Darreres notícies
El TSJC desestima la demanada de la patronal AGEM per vaga il·legal al sector de majoristes de fruites i verdures de la província de Barcelona
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat la demanda de conflicte col·lectiu per vaga il·legal interposada per la patronal AGEM (Associació Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província) contra CCOO d’Indústria per la vaga convocada al sector de majoristes de fruites i verdures de Barcelona els passats dies 5 i 7 de desembre.
La sentència dictada pel TSJC desestima els arguments que planteja la patronal i conclou que no es donen els supòsits per poder qualificar la vaga com a il·legal o abusiva, amb la qual cosa dona així la raó a CCOO en els seus plantejaments.
Aquesta sentència suposa un nou revés a la patronal de majoristes de fruites i verdures per part del TSJC, que a principis de desembre ja va dictar una interlocutòria en la qual denegava les mesures cautelars que la patronal volia aplicar per vaga il·legal, davant la convocatòria de vaga presentada per CCOO d’Indústria de Catalunya en considerar que es tractava d’un estratagema processal per intentar impedir l’exercici lliure del dret de vaga.
CCOO presenta ‘Éste es nuestro delito’, un llibre sobre el moviment obrer a Siemens
En col·laboració amb la Fundació Cipriano García i l’Avenç de Cornellà
Avui dia 14, a les 18 hores, es presenta el llibre Éste este es nuestro delito. El movimiento obrero en la Siemens de Cornellà de Llobregat (1954-1977), a la sala d’actes de la seu comarcal de CCOO de Cornellà de Llobregat. L’activitat l’organitza el Club de lectura COCOS, espai de cultura i memòria democràtica de l’Aula de Formació Joan N. García-Nieto, en col·laboració amb la Fundació Cipriano García, de CCOO de Catalunya.
L’obra té una especial rellevància perquè recupera la memòria democràtica de les lluites sindicals de l’antifranquisme primigeni i la creació de les CCOO del Baix Llobregat a una empresa emblemàtica a Cornellà, la Siemens. D’altra banda, l’autor del llibre és Jesús Martínez, qui va ser treballador en aquesta fàbrica, advocat i professor d’FP. Actualment està jubilat, però és un col·laborador actiu a favor de la memòria històrica i democràtica.
Éste es nuestro delito pren el seu títol d’una pancarta elaborada per un mecànic de Siemens l’any 1962. El llibre permet situar les dificultats que van afrontar els primers nuclis obrers que intentaven organitzar persones vingudes de molts indrets d’Espanya per treballar a les indústries catalanes, en un context de manca de tot tipus de llibertats i de dura repressió per part de la dictadura. Aquesta brillant anàlisi del cas Siemens situa en bona part els orígens de CCOO al Baix Llobregat i les lluites que es van lliurar a empreses com la Pirelli, Roca o Montesa, entre moltes altres.
L’obra ha estat editada en col·laboració entre la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya i l’Avenç de Cornellà. El pròleg ha estat escrit pel secretari general de CCOO al territori, Josep M. Romero.
A la presentació hi intervindran Josep M. Romero, Ignasi Doñate, Marc Andreu, Carmen Romero i l’autor, Jesús Martínez. Està prevista l’assistència del secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, i de militants històrics de Siemens, com Antonio García.
