Després de veure les informacions aparegudes ahir on es mostrava que Barcelona és la ciutat de l’Estat on l’habitatge és més car, CCOO vol destacar que el preu de l’habitatge i la manca d’habitatge social és el principal problema dels treballadors de Barcelona. Aquests preus prohibitius redueixen el seu poder adquisitiu, els expulsa de Barcelona cap a poblacions amb més habitatges i més assequibles i dificulta l’autonomia dels joves que no poden fer la seva vida com a persones independents.

CCOO sap que és cert que hi ha poc espai disponible, però considerem que existeix una clara responsabilitat de l’administració municipal de Barcelona. Cal recordar que no s’ha fet política per promoure sol públic per construir habitatge social, les operacions urbanístiques dels darrers anys no han reservat sol per fer aquest tipus d’habitatge. És el cas de Diagonal Mar que s’ha deixat exclusivament en mans de la iniciativa privada que ha construït pisos del tot inasequibles per als treballadors. Fins i tot cal denunciar que s’han incomplert acords amb les organitzacions socials com el que va subscriure l’alcalde Maragall l’any 1990 on es comprometia a que el 50% del sol promogut per l’Ajuntament seria per fer habitatge social.

Dissortadament la tendència a l’increment de preus no tant sols es mantindrà, sinó que s’incrementarà per que els agents privats saben que l’Ajuntament no té prevista cap actuació significativa de reserva de sol disponible per habitatge social en futures actuacions urbanístiques.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 4 de gener de 2002

Fes clic per veure el document en format pdf aquí

Los objetivos de la Presidencia semestral Española pueden resumirse en seis prioridades fundamentales:

1. La reforma de las Organizaciones Comunes de Mercado
2. Sanidad Animal
3. Seguros Agrarios
4· Seguridad Alimentaria
5· Ampliación de la Unión Europea
6· Las negociaciones agrarias en la Organización Mundial del Comercio (O.M.C.)

En el tema de Seguridad Alimentaria, a la que la ciudad de Barcelona se presenta como sede para acoger su Agencia, se pretende desarrollar el Libro Blanco para la Seguridad Alimentaria. Restablecer la confianza de los consumidores y garantizar la seguridad de los alimentos.

En cuanto a las negociaciones sobre la O.M.C., la U.E., pretende aumentar el nivel de protección sanitaria de los consumidores, refundir la abundante y dispera legislación sobre estos asuntos y proseguir con el principio : «De la granja a la mesa».

CCOO de Catalunya ha registrat aquest any 2001 un important creixement afiliatiu, que la consolida com la primera organització social i cívica de Catalunya.

Enguany, CCOO de Catalunya s’ha situat en una xifra de 145.460 afiliats cotitzants, el que significa un creixement d’un 9,30% sobre l’afiliació a 1 de gener.

Cal remarcar l’important creixement pel que fa a afiliació de joves menors de 30 anys, que ha estat del 12,89%, per sobre de la mitjana del sindicat i es situen ja en 21.059 afiliats. Altrament, també ha estat superior a la mitjana el creixement de les dones, que signifiquen ja, amb 46.799 afiliades, el 32,18% de l’afiliació del sindicat.

Pel que fa a Lleida, l’afiliació ha crescut un 14,5% i es situa en 6.828 persones afiliades. A Girona, el creixement ha estat del 11,1% i s’ha finalitzat l’any amb 10.142 persones afiliades. Finalment, cal dir que a les comarques de Tarragona el creixement ha estat del 11,9% i amb una afiliació final de 10.472 persones.

Altrament, CCOO de Catalunya continua amb un 43,14% de representació com a primera força sindical, superant, en les eleccions sindicals, els 21.500 delegats i delegades, tot mantenint una diferència de més de 2.000 delegats sobre el segon sindicat.

CCOO de Catalunya és el primer sindicat en les empreses de més de 50 treballadors, en 18 dels 27 sectors d’activitat industrial o de serveis. També és el primer sindicat tant en els col·legis d’Especialistes i de Tècnics.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 31 de desembre de 2001

L’any 2001 ha continuat sent un any negatiu des del punt de vista de la sinistralitat laboral.

