Las personas abajo firmantes, ante las nuevas y graves amenazas dirigidas contra los reinsertados de la Corriente de Renovación Socialista (CRS), rechazan y condenan este acto como un atentado contra los procesos de paz que, en medio de enormes dificultades, han culminado con éxito en el país.

La Corriente de Renovación Socialista fue un grupo disidente del ELN que se desmovilizó en 1994 mediante un proceso de paz firmado con el Gobierno a nombre del Estado y de la sociedad. Mediante tal proceso este grupo renunció de manera radical y sincera al ejercicio de la violencia y se incorporó a la vida política como partido, y han actuado en consecuencia con tal decisión durante todos estos años. Este proceso exitoso constituye un innegable aporte a la paz del país y una experiencia constructora de la nueva cultura política que se requiere para hacer de esta una sociedad viable.

Su opción política pacifica, sus acciones desarrolladas para incidir en la opinión pública y la búsqueda de posiciones decisorias dentro del Estado se ha acogido a los procedimientos pacíficos que la democracia ha establecido para ello.

Tal opción pacifica por la acción política se ha mantenido a pesar de las agresiones recibidas, y que dejan decenas de muertos, los primeros de ellos Enrique Buendía y Ricardo González, negociadores del proceso; y los dos últimos Uberney Giraldo y Evelio Gallo beneficiarios del proceso de reinserción económica en la Finca La Galleta en Montebello (Antioquia), caso este que se encuentra para decisión en la Comisión Interamericana de Derechos Humanos.

Es visible el aporte que los miembros de esta disidencia hacen en diversos campos de la vida nacional. Ellos han desarrollado y desarrollan importantes actividades en la acción social, la búsqueda de la paz, la construcción de opinión, la producción académica, el trabajo parlamentario, la participación en las elecciones y en la configuración de nuevas y enriquecedores expresiones políticas.

Es necesario afirmar que la experiencia de negociación y reinserción de la CRS constituye una esperanza para este país martirizado y amenazado en su presente y futuro por tantas violencias.

Esta experiencia de resolución política de un alzamiento en armas merece el respaldo de la sociedad civil, del movimiento de paz, de todos los demócratas de Colombia y, sobretodo, del Estado y el Gobierno. Todos debemos cerrar filas en el apoyo a esta experiencia y descalificar las posturas y acciones de personas poseídas por el odio y la intolerancia que pretender cobrar a los exmiembros de la CRS, las acciones y decisiones políticas equivocadas de otros grupos que no han querido ver en ésta experiencia los caminos para aportar a la construcción de un país mejor.

Se llama al gobierno nacional a pronunciarse en contra de tales amenazas, a apoyar y proteger a las personas y dirigentes provenientes de los procesos de paz exitosos que han costado esfuerzos por parte de tantos colombianos, en particular en esta circunstancia, a los exmiembros de la CRS. La guerra no puede ser el único camino. Reafirmamos que la paz hoy pasa por respetar y proteger los procesos de paz que en favor de una nueva Colombia han llevado a cabo gobiernos anteriores.

Firman: Pedro Santana Rodríguez, Eduardo Cifuentes Muñoz, Horacio Serpa Uribe, Rodrigo Pardo García-Peña, María Emma Mejía, Monseñor Alberto Giraldo Jaramillo, Monseñor Héctor Fabio Henao,
Fernando Cepeda Ulloa, Alonso Salazar Jaramillo, Horacio Arango S.J., Luis Fernando Múnera S.J., María Eugenia Querubín, Mario Gómez, Daniel García-Peña, Sergio Fajardo Valderrama, Rodrigo Rivera, Augusto Ramírez Ocampo, Luis Eduardo Garzón, Jaime Castro Castro, Jaime Bernal Cuellar, Carlos Gaviria Díaz, Nicanor Restrepo Santamaría, Carlos Vicente de Roux, Alfonso Gómez Mendez, Ricardo Santamaría, Juan Manuel López Caballero, Sabas Pretelt de la Vega, Carlos Holguín Sardi, General (r.) Manuel José Bonnet Locarno, Angelino Garzón, Eugenio Marulanda, Andrés González Díaz, Héctor Abad Faciolince, María Isabel Rueda.

Bogotá D.C., 31 de enero de 2003

La Unió Comarcal de CCOO del Vallès Occidental i CCOO de Catalunya, davant la polèmica sorgida pel trasllat del Centre d’Atenció Primària i Seguiment a les Drogodependències (CASD), des de la seva ubicació actual en el CAP II Cerdanyola-Ripollet al nou CAP Canaletes-Fontetes, volem fer públiques les consideracions següents:

– El CASD és un equipament sanitari d’interès social.

