Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat. 

En aquest número parlem de la vaga laboral del 8 de Març, de l’estudi de CCOO sobre la població estrangera a Catalunya i de la concentració per unes pensions dignes, entre d’altres temes.

Fes clic per veure el número 291 del Lluita Digital.

Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara! 

Subscripció gratuïta al Lluita Digital.      

Roda de premsa del dimarts 27 de febrer

El dimarts 27 de febrer, CCOO de Catalunya ha fet roda de premsa per explicar la situació de paràlisi amb l’aplicació i gestió de la renda garantida de ciutadania (RGC).

Feu clic per veure les declaracions de Toni Mora, secretari de Política Territorial, Acció Social i Migracions de CCOO de Catalunya, Carme Martínez, coordinadora d’Acció Social de CCOO de Catalunya, i Isabel Duran, de la Secció Sindical de CCOO del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), efectuades el dimarts 27 de febrer del 2018.

Article publicat al diari ‘ARA’ el dimecres 21 de febrer del 2018

La secretària de Dones, Diversitats i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya, Alba Garcia, denuncia les discriminacions que pateixen les dones per raó de gènere.

Feu clic per veure l’article «Per què parlem de bretxa salarial?», publicat al diari ‘ARA’ el dimecres 21 de febrer del 2018.

Les assemblees de delegats i delegades de CCOO i UGT han decidit convocar vaga de 24 hores en el sector de la neteja d’edificis i locals de Catalunya pels dies 8 de març, 4 i 5 d’abril i 14 i 15 de maig.

Després d’un any de negociacions, aquestes es troben en un punt mort a causa de la intransigència de la patronal del sector. Els principals punts de desacord són l’increment i la revisió salarial, l’antiguitat, la classificació professional i els permisos.

Per aquesta raó, CCOO i UGT rebutgen de manera contundent els plantejaments de la patronal i no es consentirà la pèrdua de poder adquisitiu, ni dels drets dels treballadors i les treballadores del sector.

Un cop finalitzada l’assemblea de Barcelona, celebrada el dimarts 20 de febrer, ha tingut lloc una manifestació per Via Laietana que ha finalitzat amb una concentració davant la seu de Foment del Treball.

Només hi ha hagut una política educativa de gran consens a Catalunya. La que va definir el model lingüístic de l’escola catalana. Aquest model es va construir als barris, abans que cap llei ho disposés, concretament a Santa Coloma de Gramenet. Es va construir des de les associacions de veïns, des dels moviments de renovació pedagògica, des dels ajuntaments del PSUC, des de CCOO. La seva premissa era no separar les criatures per la llengua d’origen de les seves famílies perquè tothom acabés l’escola amb un coneixement equivalent del català i del castellà. Al País Basc ho van fer diferent, amb escoles que parlaven en eusquera i escoles que ho feien en castellà. Aquest model s’ha demostrat més car, més segregador socialment i menys eficient a l’hora d’incorporar alumnes de moltes llengües familiars diferents. Era el preferit de Convergència i del PSC, però quan la Generalitat governada per Pujol va tenir competències educatives, va optar pel model que ja s’estava portant a terme en molts barris.

Metodològicament es va optar per l’anomenada immersió lingüística, que consistia a començar el parvulari exclusivament en català, llengua del país però minoritzada en l’ús públic, i a introduir progressivament el castellà i les llengües estrangeres. Es va treballar amb escoles de Finlàndia i el Canadà, i amb el suport d’universitats, i es va aconseguir una qualitat pedagògica prou reconeguda. El model no ha presentat disfuncions significatives, i socialment ha facilitat la comunicació i la convivència en un país fet de migracions successives.

Fa temps que el PP ha buscat encendre un conflicte lingüístic que aquest model havia evitat. Va organitzar i finançar denúncies a escoles exigint que determinades criatures rebessin les classes exclusivament en castellà, i van acabar obtenint sentències de poc sentit lingüístic i pedagògic que marcaven el percentatge exacte d’hores de classe que calia fer en castellà, sense permetre variacions entre escoles, o per edats, ben recomanables.

Ara, la Unió Europea recomana una estratègia perquè l’alumnat desenvolupi la “competència plurilingüe”, molt semblant a la pedagogia de la immersió lingüística però que fa valer les aproximadament dues-centes llengües que es parlen a qualsevol gran ciutat europea. És una bona actualització, i no qüestiona que l’alumnat, sigui quina sigui la seva llengua o llengües familiars, convisqui als mateixos centres, es reconeguin i valorin els seus coneixements, i es fomentin la convivència i la cohesió social.

