Avui dijous, dia 15 d’octubre, una delegació de CCOO de Catalunya i de la seva Fundació Pau i Solidaritat viatja a Prishtina, la capital del territori de Kosovo. Aquest viatge es fa en el marc d’un projecte de cooperació finançat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i els ajuntaments de Girona i Reus.

L’objectiu del viatge és impartir unes jornades sobre institucions, dret internacional i els sindicats davant els canvis. Els beneficiaris són, en aquest cas, els sindicalistes del Sindicat Independent del Metall i les Mines de Kosovo. Aquesta és la segona acció del projecte, que a més comprèn els sindicats del metall de Bòsnia-Herzegovina i Nezavisnost, de Sèrbia.

Aquest projecte comprèn la dotació de material informàtic per a les organitzacions i un suplement comú en els idiomes de la regió, dins les publicacions dels tres sindicats. En aquest moment és l’únic projecte que es fa conjuntament a països diferents de la regió dels Balcans.

Els companys de CCOO prendran contacte i coneixement «in situ» de la situació a Kosovo i de quins són els problemes en aquell territori.

La delegació està composta per en Jordi Ribó, secretari de Cooperació Internacional de CCOO de Catalunya, l’Alfons Bech, responsable del treball a la zona dels Balcans de la Fundació Pau i Solidaritat, i en Jordi Vera, de la Federació Minerometal·lúrgica de CCOO de Catalunya. Assistiran, entre d’altres activitats, a una entrevista amb la direcció dels sindicats kosovars.

Barcelona, 15 d’octubre de 2003

Avui s’ha reunit la Mesa General de la Funció Pública de la Generalitat, i s’ha obert de manera formal la negociació d’un Pla de Pensions d’Ocupació per al personal de la Generalitat.

Aquesta negociació ha de concretar els aspectes que s’han d’incorporar a la constitució del Pla de Pensions de la Generalitat, igual que s’ha fet en l’àmbit de l’Administració de l’Estat.

El futur Pla de Pensions ha d’abastar el conjunt de treballadors i treballadores de la Generalitat, per tant pot comptar amb més de 130.000 integrants, i constituir-se així com el pla de pensions més gran de Catalunya, i orientarà possibles plans de pensions en les universitats i en empreses i entitats públiques.

CCOO ha valorat positivament l’inici de la negociació i la constitució del grup de treball per tal de concretar els diferents extrems del Pla.

CCOO ha marcat en aquesta reunió les seves posicions inicials:

– El Pla de Pensions ha de garantir un complement de pensions als treballadors i treballadores públics i, per tant, CCOO plantejarà en els següents exercicis pressupostaris que el Pla se segueixi nodrint de fons per millorar les prestacions. En qualsevol cas, les dotacions que s’acordin cada any han de ser enteses com a salari diferit.

– Les negociacions anuals, en relació a la dotació de les aportacions de la Generalitat al Pla, s’han de considerar complementàries dels acords existents en l’actualitat en matèria retributiva i, per tant, s’ha de garantir el manteniment del poder adquisitiu del salaris dels personal de la Generalitat tal com s’ha anat aplicant els darrers anys.

– CCOO es compromet a treballar per garantir tots els drets dels partícips i beneficiaris, en el seu moment, d’aquest pla de pensions i per tant aportarà a les negociacions l’equip d’assessorament de l’Àrea de Pla de Pensions confederal.

– CCOO orientarà que l’acord a què s’arribi pugui orientar els acords en d’altres administracions i empreses públiques de Catalunya.

– Pel que fa a l’aportació inicial de la Generalitat, CCOO reclama que aquesta se situï en el límit superior del que s’ha establert en l’àmbit estatal (0’5 % de la massa salarial), que es garanteixi que el personal interí podrà ser partícip del Pla un cop assolit el període de carència que s’estableixi, i que el Pla integri totes les aportacions que la Generalitat té establertes per assegurances o altres ajuts considerats en el Pla.

– CCOO ha plantejat la paritat total en els òrgans de control i supervisió del Pla.

El Comité Intercentros de IRISBUS IBÉRICA S.L. ha convocado un calendario de huelga y un encierro en los centros de Zona Franca y Mataró que comenzará hoy a las 14 h y finalizará el día 14 a las 6 horas. A esta hora y una vez finalizado el encierro empezará una jornada de huelga de 24 horas que afectará a 350 trabajadores.

Los sindicatos y el comité de empresa negociaron las condiciones de traslado del personal de la fábrica de Mataró a Zona Franca, aceptando la descapitalización que suponía la venta de los terrenos de la fábrica de Mataró, pero con el compromiso de la empresa de viabilidad de los restantes centros y de llegar a un acuerdo satisfactorio para las partes en el convenio.

En respuesta a la actitud responsable de los sindicatos, la dirección de la empresa, después de 10 meses, mantiene una intransigencia total y bloquea el convenio.

El Comité reivindica un aumento con revisión salarial y la adecuación salarial para los trabajadores jóvenes. En este último apartado el Comité reclama eliminar progresivamente la doble escala salarial que discrimina a los jóvenes y que no debe ser una medida estructural.

