L’anunci, per part del president del Govern central, d’una tercera modificació a la Llei d’Estrangeria, el considerarem una demagògia electoral que alhora demostra el fracàs del Govern en la política d’immigració.

El Govern central utilitza els mateixos arguments que van utilitzar per a la Llei de l’any 2000, que només ha comportat una retallada de drets fonamentals de les persones però sense resoldre la situació d’aquelles que es troben a Espanya sense papers. El nombre d’aquestes persones sense papers ha augmentat els últims dos anys, fins a les 500.000, amb un gran nombre que treballen en l’economia submergida.

La modificació d’una llei orgànica necessita l’aprovació del Congrés de Diputats; és, per tant, un llarg procés. Des de la constitució d’una comissió fins que arribi al ple del Congrés passaran segurament alguns mesos, i més mesos seran si el Partit Popular vol realment arribar a un debat i a un consens en aquesta matèria. Amb aquest anunci, i si realment divendres el Consell de Ministres aprova l’inici de tràmit per a la modificació de la llei, demostra l’interès electoral del PP d’utilitzar el tema de la immigració des d’una òptica negativa per a tot el cicle electoral.

Les propostes anunciades pel president del Govern són propostes que no resoldran el fracàs de la política de flux de treballadors immigrants, que és la causa principal d’entrada de persones per vies irregulars; a l’any 2002 no es va cobrir ni el 10 % del contingent; també a l’any 2003 el contingent està funcionant malament: han passat 5 mesos des de l’inici del contingent 2003 fins ara i s’han aprovat 800 ofertes a tot l’Estat; d’aquestes 800 ofertes, 500 han estat presentades per 3 empreses directament a la Direcció General d’Ordenació de Migració a Madrid, sense tenir en compte els òrgans competents de les Comunitats Autònomes ni les Comissions Executives de l’INEM. Davant del fracàs del contingent, l’única possibilitat per a molta gent per a venir a treballar a Espanya és la via irregular.

És cínic de part del Govern i del Partit Popular modificar la llei, per introduir els 11 articles anul·lats del Reglament per la Sentència del Tribunal Superior de Justícia, fa poc més d’un mes, publicat al BOE el 16 de maig. La interpretació que fan el Govern i el PP a la Sentència del Tribunal de Justícia és una interpretació únicament policial i legalista, obviant la part de drets, sobretot el dret reconegut per les convencions internacionals com el dret de viure en família.

L’actual llei contempla de forma molt dura l’expulsió per a les persones sense papers, i també està prevista la prohibició d’entrada a Espanya i als països de Schengen en un període de 10 anys dels expulsats. Però el problema d’una llei com aquesta és que és dura però impracticable, i per tant és irreal. Més mesures policials no resoldran la situació però contribuiran a dramatitzar més la situació de les persones immigrades sense papers i sobretot les faran més submises a tot tipus d’explotació, entre altres l’explotació laboral.

Pel que fa a l’anunci del president del Govern que «el visat serveix per a residir i treballar a Espanya», en primer lloc cal aclarir que no qualsevol visat serveix per a treballar i residir a Espanya: l’únic visat que serveix és «el visat de residència i treball», que s’aconsegueix des del país d’origen a través d’una oferta de feina. El que no s’explica és que el problema està en com aconseguir aquest visat, que és un procés llarg i poc àgil, que tarda entre 6 mesos a un any de tràmit. Quan la persona té el visat, la resta del procés és àgil i ràpida per aconseguir la Targeta de Residència: és el tràmit que menys preocupa a les persones immigrades.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 20 de maig de 2003

L’assemblea de treballadors ha decidit avui, amb un 85 % dels vots, desconvocar la vaga prevista per a demà a l’empresa Siemens VDO, ubicada a Abrera (Baix Llobregat), i acceptar el principi d’acord al qual ha arribat el comitè d’empresa i la direcció. Siemens VDO és una empresa de components i té com a principal client la SEAT, que va veure part de la seva producció aturada a conseqüència de la vaga que va tenir lloc fa uns quants dies a Siemens VDO.

