El proper dia 14 de març es celebra a Barcelona una Euromanifestació convocada per la Confederació Europea de Sindicats (CES) i en la que participarà activament CCOO.

L’Euromanifestació començarà a les 12 del migdia a la Plaça Urquinaona de Barcelona i es celebra per reclamar:

– Una Europa amb plena ocupació i amb drets socials.
– Una Europa amb democràcia a les empreses.
– Una Europa amb igualtat entre homes i dones.
– Una mundialització al servei de la justícia social.

CCOO de Catalunya considera que no es acceptable l’actual situació de confrontació que els actuals directius de l’Aliança venen mantenint amb la Conselleria d’Economia, que es qui legalment es el responsable de tutelar la mutualitat.

Considerem totalment errònia l’estratègia que està mantenint la direcció de l’Aliança. Creiem que el que caldria per el propi benefici de la mutualitat, els seus socis i treballadors, es el màxim de col·laboració i transparència en la inspecció dels seus comptes, si es que realment no hi ha res que amagar.

Considerem del tot fora de lloc la roda de premsa efectuada per la Presidenta de la Mutualitat, en el dia d’avui, poques hores abans de la celebració del Consell d’Administració, i que no ha significat res més que un nou salt en el buit en el procés de guerra oberta que el actuals màxim responsables de l’Aliança semblen haver decidit emprendre amb els poders públics, sense tenir en compte les repercussions que pot comporta per la mutualitat, els seus treballadors i els seus mutualistes.

CCOO de Catalunya hem manifestat reiteradament la nostra disconformitat amb el fet de que el Consell de l’Aliança estigui, en la major part dels seus membres, sotmès al control, a través de la vinculació i dependència salarial, de la pròpia direcció de la Mútua, a la qual teòricament tindria que supervisar i controlar.

Considerem que cal dir prou a una forma de procedir que no fa més que aportar obscurantisme a la gestió de la mútua, que s’ha enfrontat amb els seus treballadors, ha marginat per procediments poc clars als representants dels mutualistes, i que per últim, ara s’enfronta amb els responsables públics de la seva tutela.

De forma reiterada hem manifestat la nostra disconformitat amb les comptes de la mutualitat i amb les possibles irregularitats derivades de sistemes de facturació que com a mínim semblen poc correctes i ortodoxes. Altrament manifestem la nostra preocupació per la possible utilització incorrecte dels fons públics procedents del SCS.

Creiem que els responsables de la Generalitat han de vetllar pel bon us en la utilització d’aquests fons públics per part dels gestors de l’Aliança i alhora garantir que la mutualitat es trobi en les condicions adequades per afrontar plenament el seu futur, tot respectant el dret dels seus treballadors i mutualistes.

Es per tot això que CCOO de Catalunya urgim a la Generalitat a concloure amb el màxim de rapidesa i transparència l’expedient actualment en curs com a millor manera de conèixer la situació real de la mutualitat, la qual cosa es avui imprescindible per garantir el seu futur.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona 28 de febrer de 2002

La Sra. Ministra Pilar del Castillo està visitant Catalunya per tal
de presentar les seves propostes, no escrites, sobre la futura Llei de Qualitat. La Sra. Ministra o bé no coneix la realitat catalana o està malament assessorada.

Per la seva espessa agenda s’ha muntat un viatge de plaer perquè els
seus súbdits el rendeixen homenatge sense cap interrogant ni crítica cap els seus plantejaments sobre la privatització de l’ensenyament, els conceptes de l’educació com una selecció "natural" del més fort en la societat i la tornada a concepcions medievals de la docència. Tot allò que la Ministra vol escoltar li serà dit.

La Sra. Ministra no deu saber què és el Marc Unitari de la Comunitat Educativa ( CCOO, UGT, USTEC, FAPAC, Moviments de Renovació Pedagògica, sindicats d’estudiants) no deu saber que hi ha organitzacions en l’ensenyament català, sindicats, estudiants, associacions de pares i agrupacions i persones als que també els agradaria fer les seves aportacions a l’anàlisi i el diagnòstic de l’educació a Catalunya i fer propostes de futur i que ostenten la representació majoritària del professorat, treballadors de l’ensenyament, pares i mares i pensadors. No menysprea qui vol sinó qui pot i la Sra. Pilar del Castillo no pot menysprear la representació reconeguda pel sistema i els camins democràtics d’aquestes 0rganitzacions.