Tras todos los esfuerzos por buscar una vía de solución, la empresa no ha demostrado voluntad negociadora y no mueve su posición. Por todo ello los trabajadores han decidido ir a la huelga convocada para mañana.

Finalment, no ha pogut ser. Després de 43 dies de trámits, els companys RASEM AL BAYARI, ABDUL RAOUF MAHDI, ZAKI KHALIL, AYESH EBAID y MOHAMED ABU AJENA, sindicalistes de la PGFTU de la zona de Gaza, han hagut de quedarse, per la impossibilitat de sortir de Gaza en direcció al Caire, on havien d’embarcar dissabte en direcció a Barcelona.

Dijous a la nit i divendres durant tot el dia, com a represàlia per l’atemptat de Jaifa, l’exèrcit d’Israel va portar a terme un raid molt sagnat, amb helicòpters «Apache» i tancs, que fins ara ha causat la mort a una desena de persones, entre elles dos nens de menys de deu anys. Aquesta acció terrorista del Govern de Sharon s’inscriu en la política d’extermini que l’actual Govern israelià està portant a terme dins dels territoris ocupats des de l’inici de la segona intifada. Els atacs de l’exèrcit, la construcció del mur, l’assetjament contra el poble de Palestina i els seus legítims representants, l’Autoritat Nacional i el president Arafat, escollit democràticament per la població palestina, fan que la perspectiva de pau estigui cada cop més lluny.

El territori de Gaza, fins avui ha estat sotmès a toc de queda, amb impossibilitat total de sortir de les seves cases del conjunt de la població palestina, especialment en el camp de refugiats de Rafà, on l’exèrcit israelià ha deixat sense casa més de 1.500 persones, com a conseqüència dels atacs.

CCOO de Catalunya, una vegada més, mostrem la nostra solidaritat amb el poble de Palestina, amb la central sindical palestina PGFTU, denunciem l’assetjament per part de l’exèrcit israelià i de l’actual Govern d’Ariel Sharon a la població palestina dels territoris ocupats i fem públic el nostre suport a totes les víctimes del conflicte. Exigim la posada en marxa del full de ruta, així com el compliment de totes les resolucions de les NNUU, sistemàticament boicotejades per Israel i pel seu aliat incondicional, els EEUU.

Volem fer públic el nostre agraïment al sindicat israelià Histadrut,
per la seva preocupació i les gestions realitzades amb l’exèrcit, a fi i efecte que els companys de la delegació poguessin sortir de Gaza, especialment la companya Avital Shapiro. Aquesta actitud del sindicat israelià ens omple d’esperança, perquè podem comprovar que no tot el poble d’Israel comparteix la política d’extermini de Sharon cap a la població palestina, i mostra que l’únic camí és el de l’entesa i la reconciliació.

Ens veiem obligats, per tant, a suspendre els actes d’aquesta delegació amb les Federacions del Metall i de la Construcció i l’acte de demà previst. El que no suspenem, al contrari, refermem, és el nostre compromís amb els treballadors i la causa palestina, per la pau a l’Orient Mitjà i pel respecte i el compliment de les resolucions de les NNUU.

Segons un recent estudi, l’increment mitjà del preu per m2 de l’habitatge en el Baix Llobregat durant el primer semestre del 2003 és d’un 11,82 %. Cal destacar que localitats com Cornellà se situen entre els percentatges més alts, arribant al 15,1 %.

D’aquesta forma, el 65 % dels joves no emancipats s’han plantejat marxar de casa però no han pogut fer-ho per manca de recursos econòmics. Precarietat laboral i creixement del preu de l’habitatge són les dues realitats que formen la pinça que impedeix que la gent jove ens muntem la vida pel nostre compte.

Això ha arribat a ser així perquè les diferents administracions no han tractat l’habitatge com un bé necessari, que ha de garantir un dret constitucional, sinó com una peça més del mercat. Els ajuts per comprar l’habitatge afavoreixen més qui més té per gastar i deixen de banda els llogaters i llogateres. Avui, accedir a un habitatge suposa a la nostra comarca el 60 % de la renda familiar, quan la Unió Europea recomana que aquesta despesa no sigui més del 30 %.

Avui, els joves tan sols podem accedir a l’habitatge comprant. Els preus són prohibitius per als i les joves. Els pisos de lloguer gairebé no es troben o són més cars que una hipoteca.

Davant aquesta greu situació, Acció Jove de CCOO del Baix Llobregat impulsa la campanya

Pel dret a l’habitatge, trenca amb l’especulació

Perquè les coses poden ser d’una altra manera. Acció Jove i CCOO fa molt que defensem que el dret a la propietat no pot passar per sobre del dret a l’habitatge, que cal que els pisos serveixin per a allò pel que han estat fets: per viure-hi les persones, no per especular. Cal penalitzar habitatges buits.

Calen també, però, polítiques públiques d’habitatge. A Espanya les administracions gasten quatre vegades menys que la mitjana europea en ajuts i promoció d’habitatge social de lloguer i en propietat. El que han de fer els governs és actuar davant l’habitatge com davant la salut o l’educació: l’habitatge digne és un dret de tots i totes.

