L’acord per facilitar l’aprovació dels Pressupostos catalans suposa un pas important per desbloquejar la política pressupostària de la Generalitat des del 2017 i capgirar les polítiques de retallades dels anteriors governs

L’acord pels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020, presentats avui, permet superar una situació insostenible, amb pressupostos prorrogats des del 2017, i pot facilitar també l’aprovació d’uns nous pressupostos a Barcelona i a l’Estat, amb pròrrogues pressupostàries del 2015 i 2018, respectivament. CCOO de Catalunya valora així que s’obri un escenari d’activació d’unes polítiques públiques inajornables davant els reptes socials, econòmics, demogràfics i climàtics, als quals s’enfronta la societat catalana. En aquest sentit la disposició dels principals eixos d’aquests Pressupostos 2020, i la voluntat explícita de recuperar els nivells de despesa dels serveis públics, de reduir les desigualtats, de dinamitzar l’economia productiva i de fer front a l’emergència climàtica, encara que de manera insuficient, avancen en la bona direcció.

CCOO de Catalunya denuncia que l’objectiu d’estabilitat pressupostària fixat en el marc europeu i estatal no permet encetar amb prou determinació les polítiques públiques que en un període de creixement econòmic reclamen la societat i el teixit productiu. Denunciem també que tot i la millora en la recaptació, amb un marc fiscal més progressiu i just, els ingressos continuen tenint, en comparació amb altres països europeus i comunitats autònomes, un recorregut significatiu. Aquest potencial ha de ser abordat en el curt termini en el marc d’una política fiscal que persegueixi la competència a la baixa entre comunitats autònomes a nivell de l’Estat, i que penalitzi, amb els recursos necessaris, el frau, l’evasió i l’elusió fiscals.

Pel que fa als elements més específics de l’acord, CCOO de Catalunya valora positivament l’increment d’inversió en recerca, desenvolupament i innovació en universitats i en equipament com el Sincotró, però reclama més inversió en el Pacte Nacional per a la Indústria, que amb 23,8 milions d’euros complementaris difícilment podrà assolir els objectius establerts per fer front als importants canvis que s’estan produint en el model productiu. La conversió de l’Institut Català de Finances en una entitat de crèdit públic suposa també una novetat interessant, tot i que caldrà ajustar l’estratègia d’oferta de crèdit en base a les necessitats del teixit productiu i de l’ocupació de qualitat.

Les inversions en l’àmbit educatiu i sanitari no permetran superar el dèficit de professionals existent, ni les condicions de treball que es van retallar a la crisi, però tot i que tímids, suposen un avenç en la bona direcció. També la reducció de les taxes universitàries, la retirada de mòduls escolars, l’ampliació de les escoles bressol, l’ampliació de les beques menjador o la referència explícita al desplegament de l’Agencia de Formació Professional suposen millores significatives que valorem positivament.

Pel que fa el mercat laboral i la inclusió, CCOO de Catalunya considera que en l’àmbit de la lluita contra la sinistralitat i la precarietat, el nombre de places addicionals de personal d’Inspecció no és suficient. S’han de definir recursos per una estratègia catalana de prevenció de riscos laborals que actuï decididament contra la sinistralitat a la feina, si tenim en compte el seriós deteriorament de les condicions de treball i les greus conseqüències que això comporta, com malauradament hem vist recentment al sector petroquímic a Tarragona.

La millora de la dotació per la Renda Garantida de Ciutadania pot comportar millores per a col•lectius especialment vulnerables i inicia la compatibilitat de les rendes del treball a temps parcial. En relació a les polítiques de dependència, valorem la referència a les condicions laborals de les persones treballadores del sector i l’increment de recursos pel Servei d’Atenció Domiciliària, i en l’àmbit migratori, des de CCOO de Catalunya volem destacar positivament la dotació pressupostària que ha de facilitar el trànsit a l’ocupació de menors migrants sense referents familiars.

