CCOO considera imprescindible el manteniment de les clàusules de revisió salarial per garantir el poder adquisitiu dels salaris

CCOO de Catalunya considerem que les dades de l’IPC del mes de gener, amb una baixada del -0,7 %, i una inflació interanual del 2,3 %, cal analitzar-les a partir del fet de trobar-nos en una època de «rebaixes», la qual cosa comporta una moderació, temporal, del creixement de la inflació, que es compensarà amb increments a partir del mes de març. Aquest fet coincideix amb el manteniment de la situació de fortalesa de l’euro respecte al dòlar, la qual cosa afecta directament, moderant-lo, el preu dels productes energètics, evitant la repercusió de l’increment internacional del preu del petroli. La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, també està situada en el 2,3 %.

La inflació se situa encara per sobre de la mitjana de la UE i per sobre de la previsió d’inflació establerta per al 2004 pel Govern del PP en un 2 %. Per CCOO de Catalunya és incomprensible que, després de cinc anys de previsions superades àmpliament per la realitat, novament s’estableixin previsions irreals d’inflació del 2 % per a aquest any 2004.

CCOO de Catalunya considerem que la inflació i l’atur i la temporalitat són greus problemes de l’economia del país, per als quals el Govern del PP sembla no tenir resposta, que tenen repercussions negatives i que afecten de forma greu la capacitat de competitivitat econòmica del país i la convergència real amb Europa.

CCOO de Catalunya continuarem reivindicant el manteniment i la millora del poder adquisitiu dels salaris, la qual cosa fa imprescindible la generalització de clàusules de revisió salarial en tots els convenis, especialment davant l’escassa fiabilitat de les previsions del Govern del PP.

Pel que fa a Catalunya, la inflació del mes de gener s’ha situat en el -0,6 %, i la interanual en el 2,8 %. CCOO de Catalunya considerem important que el nou Govern de Catalunya prengui mesures per tractar de reduir el diferencial d’inflació existent, mitjançant el control dels preus dels sectors més inflacionaris i acabant amb la política de privatitzacions de serveis públics, com la sanitat i l’ensenyament, que va dur a terme l’anterior Govern de la Generalitat i que va incidir de forma negativa en una major inflació.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 13 de febrer de 2004

Ahir es va reunir la Mesa de Negociació del Professorat Públic no Universitari en el qual, entre d’altres aspectes, es va tractar la proposta de Decret d’Admissió d’Alumnes, que el Departament d’Ensenyament va presentar recentment.

El nou decret d’admissió d’alumnes obre expectatives d’un major control i transparència del procés de matriculació però cal millorar les mesures concretes. Per això, CCOO ha demanat incloure en l’articulat del decret els aspectes següents:

 La desaparició de l’increment del 10 % per sobre de la ràtio establerta en cada ensenyament.

 El manteniment d’una reserva de places durant tot el curs.

 Garantir, clarament, que tots els centres sostinguts amb fons públics tindran la mateixa àrea territorial de proximitat.

 L’increment de recursos per a aquells centres que escolaritzin alumnat amb necessitats educatives específiques.

 La creació d’Oficines Municipals d’Escolarització, com a mínim, en tots aquells municipis que fins ara, mitjançant les Comissions d’Escolarització, han garantit el control, la transparència i la distribució equilibrada de l’alumnat.

 Assegurar que, en les zones on s’acull durant el curs alumnat d’incorporació tardana, es tanqui la matriculació ordinària per sota dels 25/30 alumnes i amb igual ràtio en tots els centres sostinguts amb fons públics.

 L’obligatorietat de complir les decisions de les Comissions de Matriculació per a tots els centres sostinguts amb fons públics.

El Departament d’Ensenyament s’ha compromès a respondre aviat.

Durant els darrers mesos estan apareixent diferents notícies en els mitjans de comunicació respecte a la «lluita pel poder entre els autònoms», de la mateixa manera també es va repetint la frase que «els autònoms no els representen ni les organitzacions empresarials ni les sindicals». També, en els darrers mesos, diferents dirigents polítics «nacionals» han mantingut reunions amb algunes autodenominades «organitzacions representatives dels autònoms».

Davant tot això, la Taula d’Autònoms de Catalunya vol recordar que:

1) Les 537.570 persones afiliades a Catalunya al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) i al Règim Especial Agrari, per compte propi (REASS), significaven, en dades de 31-7-03, el 17,69 % de persones afiliades a ambdós Règims de la Seguretat Social, en el conjunt de l’Estat espanyol.
2) A Catalunya existeix un organisme unitari, la Taula d’Autònoms de Catalunya, constituïda al maig del 2003, que agrupa nou organitzacions empresarials, professionals i sindicals, àmpliament representatives dels diferents col·lectius d’autònoms. Les nou organitzacions de la TAC tenen afiliades més de 350.000 persones, és a dir, un 65 % de les persones que treballen a Catalunya a l’empara dels dos Règims d’Autònoms de la Seguretat Social. Aquesta dada implica que la TAC representa, de lluny, més del 90 % dels autònoms de Catalunya que estan organitzats en alguna associació.
3) Que la TAC està reclamant mecanismes d’interlocució, tant amb el Govern de l’Estat com amb el de la Generalitat, per tal de cercar solucions als problemes de protecció social, seguretat i salut en la feina, fiscalitat, formació i suport en l’inici i el desenvolupament de l’activitat professional per a tots aquests col·lectius.