El preacord aprovat avui per la plantilla desbloqueja la negociació del conveni, fet que havia estat el detonant del conflicte.

Des de CCOO de Catalunya volem manifestar la nostra preocupació per la paralització en què es troba el tràmit parlamentari de la llei de mobilitat. Aquest projecte de llei va ser enviat pel Govern al Parlament ara deu fer uns sis mesos. Els grups parlamentaris han presentat les seves esmenes sense que cap d’elles afecti l’essència de l’esperit de la llei. Al contrari, totes elles busquen millorar el redactat i aprofundir en els conceptes de mobilitat sostenible. Aquesta apreciació es justifica per l’actitud receptiva que varen mostrar els grups parlamentaris en la tanda d’entrevistes mantingudes amb CCOO.

Però ara queda molt poc temps perquè la llei sigui aprovada, ja que només resten dos plens del Parlament abans no s’acabi la legislatura.

CCOO vol recordar la necessitat imperiosa que aquesta llei sigui aprovada perquè la mobilitat és una matèria que s’està escapant de les mans dels poders públics. Cada cop hi ha més gent que es mou, amb desplaçaments més llargs, i tot això es fa de forma menys sostenible i segura, amb més ús del cotxe, tal com posen de relleu els indicadors de què es disposa (el 50 % dels accidents de treball són accidents de trànsit). Únicament quan no caben més cotxes, com ara el cas de Barcelona, s’aconsegueix frenar els increments en les intensitats de trànsit.

Per fer la mobilitat més sostenible cal desplegar un ampli ventall de mesures: més transport públic i de més qualitat, menys cotxes i amb una circulació més pausada, i un urbanisme no expansiu. Però també cal establir un marc regulador de la mobilitat, que obligui els poders públics a pensar en clau de mobilitat sostenible. El nou marc regulador el subministra la llei de mobilitat. Per això és tan important que el projecte de llei s’aprovi.

Des de CCOO, les prioritats són: a) la redacció dels plans de mobilitat sostenibles en empreses i polígons industrials, en què es prioritzi l’accés en transport públic (bus d’empresa, bus públic, a peu, en bicicleta, en cotxe compartit, en carsharing); b) que obligui a la creació del gestor de la mobilitat en els principals polígons industrials, i que es produeixi la plena integració tarifària dels autobusos d’empresa; c) que s’habilitin d’una vegada els carrils bus als principals accessos i sortides de la ciutat de Barcelona.

En el tràmit parlamentari s’han escoltat bàsicament dos tipus d’objeccions: la primera és que el projecte de llei sostreu competències de mobilitat als municipis; la segona és que no ofereix nous recursos econòmics per executar els plans que se’n deriven.

La mobilitat avui ja no és essencialment d’àmbit municipal. Per exemple, a Barcelona el moviment de cotxes que entren a la ciutat i en surten és superior al que es produeix exclusivament dintre del terme municipal. A la resta de municipis importants passa tres quartes parts del mateix. Per tant, a una realitat de mobilitat supramunicipal ha de correspondre un marc normatiu supramunicipal, a partir de la concertació d’esforços entre les diferents administracions amb competència. Així s’ha fet en el cas de l’Autoritat del Transport Metropolità, ATM, i ningú no pot dir que les coses no hagin anat bé.

Quant al tema del recursos econòmics, aquest no és un tema per a la llei de mobilitat, sinó de l’acció de govern o d’altres normes jurídiques, com una llei de finançament del transport públic. L’únic que pretén la llei és crear un marc normatiu a partir de l’acció concertada dels diversos agents. Per fer plans de mobilitat sostenible no calen més diners, únicament cal gastar-los de forma diferent.

