Darreres notícies
El sector de la marroquineria va a la vaga per una nova classificació professional
Aquest dimecres, 16 de febrer, el sector de marroquineria de Catalunya fa vaga per exigir una nova classificació professional adequada a la realitat del sector, que posi fi a les discriminacions actuals i que estableixi una retribució justa i d’acord amb la feina que realment desenvolupen les persones que treballen al sector.
CCOO i UGT es van reunir ahir una altra vegada amb la patronal del sector, a petició del mateix gremi, per intentar arribar a un acord que permetés donar una sortida al conflicte. Lamentablement, la patronal ha tornat a dinamitar la possibilitat d’arribar a un acord, amb una proposta de poc recorregut que no reconeix els drets de les persones treballadores.
Així mateix, la patronal està intentant enfrontar uns treballadors amb uns altres. Pocs dies abans de la vaga, una de les grans empreses del sector va plantejar un increment salarial del 5 % amb la clara intenció de desactivar la vaga, confonent les persones treballadores perquè no lluitin pel que és just. CCOO denuncia aquest intent patronal de dividir-nos per mantenir un sistema obsolet que comporta greus discriminacions, especialment envers les dones que treballen al sector.
La CGT francesa se solidaritza amb les treballadores i treballadors del sector a Catalunya. El sindicat francés CGT ha manifestat la seva solidaritat amb les treballadores i treballadores del sector de marroquineria a Catalunya i ens ha explicat quines accions es poden dur a terme a través dels comitès europeus per intentar resoldre aquesta situació. És possible que una delegació de la CGT francesa ens acompanyi demà en els piquets informatius de l’empresa Louis Vuitton, a Barberà del Vallès.
El secretari general de la federació CCOO d’Indústria de Catalunya, José Antonio Hernández, participarà en el piquet informatiu de Louis Vuitton (av. Torre Mateu, 53, Barberà del Vallès, Louis Vuitton B1), a Barberà del Vallès, a partir de les 7 h, per manifestar el ple suport de la federació a les persones que treballen al sector de marroquineria de Catalunya i a les seves justes reivindicacions.
‘Lluita Digital’ 389. Tenim reforma laboral: un èxit dels agents socials que ha de marcar un canvi en la cultura de les relacions laborals
Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgin, i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.
En aquest número parlem de la reforma laboral, del calendari escolar, de la bretxa salarial de gènere i dels accidents de treball, entre d’altres temes d’actualitat.
Davant les previsions d’IPC per l’any 2022, CCOO de Catalunya reclama millores urgents dels salaris i de les polítiques i prestacions socials
Malgrat la reducció de la taxa interanual, les dades de l’IPC del mes de gener, i especialment les de la inflació subjacent, que es situa en el 2,4%, confirmen les previsions d’una inflació mitjana elevada per l’any 2022, que segons el Banc d’Espanya podria ser del 3,7%. Això comporta una pressió important sobre les rendes de les persones treballadores i llastra la demanda interna com element d’estabilitat per a la recuperació en un entorn global de fortes incerteses. La reducció en la despesa de consum de les llars al quart trimestre de 2021, confirma l’impacte negatiu de la inflació, i reclama de polítiques que continguin els preus, especialment els energètics, i la millora de les rendes del treball. La recent aprovada reforma laboral i l’augment de l’SMI són en aquest sentit mesures oportunes que ara s’han de completar en el marc de la negociació col·lectiva. La reducció de la temporalitat en la contractació, que s’ha fet palesa al mes de gener, anuncia una millora de la qualitat de l’ocupació que serà clau en el curt i mig termini. Tanmateix, la creació d’ocupació mostra un clar desequilibri en clau de gènere que requereix de polítiques actives específiques. L’impacte de la inflació en les llars més precàries i pobres posa de relleu la necessitat d’una millora immediata de la Renda Garantida de Ciutadania i de l’Ingrés Mínim Vital que, mitjançant una millor dotació, tramitació i complementarietat, han de millorar la cobertura i la suficiència de les rendes mínimes a Catalunya.
A Catalunya l’IPC interanual es situa en 5,9%, dues dècimes per sota de l’indicador registrat pel mes passat. (6,1%) i situant-se també dues dècimes per sota de l’indicador estatal (6,1%).
