Darreres notícies
CCOO de Catalunya tanca l’any 2020 amb un increment d’afiliació de 859 persones i arriba als 147.632 afiliats i afiliades
El 98 % del creixement afiliatiu són dones
El 98 % del creixement afiliatiu són dones
Un 30 % del creixement afiliatiu són joves menors de 31 anys.
Un cop tancades les dades d’afiliació de 2020, s’observa que CCOO de Catalunya incrementa la seva afiliació respecte de l’any 2019 en 859 persones. El 31 de desembre del 2020, hi havia 147.632 persones afiliades a CCOO de Catalunya.
Una dada molt rellevant és que les dones aporten el 98 % de l’increment afiliatiu del 2020. L’augment d’afiliació femenina al 2020 ha estat de 840 afiliades, fins a situar-se en la xifra de 64.195. Continua la progressiva feminització del sindicat on les dones ja representen un 43,50 % del total de l’afiliació, un percentatge que incrementa fins al 48 % en les dones menors de 40 anys.
El creixement afiliatiu en les persones menors de 31 anys durant l’any 2020 ha estat d’un 3,53 %. El 31 de desembre del 2020 hi havia 7.348 persones joves afiliades al sindicat (3.313 dones i 4.035 homes). L’afiliació femenina fins als 30 anys representa un 45 % del total de l’afiliació d’aquesta franja d’edat, i això significa gairebé dos punts per sobre de la mitjana.
Si ens fixem en l’afiliació per origen immigrant cal destacar que hi ha 14.796 persones afiliades a CCOO de Catalunya nascudes fora de l’Estat espanyol, concretament 6.518 dones i 8.278 homes, un col.lectiu que ja representa el 10 % del total de l’afiliació de CCOO de Catalunya.
Convocada vaga al Grup Konecta per aturar imposició forçosa del treball presencial
CCOO demana a la Generalitat que intervingui davant la irresponsabilitat del Grup Konecta
CCOO, al costat de el conjunt de forces sindicals de el Grup Konecta, convoca vaga el proper 11 de gener, que s’estendrà a la resta de dilluns del mes, a causa de la decisió unilateral de l’empresa de començar el treball presencial just a l’inici de la tercera onada de la pandèmia.
Des de fa setmanes, la teleoperadora Konecta, que és la veu d’empreses com Banco Santander, Openbank, Bankia, Vodafone, Orange, Iberdrola, Naturgy o Mutua Madrileña entre d’altres, i de serveis públics com l’Agència Tributària, la Tresoreria General de Seguretat Social o Aigües de Barcelona. Ha iniciat la imposició forçosa de la feina presencial amb el personal que fins al moment desenvolupava la seva activitat en la modalitat de teletreball com a mesura de protecció enfront del Covid-19.
CCOO considera un sense sentit i un atemptat contra la salut l’imposar la volta a un treball presencial als centres d’atenció telefònica, exposant a milers de treballadores a un risc de contagi que no només els afectarà elles i les seves famílies, sinó a les poblacions en les que es desenvolupa l’activitat. A més d’una decisió totalment innecessària ja que els serveis s’han prestat amb total normalitat de forma telemàtica i podrien seguir de la mateixa manera, com a la resta d’empreses del sector.
Per al sindicat és una irresponsabilitat davant la qual demana que intervingui el Ministeri de Sanitat i les autoritats sanitàries de les comunitats autònomes, ja que ha quedat acreditat que el virus es transmet per aerosols, i l’activitat de la jornada en un centre d’atenció telefònica es desenvolupa en oficines tancades amb centenars de persones parlant durant hores en sales diàfanes. Una cosa que constitueix un risc per a la salut pública.
