Avui s’ha registrat una convocatòria de vaga de 24 hores per al dia 6 de maig i també es faran concentracions cada divendres

La plantilla de BIC Graphic iniciarà aquest divendres les mobilitzacions contra l’ERO que ha presentat l’empresa per extingir 52 llocs de treball.

El comitè d’empresa convoca les treballadores i treballadors a concentrar-se els propers divendres 30 d’abril, 7 i 14 de maig, de 13 a 15 h, a les portes de la fàbrica (polígon Entrevies, s/n, de Tarragona). Avui mateix també ha registrat la convocatòria d’una jornada de vaga de 24 hores el proper dia 6 maig contra l’ERO i en defensa dels llocs de treball.

A més, la plantilla de BIC Graphic també participarà en la concentració de l’1 de Maig a Tarragona per denunciar l’expedient, que no està justificat, i exigir a l’empresa que faci marxa enrere. Serà a les 11 h, a la Rambla, al costat de l’estàtua dels Despullats.

Aquestes mobilitzacions, que compten amb el total suport de CCOO d’Indústria de Catalunya, exigeix a la direcció de l’empresa que retiri l’expedient i s’assegui a negociar mesures no traumàtiques per afrontar una situació que és conjuntural i que permetin garantir tant l’ocupació com la viabilitat de la planta.

El pròxim 30 d’abril hi haurà concentracions a les estacions de Barcelona-Sants, Lleida-Pirineus, Girona i Tarragona

Des que el Grup Renfe anunciés la possibilitat de traspassar les càrregues de l’activitat de terra i dels serveis auxiliars, i l’atenció al client a l’empresa pública Logirail SME, SA, CCOO no ha cessat de demanar la necessitat de garantir el manteniment dels llocs de treball, així com de les condicions laborals i retributives dels treballadors i de les treballadores afectats.

CCOO dona suport a aquesta mesura, ja que aquestes càrregues de treball que es volen internalitzar són activitats estructurals de Renfe, però sense cap perjudici per a les plantilles que fins ara realitzen aquestes funcions. La pròpia Llei de contractes del sector públic (LCSP) estableix que “en cas que una administració pública decideixi prestar directament un servei que fins avui era prestat per un operador econòmic, vindrà obligada a la subrogació del personal que el prestava si així ho estableix una norma legal, un conveni col·lectiu o un acord de negociació col·lectiva”. I així s’estableix en l’article 11 del IV Conveni col·lectiu sectorial de serveis externs auxiliars i atenció al client.

No obstant això, l’opció presa per la filial de Renfe ha estat la de publicar una convocatòria d’ingrés de personal, amb la finalitat d’internalitzar aquestes activitats per al Grup Renfe, que ni tan sols cobreix el nombre de llocs de treball de les persones que avui realitzen les funcions objecte de la convocatòria, ja que el que s’ha publicat són 1.152 places amb contractació indefinida (876 a temps complet i 276 a temps parcial) i la creació d’una bossa de reserva de contractació temporal formada per 340 places entre jornades completes i parcials, enfront de les 1.478 persones que actualment tenen una contractació indefinida (1.135 a temps complet i 343 a temps parcial), i les 130 persones que tenen un contracte temporal.

Per tant, en el millor dels casos, suposant que totes les persones que ara estan realitzant aquestes funcions superessin les proves selectives i quedessin entre les 1.152 millors, estaríem parlant que 326 persones que tenen actualment un contracte indefinit passarien a l’atur o a una bossa de contractació temporal.

Una decisió que, a priori, ha de ser positiva no pot suposar destrucció d’ocupació, sobretot quan estem parlant d’una empresa pública que ha d’assegurar la protecció de les persones més vulnerables, a més de fomentar la creació d’ocupació de qualitat, raó de més perquè, acollint-se a la legislació vigent al nostre país, iniciï un procés de subrogació que, en el cas de les empreses privades no estaria en qüestió, i que garantiria els llocs de treball i el manteniment de les condicions laborals d’aquestes treballadores i d’aquest treballadors.