Pel que fa als accidents de treball, aquests han augmentat fins a la fi del tercer trimestre del 2001 més d’un 3,83% sobre el mateix període del 2000; això vol dir que 142.730 persones han sofert accidents de treball a la jornada laboral.

Els accidents mortals han augmentat un 14,41% (127 persones han perdut la vida), els greus i molt greus en un 11,54% (1.247 persones han patit danys greus o molts greus), i els lleus en un 3,76% (han afectat a 141.356 persones).

Pel que fa a les malalties professionals, en el mateix període han augmentat un 9,84% més que l’any anterior. Un total de 4.690 persones han contret una malaltia professional.

Pel que fa als accidents «in itinere», és a dir, en anar o tornar del treball, els han sofert 9.486 persones. D’aquestes, 53 han mort i d’altres 348 han sofert danys greus o molt greus. La resta, 9.085, han estat lleus.

Durant aquest període, el Departament de Treball ha realitzat una campanya entre les 1.216 empreses amb un més Alt nivell d’Accidentalitat. Els resultats son esfereïdors: d’aquestes empreses que són les que tenen més accidents, només un 37,8% compleix pel que fa a la Informació de riscos als treballadors; només un 23,3% fa Formació de riscos als treballadors i menys de la meitat, un 44,5%, ha fet l’Avaluació de riscos a què obliga la Llei. Destacarem que segons l’informe de la Conselleria, fins i tot només un 40,1% realitza l’obligatòria Investigació d’accidents, i recordem que estem parlant de les empreses amb més accidents.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 29 de desembre de 2001

La temporalitat ha arribat a Catalunya a 532.700 treballadors, segons dades de l’EPA del 3r trimestre, és a dir, un 26% del conjunt dels assalariats.

Les mateixes dades determinen que hi ha alguns sectors on es concentra la precarietat i on supera àmpliament la mitjana de Catalunya.

A la Construcció tenien contracte temporal un 46,9% dels assalariats, 89.800 sobre un total de 191.600. Cal afegir que la Construcció és el sector que ha realitzat un major nombre de contractes a l’any 2001. Entre gener i novembre ha realitzat 224.375 contractes (un 11,03 del total de Catalunya), i un 90,5%, és a dir 203.045, ho han estat amb caràcter temporal. D’aquests, 67.657 ho han estat en la categoria de peons (aquesta categoria ha tingut un 94,7% de contractes temporals).

Un altre sector amb un elevat nivell de precarietat i temporalitat és el de l’Hostaleria. Un 41% dels seus assalariats, 42.800, sobre un total de 104.400, ho són amb contracte temporal. És el segon sector, desprès de la Construcció, que realitza un major nombre de contractes, 188.365 (un 9,26 del total) dels quals 157.486, un 83,6, ho són amb caràcter temporal. En aquests sector també són els treballadors menys qualificats, els que realitzen un major nombre de contractes, 170.818, dels quals el 87,8%, 149.931, ho són amb caràcter temporal.

Pel que fa a altres sectors amb alt nivell de temporalitat podem citar el personal domèstic, amb un 42,8% de temporalitat.

Sobre contractació temporal, també hi ha un elevat percentatge de temporalitat en el sector de personal domèstic i neteja interior d’edificis, on el percentatge de contractació es d’un 91% (140.999 contractes temporals sobre un total de 153.416 contractes realitzats entre gener i novembre del 2001).

Cal assenyalar que més del 37% dels treballadors amb contracte temporal porten més d’un any amb situació de treball precari en la mateixa empresa. Aquest percentatge supera el 18% en els que porten més de 2 anys en situació de contractació precària a la mateixa empresa. Aquesta dades són clarament significatives de que hi ha un elevat percentatge d’ocupació fixa que pot estar sent coberta amb contractes temporals.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 28 de novembre de 2001

Les caixes catalanes obriran només un nombre mínim d’oficines, amb caràcter més simbòlic que real, i només per complir l’expedient, davant les pressions dels Govern del PP i del Banc d’Espanya. Tots els sectors de les caixes, tant les empreses com els sindicats, s’han manifestat unànimement en contra d’una mesura que consideren «alarmista» i inútil. Les oficines que obriran seran un nombre molt petit i en condicions de quasi clandestinitat. La raó és òbvia, es tracta de complir formalment amb una mesura que es considera absurda, i que fins i tot comporta riscos pel que fa a la seguretat, donada la poca afluència prevista de públic i la situació de poca circulació als carrers de la ciutat. Això ha motivat fins i tot que ni tan sols s’anunciïn ampliament de forma prèvia.