CCOO alerta que Catalunya tanca l’any amb més de 110.000 persones desocupades que el 2019
El 87,6% de la nova contractació signada al mes de desembre és temporal i recau sobretot en els més joves, una mostra més del continu deteriorament del mercat de treball
Catalunya tanca el 2020 amb gairebé 500.000 persones desocupades, xifra que evidencia les conseqüències nefastes pel mercat de treball i l’economia resultants de la pandèmia que estem vivint. Els col•lectius més dèbils són els més fortament castigats, sobretot els joves, que o bé se’ls ha expulsat del mercat de treball o se’ls ha contractat en les condicions més fràgils i inestables. L’escassa contractació d’aquest mes, que ha fet front a la companya de Nadal de la manera més incerta, ha estat sobretot temporal. La situació reclama de polítiques amb dotació pressupostària per fer front a la desastrosa situació que pateixen tant les persones treballadores com les empreses i sectors d’activitat més castigats. Cal garantir els espais de Diàleg Social per trobar una sortida consensuada a aquesta crisi sense precedents i calen polítiques d’ocupació que garanteixin l’accés a una ocupació o a una prestació dignes.
La nota de premsa completa la trobeu en aquest enllaç
CCOO arriba a un principi d’acord per al conveni de supermercats de Catalunya
L’acord entre els sindicats CCOO i UGT i les patronals del sector serà de dos anys (2020-2021)
Des de CCOO valorem positivament l’acord per al conveni de supermercats de Catalunya, ja que aconseguim l’objectiu dels 14.000 euros com a salari mínim de conveni, garantim pujades salarials en un context d’IPC negatiu i acordem major increment a major nivell de vendes.
Es reconeix, a nivell sector, part del gran esforç realitzat per les plantilles en un any tan complicat per a les persones treballadores, com ha estat aquest any 2020, amb el pagament de variables addicionals a causa d’un major volum de vendes.
Punts destacables:
– Increment salarial:
2020:
Increment d’un 1 % fix (consolidable a taules) i un pagament únic d’un 0,8 % del salari brut de conveni.
2021:
Increment d’un 1 % fix i un variable vinculat a vendes fins a un màxim d’un 1,2 % (0,8 % consolidable en taules i un 0,4 % no consolidable).– Compensació i absorció:
No operarà en salaris bruts inferiors a 22.000 euros (s’amplia de 18.000 euros a 22.000 euros el nivell d’ingressos perquè no operi).– Tarragona:
Salari de conveni de 14.000 euros mínim per al 2021.‘Lluita digital’ 360. CCOO us desitja un Bon Any 2021
Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgin, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.
En aquest número us desitgem un bon any 2021, parlem de les millores en les tarifes dels serveis jurídics del sindicat i de les quotes d’afiliació i de l’assessorament laboral.Fes clic per veure el número 360 del Lluita Digital.
Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara!
Subscripció gratuïta al Lluita Digital.CCOO signa el principi d’acord per a l’extensió del Conveni Col·lectiu Interprovincial del Sector de la Indústria d’Hostaleria i Turisme de Catalunya fins 2021
A la reunió de la tarda del dia 22 de desembre de 2020, CCOO i UGT han arribat a un important acord amb la patronal de el sector per estendre un dels principals convenis col•lectius d’àmbit català, que afecta centenars de milers de persones, i que estava amenaçat de pèrdua de vigència com possibilita la nefasta reforma laboral de 2012.
L’acord possibilita l’extensió de les garanties i cobertures del conveni, que era l’objectiu principal ja que aquest hagués decaigut a data 31 de desembre d’enguany amb les greus conseqüències que hagués tingut el perdre aquesta eina tan fonamental. L’acord assumeix la dificultat extrema en què opera el sector aplicant a l’any 2020 i 2021 les taules salarials 2019, i finalment com a disposició transitòria per a l’any 2021, no seran aplicables els dos dies de lliure disposició, d’aplicació molt incerta donada la irregularitat de l’activitat.
El sector de l’hostaleria viu una situació crítica que amenaça el teixit productiu de la mateixa a Catalunya. La paràlisi de l’activitat turística, amb un 80 % menys de visitants, el control d’aforaments quan no mesures de tancament total sanitari, la menor mobilitat de la població local quan s’ha pogut reobrir i l’extensió del teletreball com a alternativa de gran part dels consumidors en el seu dia a dia laboral han impactat en la reducció dràstica dels ingressos del sector el 2020.