4) Que estem esperant, des del passat 16 de maig de 2003, resposta a la petició que es va tramitar, per correu certificat, al ministre de Treball Sr. Zaplana, per mantenir una reunió amb ell.
5) Que tant l’anterior Govern de la Generalitat com la majoria de forces polítiques de Catalunya van reconèixer, en el seu moment, la representativitat de la TAC i que, actualment, estem a l’espera que el nou Govern concreti i articuli mecanismes d’interlocució i diàleg amb la TAC, d’acord amb la nostra reconeguda representativitat.
6) Que les organitzacions de la TAC no participem, encara que en «patim» els efectes, en aquesta «guerra mediàtica» entre diferents organitzacions, sense implantació a Catalunya, per demostrar qui es més representatiu d’aquest col·lectiu i, mentre els ministres, el mateix president del Govern i els dirigents de l’oposició es reuneixen amb ells, a Catalunya l’organisme veritablement representatiu i unitari, que és la TAC, no rep el reconeixement com a interlocutor i és menyspreat o ignorat per les diferents administracions.

7) Que les organitzacions de la TAC ens neguem que les negociacions o acords sobre tot allò que afecta les condicions de treball i de vida dels autònoms de Catalunya les desenvolupin organitzacions foranes i sense representativitat al nostre país.

Per tant, exigim el reconeixement de la representativitat de la TAC, per part del Govern de l’Estat, i que s’obrin mecanismes i canals de diàleg social que ens permetin trobar solucions als problemes dels col·lectius que nosaltres representem, de forma absolutament majoritària, a Catalunya.

Barcelona, 11 de febrer de 2004

Els firmants del conveni col·lectiu de supermercats de la província de Barcelona han procedit a la signatura de les taules salarials corresponents als anys 2003 i 2004. Al seu moment, CCOO no va signar el conveni perquè comportava la pèrdua del dret a percebre el cent per cent del salari en tots el supòsits d’incapacitat temporal sense cap contrapartida, ja que fora d’això el conveni només introduïa les revisions salarials.

A més a més, els increments que es fixaven feien que no hi hagués cap millora de poder adquisitiu, en un sector en què els salaris de partida ja eren força minsos. Quatre anys sense millora de poder adquisitiu en un conveni d’aquestes característiques, amb pèrdua de drets i amb una fórmula de revisió salarial que ni garantia millores de capacitat de compra de cap tipus ni permetia cobrar endarreriments eren un mal negoci i el temps ho ha demostrat.

D’altra banda, UGT i FETICO haurien d’explicar a les treballadores i treballadors del sector què s’ha fet del que deien l’any passat d’impugnar la pujada del 2 % aplicada per la patronal. Mai no han explicat què pretenien ni han interposat cap demanda fora d’una estranya mediació que no va servir per a res, i ara, amb un any de retard, signen les taules salarials que ha estat aplicant la patronal, les que es desprenien del conveni que ells varen signar. Volien distreure l’atenció del que era una revisió completament insuficient? És el més probable, perquè saben perfectament que penedir-se del que ja està signat no va enlloc, per desgràcia de la gent que treballa en el sector, en aquest cas.

Full informatiu

Més informació

A Catalunya, no estem davant d’un procés de deslocalització en cadena ni tampoc en una situació de crisi industrial generalitzada. En el context internacional de competitivitat en què es troba la nostra economia es posa de manifest, una vegada més, com l’absència de polítiques industrials actives i la total manca de previsió dels darrers anys ens col·loquen en un retard considerable respecte d’altres països, que fa més urgent afrontar els reptes del futur immediat.

La Confederación Internacional de Organizacionres Sindicales Libres (CIOSL) ha expresado hoy su profunda preocupación ante los enormes riesgos a que se ven confrontados los sindicalistas en Colombia. Frente a la situación de continuas violaciones de los derechos sindicales, la CIOSL instó firmemente al presidente Álvaro Uribe para que ponga fin a la intimidación masiva y sistemática de sindicalistas, cuando el presidente colombiano se disponía a dirigirse al Parlamento Europeo en Estrasburgo el día de hoy.

El movimiento sindical internacional ha venido exhortando repetidamente al Gobierno de Colombia para que se identifique y juzgue a los responsables de los actos de intimidación y violencia perpetrados contra sindicalistas. Desde 1990, más de 3.000 sindicalistas fueron asesinatos en Colombia. La mayoría de los culpables no han sido castigados.

Los serios crímenes contra sindicalistas continúan hoy en día en Colombia. La semana pasada (6 de febrero de 2004), se colocaron cargas explosivas a la entrada de las oficinas del sindicato de empleados municipales SINTRAEMCALI por segunda vez en quince días. El 17 de enero de 2004, Ricardo Barragán Ortega, miembro de SINTRAEMCALI, fue acribillado a balazos por unos hombres en moto. El ataque se produjo en pleno día y en una calle céntrica de Cali.