En termes interanuals destaquem l’elevat increment dels preus de l’habitatge (15,8%). Aquest notable augment té relació directa amb l’augment dels costos energètics (a causa de l’encariment del preu del gas i de l’augment dels preus d’emissió del CO2) i incideix directament en el preu de l’habitatge a causa de la pujada del preu de la calefacció atès que aquest element forma part del preu de l’habitatge, a efectes del càlcul de la cistella de productes de l’IPC.
D’altra banda, també destaquem l’encariment del preu del transport (11,4%), que també té relació amb l’increment del preu dels carburants, així com l’augment dels aliments i begudes no alcohòliques, que s’incrementen en un 5,9% respecte el mateix període de l’any passat.
A nivell de l’Estat, l’IPC interanual es situa en el 6,1%, quatre dècimes per sota del mes anterior (6,5%) i dues dècimes per sobre de l’indicador per Catalunya (5,9%). En quant a l’anàlisi dels components de la cistella de productes, es reprodueix la mateixa estructura d’increments que hem descrit pel cas de Catalunya. En concret, ha hagut un increment interanual del 18,1% en habitatge, del 11,3% en transports i del 4,8% en els aliments i begudes no alcohòliques.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, es situa en el 2,4%, tres dècimes per sobre de l’indicador registrat el mes anterior, que va ser del 2,1%. Per tant, cal destacar com, de la mateixa manera que l’indicador general d’inflació es modera lleugerament, en canvi, la inflació subjacent continua augmentant.
La taxa de variació anual de l’ICPH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tos els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol es situa en el 6,2%, quatre dècimes per sota de l’indicador registrat el mes passat. (6,6%). En canvi, l’ICPH per als països de l’eurozona es situa en el 5,1%, una dècima per sobre del mes anterior (5,0%). Per tant, atès que l’indicador estatal es redueix i que l’indicador per al conjunt dels països de l’eurozona creix, tot i que molt lleugerament, semblaria que tots dos indicadors tendeixen a convergir i a reduir el diferencial que havien anat acumulant en els darrers mesos (el mes passat aquest diferencial era de 1,6 punts percentuals mentre que aquest mes és de 1,1 punts).
CCOO considera que:
- La reforma laboral ha suposat ja una millora de l’ocupació i ha de traslladar ara els seus efectes a la negociació col·lectiva, on s’han d’assolir millores salarials que garanteixin un poder adquisitiu que esdevé clau per mantenir la demanda interna i amb ella l’estabilitat econòmica. Aquesta passa també pel manteniment d’una política monetària expansiva i l’activació efectiva dels fons d’inversió europeus.
- La demanda i els ingressos per cotització passen pels salaris, però també per la qualitat de l’ocupació. La reforma laboral ha començat a mostrar ja els seus efectes, amb una reducció de l’ocupació temporal i parcial. Tanmateix, la recuperació de l’ocupació és molt més feble en el cas de les dones, on les dades d’atur continuen essent superiors a les d’abans de la pandèmia. Per això cal potenciar al màxim el desenvolupament dels plans d’igualtat, però també més polítiques actives específiques en clau de gènere.
- L’increment del Salari Mínim Interprofessional suposa una millora per a les rendes treballadores més baixes. Malauradament la intermitència, estacionalitat i parcialitat, fa que un de cada 10 persones treballadores no pugui viure dignament del seu salari. És necessari millorar l’articulació de les rendes mínimes, mitjançant més recursos i més complementarietat de la Renda Garantida de Ciutadania i de l’Ingrés Mínim Vital.
- Tant el canvi climàtic com la fragilitat que comporta l’excessiva dependència energètica posen en perill la sostenibilitat del nostre model productiu i de vida. Les inversions estratègiques que han de facilitar els fons Next Generation, i que, entre d’altres, ha d’articular també el Pacte Nacional per a la Indústria, són per això els fonaments per garantir el benestar i la prosperitat en el nostre futur immediat, i han de beneficiar-se del diàleg social i d’uns recursos que han de extraordinaris.
Noves accions i mobilitzacions per intentar salvar l’Acadèmia Cultura
Avui a les 13:00 la diputada Esther Niubó (PSC) i el diputat Joan Carles Gallego (ECP) visitaran l’Escola Acadèmia Cultura per conèixer de primera mà la situació de l’acadèmia, abocada al tancament en haver incomplert el Departament d’Educació els compromisos adquirits amb la seva comunitat educativa.
Els parlamentaris es reuniran amb les famílies en una assemblea al carrer i amb el professorat, amb posterioritat, en una sala de l’escola.