En aquestes circumstàncies tan difícils, des de CCOO valorem positivament la continuïtat del conveni col•lectiu, perquè aquest doni pautes de les condicions de treball de les persones que presten servei en l’hostaleria; i insistim en la urgència d’estendre un pla de rescat sectorial que eviti la mortalitat d’empreses, així com l’extensió de la cobertura dels ERTOs, més enllà del 31 de gener el temps necessari fins que se superi la conjuntura extrema en què situa la pandèmia a el sector.
La signatura del Conveni està prevista per al 30 de desembreUGT i CCOO de Catalunya exigim al Govern de la Generalitat un pla d’ajuts urgents destinats als sectors afectats per les restriccions de la COVID-19
Ahir el Govern de la Generalitat va anunciar noves restriccions per fer front a la situació de crisi sanitària, restriccions que una vegada més no van acompanyades de les ajudes necessàries per fer-hi front, tal com vàrem manifestar a la reunió ordinària del diàleg social d’ahir per tractar els fons europeus, i on vàrem manifestar que no es poden prendre aquestes decisions sense el diàleg previ amb els sindicats i les patronals més representatives del sector.
Restriccions com les de la restauració suposen més un tancament encobert que una reducció horària. Les franges horàries imposades no responen ni a la realitat del sector ni a la realitat social, i denota desconeixement polític del sector. Aquestes mesures suposaran la impossibilitat de viabilitat de molts negocis, que es veuran abocats a tornar a tancar, la qual cosa provocarà nous ERTO i acomiadaments. Una vegada més, les persones autònomes i les petites empreses es queden totalment desprotegides i els treballadors i treballadores, a l’atur. Caldria que el Govern tornés a considerar les franges horàries en consulta amb les patronals i sindicats més representatius del sector i garantint les mesures de seguretat.
Tornem a assistir a la falta de concreció i es tornen a fer restriccions de l’activitat sense acompanyar-les dels ajuts necessaris per fer-hi front, com reclamem des de fa setmanes CCOO i UGT de Catalunya . Els ajuts que s’han donat fins al moment han resultat insuficients i descompensats respecte a la duresa de les mesures. Cal garantir la liquiditat i solvència de les empreses amb ajuts però que aquests estiguin condicionats a mantenir l’ocupació. També reclamem ajuts addicionals a treballadors i treballadores que han patit una forta pèrdua de poder adquisitiu per haver vist suspesa o finalitzada la seva relació laboral.
Un paquet d’ajuts que ha de resoldre les diferents casuístiques que poden donar-se en funció de l’evolució del virus i les mesures que s’hagin de prendre pel seu control. Els criteris d’accés als ajuts i tipus d’ajuts per accedir-hi haurien de tenir en compte:
• Transferència directa de diners a empreses que tanquin o redueixin la seva activitat.
• Accés al finançament de l’ICF amb retorn a 10 anys o més en funció de l’afectació dels sectors afectats, com és el cas de tots aquells vinculats al turisme, la restauració o el comerç, que entre tots representen més del 24 % del PIB de Catalunya.
• Prestacions addicionals a les contributives o no contributives actualment disponibles per a treballadors i treballadores que es vegin afectats per una pèrdua important del seu salari.
L’evolució de la crisi sanitària obliga a prendre decisions restrictives però no es poden imposar restriccions sense acompanyar-les de les mesures necessàries par paliar les conseqüències que aquestes restriccions tenen sobre els treballadors i les treballadores, persones autònomes i empreses. No podem fer de la salut i l’economia una dicotomia irresoluble. L’hem de fer compatible, perquè viurem encara molt temps amb el virus.Catalunya té marge per incrementar la seva despesa pública i l’ha de projectar de manera orientada a tots els àmbits afectats per la crisi, de manera concertada amb els agents socials i econòmics i donar les certeses que la ciutadania necessita.