«La Caixa» obrirà a tot Catalunya només 29 oficines, 87 treballadors, de les més de 2000 sucursals.
Caixa de Catalunya obrirà només 18 oficines, amb 54 treballadors, de les 1000 oficines.
Caixa Tarragona, obrirà 12 oficines, amb 24 treballadors.
Caixa Penedès 10 oficines amb 20 treballadors.
Caixa Sabadell, 5 oficines amb 10 treballadors.
Caixa Terrassa 5 oficines amb 10 treballadors.
Caixa Laietana, 4 oficines amb 8 treballadors.
Caixa Manresa, 3 oficines amb 9 treballadors.
Caixa Girona, 3 oficines amb 6 treballadors.
Caixa Manlleu, 2 oficines, amb 4 treballadors.
En total s’obriran només 91 oficines de caixes catalanes amb 232 treballadors, d’un total de més de 4.700 oficines i més de 20.000 treballadors.

Les entitats han tingut que pactar amb els sindicats fortes compensacions pels treballadors, que de forma voluntària vulguin anar a treballar, un màxim de 3 per oficina i per fer només operacions de canvi de moneda. Les compensacions es situen entre les pactades a «la Caixa» i Caixa de Catalunya que pagaran 250 Eur(41.600 pessetes) i un dia de vacances, fins a les de les caixes comarcals que pagaran entre 37.277 pessetes i un dia de vacances que s’ha pactat a Caixa Sabadell, fins a les aplicacions unilaterals de Caixa Manlleu i Caixa Laietana amb 30.000 i 25.000 pessetes. També s’ha realitzat pactes amb la representació sindical a Caixa Penedès (35.000 i un dia de vacances), Caixa de Terrassa i Caixa de Manresa(30.000 pessetes i un dia de vacances).

Cal remarcar que la única situació de tensió s’ha donat a Caixa Tarragona, on la direcció pretén obligar als seus delegats d’oficines a anar a fer el canvi de moneda dels caixers a les 0 hores el dia 1 de gener, la qual cosa no sols vulnera el conveni sinó que crea una greu situació pel que fa a les mesures de seguretat.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 28 de desembre de 2001

CCOO de Catalunya considera que hi han les condicions per que la entrada de la nova moneda es faci amb unes plenes condicions de normalitat, i exigeix al Govern del PP que eviti actituds que comportin transmetre angoixa a la societat i la ciutadania.

En aquest sentit, el sindicat torna a criticar, com un exemple del que no s’ha de fer, la mesura d’obligar a bancs i caixes a obrir un nombre d’oficines el proper dia 1 de gener, mesura que considera totalment inútil i contrària al necessari esperit de tranquil·litat que ha de guiar tot el procés de transició.

CCOO de Catalunya vol recordar que el procés de transició en el qual hi ha una convivència de les dues monedes durarà fins al proper 28 de febrer. En aquest sentit, el dia 1 de gener només significa el dia de l’inici d’aquests procés, i cal evitar, especialment des de el Govern central ,impulsar mesures angoixadores.

CCOO de Catalunya vol recordar que:

1. La pesseta continua fins al proper 28 de febrer com a moneda de perfecte curs legal.
2. A Catalunya hi hauran en servei des del primer de gener milers de caixers automàtics que dispensaran la nova moneda. Fins i tot hi han nous caixers que faran el canvi de moneda de forma automàtica.
3. Fins al moment s’han distribuït entre la ciutadania milions d’euromoneders, i els comerços i les grans superfícies han pogut disposar de forma anticipada de reserves de la nova moneda.

CCOO de Catalunya insta a les autoritats a transmetre a la societat el necessari clima de normalitat, ja que considerem que hi han les condicions adequades.

El que instem és que les autoritats dediquin els seus esforços i compleixin el seu deure de garantir que el canvi de moneda es faci en condicions de neutralitat, tot evitant es faci el redondeig a l’alça que comportin nou rebrot de la inflació.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 29 de desembre de 2001