Barcelona, 14 de març de 2023
CCOO de Catalunya alerta que l’increment imparable de la inflació subjacent és avui la major amenaça que planeja sobre economia i treball
Valoració de les dades de l’IPC de febrer de 2023
L’increment en 1 dècima de la inflació subjacent i del règim general estatal, fins a assolir un 7,6 % i un 6,0%, respectivament, suposa una mala notícia per a l’economia i pel mercat de treball. Mentre que la inflació a la zona euro s’està reduint des de l’octubre de l’any passat, a l’Estat va canviar la tendència aquest desembre, per no deixar de pujar. Hi té a veure la inflació subjacent, que és la que no incorpora els preus energètics i els dels aliments no elaborats, i que, en el nostre cas, al gener ja superava en 2,2 punts la inflació subjacent a la zona euro. Mentre que el règim general -el més volàtil- continua essent superior a Europa que a l’Estat, la inflació de caire més estructural està molt per sobre en el nostre cas, la qual cosa suposa un risc a mitjà termini en termes de competitivitat, perquè pot anticipar un escenari amb una inflació que es mantingui per sobre de l’europea. Alhora, l’efecte de la inflació sobre les rendes de les persones treballadores, al qual s’ha de sumar l’efecte que té sobre els crèdits hipotecaris l’increment dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE), està ofegant la renda disponible i el consum de les llars catalanes amb efectes directes sobre la demanda i l’estabilitat de l’economia i de l’ocupació. Mentre la mateixa Comissió Europea reconeix ara que les empreses tenen marge per apujar els salaris i que l’increment dels beneficis empresarials no milloren el context inflacionari, les patronals romanen en la seva obstinació per garantir i ampliar els marges de benefici, encara que sigui al preu d’aprofundir una crisi que afecta la cohesió social i l’estabilitat i la projecció del nostre teixit productiu.
A Catalunya, l’IPC interanual se situa en el 5,6 %, 3 dècimes per sobre del mes anterior (5,3 %) i 4 dècimes per sota de l’indicador estatal (6,0 %). En tot cas, durant els propers mesos haurem de ser prudents amb la interpretació de les dades interanuals atès que es produeix un evident efecte base, consistent en que, arran de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia el febrer de 2022, els preus dels productes energètics i alimentaris (ambdós països són importants exportadors tant de gas com de cereals) van incrementar-se notablement. Per tant, en comparar la pujada de preus d’aquest mes amb l’espectacular increment de preus de tot just fa un any pot fer la sensació que els preus no pugen tant quan, en realitat, hi ha una distorsió estadística perquè fa un any es van incrementar de manera espectacular.
Per aquest motiu, és especialment útil tenir en compte les dades que comparen els preus del mes de febrer amb les del mes anterior. Tot i que, d’aquesta manera, no evitem un possible component estacional (no gaire previsible entre els mesos de gener i febrer), sí que aconseguim aïllar la distorsió de l’esmentat efecte base. En aquest sentit, a Catalunya, l’IPC intermensual és de l’1,0 % i al conjunt de l’Estat és del 0,9 %. Per tant, veiem clarament com l’increment de preus respecte del mes anterior és molt més acusat que el que reflecteixen les variacions interanuals, tant per Catalunya com pel conjunt de l’Estat.
Valoració de les dades de l’IPC de febrer de 2023, a càrrec de Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya
En l’àmbit de l’Estat, l’IPC interanual se situa en el 6,0 %, 1 dècima per sobre del mes anterior (5,9 %) i 4 dècimes per sobre de l’indicador per Catalunya (5,6 %).
El grup de productes que més s’ha encarit respecte de fa un any és el d’aliments i begudes no alcohòliques, que s’ha incrementat en el 16,6 % a l’Estat i el 14,5 % a Catalunya. En concret, trobem que productes tan bàsics per la cistella de la compra de qualsevol família com ara els cereals, que s’han encarit un 23,2 %, els ous (28,0 %), l’oli (32,9 %), els llegums i les hortalisses (23,6 %), el sucre (52 %), la llet (33,1 %), etc. En canvi, aquells productes on s’han focalitzat les polítiques públiques, com ara el transport públic urbà, han disminuït (en aquest cas, amb una reducció de -25,9 %).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni els preus de l’energia i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament d’aquells productes més volàtils, s’incrementa en 1 dècima i assoleix el 7,6 %, 1,6 dècimes per sobre de l’índex general (6,0 %). Tot i que pot semblar un augment tímid, el cert és que aquest indicador té una tendència ascendent imparable que preocupa enormement atès que és un molt bon indicador del nivell de salut de l’economia i pels motius exposats al començament de la nota.