Així mateix, dijous 17 de febrer, a la sortida de l’escola a la tarda, una delegació de famílies i treballadores, acompanyades per CCOO, lliuraran al Palau de la Generalitat un escrit al President de la Generalitat i les cartes que estan elaborant els i les alumnes. L’horari previst d’arribada a Palau són les 18 hores.
Dissabte 19 les famílies tenen previst informar de la situació de l’escola a la ciutadania que estigui al mercat de Collblanc.
Hem preparat un llistat de qüestions per a que sapigueu què està passant i què demanem respecte a l’Acadèmia Cultura.
1.- Què és l’Acadèmia Cultura?
És una petita escola concertada d’una línia, al barri de Collblanc-La Torrassa de l’Hospitalet del Llobregat, amb més de 70 anys d’història. El titular és el director del centre des de fa 30 anys i el propietari de l’edifici és la parròquia Mare de Déu dels Desemparats, que el va rebre com a herència d’una particular al 2014, i gestionat per l’Arquebisbat de Barcelona des del juliol del 2020.
2.- Què va passar a l’Acadèmia Cultura el març del 2021?
La titularitat va sol·licitar el tancament de l’activitat al final de curs, per problemes amb la propietat de l’edifici. Davant l’acceptació del Departament, l’escola havia de tancar a l’agost del 2021.
3.- Quina solució plantejava el Departament d’Educació?
Pel que fa a l’alumnat, proposava a les famílies la seva distribució entre els centres de la zona, que ja tenien el 80% de les seves aules amb sobreràtios o al límit.
Pel que fa a les 30 treballadores, se’n desresponsabilitzava del seu futur laboral.
4.- El Departament d’Educació tenia alguna responsabilitat?
Sí, ja que van acceptar acríticament el tancament, incomplint la normativa existent. A més, perjudicaven a l’alumnat del barri per incomplir l’acord signat amb l’Ajuntament el 19 de febrer de 2020, de construir una nova escola i estudiar una segona, quan ningú posava en dubte la continuïtat de l’Acadèmia Cultura.
5.- Què vam fer aleshores?
Famílies i treballadores, organitzades amb CCOO, vam iniciar mobilitzacions com recollida de signatures, concentracions a l’escola, l’Ajuntament i el Departament, reunions amb organitzacions polítiques i amb el Departament, finalitzant amb una acampada al propi Departament a partir del dilluns 10 de maig.
6. Quan s’albira la solució?
El dimecres 12 de maig, les CCOO amb el nostre Secretari General, Javier Pacheco, ens reunim amb l’aleshores Conseller, Josep Bargalló i la seva Cap de Gabinet. El Conseller planteja el pas de l’escola a la xarxa pública pel curs 2022-23, en una reunió que haurem d’organitzar amb totes les parts implicades, de forma immediata.
7.- Quan es planteja la solució definitiva?
En una reunió el dijous 13 de maig, amb, entre d’altres, el Conseller, el Director General de Centres Públics (i actual Conseller), l’alcaldessa de l’Hospitalet, la titularitat del centre, representants de l’Arquebisbat i en Javier Pacheco. El Conseller i l’Alcaldessa plantegen la solució anterior i totes les parts es comprometen a analitzar-la, citant-nos a una reunió per l’endemà. En aquell moment, amb la rectificació del Departament, decidim aixecar l’acampada.
8.- Quan s’acorda la solució?
El divendres 14 de maig, ens tornem a reunir totes les parts i després del reconeixement del deute de la titularitat amb la propietat, el Director General de Centres Públics i actual Conseller, planteja la següent solució, que consta a l’acta:
“La titularitat accedeix al pagament íntegre del deute i s’arriba a un acord.
El director general de centres públics relata els passos que caldrà fer un cop arribat a un acord. El primer pas és la retirada de forma immediata de la demanda de cessament d’activitat que va presentar la titularitat.
Aquesta es posposarà i no es farà efectiva pel curs 2021/22 si no pel curs 2022/23. El Departament tornarà a ofertar els grups- classe de l’Acadèmia Cultura i es compromet a mantenir tots els grups concertats encara que aquests no arribin al mínim d’alumnes necessaris. Demana que tothom treballi per a que els alumnes actuals es quedin al centre i no facin efectiva la matrícula en els altres centres on s’han preinscrit.
També demana que la titularitat sol·liciti formalment la voluntat d’integrar-se a la xarxa pública al llarg de la propera setmana.
