Per CCOO, l’increment de l’atur a l’Estat en més de 74.800 persones el mes de desembre i en 6.930 a Catalunya, és una dada molt preocupant i situa l’atur registrat a Catalunya en el 7’08% de la població activa. Es consolida una tendència iniciada fa uns mesos que contrasta amb la manca de polítiques actives per part de la Generalitat per fer-hi front.

El canvi en les perspectives econòmiques d’inicis del 2001, conseqüència del refredament de les economies de EUA, Japó i Alemanya, es trasllada a Espanya i Catalunya de manera agreujada per haver desaprofitat els anys amb majors nivells de creixement econòmic, per sobre de la mitjana de la UE. El creixement econòmic s’ha utilitzat per alimentar l’economia especulativa i incrementar algunes riqueses individuals, mantenint un mercat laboral segregat, els dèficits en infrastructures i un baix nivell de protecció social, en comptes de posar les bases per modernitzar l’estructura productiva amb majors inversions tecnològiques i formatives que permetin respondre amb més flexibilitat als cicles exteriors.

És insostenible, davant l’estat de l’economia mundial, la manca de resposta anticíclica per part dels governs central i català. Els Pressupostos de la Generalitat, mimètics en les opcions pressupostàries als estatals, no contemplen cap paquet de mesures per fer front a la realitat de l’atur. Les polítiques actives de la Generalitat, que gestiona el Departament de Treball, només gestionen els fons que l’Inem transfereix a Catalunya, sense cap aportació pròpia del pressupost de la Generalitat, deixant al funcionament del mercat la regulació única de les entrades i sortides dels treballadors del sistema productiu.

El creixement de l’atur ve condicionat, a més de la situació econòmica i l’estructura productiva, per un mercat de treball amb elevats índexs de temporalitat, i la conseqüent rotativitat que tants efectes negatius té sobre l’atur, i que mostren la ceguesa de sectors empresarials que segueixen apostant per baixos costos laborals en comptes d’una estratègia de plantilles estables amb accés a la formació continua capaç d’integrar els canvis necessaris en l’organització del treball i la introducció de les noves tecnologies.

Per CCOO, la constitució de Meses Sectorials on amb el concurs dels agents socials es consensuin mesures de dinamització productiva, o la creació del SOC on puguem participar en la direcció de polítiques actives més integrals per combatre l’atur i afavorir la inserció laboral, la posada en marxa del Consell Econòmic i Social on proposem noves formes per fer front a la crisi, són mesures necessàries que esperen en el bagul de l’oblit del govern de la Generalitat i que cal urgir.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 6 de febrer de 2002

La Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya i la Federació de Serveis Financers i Administratius de CCOO de Catalunya (COMFIA-CCOO) han convocat per demà, 6 de febrer, a les 12 hores davant la seu de l’Aliança, carrer Marina 315 de Barcelona, una concentració de delegats i delegades sindicals per manifestar la protesta davant la persecució de que son objecte tant els afiliats i afiliades com els representats del sindicat.

Aquesta situació que des de l’inici de l’any 2.000 ha comportat l’acomiadament per part de la direcció d’afiliats i afiliades del sindicat i que ara s’ha concretat en un nou expedient al President del Comitè d’Empresa Intercentres i membre de CCOO, està sens dubte relacionada amb la posició crítica del sindicat pel que fa a la gestió de l’Aliança.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 5 de febrer de 2002

La Sentència del Tribunal Constitucional que anul.la la decisió del govern d’Astúries en relació a les retribucions dels seus funcionaris, qüestiona el dret a la lliure negociació dels empleats i empleades públics i limita les competències de les CCAA d’organitzar i regular la seva funció Pública.

CCOO considerem molt greu aquesta decisió ja que limita la capacitat de negociació de les nostres condicions de treball i invalida moltes de les polítiques de relacions laborals que s’estan duent a terme en diferents CCAA i administracions locals.