La taxa de variació anual de l’IPCH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus de l’Estat, seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 6,0 %, i augmenta 1 dècima respecte del mes anterior. Cal destacar com l’IPCH per al conjunt de països que integren la zona euro és de 8,5 % (1 dècima per sota del mes anterior, que va ser de 8,6 %). Aquest diferencial de 2,5 punts percentuals entre l’IPCH de l’Estat espanyol i el del conjunt de països de la zona euro respon, en bona mesura, a les polítiques de contenció de preus focalitzades en el sector energètic que s’han aplicat al nostre país («excepció ibèrica») i ens guien en relació amb quines mesures poden resultar efectives per contenir els preus, a diferència de les polítiques monetàries tradicionals aplicades per part del BCE i que no responen a les característiques de la situació actual.
CCOO considera que:
- Tot i els esforços i la iniciativa del Govern central per millorar la renda disponible mitjançant mesures com l’increment del salari mínim interprofessional, l’ampliació de l’escut social o la millora dels salaris dels treballadors i treballadores públics, esdevé peremptori una millora dels salaris en el marc de l’Acord estatal de negociació col·lectiva. La proposta actual per part dels sindicats que lliga la revisió salarial a l’evolució econòmica dels sectors i dels beneficis empresarials és la millor manera de garantir que es redistribueixen els esforços i s’assoleixi una certa estabilitat.
- Mentre governs com el francès han introduït mesures de control de preus de fins a 200 productes, hi continua havent una oposició frontal a ampliar les mesures que han permès contenir els preus del gas i d’altres productes. La garantia de l’accés als productes de primera necessitat s’ha de fer efectiva mitjançant la millora de salaris i prestacions, però també per via de la contenció dels preus. Per evitar que les mesures públiques acabin llastrant dèficit i deute públic, és clau que aquestes mesures redistribueixin alhora els esforços entre sector públic i privat, gravant via impost de societats els beneficis empresarials.
- Les polítiques del BCE continuen alineades en una estratègia que no ajuda a frenar la inflació i que té ja un elevat cost social. Mentre els beneficis dels bancs suposen un greuge a la situació de la major part de les llars, es continua posant pressió sobre les rendes del treball, preservant les del capital. La política monetària que està forçant l’autoritat bancària europea posa en perill la recuperació i devalua l’impacte de les polítiques fiscals que s’estan aplicant i també la imatge d’unes institucions europees que semblen recuperar per moments les inèrcies i errors generats en resposta a la crisi financera anterior.
Barcelona, 14 de març de 2023
CCOO denúncia greus deficiències en el funcionament de la divisió de trànsit dels Mossos d’Esquadra i arbitrarietat en l’organització del servei de seguretat de la Volta Ciclista a Catalunya
El Sector de Mossos de CCOO denuncia que el Cos de Mossos d’Esquadra es nega a fer que l’especialitat de trànsit depengui del Servei Català del Trànsit per pal·liar l’increment de mortalitat a les carreteres i regular de manera professional la participació dels agents en el servei de seguretat en la Volta Ciclista a Catalunya.
Aquest cap de setmana hem conegut que hi hagut 30 víctimes mortals a les carreteres catalanes el 2023. Una xifra esgarrifosa, que fa que des del Sector de Mossos de CCOO insistim des de fa molt de temps a la Comissaria General de Mobilitat i al mateix Departament d’Interior per tal que posi remei de manera ràpida al deteriorament que pateix l’especialitat de trànsit. S’han d’incrementar els controls i la presència policial a les carreteres per tal d’evitar l’increment de mortalitat.
