La noticia apareguda en premsa, avui dilluns, referent a la doble facturació, efectuada per l’Aliança, als mutualistes i al servei públic de salut, comporta una situació irregular de molta gravetat.

CCOO de Catalunya ja vàrem fer públic l’any 2000 l’anòmala comptabilitat presentada a l’assemblea de compromissaris de l’Aliança. La nostra posició va ser refrendada posteriorment per la Conselleria d’Economia i Finances, que va obrir expedient de mesures cautelars. Les noticies actuals, sobre la doble facturació, venen a confirmar aquelles apreciacions nostres i el que podíem dir que era un ‘secret a veus’.

CCOO restem a l’espera de les actuacions de l’administració, que haurien d’anar en el sentit de preservar la correcta utilització dels recursos públics i els drets tant dels mutualistes com dels treballadors, assegurant, d’una vegada per totes la viabilitat de la entitat.

Altrament cal dir que aquest no es l’únic aspecte irregular de l’actuació de l’Aliança. Des de CCOO venim denunciant també la existència d’una situació laboral insostenible tant a l’Aliança com a les seves empreses filials (hospitals, assegurances, clíniques i centre soci-sanitari), fruit d’una política laboral basada en la persecució dels nostres representants i afiliats i afiliades, que ha anat en augment en els darrer temps.

Aquesta situació de discriminació i persecució sindical, s’ha concretat en l’acomiadament de treballadors i treballadores i l’obertura d’expedients informatius a membres del Comitè Intercentres. El darrer acte ha estat l’expedient que recentment s’ha obert contra el President del Comitè Intercentres.

Per fer denunciar aquesta actuació de la direcció de l’Aliança, contraria a la llibertat sindical, les Federacions de Sanitat i de Serveis Financers i Administratius de CCOO de Catalunya han convocat una primera resposta sindical, mitjançant una concentració de delegats sindicals i treballadors, que es realitzarà el proper dimecres dia 6 a les 12 del migdia a la seu central de l’Aliança, al carrer Marina 315 de Barcelona.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 4 de febrer de 2002

CCOO de Catalunya ha arribat a un acord en la Mesa de la Funció Pública per tal que s’augmentin els sous dels funcionaris de la Generalitat en un 3’4%. Aquest augment és la suma de l’increment ja aprovat del 2% més la millora aconseguida per CCOO, un 1’4% que correspon al diferencial d’IPC dels anys 2000 i 2001.

Després del procés de mobilitzacions provocat pel desacord en la negociació de les retribucions, la Generalitat ha acabat donant la raó a CCOO i, a més de l’augment salarial que afecta unes 125.000 persones, s’ha compromès a estudiar -juntament amb els sindicats- la millora de les condicions salarials dels col·lectius que encara no han aconseguit cap augment.

CCOO valora molt positivament aquest acord assolit ja que representa el reconeixement del dret dels funcionaris a negociar les seves retribucions i la possibilitat de mantenir el poder adquisitiu a partir del reconeixement de la clàusula de revisió salarial.

Adjuntem nota de premsa conjunta del Departament de Migracions, el Sector del Mar i la Federació d’Activitats Diverses de CCOO de Catalunya:

El sindicato CCOO expresa su condolencia a la familia del ciudadano ecuatoriano Wilson Pacheco Torres, víctima de un crimen vil cometido por unos individuos que solo podemos clasificar de asesinos.

El Sindicato CCOO expresa su solidaridad con los familiares y con la comunidad ecuatoriana, y llama a la sociedad civil a la participación en la concentración convocada por las diferentes asociaciones de ecuatorianos en Barcelona, el día 2 de febrero. A las 17h. En Plaza Catalunya. CCOO se pone a disposición de SOS Racismo la entidad catalana que está asumiendo con mucha eficacia las denuncias contra actos de tipo racista, y que en ese caso lleva la denuncia de los familiares contra estos criminales.