La Llei de mobilitat vol fer front a una situació d’emergència i la seva aprovació no es pot demorar més. CCOO fa una crida a tots els partits polítics amb representació parlamentària perquè la llei de mobilitat ‘que voldríem que fos de mobilitat sostenible i segura’ sigui aprovada abans que el Parlament no es dissolgui.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 19 de maig de 2003

Feu clic per veure les esmenes de CCOO a la llei de mobilitat

Feu clic per veure l’estudi sobre la sinistralitat laboral relacionada amb els accidents de trànsit

Sota el lema: «Una altra Europa és possible», es va celebrar a Florència el Fòrum Social Europeu, organitzat per decisió del Comitè Internacional del FSM i desenvolupant l’esperit i els principis de Porto Alegre en un marc molt diferent.

Feu clic per veure el document

Els 130 treballadors de l’empresa BSM SA, que s’encarrega del control i la regulació de les zones blaves i de càrrega i descàrrega de Barcelona, estan convocats a fer vaga els dies 19 i 22 de maig en defensa de la millora de les seves condiciones de treball.

Ahir va tenir lloc l’acte de conciliació al Tribunal Laboral de Catalunya, on la direcció de l’empresa va mantenir la seva posició, molt intransigent i sense cap intenció de negociar amb els representants dels treballadors, que van presentar noves propostes, en què es rebaixaven les pretensions inicials, renunciant a alguns dels punts de la plataforma.

Ahir, 15 de maig, s’aconseguia un principi d’acord en el Conveni de Metal·logràfiques de Catalunya, conveni que afecta més de 3.000 treballadors. Aquest ha estat precedit de l’èxit de la convocatòria de vaga del passat dia 7 de maig, que ha permès que el resultat final de la negociació sigui positiu amb el principi d’acord aconseguit, que preveu:

Vigència:

2 anys, és a dir, de l’1 de gener del 2003 fins al 31 de desembre del 2004.

Increment salarial:

2003 IPC previst + 1,10 %

2004 IPC previst + 0,8 %

Això comporta que l’increment per al 2003, respecte als salaris que es percebien a 31/12/02, i un cop actualitzades les taules del mateix any amb les revisions salarials corresponents, se situarà entorn del 5.35 %

Revisió salarial:

La revisió salarial queda modificada. L’acord preveu que, enfront de l’actual, que opera a partir de l’increment acordat, la que s’incorpora operarà a partir de l’IPC previst, és a dir, mantenim la millora del poder adquisitiu.

S’incorporen aspectes importants, que faciliten la conciliació de la vida laboral i la familiar en el capítol de permisos retribuïts; en aquest cas, el permís per matrimoni s’estén a les parelles de fet, amb el compromís, assenyalat en el principi d’acord, de desenvolupar i refondre els permisos retribuïts a través de la Comissió Paritària durant la vigència del Conveni.

Un altre avanç a tenir en compte és que, en el cas que el permís maternal/paternal (16 setmanes) coincideixi amb el període de vacances, aquestes es gaudiran amb posterioritat i no com fins ara, en què es perdien.

La vigilància de la salut que preveu la Llei de Prevenció de Riscos Laborals substituirà les revisions mèdiques. Això comporta que les empreses estan obligades a realitzar les revisions mèdiques específiques dels riscos del lloc de treball.

L’acord aconseguit estableix l’abonament de 150 ‘ (25.000 ptes) en concepte de signatura de Conveni, que seria abonat, igual que els endarreriments salarials generats per l’acord, abans del 30 de juny.

La valoració de CCOO és positiva ja que, sense cap dubte, el principi d’acord aconseguit comporta un avanç molt important en relació a convenis anteriors, refermant-se els increments salarials, millorant capítols socials i reforçant el paper sindical a les empreses. Això ha estat possible gràcies a l’esforç realitzat pel conjunt de treballadors i treballadores del sector de metal·logràfiques, que han contribuït a la consecució d’aquest principi d’acord. La vaga del passat dia 7 de maig, sense cap dubte, ha fet la resta.