Els responsables de la divisió de trànsit del Cos de Mossos d’Esquadra es neguen a reunir-se amb els responsables de Trànsit de CCOO després que des de fa més de tres anys estem inisistint en solucions que, entre altres coses, passen perquè l’especialitat depengui del Servei Català del Trànsit. Des de CCOO creiem que això solventaria de manera ràpida i eficient la manca d’efectius, de material i de vehicles que pateix el col·lectiu amb l’objectiu de reduir la mortalitat a les nostres carreteres. Ara mateix patim una manca d’efectius i de vehicles policials mai vista a les carreteres de Catalunya. La situació és fruit de la manca d’inversió dels anteriors governs en una de les especialitats que més servei dona a la ciutadania. Però també hi han influït la falta de previsió i la nefasta gestió del cap de la divisió de Trànsit. La manca de vehicles fa que les patrulles es quedin a les oficines. Alguns cotxes cauen a trossos literalment, hi ha motos aparcades per falta de manteniment, efectius insuficients, formació deficient, manca de material per realitzar les inspeccions en vehicles de transport de mercaderies i viatgers o de cascos. Tot plegat impossibilita la realització dels controls planificats i el patrullatge preventiu. Els plans d’actuació per reforçar la seguretat dels ciclistes, anunciats a tots els mitjans, o la compra de motos espiell han esdevingut despeses estèrils del Servei Català del Trànsit, perquè no tenen aplicació pràctica donada la manca d’efectius.
Ni l’ajuda de preguntes parlamentàries fetes per diferents grups parlamentaris al departament o fins i tot una compareixença a la Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya per part de CCOO, que deixava en evidència a tots els grups polítics la realitat que viu l’especialitat, han sigut motiu de canvi. Davant la situació descrita, des de la plantilla es demana que el càrrec del responsable de la divisió sigui substituït generacionalment per un altre comandament a l’altura de les circumstàncies. Però el cos no ho accepta i el Departament d’Interior no ho permet. El departament gira l’esquena als treballadors i treballadores i tanca files al costat del cap de la divisió davant d’una reivindicació justa que l’única cosa que reclama és treballar en condicions laborals i materials dignes per reduir la mortalitat a les carreteres catalanes. Si aquest exemple l’extrapolem al context d’un directiu d’una empresa privada, el resultat seria ràpid i contundent.
A més, la realització de la Volta Ciclista a Catalunya genera descontentament i polèmica entre els treballadors i treballadores. L’actual edició ha provocat la indignació entre la plantilla per la manera com els motoristes han sigut seleccionats, ja que la participació a la Volta comporta una elevada quantitat econòmica en forma d’hores extraordinàries per les assistentes. Des de fa molts anys, la selecció de la plantilla que acompanya la prova esportiva no es realitza seguin criteris evidents de professionalitat, sinó d’arbitrarietat. En molts casos, s’utilitza la Volta Ciclista a Catalunya i la Volta Ciclista a Espanya com a premi o moneda de canvi per part d’alguns caps policials als agents que, per algun motiu, els han acompanyat en la presa de decisions durant l’any. Aquestes decisions es prenen sota el paraigua i l’aprovació del cap de la divisió de Trànsit, el qual és ampli coneixedor dels fets perquè des de CCOO se l’ha informat degudament per escrit.«El 6 % de la riquesa per a l’educació», programa número 296 de CCOO a Televisió de Catalunya
El programa número 296 de CCOO a Televisió de Catalunya porta per títol “El 6 % de la riquesa per a l’educació“, emès el 13 de març del 2023 al Canal 33.
L’educació està reconeguda com a dret humà fonamental en la Declaració Universal dels Drets Humans. L’educació és un pilar essencial per assolir una societat més justa, cohesionada i democràtica. És la formació d’infants i joves a les aules, però també de totes les persones al llarg de la vida. Educació és lleure, formació professional, universitat, escola bressol… L’educació és un bé de tots i totes que ha de ser finançat pels poders públics.
Podeu veure el programa “El 6 % de la riquesa per a l’educació” en aquest enllaç.
Altres programes a https://www.ccoo.cat/programa-de-ccoo-a-tvc/
CCOO aconsegueix un acord que beneficia les 680 persones afectades en l’ERTO a TELUS
A finals de febrer, la companyia TELUS comunicava al comitè d’empresa la intenció de fer un ERTO per a 680 persones durant un període d’un any. Es tracta d’un call center subcontractat per una gran tecnològica afectada per la crisi mundial del sector.
El divendres 10 de març es va arribar a un preacord amb l’empresa. Ha estat una negociació intensa on ha prevalgut la reducció del temps d’afectació així com un pla d’acompanyament social perquè la mesura fos la menys lesiva possible a les persones treballadores afectades.