– Aquest CASD dóna cobertura tant a Ripollet com a Cerdanyola del Vallès i ara té la possibilitat de fer-ho en millors condicions, en unes instal·lacions noves.

– Les persones usuàries d’aquest servei són en la seva gran majoria treballadors i treballadores, veïns i veïnes de Cerdanyola del Vallès i Ripollet.

– Que el possible impacte cívic negatiu queda descartat amb l’experiència dels tres anys en la ubicació actual al CAP II.

– Que CCOO, des de sempre, hem reclamat a l’Administració les actuacions, tant preventives com curatives, per a les drogodependències, per la gran repercussió negativa que aquestes comporten tant en el món laboral com en el familiar i el social.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 4 de febrer de 2003

La nit del passat dia 21 de gener, com ja han recollit alguns mitjans de comunicació, es va produir al CP Tarragona un fet lamentable i greu: una presumpta agressió de dos joves per part d’un conegut intern amb antecedents agressius i problemes d’adaptació regimental, el qual en cap cas no havia d’estar en un centre de les característiques del CP Tarragona.

Aquests fets tan greus tenen antecedents en aquest mateix centre, quan el dia 22-4-2001 un intern amb problemes psiquiàtrics va ser agredit sexualment per part d’altres interns.

Davant d’aquesta situació tan greu, en què l’Administració s’ha vist incapaç de vetllar per la integritat de dues persones joves privades de llibertat, des de CCOO manifestem:

1.- La màxima responsabilitat és únicament i exclusivament dels comandaments dels serveis penitenciaris, i de la direcció del centre, en permetre que un centre de les característiques del de Tarragona tingui interns d’aquest tipus, i mantingui una situació de barreja de penats amb preventius i d’adults amb joves, tot el contrari del que la legalitat vigent ens marca.

2.- La situació de sobremassificació del centre penitenciari de Tarragona, i del conjunt de centres penitenciaris, no permet vetllar amb garanties per la integritat de les persones internades, ni es pot garantir de cap manera la integritat dels treballadors dels centres.

3.- La manca de protocols, ordres, instruccions al servei respecte al seguiment especial d’interns de les característiques del presumpte agressor possibilita que es donin situacions paradoxals i al capdavall greus, tal com ha succeït en aquest cas.

4.- La manca de propostes i de programes seriosos de classificació d’interns agreuja la situació de l’interior del centre.

5.- La manca d’infraestructures i inversions en matèria penitenciària facilita i possibilita que determinats interns, que haurien d’estar en un centre adient, donades les seves característiques, puguin romandre en el Centre Penitenciari de Tarragona per un problema d’impossibilitat de trasllat degut a la saturació d’altres centres.

Per tots aquests argumentes i raonaments, CCOO considera que els únics responsables dels fets ocorreguts en aquest centre són els comandaments dels serveis penitenciaris, el Departament de Justícia encapçalat per la consellera, i la Direcció del Centre Penitenciari. No acceptarem cap altra responsabilitat que no sigui aquesta. No acceptarem que es busquin culpables entre els treballadors, els qual fan tot el que poden, amb els mitjans tan minsos que l’Administració els facilita.

Des de CCOO de Catalunya, volem fer un aclariment sobre la confusió que ha generat el Govern espanyol respecte del sistema de càlcul de la pensió de jubilació. Aquesta confusió també ha estat fomentada per organitzacions no signants del darrer Acord per a la millora i el desenvolupament del sistema de protecció social, que pretenen trobar inconvenients que l’Acord no té.



El Govern ha llançat un «globus sonda» respecte a un tema que no està en l’ordre del dia. L’Acord de pensions diu, textualment, que el sistema de càlcul de la base reguladora de jubilació es revisarà perquè es tingui en compte, de forma progressiva, l’esforç realitzat pel treballador al llarg de la seva vida laboral. Aquest redactat no es pot interpretar com un anunci de pèrdua de drets, ans al contrari, com una perspectiva de millora de les prestacions per a qui ha pogut cotitzar més anys. Per tal de fer-ho, cal estudiar prèviament els efectes de l’increment en el nombre d’anys (de 8 a 15) aplicat a partir de 1996. Pel que fa a l’any 2003, les parts signants es comprometen a prendre les mesures oportunes perquè s’adopti la forma més idònia per al càlcul de les prestacions.