Comunicat d’Acció Jove – Joves de CCOO amb motiu de l’1 de Maig del 2021

La joventut ens trobem en una situació crítica. En efecte, la precarietat està totalment normalitzada en el nostre dia a dia. En els últims mesos s’han anat publicant diferents dades sobre la situació laboral del jovent que ens situen en una situació gens positiva: l’any 2020 va finalitzar amb una taxa del 27,3 % d’atur juvenil a Catalunya —un 38,1 % del qual es concentra en les persones joves menors de 24 anys. Aquestes dades no semblen millorar a mesura que avança l’any.

La crisi econòmica i sanitària que estem vivint ens ha trobat amb un sistema de protecció social desmantellat per anys de retallades i polítiques d’austeritat. A més, el mercat laboral cada cop s’ha flexibilitat i desregularitzat més, per la qual cosa la tònica del nostre dia a dia és la impossibilitat de trobar feines estables, ben remunerades i amb bones condicions de treball. Els i les joves som un dels sectors més vulnerables a les condicions d’explotació laboral de les noves economies de plataforma, conjuntament amb les persones migrants, però també de les condicions precàries i d’explotació del mercat “regulat”.

Aquesta precarietat amara totes les esferes de la nostra vida, no només la del món del treball. Els alts preus del lloguer ens impossibiliten accedir al dret a l’habitatge —perquè accedir a la propietat ja és impensable— i l’encariment del nivell de vida ens dificulta poder mantenir una bona qualitat de vida. Alhora, ens trobem amb un sistema educatiu públic perjudicat per la crisi educativa i un sistema de salut marcat per l’infrafinançament, vessants que ens acaben afectant directament.

En els últims mesos, la qüestió de la salut mental ha estat a l’ordre del dia del debat polític i mediàtic: el diagnòstic de trastorns mentals causats per la crisi sanitària i la incertesa econòmica entre joves s’ha multiplicat. Depressió, ansietat, estrès i angoixa impossibles de tractar per la manca de recursos en salut mental per part de la sanitat pública i un sistema privat que exclou les persones joves treballadores més precàries. Aquesta és una pandèmia invisibilitzada i no tractada, però que tindrà grans conseqüències a llarg termini.

No podem oblidar, tampoc, les altres vessants que toquen la nostra realitat com a joves, com ara el gènere o l’ètnia. Si ser jove treballador o treballadora en aquest sistema capitalista ja és difícil, ser dona i/o migrant en una societat cisheteropatriarcal, eurocentrista i racista ens situa amb totes unes dinàmiques de poder i dominació en contra.

Aquesta pandèmia també ha manifestat l’impacte humà en la natura i el paper del canvi climàtic en les emergències sanitàries: l’escalfament global està creant condicions més favorables a la propagació de malalties mortals transmeses per vectors. Així es demostra que aquest no sols té conseqüències directes sobre la salut de les persones, sinó que porta aparellada una llarga cadena d’efectes indirectes que tenen el potencial de capgirar fins al més sòlid dels sistemes sanitaris, com s’ha demostrat en el nostre, tan debilitat.

Per tots aquests motius és essencial que les persones joves ens organitzem col·lectivament als nostres barris i llocs de treball. Necessitem que el sindicalisme de classe sigui fort i estigui unit no només per poder defensar-nos de les empentes del neoliberalisme destinades a retallar-nos més drets, sinó també per conquerir nous drets. D’aquesta crisi, la nostra classe no en pot sortir més debilitada del que ja ho estava, i per això valorem positivament que durant aquest últim any s’hagin promogut iniciatives com la llei rider o la llei de regularització dels preus del lloguer o s’hagi derogat l’article 315 de l’apartat 3 del Codi penal, que criminalitzava el dret a vaga.

Necessitem posar fi a les pràctiques d’explotació laboral que porten a terme moltes empreses gràcies a la reforma laboral, a la manca de remuneració de les pràctiques formatives o a la desregularització practicada per l’economia de plataformes amb els falsos autònoms. Necessitem recursos en el sistema públic de salut, educatiu i de transport per tenir professionals dedicats a la seva feina i que no pateixin precarietat, però també per poder gaudir d’uns serveis de qualitat a tot el territori.

És per això que aquest Primer de Maig, de nou, els i les joves omplim els carrers per reclamar dignitat i drets. Per reclamar la derogació de la reforma laboral i per exigir la posada en marxa d’una agenda social compromesa amb els agents socials i la ciutadania que no deixi ningú enrere. Per reivindicar la força dels treballs i la joventut!