Desde CCOO, llevamos años denunciando la situación de la seguridad en el Maremagnum, en diferentes ocasiones El Sector de Mar de la Federación de Comunicación y Transporte de CCOO, desde la policía portuaria y desde SOS Racismo se han denunciado agresiones contra personas, extranjeras y autóctonas por personal de seguridad de las discotecas y bares.

La situación es insostenible, el día 27 de enero se ha traducido desgraciadamente en una persona asesinada por «los gorilas» de la discoteca Caipiriña. CCOO responsabiliza a la empresa de seguridad de esos hechos, y responsabiliza al responsable de seguridad del Maremagnum, por falta de intervención ante las diferentes denuncias recibidas.

CCOO desde la Federación de Actividades Diversas en las reuniones de la Comisión de Seguimiento sobre la seguridad privada ha reiterado repetidamente que los servicios de seguridad tienen que ajustarse a lo que marca la ley de la Seguridad Privada de 1992, sobretodo exigir la titulación a los trabajadores en ese sector. De los cuatro que han intervenido en el crimen solo 1 tenía la titulación. Una de esas personas ya se conoce por sus antecedentes penales, James Anglada es una persona conflictiva, autor también de un crimen hace cuatro años en la discoteca Yes Yesterday de l’Hospitalet de Llobregat, en su momento la víctima era un ciudadano español, Anglada ha sido condenado a 2 años de cárcel que ha cumplido de ella solo la mitad, la empresa de seguridad Seguribérica como la empresa Odisea 2000 conocían los antecedentes de esa persona.

CCOO ha denunciado repetidamente a la Delegación del Gobierno que en el Maremagnum como en el puerto Olímpico hay empresas de seguridad que contratan a personas sin titulación, que no se está cumpliendo la ley de Seguridad Privada de 1992. CCOO ha puesto una denuncia ante la Inspección de Trabajo contra la empresa Seguriberica por negar la información al Comité de empresa sobre los hechos producidos el día 27 de enero en Maremagnum, se ha solicitado a la empresa los nombres y apellidos de las personas que trabajaban esa noche, en concreto los nombres y apellidos de las personas acusadas, se ha solicitado a la empresa la cartilla profesional y la tarjeta de identificación profesional de los acusados.

Desde CCOO condenamos ese crimen, que inicialmente puede ser por motivos racistas y la víctima es un ciudadano ecuatoriano, pero la situación en el Maremagnum la sufren toda la ciudadanía. En relación a la seguridad ciudadana algo tiene que decir la propia Delegación del Gobierno, y algo tiene que decir la Comisión de Seguimiento de la Ley de Seguridad Privada que lleva un año sin reunirse.Reiteramos nuestra solidaridad con la familia de la víctima y reiteramos nuestra adhesión a la concentración convocada el día 2 de febrero, a las 17h. En Plaza Catalunya.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 1 de febrer de 2002

Es convoca el 13è Premi de poesia Miquel Martí i Pol, en llengua catalana, i el 6è Premi de poesia José Mª Valverde, en llengua castellana, per a tots aquells poetes que no hagin publicat cap llibre.

El tema serà lliure. L’extensió no sobrepassarà en cap cas les 5 pàgines, siguin un o diversos poemes.

El treball s’haurà de presentar en 6 exemplars mecanografiats, a una sola cara, de mida Din A-4.

Tots els treballs hauran d’anar acompanyats d’una plica, amb el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor o autora.

Els treballs hauran d’anar adreçats a: Àrea de Cultura de CCOO del Barcelonès. Via Laietana, 16, 3r, 08003 Barcelona.

El jurat estarà format per poetes, escriptors i escriptores, i una persona en representació de CCOO del Barcelonès en qualitat de secretari o secretària d’actes.

S’atorgarà un Primer premi dotat amb 301 € i dos accèssits dotats amb 151 € cada un.

Els treballs premiats, així com els finalistes -un màxim de sis-, seran editats i tindran difusió a través de la premsa del Sindicat.

