Els treballadors de l’empresa Miniwatt – Philips celebraran, demà 19 d’abril, una reunió a partir de les 10 del matí per a organitzar la solidaritat amb el procés de lluita que han iniciat contra l’Expedient de Regulació que comporta l’acomiadament de 312 treballadors d’un total de 1.000 que formen la plantilla.

La reunió tindrà lloc a les sales 12 i 13 de la seu de CCOO de Catalunya i estan convocades totes les organitzacions sindicals, polítiques, cíviques i de la joventut per tal de donar suport als treballadors. En acabar la reunió (pels volts de les 12.00), els representants dels treballadors es posaran a disposició dels periodistes per a respondre qualsevol dubte relacionat amb el tema.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 18 d’abril de 2001

Els treballadors de l’empresa centenària Miquel Costas & Miquel, dedicada a la fabricació del paper de fumar smoking, faran una vaga de 24 hores, de les 22 hores del 21 d’abril a les 22 hores del 22 d’abril, per reclamar millores socials i econòmiques que actualment consideren pròpies del Tercer Món. Segons aquests treballadors aquesta empresa és líder en el sector del paper amb grans beneficis, però amb molt poc respecte pel diàleg amb els treballadors i per les seves condicions laborals

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 18 d’abril de 2001

CCOO de Catalunya, a través del portaveu de la seva Comissió Executiva, considera que les declaracions de Joan Rosell, president de la patronal catalana són irresponsables, trivialitzant un fet molt greu com són els accidents de treball i falsejant la realitat.

En primer lloc considerem que és molt irresponsable el tractar de trivialitzar la greu situació de la sinistralitat laboral fent absurdes comparacions amb els accident de tràfic. El Sr. Rosell sembla oblidar que el nostre país és el que té un índex més elevat d’accidents de treball de tota la comunitat europea, doblant la mitjana comunitària d’accidents de treball.

L’actitud del president de la patronal catalana és significativa de la nul·la importància que els empresaris catalans donen al tema de la sinistralitat laboral, de la qual són els màxims responsables.

Altrament el president de la patronal catalana vol enganyar a la societat al falsejar una realitat com és que el alt índex d’accidents de treball està estretament relacionat amb la precarietat. Només cal veure que l’alt índex de sinistralitat del país en relació amb la resta de països de la UE, es correspon amb que també som el país amb un índex de temporalitat que dobla la mitjana europea. Només cal comprovar com la sinistralitat entre el joves, els més afectats per la precaritetat i els que menys experiència tenen dobla la mitjana de la resta de la població treballadora. Per concloure, dir que aquesta relació entre sinistralitat i temporalitat està inclosa en l’informe que el president del CES, Sr. Duran, ha lliurat recentment al Govern de l’ Estat.

Per CCOO de Catalunya les declaracions del president de Foment ens ratifiquen amb la nostra voluntat de portar endavant la jornada de mobilització del 27 d’abril, que CCOO i UGT impulsem unitàriament a Catalunya, contra la sinistralitat i la precarietat i contra els que són els seus principals responsables, els empresaris, els quals com es demostra amb l’actitud dels Sr. Rosell, minimitzen i trivialitzen la xacra dels accidents laborals i només consideren les mesures de prevenció com costos que cal estalviar alhora que estan fent una veritable «insubmissió i desacatament legal» pel que fa a l’aplicació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, davant els «ulls clucs» de les administracions.

16 d’abril de 2001

No hi ha res mes evident que confrontar les manifestacions que es fan als mitjans de comunicació amb la realitat. Es per això que us volem fer arribar un seguit de dades que avalen la falsedat, frivolitat i demagògia del president de Fomento del Trabajo Nacional Sr. Joan Rosell quan deia que la majoria d’accidents es donen entre treballadors fixos i amb experiència.

Totes les dades que us adjuntem formen part del «Informe sobre RIESGOS LABORALES Y SU PREVENCIÓN» dirigit pel Presidente del Consejo Económico y Social, Sr. Federico Durán López, i elaborat per una Comissió d’experts per encàrrec del President del Govern de l’Estat.

a) pel que fa a la relació de la temporalitat amb la sinistralitat:

En la pàgina 38 es diu: «en el período 1989-1999, la incidéncia fue dos veces y media mas alta entre los asalariados con contrato temporal que entre quienes tenían contrato indefinido».

En concret 130 accidents per cada 1000 assalariats amb contracte temporal front a 41 accidents per cada 1000 assalariats amb contracte indefinit.

Pel que fa a accidents greus la incidència mitjana corresponent als indefinits en el període 1989-1999 va ser del 7 per 1000, i la dels temporals la de 17 per 1000.

b) pel que fa a la relació de la manca d’experiència:

En la pàgina 40 de l’informe diu. » En el total del período considerado, la mayor incidencia recayó sobre las personas que llevaban menos de un año en el puesto de trabajo donde ocurrió el accidente: 98 por 1000 como media anual del período. Le seguía a corta distancia» entre uno y menos de tres años: 95 por 1000. En contraste con estos índices, el de quienes llevaban tres o más años en el puesto fue ligeramente superior al 41 por 1000″.