Tant de bo CCOO hagués aconseguit totes les altres reivindicacions històriques en el camp de l’educació. L’educació laica, per no separar l’alumnat per creences religioses; la coeducació, per no segregar per la reproducció de rols de gènere; l’escola inclusiva, per no segregar per capacitats; l’escola gratuïta, per no segregar per poder adquisitiu. Aquesta pluralitat a les escoles faria impossible qualsevol tipus d’adoctrinament i permetria, més que la “transmissió”, la reconstrucció personal i la creació de coneixement. Però no ho hem aconseguit. Les altres polítiques educatives no han tingut consens i ara tenim escoles que separen els nens de les nenes; escoles de pagament, que separen l’alumnat segons la capacitat de pagament de les famílies; escoles religioses i religions a l’escola pública, que tenen com a missió la transmissió d’una doctrina, i un pressupost tercermundista per fer possible la inclusió educativa de l’alumnat més desafavorit o amb diversitat funcional. La prevenció de qualsevol adoctrinament està en la pluralitat i la inclusió. I molt lluny de les revàlides i les avaluacions estandarditzades.

Tot el reconeixement de CCOO al personal educatiu que intenta tirar endavant aquest model d’escola, que és el que convé a la classe treballadora.

Montse Ros

Secretària d’Organització i Comunicació, i Portaveu de CCOO de Catalunya 

Dilluns 19 de febrer de 2018

Feu clic per veure la declaració del Comitè de Dones de CCOO de Catalunya en suport a la vaga laboral del 8 de Març (19 de febrer de 2018).

Valoració de les dades de l’IPC de gener del 2018

A escala estatal, la inflació anual de l’IPC al gener se situa en el 0,6%, cinc dècimes per sota de l’IPC del desembre. La desacceleració dels preus respecte del gener del 2017 es dona per l’abaratiment de l’electricitat en aquest mes, si bé el gas i el gasoil per a calefacció s’han encarit respecte a ara fa un any i els carburants també segueixen en tendència inflacionista. Els aliments i begudes no alcohòliques segueixen escalant preus (1,3%), així com també s’encareixen els transports (1,8%) i les comunicacions (0,9%), si bé els preus de l’habitatge han disminuït un 2% per la caiguda puntual del preu de l’electricitat que es va donar al gener.

La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es manté invariable, per segon mes consecutiu, en el 0,8%.

En termes mensuals, l’IPC cau significativament fins al -1,1%, per l’efecte de les rebaixes d’hivern. Si bé s’han abaratit els grups de vestit i calçat, oci i cultura i habitatge (per la baixada puntual de l’electricitat), s’han encarit el transport i els aliments i begudes no alcohòliques.

A Catalunya, l’IPC interanual del mes de gener cau i se situa en el 0,9%, tres dècimes per sobre de l’indicador estatal, si bé segueixen pujant els preus dels aliments i begudes no alcohòliques (1,8%), el transport (2,5%) i l’hostaleria (1,8%). Pel que fa a l’índex mensual, a Catalunya, l’índex general dels preus s’ha situat en el -0,9%, marcat per l’efecte de les rebaixes en vestit i calçat (-15,4%), si bé altres grups, com els aliments i begudes no alcohòliques, el transport i les comunicacions, s’han vist incrementats.

L’IPCH espanyol torna a caure respecte del mes anterior, en aquest cas cinc dècimes, i se situa en el 0,7%, mantenint-se, per segon mes consecutiu, per sota de l’indicador de l’eurozona que, al mes de gener, s’ha fixat en l’1,3%.

La previsió d’inflació per al 2018 se situa en l’1,5% segons el Banc d’Espanya (entre l’1,1% i l’1,7%, depenent d’altres fonts consultades).

CCOO considera que:
– Tot i que els preus han pujat menys que al gener del 2017, els serveis bàsics que depenen dels béns energètics segueixen encarint-se: el preu del gas comença l’any amb pujades del 6,2% i Aigües Ter Llobregat incrementa la seva tarifa un 11,8%. D’altra banda, tot i la contenció puntual del preu de l’electricitat d’aquest gener, cal recordar que el 2017 va tancar l’any amb un encariment de l’electricitat del 10%.
– La caiguda dels salaris davant de l’alça dels preus segueix empobrint la capacitat de compra de la classe treballadora.
– Aquest empobriment és conseqüència directa de la reforma laboral, que, encara avui, està agilitzant les disminucions dels salaris i està estenent la precarització del mercat de treball i, per tant, de les condicions de vida.

CCOO reclama:
– Increments salarials per sobre del 3,1% per recuperar la capacitat adquisitiva perduda en els darrers anys i, com a mesura econòmica, perquè acceleri la taxa de consum privat i, per tant, la taxa d’oferta productiva. Volem increments superiors en els salaris més baixos i clàusules de garantia salarial en els convenis per evitar noves pèrdues de poder adquisitiu. Per això valorem positivament la pujada d’un 4% del salari mínim interprofessional per a aquest 2018.
– La derogació de la reforma laboral i l’establiment d’un model de relacions laborals en el qual la prioritat sigui la qualitat de l’ocupació i dels salaris.
– Que la negociació del proper Acord Interprofessional de Catalunya sigui un punt d’inflexió en la recuperació de drets i salaris dignes, i contra la precarietat laboral.
– Reformes fiscals per millorar el sistema redistributiu de la nostra societat, ara que la recuperació econòmica està fent possible l’increment dels beneficis del capital.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 15 de febrer de 2018