Aquesta sentència posa de manifest una vegada més la necessitat de regular l’Estatut de la Funció Pública que reculli el dret a la negociació i el respecte als acords que s’hagin assolit.

Pel que fa a Catalunya, CCOO considera que només la via de la negociació col.lectiva (com demostra els acords que CCOO hem protagonitzat de juliol del 2000 en la Mesa General o del novembre del 2001 en la Mesa del Personal docent, o el de gener del 2002 en la Mesa General, o les negociacions que estem duent a terme en la Mesa de Sanitat i del Personal Tècnic administratiu) és el camí que ha de permetre articular la millora i modernització dels serveis públics amb el consens dels treballadors i treballadores públics ja que través del diàleg i la negociació es pot si donar resposta a unes condicions de treball que són les que suporten en bona part la qualitat del servei públic, la confidencialitat i respecte en el tracte amb la ciutadania, la garantia de seguretat i igualtat en la prestació, i que cal valorar socialment si volem que siguin també un factor de modernització social.

Des de CCOO davant aquesta sentència mantindrem la campanya de recollida de signatures per una ILP que arribi al Congrés dels Diputats per que garanteixi els nostres drets a la negociació de les condicions de treball.

CCOO estem analitzant la sentència i estudiem la possibilitat d’arribar al Tribunal Estrasburg per tal que aquest Tribunal doni empara al dret a la negociació col.lectiva reconegut en diversos tractats internacionals.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 5 de febrer de 2002

Des de CCOO de Catalunya, expressem el nostre rebuig més radical de les declaracions del Sr. Fernando Fernández Trocóniz, diputat del PP i president de la Comissió Parlamentària sobre el futur de la Seguretat Social, fetes durant el seminari sobre Prolongació de la vida laboral a Lanzarote.

Proposta contraria a la constitució: La proposta que el Sr. Fernández ha realitzat -a títol personal- de que les dones cobrin pensions més baixes perquè viuen més anys que els homes suposa la vulneració del principi constitucional d’igualtat.

L’argument de que les dones tenen una esperança de vida superior a la dels homes per justificar una discriminació en les seves pensions és del tot inadmissible. L’atac al dret fonamental a la igualtat és veu agreujat pel fet de que les pensions de les dones són, de per sí, molt més baixes que les dels homes degut a que són un col·lectiu amb gravíssims problemes d’accés i manteniment al mercat laboral, amb dificultats alhora de conciliar la vida laboral i familiar i afectat per discriminacions de tipus salarial.

Proposta que atenta contra les bases de l’actual sistema de repartiment de la Seguretat Social: El Sr. Fernández també afegeix que caldria transformar l’actual sistema públic de pensions en un sistema mixt de repartiment i capitalització (Sistema xilè). Des del Pacte de Toledo fins al recent Acord del mes d’abril de 2001 s’han realitzat recomanacions i s’han implantat mesures per garantir que segueixi essent un sistema de repartiment solidari i redistributiu. La proposta de que les pensions depenguin de les aportacions personals que cada treballador realitzi mitjançant plans de pensions privats i que qui no tingui capacitat d’estalvi rebi les aportacions estatals, considerem que és el primer pas per convertir el sistema de la Seguretat Social en un sistema classista i contrari als principis de solidaritat i redistribució.

Celebrem que el Ministeri de Treball hagi desqualificat aquestes declaracions, malgrat que mantenim la sospita de que pugui tractar-se, com ja ens te acostumats el Govern del PP amb d?altres temes, de «globus sonda» per tal de veure el nivell de reacció de la societat i dels agents socials.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 5 de febrer de 2002

El govern central, en boca de Isabel Couso, secretària del Ministeri d’Educació Cultura i Esports, ha sortit aquest dies davant l’opinió pública explicant algunes de les mesures que inclourà la futura Llei de Qualitat amb la que es vol reformar el sistema educatiu espanyol.