Informa que dilluns o dimarts de la propera setmana s’elaborarà l’informe tècnic per part del Departament amb la viabilitat de l’immoble.”
9.- El Departament va signar l’acord?
Sí. L’acta l’exten el Gabinet d’Alcaldia de l’Ajuntament de l’Hospitalet, que l’envia a totes les parts per correu electrònic el dilluns 17 de maig, en la convocatòria de reunió del 19 de maig per al pagament del deute. El Director General no presenta cap esmena a l’acta ni per correu electrònic ni en la citada reunió la representant del Departament, na Isabel Fons, subdirectora general de centres concertats i privats. No pot dir que el Departament desconeixia l’acta de l’acord.
10.- Quines condicions s’havien de complir?
- Pagament del deute de la titularitat a la propietat: realitzat en la reunió del 19 maig
- Sol·licitud de revocament del tancament per part de la propietat: realitzat immediatament acabada la reunió del 14 de maig.
- Informe tècnic de viabilitat de l’edifici per a la continuïtat de l’activitat: confirmat de paraula a la pròpia reunió per la representant del Departament, després de la visita dels tècnics a l’escola el 17 de maig.
- Autorització del Departament a prorrogar el concert un any més: realitzat.
- Sol·licitud de la titularitat de traspàs a la xarxa de la Generalitat de Catalunya: enviada el 21 de juny de 2021.
11.- Què ha fet el Departament des d’aleshores?
Al mes de setembre es va reunir amb la titularitat per començar els treballs per al traspàs. Així, la titularitat va enviar el 30 de setembre la relació de treballadores. El 14 d’octubre es va realitzar una nova reunió per explicar com s’havia d’anar introduint la informació necessària. Al mes de novembre es van realitzar dues reunions telemàtiques per anar resolent dubtes sobre la documentació. A mitjans de desembre, la titularitat sol·licita que es revisi la documentació lliurada, sense resposta. El 18 de gener, torna a insistir i se’ls respon el 19 de gener conforme que estaven pendents de revisar la documentació.
El 27 d’octubre, la Cap de la secció d’obres i manteniment signa un informe tècnic basat en la visita del 17 de maig.
És a dir, que durant el primer trimestre del curs, el Departament treballa en la implementació de l’acord.
12.- Quan manifesta el Departament alguna problemàtica?
Oficialment no diu res ni a la titularitat ni a CCOO. Durant el mes de desembre, l’Ajuntament ens informa de que el Departament els ha comentat alguna dificultat, però no és fins la reunió formal que sol·licitem l’Ajuntament i CCOO, realitzada finalment el 2 de febrer, que el Departament ens informa de la seva postura.
A data 14 de febrer, l’institut que hauria de rebre l’alumnat del Cultura no ha rebut cap notícia per part del Departament.
13.- Què al·lega el Departament per incomplir l’acord?
La situació de l’edifici no permetria complir les exigències normatives per a albergar un centre públic, sense una inversió d’uns tres milions d’euros i una obra de diversos mesos durant els quals no podria estar ocupat l’edifici.
Aquesta situació els impediria complir totalment el Decret Llei 10/2019, de 28 de maig, del procediment d’integració de centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat.
14.- Què proposa el Departament?
- Traspassar els grups d’infantil i primària a un centre de nova creació, que ocuparien els barracots que quedaran lliures al mes de setembre per la inauguració del nou edifici de l’Escola Ernest Lluch.
- Traspassar els grups d’ESO a l’Institut Fontseré, a gairebé 30 minuts del barri, incrementant una línia més en tots els cursos.
- Desresponsabilitzar-se de les treballadores de l’Acadèmia Cultura, que quedarien sense feina.
15.- Què implica aquesta solució?
- Acabar amb un projecte educatiu amb més de 70 anys d’història al barri.
- Separar l’alumnat de la totalitat de les seves docents.
- Agreujar la situació de sobresaturació dels centres del barri, per l’eliminació d’una escola. Recordem que el 19 de febrer del 2020 el Departament i l’Ajuntament van acordar la creació d’una escola nova més i l’estudi de la necessitat d’una segona.
- Impedir la reducció de ràtios a P3 en aquests barris per al proper curs, compromesa pel Departament en la presentació dels pressupostos pel 2022.
- Incrementar una línia més a un institut de màxima complexitat, amb les dificultats de gestió que comporta, superant les ràtios màximes en alguns cursos, i eliminant el seu projecte educatiu per l’eliminació de les possibilitats de desdoblaments.