Tampoc deu saber aquesta Sra. que CCOO és el sindicat majoritari de
l’ensenyament públic a Catalunya. O és que no l’interessa l’ensenyament
públic?. Amb quins criteris selecciona la seva Ministra els seus interlocutors
per establir el "diàleg" i la participació que pretén
obrir per la seva modificació dels sistema educatiu?

Des de CCOO reafirmem la nostra voluntat de dialogar i discutir, sempre des
de posicions positives, qualsevol aspecte que tingui a veure amb l’educació
dels nostres nens i nenes i de la nostra joventut i per això li farem
arribar els nostres plantejaments expressats en els documents: " 10 propostes
per millorar la qualitat de l’ensenyament", "50 mesures per l’ESO"
i les "Bases per un Acord Social per l’educació a Catalunya"
en els que expressem les nostres propostes sobre l’ensenyament.

COMFIA-CCOO, i la resta de sindicats del sector financer, han realitzat una nova jornada de mobilitzacions amb una concentració-manifestació a Plaça Catalunya que ha comptat amb la participació de prop de 500 representants sindicals i que ha acabat amb un dinar a les 3 hores davant del Banc d’Espanya, com a reclam del compliment escrupulós de l’horari de bancs i caixes. Aquesta nova protesta s’ha realitzat davant la negativa de diverses entitats a obrir negociacions i arribar a acord per compensar el sobreesforç realitzat pels treballadors amb motiu de la implantació de l’euro.

Des de les anteriors accions de protesta realitzades per milers de treballadors en tot l’estat el passat 30 de gener, alguns bancs i caixes han abonat certes compensacions que malgrat siguin, a judici dels sindicats, insuficients, es consideren fruit d’aquest procés de mobilitzacions.

Empreses com: els bancs Sabadell, Atlàntic, les caixes de Sabadell, Terrassa, Manlleu han acceptat pagar les hores extres. Altres com el Banc Pastor, caixes de Galicia, Tarragona, Girona han establert o pactat compensacions d’entre 500 i 700 euros. Alhora que en La Caixa i Caixa Madrid s’han obert converses.

COMFIA-CCOO denuncia la passivitat de la majoria de bancs i caixes, de l’Administració i del Govern en resoldre la situació.

La majoria d’entitats financeres segueixen sense compensar correctament les hores extres realitzades, tot i que es segueix prolongant la jornada, el que suposa que més de 33.000 treballadors del sector financer a Catalunya no els hi és resolt el deute que els bancs i les caixes pertinents tenen amb ells.

Alguns bancs i caixes han tractat de solucionar el problema de forma escassa, parcial i unilateralment amb mínimes compensacions a les hores extres realment realitzades, com en el BBVA i el Popular amb 1, 2 o 3 dissabtes lliures, la qual cosa impossibilita arribar a acord.

Per part de l’Administració, la ‘Dirección General de Trabajo’ va donar ordre a les diferents inspeccions provincials que esperessin instruccions i que aparquessin qualsevol intervenció davant les denúncies que els sindicats van interposar el passat 23 de gener (72 a Catalunya). Després de realitzar diverses gestions a fi de desbloquejar la situació, els sindicats han aconseguit del Ministeri de Treball una reunió pel proper 6 de març per analitzar les denúncies presentades.

Queda pendent que el Govern expliqui en el Parlament les mesures que pensa prendre, tal i com li han interpel·lat els grups parlamentaris (PSOE, Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya) reclamant-li que es compleixi la legalitat en matèria de jornada de treball, hores extres i en quan a frau de cotització a la seguretat social i a la recaptació fiscal significa aquesta situació.

Les reclamacions dels sindicats són:

– Que es compensi l’esforç de la plantilla amb 1.000 euros i sis dies de festa per treballador.

– Que es paguin les hores extres realitzades i es rectifiqui el frau social que estan generant.

– Que es contracti el personal necessari per resoldre aquesta situació.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 27 de febrer de 2002

La Secció sindical de CCOO del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme ha anunciat una concentració del funcionariat d’aquest departament a l’hora d’esmorzar, 10:15 hores, demà dijous, 28 de febrer del 2002, davant la seu del departament, Passeig de Gràcia, 105, per protestar contra el desmantellament del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 27 de febrer de 2002

CCOO insta al Secretari d’ Administració i Funció Pública de la Generalitat a que convoqui la Mesa General de la Funció Pública de la Generalitat per donar explicacions sobre les seves declaracions respecte la resolució de la sentencia.