Pel que fa als accidents mortals, l’estructura d’incidència per antiguitat és similar. Els accidents entre treballadors amb menys de tres anys es situa per sobre del 15 per 100.000, mentre entre els de mes de tres anys baixa casi al 9 per 100.000.

Creiem que les dades són d’una claredat meridiana i ens porta a comprovar que en el cas del Sr. Rosell es va evident que «es troba abans a un mentider que a un coix».

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 17 d’abril de 2001

L’Agrupació del Personal Penitenciari de CCOO ha emès un comunicat de premsa on critica les declaracions del Conseller de Justícia i la Directora General on es dibuixa un món penitenciari català idílic. En aquest comunicat CCOO exposa 10 punts que defineixen segons aquest sindicat la veritable situació a les presons de Catalunya.

Les darreres declaracions del Conseller de Justícia i les manifestacions en premsa de la Sra. Directora General, ens dibuixen un món penitenciari quasi idíl·lic, però la realitat quotidiana en res s’assembla al món que ells dibuixen. La realitat quotidiana és dura i complexa, amb grans dosis d’agressivitat i violència, a la que cal afegir la inoperància, incapacitat i ignorància de la Direcció General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació de la Generalitat de Catalunya

Una Direcció General que no té cap mena d’interès per millorar les condicions laborals dels seus treballadors, incomplint de manera flagrant i manifesta els acords signats amb les organitzacions sindicals; i una Direcció General que malgrat les seves declaracions grandiloqüents, poc fa per afavorir el compliment de l’article 25.2 de la constitució ( un exemple clar és la construcció de macrocentres).

Avui als centres penitenciaris, mercès la meravellosa gestió de la Direcció General, encapçalada per la Senyora Sánchez, tenen la següent situació:

1. Encara avui no s’ha completat l’augment de plantilla acordat per el 2001. Encara resten per incorporar-se psicòlegs, juristes , treballadors socials, etc.

2. La urgència al mes de setembre, per convertir-hi el centre de Wad Ras en un centre obert, tot just s’està resolent ara, i és ara quan anuncien el seu tancament.

3. Encara avui no s’ha endegat el pla d’obres previst.

4. Seguim tenint equips directius, i concretament directors i subdirectors de tractament, mancats de capacitat decisòria., alguns dels quals com el de Figueres , manté una clara actitud antisindical.

5. Seguim mancats de criteris clars de classificació interior dels interns i de les internes, qual cosa dificulta enormement, qualsevol tipus d’intervenció ( educativa, tractamental, regimental…)

.
6. Seguim tenint unes ràtios absolutament inacceptables, a totes les àrees de treball dels centres penitenciaris.

7. Continuem mancats de programes seriosos de tractament, i el que hi ha és mercès a la bona voluntat i professionalitat dels/de les treballadors/es penitenciaris/es. Així mateix seguim mancats d’espais d’atenció i intervenció amb els/les interns/es, i de treball.

8. Continuem tenint un procés de degradació absoluta de la convivència al si dels centres penitenciaris .

9. Seguim patint un procés de privatització de serveis, i alhora l’administració permet l’explotació laboral dels/de les interns/es. .I el lloguer de tecnologia, a d’altres països, en lloc de realitzar les compres necessàries, com les polseres telemàtiques de control a interns i internes que es troben en medi obert

10. Als tallers productius gestionats per el CIRE, es produeixen situacions anòmales com les que darrerament hem denunciat públicament i que la propera setmana comunicarem a la Fiscalia, malgrat l’opinió de l’Administració Penitenciària i de determinada opció sindical.

Per tots aquests motius CCOO adverteix a l’Administració Penitenciària i al Sr. Conseller de Justícia, que si el proper dia 17 d’abril, a la sessió de la comissió de seguiment de l’acord, no es produeixen avenços importants, prendrà de manera definitiva l’actitud de retirada de les negociacions i es plantejarà la convocatòria d’accions de força que es considerin necessàries i oportunes. CCOO vol, que aquesta actitud, sigui unitària del conjunt de les organitzacions presents a l’àmbit penitenciari.

Així mateix CCOO manifesta de manera clara i rotunda que mai s’ha oposat a un programa de disminucions de danys( estalvi de les infeccions i les reinfeccions de VIH i Hepatitis C, etc.), però si vol deixar clar que el programa d’intercanvis de xeringues que ha plantejat l’Administració, de cap manera garanteix la consecució dels objectius marcats. El nostre posicionament en aquest tema és clar; Estem d’acord en la creació de Narco-Sales als centres Penitenciaris i paral·lelament el desenvolupament d’un programa de manteniment amb heroïna.