- Destruir 30 llocs de treball, malbaratant la seva experiència docent.
16.- Què proposem les CCOO?
- Un acord de Govern extraordinari per traspassar el centre a la titularitat de la Generalitat fent front als problemes de l’estat de l’edifici, per garantir les necessitats d’escolarització en les millors condicions possibles a l’alumnat d’aquest barri. Només caldria fer les inversions de seguretat imprescindibles en l’actual edifici durant el temps necessari per a la construcció d’un nou centre. No dubtem de l’ampli suport parlamentari que concitaria aquesta solució.
- Construcció de la nova escola al solar dels barracots de l’actual Escola Ernest Lluch.
- Traspàs de l’Escola Nova Cultura (o el nom que es decideixi) al nou edifici quan estigui finalitzat.
- Continuar els treballs per a l’emplaçament d’una segona nova escola als barris de Collblanc-La Torrassa-La Florida.
- Començar els treballs de modificació del Decret Llei 10/2019, per aconseguir la seva aplicació en aquells casos que sigui necessari per necessitats d’escolarització en un futur, quan hi hagi problemàtiques amb l’edificació.
Digitalització i món laboral, programa número 285 de CCOO a Televisió de Catalunya
Programa número 285 de CCOO de Catalunya a Televisió de Catalunya amb el títol «Digitalització i món laboral». Emès el 14 de febrer del 2022 pel Canal 33
El podeu veure en aquest enllaç: https://www.ccma.cat/tv3/programa-sindical-ccoo/
La bretxa salarial de gènere acompanya les dones durant tota la seva vida laboral, i s’eixampla en les franges més altes d’edat
CCOO de Catalunya ha presentat aquest dilluns, 14 de febrer del 2022, en roda de premsa telemàtica a les 12.30 hores, un informe sobre la bretxa salarial de gènere, elaborat conjuntament pel Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) i la Secretaria de les Dones i Polítiques LGTBI del sindicat.
Aquest estudi de CCOO de Catalunya, fet per elaboració pròpia a partir de l’anàlisi combinada de les darreres dades públiques de l’Enquesta anual d’estructura salarial (EAES, 2019) i del darrer mòdul salarial de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT, 2020), evidencia una disminució progressiva de la bretxa salarial de gènere en la darrera dècada, accelerada en els darrers anys, bona part, com a conseqüència de l’augment del salari mínim interprofessional.
Malgrat això, la bretxa salarial acompanya les dones durant tota la seva vida laboral i s’eixampla en les franges d’edat més altes. Es parteix d’una entrada al mercat laboral en situació de desavantatge, i la bretxa es va ampliant encara més amb l’arribada de la maternitat, fent-se encara més evident en els grups majors de 36 anys, tot i que durant la darrera dècada la bretxa s’ha anat eixamplant més en la franja de les treballadores joves (que han passat del 19,4 % al 34,8 %, fruit d’una creixent precarietat en aquesta franja per a tots el sexes), i temperant-se una mica en les franges superiors (del 31,1 % al 28,1 %).
No obstant això, i atès que la desigualtat salarial creixent pot comprometre la validesa de la mitjana com a valor representatiu en el càlcul de la bretxa salarial, l’informe incorpora també un extens capítol d’anàlisi crítica, metodològica i de càlcul, que avança algunes propostes que cal tenir presents de cara a un estudi més acurat de la bretxa d’ara endavant. El càlcul de la bretxa hauria de passar de quantificar allò que cobren les dones de menys respecte dels homes i reflectir, en canvi, quin percentatge del seu sou hauria d’augmentar per tal d’equiparar-se al d’ells. En aquest capítol, s’evidencia que existeixen mecanismes, en les fórmules per al càlcul de la bretxa i en la metodologia emprada per recollir les dades, que exclouen col·lectius feminitzats i que es caracteritzen per unes pobres condicions salarials com és el cas de les treballadores de la llar, els treballadors i treballadores a temps parcial o amb ingressos per sota del SMI i les treballadores i treballadors temporals.
L’estudi de CCOO de Catalunya sobre la bretxa general de gènere evidencia que la seva reducció progressiva s’ha donat al mateix temps que aspectes negatius com l’augment de les desigualtats salarials entre les mateixes treballadores, baixades salarials als estrats més vulnerables i un augment del percentatge de treballadores que cobren salaris per sota de l’SMI. L’estudi, a més, fa un repàs a la bretxa de gènere ajustada per edat, nacionalitat, tipus d’ocupació i sector d’activitat, analitza els efectes de l’augment de l’SMI en la bretxa salarial i inclou una valoració de la bretxa de gènere en les pensions.