CCOO considera que les declaracions del Secretari d’Administració i Funció Pública de la Generalitat felicitant-se per la recent sentencia del Tribunal Suprem respecte a la congelació salarial dels empleats públics l’any 1997 i l’incompliment per l’Administració de l’Acord salarial signat amb els sindicats, constitueixen una mostra d’irresponsabilitat de la persona encarregada, pel Govern de la Generalitat, de la negociació col·lectiva en l’àmbit de la Funció Pública de Catalunya.

Pensem que és poc sensat alegrar-se de que un tribunal sentenciï que el personal de l’Administració no te els mateixos drets que la resta de treballadors, que no pot esperar, ni encara menys reclamar, que una acord lliurament signat amb el Govern, el de l’Estat o el de la Generalitat, sigui respectat.

I el més inaudit de tot és que el responsable de la determinació i la negociació de la política de personal del Govern de la Generalitat de Catalunya, inclosa la salarial, és feliciti públicament quan un tribunal decideix que els Acords són paper mullat i l’increment salarial dels empleats públics catalans és decideix en Madrid.

CCOO insta al Secretari de Administració i Funció Pública de la Generalitat a convocar a la Mesa General de la Funció Pública de la Generalitat per explicar-nos aquesta nova visió de la negociació col·lectiva a casa nostra i com encaixa això en el Marc Català de Relacions Laborals que el seu partit, i el Govern en boca del president Pujol i el Conseller en Cap, defensa. I, ja posats, que ens expliqui també, si el dret a la negociació col·lectiva i la força vinculant dels Acords, establerta en l’article 37 de la Constitució, exclou als empleats públics?

CCOO espera que aquestes declaracions hagin estat un error fruit de la improvisació ja que ens costa creure que el responsable polític del Govern en temes de personal hagi venut l’autonomia del Govern en la regulació de la funció pública de l’Administració de la Generalitat per uns quants milions d’estalvi i que estigui d’enhorabona perquè els empleats públics continuïn exclosos del dret constitucional a exigir que es compleixi el que és signa.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 27 de febrer de 2002

El Departament d’Ensenyament ha presentat al Consell Escolar de Catalunya,
pel seu dictamen, un projecte de modificació del currículum de
l’Ensenyament Secundari Obligatori. Aquesta modificació va en el sentit de variar els ensenyaments de la Religió Catòlica situant aquesta matèria en el tronc comú en el primer cicle de la ESO, amb crèdits alternatius per aquell alumnat que no esculli aquesta opció.

La Conselleria vol destapar la caixa dels trons amb aquesta proposta. Catalunya havia optat per situar els crèdits de la matèria de Religió Catòlica en el tronc de variables, amb la qual cosa no existia matèria "alternativa" a aquesta i només aquell alumnat que hi optava per fer-ne aquests crèdits renunciava a fer-ne d’altres variables. Amb aquest intent de modificació s’estableix l’obligatorietat per aquell alumnat que no vulgui cursar l’assignatura de Religió catòlica a fer crèdits de matèria "alternativa". Tornem així a la "guerra de religió" i a la vulneració dels drets constitucionals de l’alumnat que no pertany a les creences que l’Església vol imposar a tota la societat en funció dels privilegis que li otorgui el Concordat amb la Santa Seu.

Sense cap justificació política ni educativa, el Govern de la Generalitat defensa els interessos eclesiàstics dins del més ranci clientelisme, ressuscitant el conflicte de l’alternativa a l’ensenyament de la Religió vulnerant el principi d’igualtat establert en l’article 14 de la Constitució i obligant al que no vol assistir a la classe de religió a fer aquesta cosa o qualsevol altra simplement perquè d’altres volen fer us del dret que els concedeixen els acords amb la Santa Seu a rebre ensenyaments doctrinals de religió catòlica. Aquesta decisió entra en contradicció amb el nombre d’alumnes que opten per aquests ensenyaments,
que segons les estadístiques del propi Departament d’Ensenyament són molt minoritaris en Catalunya.

CCOO denunciem la connivència entre l’Església i el Govern, obrint la guerra de la Religió que només beneficia a alguns que, en el fons, persegueixen fer d’aquesta creença una cosmovisió única, negant el dret dels ciutadans i ciutadanes que aposten per opcions educatives laiques, doncs les particulars creences no poden incloure’s en cap catàleg de continguts d’assignatures més o menys obligatòries. Aquesta circumstància i no d’altres es la que està darrera de l’obligatorietat d’assignatures o matèries alternatives a la Religió, complicant el panorama de temps setmanals per a les diferents àrees del currículum.