Per tant, durant aquest any 2003, les parts signants han de tenir contactes i proposar eventuals canvis, però la taula de negociació formal serà l’any 2004, moment determinat per revisar el contingut de l’acord de pensions en vigor. A hores d’ara, el Govern està llançant propostes de forma unilateral, que no responen al contingut del pacte i que no tenen cap possibilitat de ser acordades amb CCOO.

CCOO de Catalunya estem convençuts que acceptar la versió governamental sobre el contingut del pacte només pot tenir com a efecte l’afebliment de les posicions de treballadors i treballadores.



En el moment en què haguem de tornar a negociar amb la patronal i el Govern sobre el sistema públic de pensions, CCOO seguirem defensant el doble objectiu de garantir la consolidació del sistema i la millora de les prestacions
‘especialment les més modestes-. Totes dues fites es poden assolir alhora, com els pactes del 2001 han demostrat.


CCOO de Catalunya reclamen al Govern de l’Estat que deixi d’apropiar-se de les millores que aquest pacte ha comportat. Aquestes millores s’han assolit per la perseverança i la coherència de CCOO, i no perquè les portés el Govern a la taula de negociació.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 3 de febrer de 2003

El proppassat dissabte es van celebrar les jornades sobre «reptes de futur i de qualitat al 0-3», organitzades per CCOO, per tal de posar al dia les reflexions i reivindicacions del sector de l’educació infantil, en especial en el tram del cicle inicial 0-3 anys. A les jornades van assistir-hi 130 persones, professionals de les llars d’infants, d’escoles bressol, de col·legis públics i privats, així com representants de FAPAC, Moviments de Renovació Pedagògica, de diverses administracions municipals i especialistes universitaris.

Entre les conclusions més importants de les jornades, cal destacar les següents:

– Exigir l’elaboració d’un mapa escolar de 0-3 i atendre les necessitats d’escolarització d’aquesta etapa, que a Catalunya es xifren en un 20 % del cens escolar
– Reivindicar el dret a l’educació dels més petits, i no confondre’l amb el dret dels adults, i encara menys lligant-lo amb la seva situació laboral
– Reclamar al Departament d’Ensenyament l’elaboració de la futura Llei catalana d’educació en el marc de les seves competències, i que consideri el caràcter educatiu de l’etapa, contraposant-lo al caràcter assistencial que preveu la recentment aprovada Llei de qualitat.
– Arribar a un Acord Marc a Catalunya que reguli les condicions de treball del sector i l’escolarització dels nens i nenes.
– Denunciar el doble missatge de CiU, que defensa l’aspecte educatiu de l’etapa des del Departament d’Ensenyament i, alhora, fa propostes des del Govern de la Generalitat per facilitar, mitjançant ajudes, la creació de «guarderies» en les empreses, tornant-nos així al segle XIX.

Demà dissabte, 1 de febrer, la Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya durà a terme les seves jornades sobre l’educació infantil, sota el lema «REPTES DE FUTUR I DE QUALITAT AL 0-3». La jornada començarà a les 9’30, es desenvoluparà fins a les 18 hores, i es farà a la Sala d’Actes de CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16, de Barcelona.

Les ponències de les jornades aniran a càrrec de les persones següents:

– Teo Pavon (psicòloga, professora de Blanquerna).

– Xavier Bonal (professor de la UAB)

Una Taula Rodona comptarà amb les opinions de diferents institucions i col·lectius interessats en la temàtica actual del tram 0-3:

– FAPAC………………………Joan Jordi Rossell

– CCOO……………………….Josefina Pujol

– FMRP……………………….Joan Coma

– Federació de Municipis……….Montserrat Company

– Educadors d’escoles bressol…..Joana Solsona

Els grups de treball que es presentaran a les jornades inclouen diverses reflexions i estudis sobre l’etapa d’educació infantil 0-3 anys: polítiques familiars (drets de la infància, serveis d’atenció a la infància, conciliació de la vida laboral i la familiar); xarxa pública del 0-3 (indicadors de qualitat, tipus de gestió, relacions entre les administracions, models, ratios, horaris, RD1004) i condicions laborals de les persones que treballen en el primer cicle d’educació infantil.

L’acte serà obert pel secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Joan Coscubiela, i serà tancat per Llorenç Serrano, responsable de la Secretaria de Política Social de la CONC.

Us preguem que tingueu a bé incloure la convocatòria de la jornada a les agendes culturals i de convocatòries dels vostres mitjans de comunicació.

