Elaborat per l’Àmbit de Sociologia del CERES

Ja tens disponible el Butlletí d’Estadístiques Sociolaborals del primer semestre del 2018

El Butlletí és un document que elabora trimestralment el Centre d’Estudis i Recerca Sindicals de CCOO de Catalunya, amb dades actualitzades fins al juny del 2018.

Aquest recull estadístic reuneix un repertori de dades de caire econòmic, social i laboral, amb l’objectiu de proporcionar un referent còmode i accessible a aquest tipus d’informació, atesa la multiplicitat de fonts a què sovint s’ha de recórrer per tal d’obtenir-les. 

Les principals dades d’aquest butlletí són:

Entre els criteris utilitzats per a l’elaboració del Butlletí, es dona prioritat a la fiabilitat de les fonts (prioritzant les dependents d’organismes oficials), a la comparabilitat de les dades (a tres nivells: Catalunya, Espanya i Unió Europea), i a l’actualitat de cada dada.

Presentat a Barcelona, el dimecres 17 d’octubre del 2018

CCOO s’ha adherit al manifest per la recuperació de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquesta llei va néixer de la iniciativa legislativa popular (ILP) d’habitatge, contra els desnonaments i la pobresa energètica que van impulsar l’organització de drets humans Observatori DESC, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya (PAH) i les entitats veïnals, socials i ecologistes de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica.

L’acte de presentació del manifest s’ha fet el dimecres 17 d’octubre del 2018, al davant del Parlament de Catalunya.

Feu clic per veure el Manifest per la recuperació de la Llei de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

Tres anys de negociacions

Després de gairebé tres anys de negociacions l’Ajuntament d’Alcarràs signa la relació de llocs de treball. Amb aquesta relació, obligatòria per llei, es classifiquen tots els llocs de l’organització i es posa ordre i s’estableix una equitat salarial entre ells.

El procés s’inicia amb la contractació per part de la Corporació d’una empresa consultora especialitzada en la valoració de llocs de treball a l’Administració local, la qual ha efectuat els treballs previs d’organigrama i les fitxes descriptives de funcions de cada lloc de treball segons les necessitats del municipi.

Posteriorment i de forma negociada, a la Comissió de Valoració, formada per representants de l’ajuntament i la consultora, representants dels treballadors, CCOO i UGT, així com els assessors externs d’ambdues parts, es realitzen les puntuacions dels llocs de treball segons el manual de la Diputació de Barcelona, tal com s’acorda amb les seccions sindicals abans esmentades. Tot això d’una manera transparent i consensuada pels sindicats abans esmentats i totes les parts implicades.

Una vegada finalitzats els treballs de puntuació, CCOO i UGT van signar l’acta de puntuació de tots els llocs de treball de l’Ajuntament d’Alcarràs. Però aquí no acabava tot, llavors tocava el següent pas: negociar la correspondència entre la puntuació i les retribucions.

Després de realitzar diferents propostes econòmiques entre les parts, i fruit del resultat objectiu d’aquesta valoració dels llocs de treball, s’arriba a l’acord que CCOO acaba signant en solitari. UGT es desmarca i no el signa al·legant que no s’ha negociat convenientment. Sorprèn aquesta postura, tenint en compte que han estat gairebé tres anys des de l’inici de les negociacions i sempre hi han tingut cabuda totes les propostes, a més del perjudici que comporta per als treballadors i treballadores de la Corporació Municipal seguir mantenint uns salaris infravalorats econòmicament.

Amb aquesta valoració dels llocs de treball, objectiva i transparent, es redueix la bretxa salarial a l’ajuntament, 56 treballadors i treballadores incrementen el sou, que s’adequa al que realment els corresponia, es detecta i s’aborda la temporalitat de la plantilla, negociant la funcionarització d’alguns llocs de treball, i el salari mínim passa de 13.000 € a 15.000 € anuals.