Barcelona, 15 d’abril del 2001

CCOO de Catalunya, davant l’IPC del mes de març amb creixement del 0’4%, que situa la taxa d’inflació interanual en un 3’9%, i l’acumulada en 0’8%, considerem que l’índex de febrer demostra que es mantenen les causes estructurals que comporten una inflació interanual que supera en 2 punts la previsió del Govern del PP. Mentrestant, i el que és més greu, es manté una elevada inflació subjacent (3’3%). El Govern del PP, i la prova està en els últims anys, sembla incapaç per controlar la inflació i les seves previsions s’han vist àmpliament superades per la realitat. Malgrat aquesta realitat, el Govern del PP no sembla tenir intenció de rectificar unes les previsions d’inflació mancades de la més mínima credibilitat i pretén que siguin les rentes salarials, que són de les més baixes de la UE, les que assumeixin el cost de la seva incapacitat, mentre els beneficis empresarials continuen creixent sense control i sense que es produeixi la necessària reinversió productiva dels excedents.

CCOO de Catalunya exigim la modificació immediata de les previsions oficials d’IPC per al 2001 i continuarem reivindicant en la negociació col·lectiva creixements salarials al voltant del 4%, superiors a les irreals previsions d’IPC del Govern del 1’9% per al 2001. Considerem imprescindible incloure en tots els convenis les clàusules de garantia salarial, per protegir als treballadors de les desviacions de l’IPC.

Pel que fa a Catalunya, la inflació ha estat del 0’5% en el mes de març (interanual a Catalunya del 4%), és a dir, 0’1% per sobre de la de l’Estat). CCOO de Catalunya denunciem que el Govern de la Generalitat no sols estigui absent de lluita contra la inflació a Catalunya, sinó que les seves mesures de privatització de serveis socials no fan més que ajudar a l’increment de la inflació, i, per tant, el Govern de la Generalitat esdevé el principal responsable del diferencial d’inflació, sempre superior, de Catalunya.

CCOO urgim la negociació d’un SALARI MÍNIM GARANTIT DE CATALUNYA, que, d’acord amb les orientacions de la Carta Social Europea, garanteixi uns ingressos mínims del 70% del salari mig, que actualment situem en 110.000 pessetes mensuals per a tots els treballadors i treballadores de Catalunya.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 11 d’abril de 2001

ACCIÓ JOVE, la branca juvenil del sindicat CCOO ha iniciat avui dimarts 10 d’abril amb un acte simbòlic la campanya TRENCA AMB LA PRECARIETAT a un sector paradigmàtic de precarietat laboral, com són les empreses de Telemarketing, concretament a l’empresa ATENTO, ubicada a Plaça Glòries de Barcelona.

Aquesta campanya pretén ser l’eix principal del treball d’aquest col·lectiu de joves treballadors i treballadores vinculats a CCOO durant els propers 2 anys, ja que segons el seu Coordinador, Josep Maria Romero: «la precarietat és el principal problema social amb el que es troba la joventut catalana i ens impossibilita la necessitat legítima d’emancipar-nos».

Segons Josep Maria Romero: » La campanya TRENCA AMB LA PRECARIETAT, vol arribar a tots els centres de treball on els i les joves treballen en precari, vol arribar als Instituts de Secundària, a la Universitat, al conjunt del moviment associatiu juvenil i als Plens dels diferents Ajuntaments de Catalunya i al Parlament de Catalunya, perquè s’aprovin resolucions a favor de l’ocupació estable i contra els contractes temporals sense drets, els salaris baixos, la sinistralitat laboral juvenil, la rotació i les prolongacions de jornada…»

L’activitat ha començat a les 13:00h amb la representació de 3 PERFORMANCES que van simbolitzar la situació precària dels treballadors de telemàrqueting, les dificultats dels joves per aconseguir un crèdit hipotecari i finalment la situació dels joves estudiants abocats als contractes » basura».

També es vol aprofitar el canvi de torns entre les 15.00 i les 17.00 hores, per repartir octavetes informatives als treballadors i treballadores del sector, visualitzant les propostes que té ACCIÓ JOVE i CCOO per reduir la temporalitat.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 10 d’abril de 2001

El pasado mes de abril, más de 8.000 porteros de Los Ángeles, en su mayoría latinos indocumentados, se afiliaron al sindicato Service Employees International Union y consiguieron un aumento salarial de 26% para los tres años venideros. Este ejemplo ilustra la labor que efectúan los sindicatos para incorporar a sus filas al personal inmigrante clandestino.

En Nueva York, diversos sindicatos emprendieron campañas de sindicalización «puerta a puerta», una tarea especialmente difícil ya que los inmigrantes temen ser deportados o encarcelados y, además, no tienen medios para pagar cuotas sindicales. La mayoría de ellos trabaja en pequeñas tiendas coreanas de alimentación, para patrones que muchas veces tampoco tienen seguridad social. En concreto, principalmente con el respaldo del poderoso sindicato del textil Unite, las personas encargadas de la sindicalización pasan de un negocio a otro intentando convencer a los trabajadores inmigrantes de firmar la union card.

Cuando la mayoría de los trabajadores de un negocio han firmado, el sindicato inicia un boicot contra el mismo para obligar al empleador a darles mejores salarios y condiciones de trabajo.

Una verdadera vuelta a los primeros pasos de la labor sindical.

N.D.