Tot esperant la vostra assistència, rebeu una cordial salutació.

Federació d’Ensenyament

CCOO de Catalunya

En els darrers mesos s’ha aprofundit el procés d’estancament
econòmic, a tota la UE i en general al món. I el més preocupant és
que no apareixen indicis sòlids de reactivació. Al nostre país
coincideixen en el temps els efectes de l’estancament econòmic
internacional amb els propis de la nova situació econòmica
d’Espanya, en el marc de l’ampliació de la UE i les conseqüències
estructurals de l’esgotament del model de competitivitat que ha
funcionat durant els darrers anys.

Feu clic per veure l’informe de situació sindical

Segons el director de la Federación de Concejales, F. Villa, l’any 2002 foren assassinats 63 regidors, 1.800 van ser desplaçats i 6.000 dels 12.000 de tot el país van ser amenaçats. D’altra banda, el director de la Federación de Municipios, G. Toro, revela que prop de 400 localitats (40 %) tenen problemes de governabilitat i que en el país van ser assassinats 12 alcaldes en el transcurs de l’any 2002. («El Tiempo», 24/01/03.)

El diàleg de pau emprès el dimecres 22 pel Govern i les autodefenses unides de Colòmbia (AUC) avança amb serietat i els grups d’extrema dreta han mostrat la seva decisió de sotmetre’s a la justícia, sosté monsenyor J. C. Vidal, membre de la comissió exploratòria de diàlegs. Segons el prelat, els diàlegs han estat encapçalats per l’alt comissionat de pau L. C. Restrepo, i els màxims líders de les AUC, C. Castaño i S. Mancuso. («El Tiempo», 25/01/03.) En paral·lel, l’aprovació d’un decret per part del Govern provoca polèmica davant les possibilitats d’indult als paramilitars. («El Espectador», 29/01/03.)

Els països amics del procés de pau amb el ELN, per un costat, i la comissió facilitadora, per l’altre, segueixen en la seva obstinació per trencar l’actual desconfiança entre el Govern i la guerrilla, i proposen treballar sobre la coincidència compartida entre ambdós en relació a l’oportunitat de celebrar una Convenció Nacional. («El Tiempo», 26/01/03.)

La Corriente de Renovación Socialista, constituïda per exmilitants de l’ELN que es varen desmobilitzar l’any 1994 després de celebrar acords de pau amb el Govern, rep múltiples amenaces de mort. La CRS s’ha destacat pel seu compromís en la construcció de pau (Antonio Sanguino, per exemple, ha estat l’impulsor del projecte 100 Municipios de Paz, de Redepaz). CRS, 27/01/03. Davant aquests fets, el president, A. Uribe, ordena protecció per a aquestes persones, segons «El Tiempo», 30/01/03.

El departament del Tolima convoca una Assemblea Constituent, amb la finalitat de definir una agenda pròpia de la regió, amb la participació de 250 representants de diferents sectors socials i polítics, provinents dels 47 municipis del departament. L’Assemblea està inspirada en les experiències dels municipis de Mogotes i de Tarso i discutirà principalment sobre el reordenament territorial, l’enfortiment de la societat civil i l’avenç en la democràcia local. («El Colombiano», 29/01/03.)

L’any 2002 van ser segrestades 2.986 persones -1.174 d’elles per pressionar el pagament d’una suma de diners-, segons la Fundación País Libre. La Fundació atribueix la responsabilitat en un 75 % a les guerrilles, un 18 % a la delinqüència comuna i un 7 % als paramilitars. Segons País Libre, no hi ha una veritable política estatal en contra del segrest. («El Tiempo», 29/01/03.)

L’Oficina de l’Alt Comissionat de les NNUU per als DDHH insta el Secretariat de les FARC que es pronunciï sobre la seva responsabilitat en la massacre de 17 persones i el posterior desplaçament d’altres 700 persones en el municipi de San Carlos (orient d’Antioquia).(«HCHR», 29/01/03.)

El departament d’Arauca es converteix en l’epicentre del conflicte armat, amb els atacs de les FARC (quatre cotxes bomba suïcides), l’arribada de 60 membres de les forces especials d’EUA, el segrest de 2 periodistes estrangers per l’ELN, l’expansió dels conreus de coca, els assassinats dels paramilitars i la tensió en la frontera amb Veneçuela, malgrat la declaració de Zona de Rehabilitació per part del Govern. («El Tiempo», 30/01/03.)