Davant una possible tercera onada, però amb la previsió de l’inici de la vacunació, que ens fa preveure el principi del final d’aquesta pandèmia, CCOO i UGT demanem que el Govern de la Generalitat no eludeixi el desplegament del diàleg social, que s’ha demostrat una eina útil i més efectiva que sense la participació dels agents econòmics i socials, com s’ha evidenciat en la capacitat d’esmenar els problemes de gestió dels ajuts per a persones autònomes.
Lluita digital 359
Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgin, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.
En aquest número parlem dels fons europeus per a la reconstrucció econòmica, la vulneració dels drets fonamentals de treballadors i sindicalistes a Amazon, el desgavell de la gestió de l’ajut per a autònoms i de l’entrega de la Medalla President Macià per a dos sindicalistes de CCOO de Catalunya.
Fes clic per veure el número 359 del Lluita Digital.
Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara!
Subscripció gratuïta al Lluita Digital.CCOO disputarà els fons europeus per a la reconstrucció econòmica a favor de la vida i la dignitat de les persones
El sindicat destaca que l’agenda de reformes ha de passar per l’augment del salari mínim interprofessional, la revaloració de les pensions públiques i la derogació de la reforma laboral
Resum de la darrera reunió del Consell Nacional de CCOO de Catalunya celebrada avui
Aquest matí s’ha celebrat la darrera reunió de l’any del Consell Nacional de CCOO de Catalunya, màxim òrgan de direcció entre congressos. Aquest és un resum dels temes fonamentals tractats avui.
Les polítiques europees fugen de l’austericidi que va caracteritzar la sortida de la crisi anterior, i permetrien la construcció d’una Europa social. La crisi sanitària ha posat de manifest la insuficiència de l’estat del benestar i de les prestacions, i ha augmentat la desigualtat i la pobresa. Fins i tot instruments com els ERTO i l’ingrés mínim vital s’han trobat mancats d’efectivitat per causa de la debilitat de les estructures administratives de l’estat.
El diàleg social ha d’avançar molt més de pressa
Per a CCOO, el diàleg social és l’instrument democràtic per decidir col·lectivament sobre les polítiques socials, laborals i econòmiques, i volem exercir-lo per influir a Catalunya, a Espanya i a Europa. La CEOE fa una política dilatòria davant l’agenda de reformes que ha de passar per l’augment del salari mínim interprofessional, la revaloració de les pensions públiques i la derogació de la reforma laboral.
El diàleg social no està donant fruits a Catalunya per la paralització del Govern i l’escenari electoral. Aquesta és una situació de risc que posa en perill la recuperació econòmica. És necessari donar respostes certes a les empreses i a les treballadores i els treballadors. Necessitem renovar l’Acord interprofessional de Catalunya, donant caràcter normatiu a algunes de les seves recomanacions.
Caldrà tornar a la mobilització si els pressupostos no recullen les mesures fonamentals.
No podem perdre l’oportunitat de fer servir els fons europeus per encarrilar la situació i dibuixar polítiques de sobirania industrial i energètica, per avançar cap a l’economia verda, per democratitzar l’economia de les dades, per revalorar els treballs de cura i essencials, per invertir en serveis públics i per dotar de drets el treball autònom.
Projecte Portes Violetes
El secretari general ha compartir amb el Consell Nacional el projecte de Portes Violetes, que ofereix els locals de CCOO de Catalunya com a locals segurs per a les dones. S’han format 150 persones i s’ha editat una guia per atendre qualsevol víctima de violència masclista, i acompanyar-la vers els serveis que necessiti.
Canvi en el lideratge de l’Àmbit LGTBI de CCOO de Catalunya
Després de la jubilació de Maria José Gómez, el company Félix Muruzábal ha assumit la responsabilitat de coordinar l’Àmbit LGTBI.