Tot i això, hi ha hagut una campanya externa interessada, per part d’empreses privades sense dret a seure de la taula de negociació, per traslladar la falsa impressió a l’opinió pública i als treballadors i treballadores que era possible aconseguir un acord il·lusori i inassolible.
Aquest preacord ha estat sotmès a votació de la plantilla potencialment afectada, 1.700, amb una alta participació (el 77 %) i ha donat un resultat de 1.294 a favor de l’acord (el 97 %). Això demostra un gran suport de les persones treballadores cap a la tasca de CCOO en aquesta negociació.
El preacord arribat amb l’empresa recull els següents punts més destacables:
– Durada màxima de 9 mesos.
– 680 persones màximes afectades.
– Voluntarietat per ser afectat per l’ERTO.
– No afectació de col·lectius vulnerables incentivades amb un import equivalent a una indemnització de 23 dies per any treballat. Mentre s’estigui afectat per l’ERTO es percebrà un complement de 340 euros mensuals o bé de 300 euros més el pagament de l’assegurança mèdica.
Mentre estigui actiu, a l’ERTO hi haurà una comissió de seguiment, amb participació de CCOO, per vetllar que l’empresa compleix l’acord assolit. També es vetllarà perquè finalment es pugui recuperar el 100 % de la producció sense haver de recórrer a cap altra mesura.
CCOO demana que s’accelerin les contractacions per començar a desenvolupar el nou projecte industrial als antics terrenys de Nissan al més aviat possible
No donarem la reindustrialització per tancada fins que s’hagin contractat tots els treballadors i treballadores
Aquest matí ha tingut lloc l’acte institucional amb motiu de la signatura definitiva de la resolució del concurs de licitació dels terrenys de Nissan a la Zona Franca de Barcelona, que ha comptat amb la presència de la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, i el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent. L’acte s’ha fet a l’auditori de la seu del Consorci de la Zona Franca.
CCOO valora positivament l’acte d’avui, amb el qual es tanca aquesta fase del procés i es dona per conclòs el traspàs dels terrenys, de manera que el Hub Factory pugui començar a desenvolupar la nova proposta industrial a les antigues plantes de Nissan.
En aquest sentit, demanem que s’adoptin les mesures necessàries per accelerar i maximitzar les contractacions, amb l’objectiu de recuperar el temps perdut en el període d’adjudicació del projecte de reindustrialització. Així mateix, vetllarem pel correcte desenvolupament i pel compliment dels acords assolits en la mesa de reindustrialització en matèria d’ocupació.
També advertim les parts que no donarem per tancat aquest procés de reindustrialització fins que totes les treballadores i treballadors de Nissan i de la seva cadena de valor entrin a treballar en els projectes del Hub Factory o de Silence, que donaran nova vida a les antigues instal·lacions de la companyia japonesa.
CCOO de Catalunya valorem que la proposta presentada pel ministeri pot fer sostenible i suficient el sistema de pensions
La reunió de la Mesa del Diàleg Social, convocada pel ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions aquest matí, ha permès conèixer la concreció del segon tram de la reforma del sistema de pensions que hauria de complementar allò aprovat, el desembre del 2021, amb la Llei 21/2021. La primera impressió de la proposta és positiva pel que fa a les mesures plantejades, que, en el seu conjunt, reforçarien els ingressos del sistema i garantirien la suficiència i la sostenibilitat del sistema.
Així, l’increment progressiu de les bases màximes de cotització permetria augmentar-les per sobre de la inflació mitjana. Aquesta mesura s’acompanya de la millora del mecanisme d’equitat intergeneracional i d’una quota de solidaritat per a aquells salaris que estiguin per sobre de la base màxima. Per primera vegada es garantiria, així, que el sistema de cotització s’ajusti als ingressos reals. L’increment progressiu de la pensió màxima es realitzaria, a més, respectant el principi de contributivitat i dotant-lo de contingut, i millorant-se l’estructura d’ingressos.
