El sindicat destaca la urgència de derogar la reforma laboral, recuperar la revalorització automàtica de les pensions, dignificar el salari mínim interprofessional i establir la renda garantida de ciutadania

Hem començat l’any 2017 amb pujades de preus de determinats serveis i productes, i també amb alguna baixada. CCOO vol destacar l’impacte directe que aquests augments de preus tindran en la capacitat adquisitiva dels salaris, en especial dels més baixos, i sobretot en el salari mínim interprofessional (SMI) i les pensions i el seu efecte en la qualitat de vida de la majoria de la societat.

Pel que fa a l’SMI, CCOO posa de manifest que, tot i l’increment que el situa en 707,7 €/mes, la xifra queda molt lluny de la millora que CCOO reclama: situar l’SMI en 800 €/mes per al 2017 i de 1.000 €/mes al final de la legislatura, amb l’objectiu que la xifra s’acosti més al que estableix la Carta social europea, és adir, que l’SMI sigui el 60% del salari mitjà net.

CCOO critica el Govern de l’Estat pel fet que aquesta revalorització de l’SMI no hagi complert amb l’obligació de consulta als agents socials més representatius, abans de fixar-la, tal com estableix l’Estatut dels treballadors. Tanmateix, CCOO treballarà intensament perquè en la negociació col·lectiva del 2017 aquest increment tingui incidència en les categories i en els grups professionals amb salaris més baixos, incrementant-los proporcionalment, al mateix temps que vetllarà perquè el conjunt de salaris no tinguin pèrdues de poder adquisitiu.

CCOO reclamarà a les organitzacions empresarials la pujada dels salaris. Cal garantir el manteniment del poder adquisitiu dels salaris i iniciar-ne la recuperació, ja que el creixement de l’economia ha d’arribar també a les rendes del treball per afavorir el consum i la generació de més ocupació estable i amb drets. Pujar els salaris entre l’1,8% i el 3% serà una reivindicació als empresaris i empresàries en la negociació col·lectiva del 2017: la recuperació de l’economia s’ha de traduir en els salaris i aquests s’han de recuperar per consolidar la recuperació econòmica.

CCOO es reafirma en l’exigència al Govern de la urgència i la necessitat de derogar la reforma laboral per garantir els drets i les tuteles dels treballadors i treballadores, afavorir l’estabilitat, combatre la precarietat i promoure la innovació i la modernització de l’empresa.

CCOO també reclama al Govern de l’Estat que garanteixi el poder adquisitiu de les pensions el 2017, recuperant el que es perd en aquesta insuficient pujada del 0,25%. Cal recordar que les pensions tenen una pèrdua acumulada des del 2013 del 1,25, any en què el Partir Popular va fer la reforma unilateral imposada. Segons evolucioni la inflació, les pensions podrien perdre encara més capacitat adquisitiva.  

Cal recordar que per la situació de precarietat de milers de famílies, moltes d’elles tenen com a principal ingrés les pensions d’algun dels seus membres, i aquesta situació impacta negativament en l’empobriment, encara més, de les persones i de les famílies amb majors necessitats. CCOO ha traslladat als grups parlamentaris la posició de revalorització automàtica de les pensions d’acord amb la inflació, perquè no perdin poder adquisitiu, aspecte que no ha estat tingut en compte pel Govern.

CCOO reclama la derogació de la reforma del sistema de pensions imposada pel PP el 2013, sense consens, al mateix temps que insta el Govern a obrir el procés de diàleg social i convoqui la Mesa del Pacte de Toledo, on es tracta del present i del futur del sistema de pensions.

CCOO reclama al Govern de la Generalitat de Catalunya l’establiment d’una renda garantida de ciutadania que eviti que hi hagi cap persona sense uns ingressos mínims de subsistència a Catalunya. La renda mínima d’inserció s’ha mostrat insuficient en la seva quantia i discriminatòria en el seu accés. Quan encara la taxa d’atur frega el 15% i més del 50% no rep cap prestació ni subsidi i hi ha més de 100.000 llars sense cap ingrés, cal una renda garantida de ciutadania en els termes que preveu l’Estatut del 2006, com a dret subjectiu i incondicional, que garanteixi uns ingressos mínims i eviti l’exclusió social.