Reforçament dels Serveis Jurídics de CCOO
La Confederació Sindical de CCOO ha reorgantizat el finançament dels serveis jurídics de forma que les persones afiliades a CCOO tinguin més avantatges quan necessitin els seus serveis. Cal ressaltar que, a partir del 2021, les persones amb un any d’afiliació ja tindran un descompte d’un terç del cost de la demanda jurídica, amb dos anys de 2/3 i amb tres anys d’afiliació, la demanda serà gratuïta.
El salari corresponent al teletreball
L’article 4 del RDL 28/2020 estableix la igualtat de tracte i d’oportunitats i no discriminació. Concretament, en els dos primers apartats indica:
Article 4. Igualtat de tracte i d’oportunitats i no discriminació
1. Les persones que fan treball a distància han de tenir els mateixos drets que tindrien si prestessin serveis al centre de treball de l’empresa, excepte aquells drets que siguin inherents a la realització de la prestació laboral de manera presencial, i no poden patir perjudici en cap de les seves condicions laborals, incloent-hi la retribució, l’estabilitat en l’ocupació, el temps de treball, la formació i la promoció professional.
Sens perjudici del que preveu el paràgraf anterior, les persones que desenvolupen totalment o parcialment treball a distància tenen dret a percebre, com a mínim, la retribució total establerta d’acord amb el seu grup professional, nivell, lloc de treball i funcions, així com els complements establerts per a les persones treballadores que només presten serveis de manera presencial, particularment aquells vinculats a les condicions personals, els resultats de l’empresa o les característiques del lloc de treball.
2. Les persones que fan treball a distància no poden patir perjudici ni modificació en les condicions pactades, en particular, en matèria de temps de treball o de retribució, per les dificultats tècniques o d’altre tipus no imputables a la persona treballadora que eventualment es puguin produir, sobretot en cas de teletreballGutentor Simple TextDeterminació de conceptes retributius en el teletreball
Com hem vist, en matèria retributiva la norma legal garanteix, com a mínim, la retribució total establerta per al grup professional, el nivell, el lloc de treball i les funcions. Això implica la prohibició de configurar nivells diferenciats entre persones treballadores que presten serveis de modalitat de treball a distància o teletreball i aquelles que ho fan de manera presencial.
Aquesta garantia abasta tant la retribució total com els complements que es puguin haver establert i, expressament, els vinculats a condicions personals (complements ad personam, antiguitat, etc.), a resultats de l’empresa (primes, repartiment de beneficis, etc.) o a les característiques del lloc de treball (plusos de lloc de treball). En aquest sentit, cap modificació o criteri diferenciador no resulta admissible.
Una situació diferent es produeix amb aquells complements que són inherents a la realització de la prestació de manera presencial. En aquests casos els complements es podrien arribar a suprimir. Ara bé, aquesta supressió ha d’anar precedida d’una anàlisi detallada que garanteixi que darrere d’aquestes denominacions no s’està produint, en realitat, una retribució emmascarada, i que no respongui a la literalitat del concepte que s’indica.
En qualsevol cas, aquesta tasca de concreció s’ha de fer mitjançant la negociació col·lectiva.
COM ORIENTEM LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA?
— S’ha de garantir, incloent-ho a la redacció dels convenis col·lectius, que la prestació del treball a distància o el teletreball no constitueix una condició que justifiqui cap diferenciació en la retribució.
— Cal garantir que la denominació dels plusos i dels complements establerts en conveni col·lectiu respon a la realitat de la seva retribució, evitant interpretacions errònies i desenvolupant, quan calgui, el detall d’aquesta realitat.
— Als complements que no siguin retribuïbles en la prestació de treball a distància o teletreball s’hauria d’argumentar la motivació d’aquesta exclusió a la mateixa redacció de l’acord i la justificació que són conceptes que només es justifiquen per la prestació de serveis en modalitat presencial.Feu clic per veure la Guia sindical sobre el teletreball