Pel que fa al període de càlcul, el canvi proposat garanteix l’opció d’escollir els millors anys de cotització com en altres sistemes europeus i afavoriria especialment les persones treballadores que han patit carreres de cotització més irregulars. El període transitori de prop de 20 anys que es planteja amplia la possibilitat d’escollir el càlcul més beneficiós, en funció del fet que esdevingui més profitós calcular d’acord amb els darrers 25, o els millors 27 dels darrers 29 anys cotitzats.
En relació amb les mesures per reduir la bretxa de gènere valorem en positiu la fórmula d’integració de llacunes plantejada, l’increment de la quantia del complement de la bretxa de gènere de les pensions i el fet que es garanteixi la suficiència de les pensions mínimes i no contributives, que afecten majoritàriament les dones i la quantia de les quals mai hauria d’estar per sota del llindar de la pobresa.
Finalment, pel que fa al seguiment periòdic dels efectes de la reforma proposada i per a la qual es preveu el suport tècnic de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), a falta d’estudiar en detall la proposta, CCOO de Catalunya recorda que el seguiment de l’evolució del sistema de Seguretat Social ha de ser complementari a allò que es negociï en el marc de la concertació política i social. Aquesta ha estat, és i continuarà sent la millor garantia per millorar la sostenibilitat i la suficiència d’un sistema de pensions que ha fet un salt qualitatiu des de la introducció, l’any 1995, del Pacte de Toledo.
Barcelona, 11 de març de 2023
Declaracions de Javier Pacheco i Ramón González per l’estancament de les negociacions del Conveni d’oficines i despatxos
CCOO de Catalunya s’ha concentrat aquest matí davant de la seu de Foment del Treball (Via Laietana, 32, de Barcelona) amb motiu de l’estancament inacceptable en les negociacions del Conveni d’oficines i despatxos de Catalunya.
Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, hi ha participat, juntament amb Ramón González, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO de Catalunya. A continuació podeu escoltar les seves valoracions.
Declaracions de Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, sobre el Conveni d’oficines i despatxos. A més, Pacheco també ha parlat de l’accident ocorregut ahir a la mina de Súria (minut 1:45) i sobre el projecte de reforma del còmput de les pensions (minut 3:08).
Declaracions de Ramon González, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO de Catalunya, sobre el Conveni d’oficines i despatxos.
CCOO obre el camí del conflicte laboral amb les empreses consignatàries de Barcelona
El passat 27 de febrer va tenir lloc l’última reunió de la taula negociadora del Conveni d’empreses consignatàries de Barcelona. Com que la patronal no té cap intenció de millorar les condicions laborals, ens veiem en l’obligació d’iniciar una ronda de contactes amb els diferents actius sindicals per decidir les accions necessàries per aconseguir un conveni digne, que prevegi pujades salarials d’acord a la forta inflació que patim.
Des del 2014 les persones treballadores d’aquest col·lectiu no hem tingut una pujada salarial que incideixi directament en el salari net de les nostres nòmines, perquè la patronal ha emprat a les clàusules d’absorció i compensació perquè els increments els suposin la mínima despesa possible. Una situació que es fa encara més intolerable pel nivell tan baix de les taules salarials, que fa molts anys que estan fora de mercat. Fa tres mesos que lluitem per una pujada salarial digna, que reverteixi aquesta situació.
L’anterior conveni, que és el vigent, no es va poder salvar tampoc d’aquest despropòsit i, a més, la pujada salarial va ser mínima, perquè tots els nostres esforços van haver de destinar-se a preservar el concepte d’antiguitat que la patronal va intentar suprimir durant els gairebé dos anys de negociacions del conveni, titllant-lo de ser un mecanisme pels qui “escalfen la cadira”. Amb l’excusa de lluitar contra aquest dret, la patronal ha mantingut els costos salarials sota mínims admissibles.Ara a canvi de no apujar els percentatges d’increments salarials a nivells reals se’ns ofereix deixar-nos tranquils amb el concepte d’antiguitat. Com sempre, pretenen un conveni a cost zero, malgrat que les empreses gaudeixen d’una rendibilitat especialment bona i que, ni en temps de pandèmia, es van veure realment afectades.