Pel que fa l’habitatge, la millora pressupostària, tot i que significativa, difícilment podrà satisfer la demanda existent, especialment en el cas de les persones joves, ni incidirà tampoc de manera significativa en l’evolució dels preus de lloguer, exposats a l’efecte de l’especulació permanent que reclama urgentment de mesures addicionals. CCOO de Catalunya sí saluda positivament l’increment en el finançament del transport públic, i també la millora de la inversió en el cicle de l’aigua o de les polítiques de promoció del vehicle elèctric.

Una novetat destacable i que suposa un altre avenç important és la translació de la perspectiva feminista als Pressupostos, mitjançant una anàlisi específica i el desenvolupament d’una proposta metodològica que facilitarà la incorporació de l’impacte de gènere als Pressupostos 2021. Reforçar la xarxa d’atenció integral amb nous equipaments pels Serveis d’Intervenció Especialitzada, habilitar més pisos ponts i facilitar més dotació pel Servei d’Informació i Atenció a les Dones suposa un avenç important per superar la desigualtat no tan sols en l’àmbit social o territorial, sinó també amb perspectiva de gènere.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 20 de gener de 2020

Reunió del dijous 16 de gener del 2020 amb el president de la Generalitat

Feu clic per veure el comunicat de premsa conjunt sobre la Mesa unitària en defensa del sector social.

Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat. 

En aquest número parlem del creixement de l’afiliació del sindicat, de l’accident a l’empresa IQOXE, de la creació d’un fons solidari d’un milió d’euros per a conflictes laborals i de les residències de temps lliure 2020, entre d’altres informacions.

Fes clic per veure el número 337 del Lluita Digital.

Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara! 

Subscripció gratuïta al Lluita Digital.

Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat. 

En aquest número especial parlem de la 2a Assemblea sindical oberta, que es crea amb la voluntat de pensar com transformar la classe treballadora i a la societat des de la centralitat del treball, de la importància que té el treball per aconseguir una societat més solidària. Com desenvolupar projectes de vida digna sustentats en el valor de la comunitat i dels béns i serveis públics.

Fes clic per veure el número 336 del Lluita Digital, especial sobre la 2a Assemblea sindical oberta, .

Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara! 

Subscripció gratuïta al Lluita Digital.                 

El sindicat considera que hi ha molta feina a fer, però sens dubte el decret és un avenç molt important

El passat mes de juny de 2019, els sindicats CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya vam valorar positivament la iniciativa de la Generalitat de Catalunya, d’impulsar un Decret llei de mesures urgents de contenció de preus als contractes de lloguer d’habitatge. Aleshores, vam exposar també, que aquest decret presentava limitacions importants i que patia la manca de mecanismes i instruments efectius per garantir a la classe treballadora i a les famílies en situació vulnerable, l’accés ple a un habitatge digne i adequat amb un lloguer assequible. I vam fer les consideracions oportunes per proposar una revisió i millora del document.

Avui posem en valor l’esforç realitzat per atendre les demandes i consideracions de totes les organitzacions i entitats que lluitem en defensa del dret a l’habitatge, el que ha donat com a resultat aquest nou Decret Llei 17/2019 del 23 de desembre, que representa un important avenç amb millores substancials respecte a l’anterior.

Entre el més destacat, i que valorem de manera positiva trobem una proposta encaminada a protegir la funció social de l’habitatge, ja que contempla:

1. L’obligació per als grans propietaris de fer lloguers socials a persones en situació de vulnerabilitat o exclusió social.
2. L’ampliació del concepte de «gran propietari» a tot aquell que tingui més de 15 habitatges, més enllà dels fons de capital de risc i d’utilització d’actius, incloent ara a les persones físiques.
3. Que les administracions competents puguin declarar l’incompliment de la funció social de la propietat dels habitatges.
4. Que es pugui demanar la creació de consorcis i oficines per a la gestió conjunta de funcions i serveis vinculats a l’habitatge.
5. Una nova qualificació del nou habitatge protegit, regulat i públic.
6. Que els habitatges de protecció oficial se subjectin a un preu de venda determinat calculat de manera més objectiva.
7. Que s’augmenti el percentatge d’habitatge protegit, i es reconsiderin les qualificacions de sòl d’habitatge de protecció pública.
8. Que ha de constar l’índex de referència de preus de lloguer aplicable a l’habitatge en el contracte de lloguer.