El 2017 s’inicia amb un procés d’empobriment de les rendes disponibles. Per CCOO, no és un problema d’inflació, sinó que és un problema de polítiques.

Avui divendres, 23 de desembre, a les 17.30 hores, al Parlament

CCOO de Catalunya agraeix la convocatòria de la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que tindrà lloc aquesta tarda (17.30 hores) al Parlament de Catalunya, a la qual assistirà Joan Carles Gallego, secretari general. En qualsevol cas, el sindicat vol destacar que li agradaria que per a altres trobades d’aquestes característiques es cuidessin les formes i es consensués prèviament el format i l’ordre del dia de la reunió, precisament perquè en un procés en el qual el que cal és consolidar majories àmplies de suport, les presses i les urgències poden afegir una pressió innecessària quan ja en tenim prou des de fora.

CCOO valora positivament que per abordar la resolució del conflicte polític existent es configuri un marc que sigui el màxim unitari possible des de la vessant política i social.

El sindicat destaca que els objectius que ens van dur a constituir i ser presents en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir segueixen vigents i apunta que:
– Estem davant d’un problema polític que requereix una solució política, la qual ha de ser avalada per la ciutadania.
– Cal un referèndum que s’ha de negociar amb el Govern de l’Estat per tal de garantir la participació de la ciutadania i vincular jurídicament totes les parts implicades perquè tingui plena eficàcia legal.

Amb la judicialització o posicions unilaterals correm el perill de quedar-nos instal·lats en el conflicte.

Davant d’aquest risc, CCOO destaca que:

1. No podem obviar el context social i polític en què ens trobem, i com aquest ens obliga al fet que les negociacions que abordin el problema polític, en relació amb l’autogovern de Catalunya i al referèndum, no impedeixin que en paral·lel es puguin concretar altres qüestions que permetin donar resposta a les necessitats materials de la ciutadania. 

2. Certament, l’escenari polític en què s’ha de donar la negociació és diferent a ara fa un any, però sabem que les dificultats són fortes. Per això cal donar temps a la negociació i en el cas que aquesta topi amb dificultats, cal articular un marc d’aliances polítiques i socials a l’Estat que ajudin a obrir l’espai de negociació. En aquest sentit, i en el l’àmbit de les organitzacions sindicals de l’Estat amb les quals estem confederats, ens oferim a treballar aquesta posició per facilitar que s’ajudi a promoure la interlocució i voluntat de negociació a l’àmbit de l’Estat.

3. En qualsevol cas, és al Govern de Catalunya a qui correspon protagonitzar la negociació, però des de CCOO creiem que el pacte ha de fer-ne l’acompanyament. És per això que CCOO de Catalunya vol proposar que hi hagi una comissió de seguiment de les negociacions, integrada per una representació plural i diversa del pacte, on els membres del pacte puguin conèixer la seva evolució i puguin readequar les propostes de treball.

4. Volem recordar que estem en una situació d’emergència social que requereix una acció de govern compromesa i decidida. En aquest sentit, l’aprovació de la renda garantida de ciutadania seria un bon senyal per demostrar que aquest procés no posposa les resposta a les necessitats socials.

En síntesi, CCOO de Catalunya reafirma el seu compromís amb la necessitat que la ciutadania pugui decidir mitjançant un referèndum convocat amb plenes garanties i respecte a totes les posicions i que la seva convocatòria garanteixi plens efectes jurídics i legals.

I, tal com hem fet en d’altres ocasions, acabem demanant que s’eixampli políticament i social la representació del Pacte per tal que es tradueixi en la seva composició i projecció pública la voluntat majoritària del 80% de la població que, segons les enquestes, és partidària del dret a decidir, i així donar major força a la demanda d’acordar amb l’Estat el procediment polític que doni sortida a l’actual conflicte.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 23 de novembre de 2016