Fruit de l’anàlisi i les conclusions de l’estudi, CCOO de Catalunya presenta una dotzena de propostes per reduir la bretxa salarial de gènere que inclouen des de mesures d’aplicació immediata arran de la reforma laboral a l’increment del SMI fins al 60 % del salari mitjà segons els paràmetres establerts per la Carta Social Europea, fent èmfasi en el reforçament de la Inspecció de Treball, canvis legislatius diversos, polítiques actives de formació i en matèria de plans d’igualtat i de corresponsabilitat en tasques de cures i l’àmbit socioeducatiu, entre d’altres.
Reclamem al Govern de la Generalitat més ambició en el Pacte Nacional per a la Indústria, i més iniciatives per mantenir l’activitat i l’ocupació industrial
Avui a la reunió del Consell Català d’Empresa, CCOO de Catalunya, principal sindicat del país, ha traslladat al Govern la seva preocupació en la recta final de la negociació del Pacte Nacional per a la Indústria (PNI), davant la manca d’ambició estratègica del pacte, i la insuficient concreció pressupostària: 2.800 milions entre despesa corrent, inversió extraordinària i fons europeus pel període de 4 anys. Després de dos anys d’aturada institucional, el Govern planteja una vigència del Pacte per un període massa curt com per abordar objectius de canvi estructural, lligant el PNI a la legislatura en lloc de buscar un horitzó compartit més enllà dels temps polítics.
Pel que fa als continguts, la proposta del Govern barreja el paquet d’actuacions tractores i de canvi de model -aquelles que han d’atraure inversió per la transformació digital i ecològica- amb altres mesures d’acompanyament d’ajuts i subvencions a les empreses; despesa ordinària, en definitiva, de diversos Departaments de la Generalitat. D’aquesta forma es perd el focus i la intenció declarada a l’inici de la negociació per concentrar el màxim de recursos públics i dels fons europeus de recuperació per rellançar i modernitzar els sectors i guanyar sobirania industrial.
L’estat actual de les negociacions apunta a que no es complirà amb l’objectiu d’un full de ruta a mitjà i llarg termini, que concentri els recursos per atraure infraestructura industrial per a les cadenes de valor estratègiques de les bateries, la microelectrònica, l’hidrogen verd o les biorrefineries, aportant resiliència industrial i reequilibri territorial. Tampoc observem prou lideratge en l’acció legislativa, que no costa ni un cèntim de l’erari públic, però que hauria de crear un marc regulador més favorable al desplegament digital i ecològic de la indústria i a la urgent transició energètica. Tampoc no trobem, ara per ara, el necessari compromís per una transició justa que doni cobertura a les persones treballadores i als territoris que es veuran afectats pels processos de reestructuracions i canvis de model productiu.
En aquest context, i a l’espera de la resolució del futur dels processos de reindustrialització de Nissan, Mahle, TE connectivity, Robert Bosch o Cricursa, ens sembla preocupant aquesta manca d’ambició del Govern. L’any 2021 la pèrdua d’ocupació industrial per expedients de regulació d’ocupació amb 5.451 persones treballadores afectades, mostra el volum de pèrdua d’activitat industrial a Catalunya, i cal remuntar-se al 2009 per trobar una afectació similar.
Les nostres propostes pel PNI posen el capital productiu, és a dir, les persones treballadores i les inversions industrials, per sobre del capital financer, i les nostres prioritats són el desplegament del nou model energètic renovable i l’economia circular, inversions en indústria estratègica, i en recerca i innovació, aprofitament dels recursos agroforestals per a la bioindústria, implementació de les infraestructures adequades pel segle XXI i garanties d’una transició justa que impulsi la formació i requalificació de les persones treballadores i aposti per mantenir i crear ocupació industrial de qualitat. Sols assolirem aquests objectius si hi ha un impuls decidit a les actuacions legislatives que també transformin les administracions públiques competents i es dotin les inversions estratègiques necessàries per dur-los a terme.
Els accidents de treball amb baixa produïts durant la jornada laboral s’incrementen el 21,06 % a Catalunya el 2021
Les xifres revelen una reactivació econòmica en què continuen els incompliments preventius empresarials.