La «Plataforma 10 minutos» ha convocado en toda España un paro simbólico de 10 minutos sobre una plataforma reivindicativa centrada en cuatro puntos: Racionalización de la agenda asistencial, racionalización de los contratos programa, dignificación de los contratos basura (refuerzos), reconocimiento profesional: Salario y promoción

CCOO, ya en su día, sumaba a las reivindicaciones de la plataforma la de dotar de contenido real a la Atención Primaria en su función central de prevención y promoción de la salud, con la intervención activa en la comunidad a través de los Programas de Salud. Esto nos lleva no sólo a mejorar los tiempos de consulta asistencial con la optimización de recursos, sino a la racionalización de los mecanismos de coordinación administrativa entre los distintos niveles asistenciales y la implementación de servicios eficaces administrativos de atención al usuario.

CCOO no puede aceptar el desmantelamiento funcional de la Atención Primaria, del que son claro síntoma dos factores. La reducción progresiva de recursos de atención social, que son un enlace de máxima eficacia para la atención de los problemas sociales asociados a la aparición y el pronóstico de la enfermedad, labor que inevitablemente, a falta de personal especializado, será una fuente más de cargas de trabajo asistencial además de significar una pérdida de calidad de nuestra Atención Primaria totalmente injustificada. Estos recursos de atención social son además un mecanismo insustituible de detección de factores de riesgos y de atención a las situaciones de dependencia. El otro de los factores es que el colectivo de Atención Primaria no puede aceptar la amenaza del Gobierno de ceder a los médicos de las Mutuas la capacidad de dictar las altas por IT debe quedar patente en esta jornada de reivindicación colectiva.

Estos dos factores significan en la práctica una descapitalización humana y de conocimiento para los Equipos de Salud, y una desviación, tanto de la población activa como de la población dependiente, hacia entidades ajenas a la Sanidad Pública. Lo siguiente será el cuestionamiento de la eficacia del modelo de Atención Primaria.

Por lo tanto, Comisiones Obreras ha apoyado y promocionado las acciones realizadas hoy día 10 de octubre en todos los centros de salud, sumándole los siguientes bloques reivindicativos:

– Dotación de personal para la atención social a la comunidad (trabajadores sociales y terapeutas ocupacionales)

– Distribución del tiempo de trabajo que permita una adecuada realización de los programas de promoción de la salud y de intervención comunitaria.

– Rechazando el borrador de decreto que pretende ceder la gestión de altas por IT a las mutuas patronales.

– Estableciendo un circuito administrativo adecuado a las necesidades asistenciales y de los usuarios que agilice la gestión de recetas, derivaciones, peticiones de pruebas complementarias y diagnósticas además de la gestión de la demanda.

La situació creada arran l’atemptat de Haifa fa uns quants dies i el posterior atac israelià a Síria, i l’enduriment del setge sobre els territoris ocupats per part de les autoritats israelianes han fet impossible el viatge a Catalunya, i posteriorment al País Valencià, d’una delegació del sindicat palestí PGFTU, previst des de fa uns quants dies. Aquesta delegació havia d’arribar demà dissabte i realitzar diferents activitats amb membres de CCOO de sectors del metall, el tèxtil o la construcció entre d’altres. Però la situació actual no permet que els ciutadans palestins puguin desplaçar-se per dintre de les ciutats, i encara menys sortir del país.

De fet, ja hi va haver molts problemes a l’hora de fer les gestions per dur a terme aquesta visita amb el mateix consolat d’Espanya a Jerusalem Est. Un cop superades ha estat impossible aconseguir que la delegació palestina es pogués desplaçar des de la franja de Gaza fins a l’aeroport del Caire pels impediments posats per les autoritats israelianes.

Des de la Secretaria de Cooperació de CCOO de Catalunya s’estan fent les gestions necessàries per traslladar aquesta trobada a la data del 25 d’octubre. Us mantindrem informats.

La direcció d’Eurobank ha fet pública, a través dels mitjans de comunicació, la seva decisió d’acomiadar el 25 % de la plantilla els propers 15 dies.

COMFIA-CCOO considerem que no ha canviat la situació respecte a dies passats, quan vàrem comunicar a la direcció d’Eurobank que l’esmentat pacte no es podia aplicar en els termes fixats i per tant estava trencat. L’acord es va signar, com ja hem explicat altres vegades, davant la impossibilitat de continuar l’activitat bancària.

No entenem per què l’empresa continua insistint a fer fora tota la plantilla abans d’acabar el termini per l’ampliació de capital i quan encara es desconeix el futur de l’entitat.

Mentre hi hagi alguna possibilitat de continuïtat del banc, CCOO no donarem la nostra conformitat a cap procés que no prevegi la continuïtat dels llocs de treball a Eurobank, Microcredit i Micropay. No podem acceptar les pretensions de l’empresa de començar a acomiadar part de la plantilla.

Seria molt lamentable que el banc continués la seva activitat i que ja no hi quedés ningú; aquest, segons sembla per les decisions que es prenen, pot ser l’interès de la direcció del banc, però no pas el nostre.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 10 d’octubre de 2003