

El novembre de 2016 va publicar Compromís amb la justícia. Memòries d’un advocat laboralista (1958-1978).