Segons les dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, l’any 2021 es van produir un total de 201.153 accidents de treball, fet que comporta un augment del 15,18 %, respecte del 2020. D’aquests accidents, 184.448 s’han produït durant la jornada de treball (un augment del 14,73 %) i 16.705 han estat in itinere, de camí d’anada a la feina o de tornada d’aquesta (increment del 20,41 %).
Entre els accidents en jornada, 90.985 van donar lloc a una baixa laboral, mentre que 93.463 no han produït incapacitat temporal, xifres que representen augments del 21,06 % i del 9,16 %, respectivament.
Per gravetat i respecte de l’any anterior, el 2021 es van produir més accidents de treball lleus i greus durant la jornada i amb baixa, la qual cosa ha suposat uns increments del 21,18 % i del 6,83 %. En canvi, s’observa un descens del 12,66 % en els accidents mortals, havent-se produït un total de 69 morts en el treball, deu menys que el 2020.
Destaca que el 34,78 % d’aquests accidents mortals es van produir per causes no traumàtiques (per exemple, infarts, vessaments cerebrals i altres patologies no traumàtiques), relacionades amb elements de l’organització del treball, com ara pressions i càrregues de treball, i no amb qüestions de seguretat.
Les dades mostren també un increment dels accidents in itinere lleus i greus, del 20,60 % i 8,67 % respectivament, mentre que hi ha hagut un descens del 23,81 % en els accidents mortals in itinere, amb 16 persones mortes, 5 menys que el 2020.
Cada persona morta pel treball és un flagell que hem de denunciar i que no podem permetre que es normalitzi. No obstant això, cal analitzar aquesta disminució de la mortalitat a la feina amb certa prudència, ja que el 2020 va mostrar un comportament a l’inrevés, amb un marcat descens dels accidents ocorreguts durant la jornada més fàcilment ocultables per empreses i mútues, és a dir, aquells classificats com a lleus o greus, i un augment del 21,54 % en els accidents mortals. De fet, el 2021 hi ha hagut 4 persones mortes més a la feina que el 2019 (creixement del 6,15 %).
Per sexes, la majoria dels accidents de treball en jornada i amb baixa produïts al 2021 els van patir homes, no obstant les variacions respecte al 2020 van ser més pronunciades en el cas de les dones, amb uns increments del 31,89% pels accidents lleus, del 20,59% pels greus i del 500% pels mortals, en produir-se 5 accidents mortals més que al 2020, on només es va produir 1. Per la seva banda, els homes van mostrar una reducció del 19,23% de la mortalitat laboral, patint 63 accidents mortals, i uns augments del 16,85% dels lleus i del 4,40% en el cas dels greus.
Els quatre grans sectors econòmics van mostrar increments del total d’accidents en jornada respecte del 2020, així com en aquells classificats com a lleus i greus, sent més significatius en el sector de serveis amb un augment del 26,56% pel total, un 26,60% pels lleus i un 24,43% pels greus. Només es van presentar reduccions en els accidents greus a l’agricultura (-9,09%) i a la construcció (-18,75). Destaquen els 4 accidents mortals en l’agricultura que suposen un augment del 100 %.
També va haver increments del total d’accidents en jornada respecte a totes les províncies, així dels lleus i greus, excepte en el cas de Tarragona que va mostrar una reducció del 5,77% dels accidents greus, mentre que Girona aquesta reducció va ser del 22,39%. Pel que fa a la mortalitat laboral, Tarragona va ser l’única província on no es va produir una reducció, mantenint-se en 11 accidents mortals igual que al 2020.
Aquestes xifres reflecteixen una reactivació de l’activitat econòmica en un clar context de precarietat laboral i d’incompliments empresarials en la protecció de la salut de les persones treballadores. L’aplicació de la reforma laboral i, en concret la disminució de la temporalitat, és un factor que creiem pot fer disminuir la sinistralitat, ja que fa anys venim denunciant des de CCOO de Catalunya, que les persones treballadores amb contracte temporal pateixen el doble d’accidents que les que tenen un treball estable.
Per altra banda, els sistema preventiu actual es caracteritza per un alt ús dels serveis de prevenció externs, fet que es vincula amb una menor prevenció interna a l’empresa, així com per una extensa voluntat empresarial de compliment mínim dels formalismes legals que no genera una prevenció eficaç, mostrant-se com a un sistema esgotat que requereix de canvis legals immediats i de majors inversions per parts de les administracions públiques en el seguiment, inspecció i control de la pràctica preventiva real que es realitza a les empreses.