La proposta del Departament significa d’altra banda la reducció de l’optativitat al reduir els crèdits variables en funció dels privilegis d’uns quants dels que fa dependre l’organització del currículum de tots, disminuint l’optativitat, que s’ha demostrat com la millor atenció a la diversitat.

Si analitzem la proposta del Departament sobre aquesta "alternativa" "Ha de permetre a l’alumnat conèixer els fets, personatge si símbols més rellevants de les diferents confessions religioses", reduint-les a les confessions Abrahàmiques (cristianisme, islamisme i judaisme) i només poden incorporar-se altres religions si en el grup classe hi ha alumnes d’aquestes altres confessions religioses. És a dir, religió pels que no vulguin religió, però negant aquests aprenentatges a aquell alumnat que sí rebre adoctrinament catòlic. Si l’assignatura alternativa és tant interessant, ha d’oferir-se a tothom i no solament als que no volen classe de religió catòlica, sobre tot quan el projecte de decret estableix que aquesta alternativa ha de contribuir als objectius generals de l’etapa dels que queda fora l’alumnat de religió catòlica. Perquè això sigui possible es recorre a una manera rocambolesca de solucionar el problema: no ha d’ésser avaluable, ¿Com es pot pretendre donar un tinta de serietat a qualsevol assignatura sense el component didàctic que suposa l’avaluació del procés d’aprenentatge?
Per CCOO no caben solucions polítiques quan l’interès prioritari
ha de ser l’objectiu de la formació de l’alumnat.

Davant aquest projecte de modificació del currículum CCOO:

Ens oposem a qualsevol intent d’utilitzar l’educació com instrument de transmissió d’unes determinades creences per damunt d’altres; considerem
necessari una revisió de l’actual Acord amb la Santa Seu, anterior a normes i lleis bàsiques del nostre sistema educatiu; proposem mantenir l’assignatura de religió en la franja variable sense alternativa (l’actual Estat espanyol no és confessional i si la nostra constitució dóna dret a rebre formació religiosa a l’escola. Això no pot significar cap obligació per a aquells que no volen rebre aquesta formació) i demanem una ampliació de les plantilles dels centres públics per poder cobrir aquestes necessitats amb professorat específic de Ciències Socials i Filosofia.

La Secció Sindical de CCOO a Matutano Lay’s, Grup Pepsico, ha anunciat avui que no acceptarà la incorporació de noves categories amb salaris més baixos en el conveni tal i com proposa la Direcció de l?empresa. De fet, la negociació d?aquest conveni és una història interminable. Les negociacions de l’àrea comercial de Matutano Lay’s es van iniciar fa més de dos anys i a data d?avui segueixen sense solució i aturades unilateralment per l?empresa.

Després de 35 reunions ha passat de tot, segons informa la secció sindical. Mobilitzacions, concentracions de treballadors davant la direcció de l’empresa, denúncies davant la Inspecció de treball per manca d’informació als comitès, el no cobrament de les hores extraordinàries ni el seu control, defectes en la contractació, manca de reunions del comitè de Seguretat i Salut, incompliment d’articles del conveni, sistema de classificació professional incomplert, etc. Paral·lelament, durant aquests mesos hi ha hagut un gran moviment de participació i suport a la Comissió negociadora i fins i tot CCOO ha rebut un gran nombre d’afiliacions de treballadors de l’empresa.

CCOO reclama el desbloqueig de les negociacions, més flexibilitat per part de la direcció de l’empresa i que es signi el més aviat possible el conveni de Matutano Lay’s.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 26 de febrer de 2002

El proper 6 de març celebrarem una assemblea

El 90% dels treballadors de la neteja de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona han seguit la vaga convocada per CCOO i UGT que es va iniciar ahir 26 de febrer.

Els treballadors demanen un increment de la plantilla d’entre 12 i 15 persones, ja que mentre les dimensions de l’hospital augmenten, el nombre de treballadors i treballadores de la neteja es manté igual o fins i tot disminueix. A més, també demanen una jornada màxima de 35 hores i que s’anul·li la discriminació de categories existent actualment.

Cal destacar que els treballadors han demanat la mediació del Departament de Treball de la Generalitat per a que l’empresa accedeixi a les millores laborals que demanen.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 26 de febrer de 2002