Després de les darreres informacions i estudis que demostren la dificultat d’accés a l’habitatge de molts col·lectius, CCOO de Barcelonès ha emès un comunicat on es reclamen polítiques d’habitatge social per evitar l’especulació i per tant l’exclusió de moltes persones.

El derecho a la vivienda digna, está reconocido como derecho fundamental en el art. 47 de la Constitución, también es un derecho recogido en el Estatut de Catalunya, en la carta de derechos fundamentales de la UE y en la Carta europea de salvaguardia de los derechos humanos en la ciudad firmada por todos los Ayuntamientos de nuestra comarca.

Hoy nos encontramos ante la constatación de que, todo y siendo una necesidad básica de las personas y que debería ser un bien de uso, la realidad nos demuestra que estamos ante una especulación de un derecho.

La especulación ha llevado a unos precios de vivienda totalmente desbocados y que suponen que el gran esfuerzo que las familias han de realizar para acceder a una vivienda cada vez sea mayor e inaccesible para una buena parte de nuestra población.

El mercado inmobiliario, como todos sabemos, busca el beneficio y no tiene en consideración y margina el acceso a la vivienda a amplios sectores sociales, segregándolos, y como consecuencia nos alejamos de los objetivos de cohesión social que defendemos.

Hoy es necesario un replanteamiento radical de las políticas sociales para evitar los riesgos de exclusión de sectores sociales cada vez más amplios. No nos podemos instalar en medidas de carácter asistencial, sino que es necesaria una política de inversiones estructurales en temas tan importantes como la vivienda.

Es necesaria una política concertada de todas las administraciones públicas, que desde el marco de las competencias de cada una de ellas realice una apuesta fuerte para establecer y desarrollar políticas de vivienda social propia, y eso quiere decir recursos (el año 2001 el 0,5% del PIB frente al 2% de la media europea) y medidas para frenar la especulación financiera que se esta produciendo en el mercado inmobiliario.

El derecho a una vivienda digna, es un derecho básico y tendría que estar equiparado a otros derechos como el de la salud o la enseñanza, poniendo para ello el mismo empeño como mínimo que se ha puesto en el debate sobre el AVE o sobre el Fórum de las Culturas.

Es necesario intervenir de forma global y concertada con diversas medidas, entre otras, la formación de un patrimonio público de suelo a partir de la reserva de mayores porcentajes de suelo en los planes urbanísticos o a través de la adquisición de suelo para vivienda pública. Asimismo es necesario la creación de un parque público de vivienda de alquiler y una política de rehabilitación coherente.

Desde CCOO consideramos necesario una política de vivienda integral, procurando la equidad, con un conjunto de agentes e instrumentos que se complementen y refuercen entre sí, y que se establezca la participación de la comunidad en las plusvalías urbanísticas y el acceso a la vivienda a precios asequibles para el conjunto de la ciudadanía y especialmente para los colectivos con mayor dificultad.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 18 de desembre de 2002

El 30 de juny de 2002, la població immigrada a Catalunya amb residència legal era de 316.150 persones, fet que representava el 24,3 % de la població immigrada d’Espanya. Aquesta població immigrada constitueix el 5 % del total de la població catalana, mentre que a Espanya, la població immigrada és el 3,2 % del total.

Per veure el document feu clic aquí

Les organitzacions de comerciants més representatives de Catalunya, ABC (Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya), CCC (Confederació de Comerç de Catalunya), CEDAC (Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya), PIMEC-SEFES-Comerç, juntament amb les federacions de comerç dels sindicats de Catalunya de CCOO i d’UGT, han constituït una taula social del comerç, de caràcter permanent, de diàleg amb l’objectiu de coordinar-se per promoure tot tipus d’accions dirigides a preservar l’ordenació dels festius d’obertura del comerç a Catalunya, per tal que quedin garantits, de manera equitativa, els interessos dels consumidors així com dels comerciants i treballadors del sector.

Aquesta iniciativa, en què està representat pràcticament el 100 % de les empreses i dels treballadors del comerç a Catalunya, sorgeix com a resposta davant de la pressió social que determinats grups empresarials multinacionals de la gran distribució estan duent a terme per la desregulació total dels festius comercials, i així aconseguir el monopoli de distribució comercial, cosa que comportaria la desaparició de molts comerciants i la destrucció de milers de llocs de treball.

Així mateix, les organitzacions signants volem que es torni a recuperar l’esperit de consens aconseguit l’any 1996 en la pràctica totalitat del sector de comerç, en què ja es van determinar les necessitats d’obertura de festius i horaris comercials, aconseguint amb el consens que existís un clima laboral i social àmpliament assumit.