La notícia apareguda a Lleida Diari el passat 16 d’octubre, sobre la denúncia d’UGT d’una “sospitosa” pujada de sou excessiva de la directora de l’escola bressol, com a conseqüència de la valoració de llocs de treball, no només és falsa, sinó que atenta contra l’honor de la Corporació, de la treballadora i de les persones que de bona fe treballen per millorar les condicions de tots els empleats i empleades municipals. Precisament, la directora no és de les que ha tingut un increment més alt.

No es pot fer tanta demagògia sobre aquest aspecte i menys quan el col·lectiu de mestres de l’escola bressol són les empleades que, per la categoria professional que se’ls exigeix, pitjor salari tenien d’origen. En termes d’equitat, estem parlant de la discriminació salarial que pateix aquest col·lectiu per raó de sexe, i no passa només a Alcarràs, sinó també a la resta d’escoles bressol municipals de Catalunya.

El que és sospitós és que la UGT hagi estat d’acord durant tot el procés fins que han sortit els salaris d’origen i s’han establert els que correspondrien, segons l’estudi retributiu resultant de la valoració objectiva dels llocs de treball.

No serà que abans s’assignaven els salaris en funció d’altres circumstàncies que no tenien res a veure amb les funcions que havien de realitzar? Com pot un sindicat estar en contra de la millora i l’estabilització dels empleats i empleades de qualsevol empresa?

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 17 d’octubre de 2018

Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa 2018, 17 d’octubre

Feu clic per veure el manifest de CCOO de Catalunya en el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa 2018, 17 d’octubre.

Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat. 

En aquest número parlem de la Festa del Treball Digne, l’Escola de Dones, la iniciativa «Europa acollidora» i l’assessorament del sindicat sobre la devolució de les prestacions per maternitat, entre altres temes.

Fes clic per veure el número 307 del Lluita Digital.

Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara! 

Subscripció gratuïta al Lluita Digital.                   

Valoració de les dades de l’IPC de setembre del 2018

A Catalunya, l’IPC interanual del setembre se situa en el 2,3%, una dècima per sobre de l’IPC anterior i al mateix nivell que l’indicador estatal (2,3%). La tendència inflacionista continua produint-se per la pujada dels preus de l’energia (electricitat i combustibles). Els béns i serveis que més s’han encarit han estat el transport (5,1%), l’habitatge (5,1%), les comunicacions (2,4%), els aliments i begudes no alcohòliques (1,9%), les begudes alcohòliques i tabac (2,1%) i els hotels, cafès i restaurants (1,6%). Només l’oci i la cultura han vist caure els preus (-1,1%).

En termes mensuals, l’IPC a Catalunya és del 0,1%, una dècima menys que el mes anterior, si bé s’ha vist influenciat per l’alça dels preus de nova temporada del vestit i el calçat (4,6%) i de l’habitatge (1,0%). A la resta de grups s’ha donat certa contenció general de preus, si bé destaca la caiguda de preus de l’oci i la cultura (-3,7%) per la influència de l’estacionalitat de l’oferta dels paquets turístics.

A escala estatal, l’IPC interanual del setembre puja fins al 2,3%, una dècima més que el mes anterior, els grups més inflacionaris són el transport (5,0%), l’habitatge (5,3%), els aliments i begudes no alcohòliques (1,7%) i els hotels, cafès i restaurants (1,9%).

Pel que fa a la taxa de variació mensual de l’IPC, aquesta puja una dècima, fins al 0,2%, per l’efecte de l’entrada del vestit i el calçat de nova temporada (5,3%). D’altra banda, segueixen pujant els preus de l’habitatge (1,1%) i el transport (0,4%).

La inflació subjacent estatal, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, torna a situar-se en el 0,8%.

L’IPCH espanyol se situa en el 2,3%, després de pujar una dècima, i, per tant, es mantenen dues dècimes per sobre de l’índex dels països de la unió monetària (2,1%).

CCOO considera que:

– Els preus continuen en tendència alcista, en especial els dels béns i serveis més dependents dels costos energètics (habitatge i transport). També destaca especialment l’increment dels preus dels aliments no elaborats i del vestit i calçat, tenint en compte la seva característica de bé bàsic.