Al mateix temps, aportem algunes consideracions de millora i per continuar treballant:

1. La proposta de lloguer social hauria de ser exigible mentre la família es trobi en situació vulnerable i/o d’exclusió social, o fins que l’Administració Pública competent li hagi donat una alternativa digna, descartant el límit de 3 anys. Hem de considerar uns altres factors que incideixen en l’exclusió social i residencial, com l’atur, la precarietat laboral i l’augment de la desigualtat. Actualment, d’acord amb dades dels principals portals immobiliaris i la enquesta de estructura salarial de l’IDESCAT, basant-nos en la regla del 30%: 9 de cada 10 treballadors/es de Catalunya no es poden permetre accedir a l’oferta d’habitatge de lloguer a Barcelona i al mateix temps, mantenir unes condicions de vida digne. Cal continuar insistint en la derogació de la reforma laboral, l’increment de l’SMI, i les polítiques actives d’ocupació.

2. L’índex de referència de preus no ha d’estar basat en les dades dels contractes de lloguer, ja que això implica seguir sota la base dels preus de mercat liberalitzat. S’ha de construir un índex de preus basat en més factors socioeconòmics, més enllà de l’oferta i la demanda, com l’IPC, el salari mitjà i/o el salari més freqüent, el cost de la vida, etc., per assegurar que la classe treballadora no destini més del 30 % dels seus ingressos en la despesa d’habitatge, per tal de garantir a la societat unes condicions de vida digna.

3. Manca una proposta contundent per regular el mercat immobiliari, per evitar l’especulació financera i el capital fictici que genera bombolles i crisis profundes. És necessari i urgent considerar que si no es regulen les condicions de competència no es poden garantir drets socials i, per tant, no es pot garantir ni el benestar ni l’estabilitat de la nostra societat.

4. Cal una nova llei de l’habitatge que compleixi àmpliament la seva funció social i deixi de ser una inversió especulativa.

5. Cal un nou Pacte Nacional per l’habitatge, que contempli noves polítiques, mecanismes i instruments per garantir l’accés a l’habitatge i la disminució de la desigualtat i la precarietat, tenint en compte que l’habitatge és una necessitat bàsica de l’ésser humà i que com a tal, ha d’estar considerada com un pilar fonamental de l’Estat de Benestar Social.

És preocupant que el 87,5% de la nova contractació registrada sigui de caràcter temporal

Després de 5 mesos consecutius d’increment del nombre de persones registrades a l’atur, el desembre ha suposat una reducció de prop de 2.000 persones respecte al novembre, gairebé totes elles al sector serveis i majoritàriament dones i joves. L’estabilització del nombre de persones aturades registrades a l’atur els mesos de desembre, al voltant de les 380.000, suposa un increment important respecte a les dades anteriors a la crisi (de més de 100.000 persones) i confirma la precarietat i la terciarització que han impulsat la reforma laboral, i la manca crònica d’inversió en el teixit productiu català.

Feu clic per veure el comunicat de premsa de valoració de les dades de l’atur de desembre de 2019.

La memòria d’activitat de CCOO de Catalunya té per objectiu donar a conèixer, de manera resumida, l’activitat sindical que han dut a terme milers de dones i homes a les empreses i en l’àmbit general durant l’any 2018. Aquesta memòria d’activitat també és la demostració del compromís de la nostra organització amb la transparència i el rendiment de comptes davant de la nostra afiliació, de les administracions públiques i de la societat.

Feu clic per veure la Memòria de l’activitat sindical de CCOO de Catalunya 2018