Recentment, les organitzacions de comerciants i els sindicats vam signar un acord, el qual vàrem traslladar a la Generalitat de Catalunya, respecte als festius comercials autoritzats per al 2003, en què propugnàvem que el comerç de Catalunya aprofités els 8 diumenges i festius que tradicionalment s’han fixat per a una millor atenció a les necessitats dels consumidors, i que era innecessària l’obertura que, per imperatiu legal, cada any ha anat augmentant respecte als anteriors, fins a 12 jornades comercials en festius per al 2004.

D’altra banda, la taula social del comerç té previst elaborar un manifest, així com estudis i activitats per conscienciar l’opinió pública, l’Administració de l’Estat, ajuntaments i corporacions locals, Generalitat de Catalunya, partits polítics, organitzacions de consumidors i mitjans de comunicació sobre la importància econòmica que té el comerç, així com la que té per als treballadors la determinació dels horaris comercials i les polítiques a favor del desenvolupament i l’equilibri del propi comerç, el qual aporta uns valors socials i econòmics que els ciutadans i els consumidors cada dia aprecien més.

Barcelona, 18 de desembre de 2002

CCOO de Catalunya continua com a primera força sindical de Catalunya i, gràcies a tots, després de la vaga general i de totes les mobilitzacions de l’any 2002 ja som més de 152.000 les persones afiliades al sindicat.
A més, els resultats de les darreres eleccions sindicals confirmen que CCOO continua com a primera força sindical de Catalunya. El nostre sindicat segueix enfortint-se com a organització i ja ha superat els 21.700 delegats, cosa que fa que es mantinguin les diferències amb la UGT.

CCOO de Catalunya continua treballant pels drets dels treballadors i treballadores, i és gràcies a la vostra confiança (en l’afiliació i també en les eleccions sindicals) que ens mantenim com a primera força sindical de Catalunya. CCOO de Catalunya és doncs, el teu sindicat a tot arreu!

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 18 de desembre de 2002

El 60% de las personas que trabajan en el Polígono Industrial de la Zona Franca de Barcelona utiliza su coche para acudir a su puesto de trabajo, un hábito que congestiona los accesos viarios y que un 73% de ellos está dispuesto a cambiar si se produce una mejora en el transporte público, según el primer avance de datos de un sondeo que está elaborándose sobre las condiciones de accesibilidad del polígono, uno de los mayores del sur de Europa.
El Consorcio de la Zona Franca de Barcelona, el Ayuntamiento de Barcelona y el sindicato Comisiones Obreras están promoviendo un estudio para la mejora de los accesos al polígono industrial de la Zona Franca de Barcelona, que concentra a unas 250 empresas y da empleo directo a unos 43.000 trabajadores y a 300.000 de forma indirecta.

Este estudio, que se realizará en base a un trabajo de campo sobre aproximadamente 4.500 encuestas a personas empleadas en el polígono -lo que representa aproximadamente un 10% de su total laboral-, permitirá conocer de primera mano los condicionantes de movilidad del área y proponer mejoras en la accesibilidad, sostenibilidad y seguridad viaria del transporte. Por sus características, éste es un trabajo pionero cuyas conclusiones podrían ser extrapolables a los 571 polígonos industriales existentes en Catalunya.

Los primeros datos, en base a más de 500 encuestas recogidas hasta ahora, muestran que únicamente el 16% de los trabajadores de la Zona Franca recurre al transporte público, el 14% utiliza el autocar de empresa para acceder al trabajo y el 7% accede en moto a este polígono que no cuenta con accesos peatonales con el resto de Barcelona y que sólo tiene 5 líneas de autobús que lo conecten con la ciudad. El 22% de los usuarios habituales de coche privado ha declarado haber sufrido accidentes en alguna ocasión en sus trayectos laborales.

Barcelona, 17 de diciembre de 2002

CCOO de Catalunya ha decidit demanar la reconsideració d’un auto judicial que canvia la guàrdia i custòdia d’un nen i una nena a favor del seu pare, acusat d’abusos sexuals. CCOO considera que desatenent proves pericials molt evidents i posant en risc la salut dels menors, el jutjat de familia número 17 de Barcelona ha dictat un auto que atorga la guàrdia i custòdia a un pare acusat d’abusos sexuals pels propis menors, fet ratificat per dos psicòlogues, una d’elles nomenada pel propi jutjat.

CCOO reclama l’atenció sobre el cas per tal d’evitar que l’aplicació de l’auto porti als menors a una situació desesperada.

El treball jurídic sobre aquest cas s’ha dut endavant per l’associació ADEBAM, Asociación para la ayuda y defensa de abusos sexuales a menores, que ha solicitat suport a CCOO de Catalunya. Aquest sindicat ha decidit donar suport a les concentracions convocades per ADEBAM avui dia 17 la matí davant el jutjat de família, carrer València 344, aquesta tarda al Departament de Justícia, del carrer Pau Claris, demà 18 al matí davant del jutjat d’Instrucció, per la tarda davant el Departament de Justícia i el dijous 19, al matí davant el jutjat de família i per la tarda davant de Departament de Justícia novament.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 17 de desembre de 2002