Instem a la Inspecció de Treball i a la Fiscalia a actuar de manera contundent en la vigilància de la qualitat de la prevenció, tant en la via administrativa com la penal i exigim a les empreses catalanes compromís absolut amb la vida i la salut de les persones treballadores.
La patronal de la marroquineria dinamita un possible acord en la mediació de vaga
El proper 16 de febrer hi haurà vaga al sector de la marroquineria de Catalunya, ja que no ha estat possible acostar posicions en la reunió de mediació de vaga celebrada aquesta setmana al Tribunal laboral de Catalunya.
La patronal ha demostrat que no té interès a aportar una solució i ha tornat a insistir a imposar les seves tesis respecte de la classificació professional, alhora que manté que les treballadores i treballadors del sector estan ben enquadrats.
CCOO i UGT lamenten l’actitud de la patronal davant de la greu situació que es viu als centres de treball, on hi ha moltes persones, en la seva gran majoria dones, que estan adscrites a una categoria professional més baixa de la que els correspondria. Això comporta una greu discriminació envers les dones que treballen al sector, cosa qie incrementa les desigualtats i la bretxa de gènere.
A això cal afegir l’atac directe al dret de vaga que ha materialitzat avui mateix una de les grans empreses del sector, que ha anunciat una pujada salarial del 5 % en una clara estratègia per desactivar la convocatòria.
CCOO recorda que el que estem defensant són els drets de les persones que treballen al sector. Per això exigim una nova classificació professional adequada a la realitat del sector, que posi fi a les discriminacions actuals i que estableixi una retribució justa i d’acord amb la feina que realment desenvolupen les persones que treballen al sector.
CCOO de Catalunya signa un acord amb una cooperativa de repartiment a domicili, creada per un grup de treballadores i treballadors ‘riders’
CCOO de Catalunya, en el marc de la feina que realitza a l’àmbit de l’economia social i solidària, ha signat avui un acord pioner d’informació i assessorament amb la cooperativa de repartiment 2GoDelivery, creada per treballadores i treballadors riders.
La cooperativa de repartiment 2GoDelivery és un projecte que té com a objectiu oferir un servei de repartiment en condicions laborals dignes, en l’àmbit local i de manera sostenible i ecològica. Amb la mirada posada en l’extensió d’aquesta xarxa comunitària de delivery per tot Catalunya, aquesta iniciativa compta amb el suport de l’entitat GATS, un projecte per a l’economia social. També, a través d’aquesta entitat del Prat del Llobregat, el projecte ha rebut el suport del programa Singulars de la Generalitat de Catalunya i de Labesoc, el laboratori d’economia social i solidària que té el suport de l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
CCOO de Catalunya, com a sindicat sociopolític, defensem els interessos de les persones treballadores dins i fora de l’empresa i treballem per generar espais que ens ajudin a aconseguir una societat més justa, democràtica i participativa. És en aquest marc que apostem per confluir amb entitats que comparteixin el nostre concepte de model social, com ho són les entitats de l’economia social i solidària i el cooperativisme.
En aquest sentit, el sindicat dona suport a les persones treballadores que vulguin organitzar-se dins l’economia social i solidària per millorar les seves condicions laborals i de vida. Aquest és el cas de les treballadores i treballadors d’empreses de repartiment de plataformes digitals, més coneguts com a riders, que participen en aquest projecte.
Tal com denunciem des de fa temps, el treball en empreses de plataformes digitals es fa en condicions laborals de gran precarietat laboral i manca de drets, que recorden condicions laborals del segle XIX. De fet, l’estiu passat vam organitzar la primera vaga a l’Estat convocada formalment en una empresa de plataforma, pionera també en l’àmbit europeu, en el qual les principals reclamacions eren accés a un lavabo, poder agafar aigua potable i la contractació laboral directament amb l’empresa Glovo.
CCOO de Catalunya defensa els drets de les persones treballadores als centres de treball, i també acompanya iniciatives que apostin pel treball digne i, en definitiva, per la millora de les condicions de vida de la gent treballadora. A més, treballa per la integració de totes les realitats del treball, i l’economia social i solidària no n’és una excepció, ja que contribueix a la millora de la qualitat de vida de la gent i a la democratització de l’economia.