El termini de presentació de poemes es tancarà el dia 3 d’abril de 2002.

Seran desestimats aquells treballs que no reuneixin totes les condicions demanades.

Els resultats es donaran a conèixer el dia 4 de maig de 2002, a les 18 h, en un acte que tindrà lloc a la sala d’actes del Sindicat, Via Laietana, 16 planta baixa.

Barcelona, gener de 2002

L’Ebre, el delta i la seva conca, tota la gent de Catalunya, l’Aragó i la costa mediterrània, vivim sota una greu amenaça. Amb l’absolutisme de la seva majoria a les Corts espanyoles, i l’ajut còmplice de Convergència i Unió, el govern de José Mª Aznar vol tirar endavant el seu Pla Hidrològic. Contra la rebel·lió gairebé unànime de les Terres de l’Ebre. Contra el desig de la majoria de catalans i catalanes, d’aragoneses i aragonesos. Contra els veritables interessos de la gent del País Valencià, Múrcia i Almeria. Contra les directives comunitàries sobre la gestió de l’aigua, la seva qualitat, el seu preu, la preservació de les zones humides, la defensa de les zones d’especial protecció de les aus i els ecosistemes mediterranis. Contra la votació majoritària del parlament europeu a les esmenes de l’informe Flemming. Contra totes les invocacions nacionals i internacionals en favor d’un desenvolupament sostenible. En contra, en definitiva, de tota racionalitat econòmica, ambiental i social.

No és cert que l’aigua sobri d’on es vol treure. No és cert que dur-la de l’Ebre o del Roine sigui la solució allà on manca. La conca de l’Ebre és tan mediterrània com la costa de Llevant. La pluja que rep és inferior a la capacitat del seu territori per mantenir vegetació. Els cabals de l’Ebre han anat minvant al llarg del segle XX, i els que ara arriben al Delta amb prou feines permeten sostenir la seva riquesa natural i agrària, mantenir la pesca, i evitar-ne la regressió. La construcció d’embassaments, derivacions i regadius ja fa temps que ha superat uns límits sostenibles, com ho demostra el deteriorament de la qualitat de l’aigua. Els cabals que es volen transvasar cap el Sud són imprescindibles per sostenir les funcions ambientals i econòmiques de la gent que viu a tota la conca de l’Ebre. Per això el PHN és una declaració de guerra a aquests territoris. L’experiència demostra, a més, que els transvasaments no resolen els problemes hídrics de les zones receptores. Al contrari, accentuen el desgavell esperonant l’especulació immobiliària.

La solució és una nova cultura de l’aigua que parteixi d’un principi bàsic: cap nou gran embassament, ni al Pirineu aragonès, ni al Pirineu català, ni enlloc; cap nou transvasament entre conques, ni de l’Ebre, ni del Roine, ni el Noguera-Pallaresa o el Segre. Hem d’aprendre a aprofitar millor l’aigua que tenim, millorant-ne la qualitat i l’estat ecològic, i gestionant-la amb més eficiència, economia i justícia. Força experiències emergents, a casa nostra i arreu del món, demostren que això és possible, necessari, i molt més profitós socialment que esmerçar enormes cabals públics en la xarxa corrupta d’uns pocs grans constructors. Les inversions alternatives en la gestió de la demanda creen més llocs de treball, més propers i perdurables. Diversifiquen l’economia, i la fan més sostenible. Ens ajuden a construir una societat més democràtica.

Aquesta és la cruïlla: o seguir la via insostenible de la vella cultura de l’oferta, esperonada per polítics i constructors corruptes, o obrir el camí a la nova cultura de l’aigua, sostenible, transparent i democràtica. La primera ens porta cap el deteriorament ambiental i el conflicte social. Nosaltres escollim la segona, i per això diem no a aquest Pla Hidrològic. No als grans embassaments. No a cap gran transvasament, ni de l’Ebre, ni del Roine, ni d’enlloc.