– Els preus dels béns i serveis relacionats amb el sector turístic (com l’oci, la cultura, l’hostaleria i la restauració) són especialment fluctuants pel caràcter estacional dels paquets turístics, fet que comporta conseqüències econòmiques ineficients tant en l’oferta del sector com en l’ocupació.

– Pel que fa a la inflació del sector de l’hostaleria, l’increment de preus continua ampliant els beneficis empresarials. Al 2017 les taxes de rendibilitat hotelera van continuar incrementant-se: mentre la tarifa mitjana diària per habitació ocupada va créixer un 6,3%, els ingressos mitjans per habitació disponible ho van fer al 10,2%. En deu anys, la rendibilitat del parc hoteler disponible s’ha incrementat un 37,2%, ha viscut increments de preus del 20,3% i increments del nivell d’ocupació hotelera del 13,2%. Contràriament, els salaris reals dels darrers anys han crescut molt per sota dels guanys empresarials (al 0,8% al 2015; al 0,9% al 2016; a l’1,7% al 2017).

– El mercat de treball del sector turístic continua molt precaritzat. El nombre de turistes continua sent molt elevat (encara per sobre de les xifres del 2015). I si bé s’ha reduït la taxa d’atur, el sector concentra altes taxes de temporalitat (del 28,1% el 2017). Analitzant en exclusiva el sector de l’hostaleria, només el 35% dels treballadors i treballadores tenen un contracte fix.

CCOO reclama:
– Articular un pacte nacional per al turisme a Catalunya, amb presència de l’Administració i dels agents socials i econòmics, per assolir un model de turisme sostenible, tant socialment com econòmica i ecològica.

– Una política laboral que aturi el procés de precarització laboral basat en externalitzacions, temporalitat i deficients condicions de treball, més encara quan ens trobem en un context en què la recuperació dels marges empresarials està consolidada.

– Increments dels salaris més baixos de l’hostaleria perquè en cap cas siguin inferiors als 14.000 €, i manteniment de la capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores del sector.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 11 d’octubre de 2018

Els dies 9 i 10 de novembre, a Barcelona

Un any més Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya organitza l’Escola de Joves Sindicalistes Ángel Rozas, una escola de formació dirigida a joves. En aquest cas, serà una trobada de dos dies on s’analitzarà la situació actual, qüestions de gènere i l’acció sindical.

Aquest any l’escola porta per títol “Que no ens guanyin la partida!”, ja que la finalitat és dotar de mecanismes els assistents per poder combatre la precarietat que actualment s’està vivint. Es durà a terme els dies 9 i 10 de novembre a Barcelona a l’alberg Mare de Déu de Montserrat. L’allotjament i els àpats van a càrrec de l’organització.

Feu clic per :
– veure el programa de la XVI Escola de Joves Sindicalistes Ángel Rozas
– omplir el formulari d’inscripció de la XVI Escola de Joves Sindicalistes Ángel Rozas
– descarregar-vos el cartell de la XVI Escola de Joves Sindicalistes Ángel Rozas

#SomBandaOrganitzada
@Joves_ccoo

Com arribar-hi?

Amb autobús urbà:
– (diürn) Línies V-17, c/ Roger de Llúria cantonada plaça d’Urquinaona, i 92, que surt del passeig Marítim.
– (nocturn) N-5, sortida plaça de Catalunya, fins a la parada el Coll – la Teixonera.

Amb metro:
– Estació de Vallcarca, L-3 (cada 5 minuts) TMB, sortida República Argentina, i línia blava L-5, parada el Coll – la Teixonera.

Com arribar a la ciutat:

Amb autobús:
– Estació del Nord caminar fins a la plaça d’Urquinaona, agafar V-17 direcció al Carmel.

Amb tren:
RENFE (tel. 902 240 202)
– Estació de França, caminar fins a Via Laietana i agafar V-17 direcció al Carmel
– Estació de Sants, metro línia verda L-3 fins a Vallcarca, a 30 minuts.

Aeroport:
Amb l’Aerobús.