La CIOSL ha constatado que, a causa de las constantes presiones ejercidas sobre el Gobierno de Colombia, el número de asesinatos de sindicalistas ha descendido en comparación con la cifra alarmante de 184 en 2002. Sin embargo, las amenazas de muerte, los despidos, las desapariciones forzosas y los secuestros están en aumento

«Ya va siendo hora de que el presidente Álvaro Uribe demuestre con hechos, y no sólo con palabras, que está realmente comprometido a eliminar la intimidación y la violencia contra los sindicalistas en su país. Por el momento, lo único que vemos es que persiste una situación en que el Gobierno colombiano parece estar dispuesto a tolerar que se sigan produciendo graves y preocupantes abusos contra los derechos humanos y sindicales», comentó Guy Ryder, secretario general de la Confederación Internacional de Organizaciones Sindicales Libres.

REPSOL-YPF condiciona el cumplimiento de sus acuerdos con los trabajadores y trabajadoras de las empresas subcontratadas del metal a la evolución de la marcha de las negociaciones, que en la actualidad se encuentran bloqueadas, referidas a la regulación del sector de montaje y mantenimiento de la provincia de Tarragona, que, recordemos, está convocado a la huelga de 24 horas el próximo día 4 de marzo.

Esta situación se produce el pasado viernes día 6 de febrero como consecuencia de una parada técnica en la planta de ACN de Repsol Química. Este tipo de situaciones prevé la constitución de una Comisión de Seguimiento compuesta por directivos de Repsol y de los sindicatos del metal de CCOO y UGT. Esta comisión tiene como objetivo el cumplimiento de las normas de seguridad y salud, así como el conocer el número de contratistas y trabajadores/as del metal que participan en la parada.

En esta reunión, la dirección de Repsol-YPF Química nos informa que en esta parada y en las que se puedan producir (recordemos que durante el pasado año se produjeron alrededor de 20 paradas) no se procederá a la constitución de la comisión de seguimiento, y todo ello en función de la evolución de las negociaciones del sector.

Desde la Federación Minerometalúrgica de CCOO de Catalunya, rechazamos esta actitud totalmente irresponsable del Grupo Repsol-YPF y que, sin lugar a dudas, se debe a una reacción de ataque a las movilizaciones que se están llevando a cabo en la provincia de Tarragona.

Estos hechos serán denunciados a la Delegació de Treball por incumplimiento de acuerdos, no descartándose la convocatoria de huelga de 24 horas dirigida a las contratistas que trabajan para el grupo Repsol para el próximo día 18 de febrero. Movilizaciones que serán dadas a conocer en la reunión conjunta de delegados que se llevará a cabo el martes día 10 de febrero.

El acuerdo de Repsol-YPF y las Federaciones del metal de CCOO y UGT se llevó a cabo el día 31 de julio del 2002; trata de regular las condiciones de trabajo de los trabajadores y trabajadoras de las empresas auxiliares del metal subcontratadas en los diferentes polos petroquímicos de Repsol-YPF de Cartagena, A Coruña y Tarragona. En la petroquímica de Tarragona, y en el mes de septiembre, se alcanzaba un acuerdo específico del tratamiento de las diferentes paradas que se pudieran producir.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 9 de febrer de 2004

Amb el lema LA FORÇA DE LA PARTICIPACIÓ. Conquerim drets per transformar la societat, CCOO del Vallès Occidental celebrarà el seu 8è Congrés a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès els dies 2 i 3 de març de 2004

Feu clic per veure els documents en català

Feu clic per veure els documents en castellà

En les eleccions celebrades ahir, dia 5 de febrer, CCOO va renovar la majoria en guanyar amb un 43,62 % dels vots.

Els resultats de les eleccions han estat els següents:

VOTS % CONSELLERS

CCOO 1747 43,62 4

SEC 1063 26,54 4

UGT 985 24,60 2

CSICA 210 5,24 0

Amb aquests resultats, la representació dels treballadors en l’Assemblea General de Caixa de Catalunya serà la següent:

CCOO 9 CONSELLERS

SEC 6 CONSELLERS

UGT 5 CONSELLERS

CSICA 0 CONSELLERS

Les eleccions d’ahir consoliden CCOO com la primera força sindical a Caixa de Catalunya, ja que el mapa de delegats de comitè d’empresa i delegats sindicals és el següent:

COMISSIONS OBRERES 54 DELEGATS (43,90 %)

UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS 28 DELEGATS (22,76 %)

SINDICAT D’ESTALVI DE CATALUNYA 27 DELEGATS (21,95 %)

CONFEDER. SINDICAL INDEPENDIENTE
DE LAS CAJAS DE AHORRO 9 DELEGATS (7,31 %)

SINDICATO DE EMPLEADOS DE CAJAS 4 DELEGATS (3,25 %)

CONFEDER. INTERSINDICAL GALLEGA 1 DELEGAT (0,81%)