El Partit Popular torna una altra vegada «por sus fueros» i posa davant l’opinió pública qüestions aïllades, sense fer un diagnòstic del nostre sistema educatiu en la seva globalitat. És inadmissible que les reformes que propugna consisteixin en la implantació d’una revàlida a l’acabament del batxillerat, l’establiment de quatre itineraris per decidir el futur de l’alumnat des de els 12 anys i l’elecció dels directors per l’Administració. Mesures que configuren la nostra educació a nivells decimonònics i no als que la nostra societat necessita.

Qualsevol reforma que tingui com a objectiu la modificació del nostre sistema educatiu ha de passar per un estudi acurat i una avaluació que pugui aproximar-se a un veritable diagnòstic, que permeti aprofundir en les problemàtiques del sistema. Les actuacions parcials que passen per una segregació de l’alumnat, d’una selecció cada vegada més greu, que afavoreix l’accés a la Universitat a les capes més afavorides de la societat i que no fan més que incidir en la fractura social, cada vegada més gran, i en posar obstacles a l’accés a una veritable educació de tota la ciutadania, expressen veritablement quina és la posició dels govern neoliberals davant els drets de les persones.

Per altra banda, CCOO entenem que qualsevol decisió que afecti a la infantesa i a la joventut ha de passar per la participació, el diàleg, la discussió i el consens amb tots els agents implicats, la Comunitat educativa i els governs autonòmics.

Per això CCOO proposarà a totes les forces socials progressistes de Catalunya un ampli debat sobre un ensenyament de qualitat.

Per CCOO és necessari promoure a Catalunya un Acord Social per l’Educació que permeti situar els veritables temes i problemàtiques que afecten a l’educació formal i no formal amb la finalitat de que el conjunt de la societat consensuï les mesures que han de garantir les condicions socials, culturals i d’escolarització i que assegurin la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 5 de febrer de 2002

Davant la reunió de la mesa Sectorial de demà, Dimecres, 6 de
febrer, la Federació d’Ensenyament de CCOO farà les següents esmenes a la proposta de calendari escolar proposat pel Departament d’Ensenyament pel curs 2002-2003:

1. És inadmissible que cada curs escolar se’ns faci la mateixa proposta de calendari sense a penes variacions en el contingut.
   CCOO considera que s’ha d’obrir un debat en profunditat sobre el calendari
   i la jornada escolar en el nostre sistema educatiu entre tota la Comunitat
   Educativa, que estableixi un ampli marc regulador, que no impliqui cap retrocés en els drets laborals del professorat i que passi per:
   • Una diferenciació clara entre l’horari i el calendari de l’alumnat, del professorat i dels centres, ja que fins ara hi ha una excessiva supeditació dels horaris dels docents al de l’alumnat.
   • Exigir un mínim de característiques a tots els centres
     sostinguts amb fons públics en quant al marge horari, que impossibiliti la inclusió de la sisena hora dins el marc de l’horari lectiu als centres concertats.
   • Potenciar l’autonomia dels centres educatius que permeti la racionalització, distribució i control dels horaris segons els recursos existents i les necessitats globals de cada centre escolar.
   • Permetre una certa flexibilitat per tal d’adaptar l’horari i la jornada a les par6ticularitats de cada territori.
   • Que les activitats extraescolars no representin omplir els currícula de l’ensenyament reglat.
   • Que l’objecte i l’objectiu de qualsevol regulació és
     l’alumnat.
   • Establir un ampli consens social.
2. Esmenes concretes a la proposta del Departament:
   • Ampliar l’autorització de la jornada intensiva de classe del
     2 al 6 de juny de 2003, a més de la del 9 al 20 de juny i la del
     16 al 20 de setembre en els centres d’infantil i primària.
   • Possibilitar que aquesta a aquesta jornada intensiva puguin acollir-se
     els centres de secundària per l’alumnat de l’ESO.
   • Ampliar a tres els dos dies de lliure disposició