Darreres notícies
CCOO de BBVA Technology es torna mobilitzar contra la pèrdua de poder adquisitiu i l’immobilisme de l’empresa
La plantilla de la filial tecnològica del grup BBVA continua amb les mobilitzacions i les aturades amb la intenció de frenar la pèrdua continuada de poder adquisitiu.
En un sector com el tecnològic, poc habituat a les mobilitzacions i les vagues, el comitè d’empresa de BBVA Technology que pertany al sindicat de CCOO es va veure obligat a convocar una vaga els passats 19 i 20 de març, coincidint amb la presentació de resultats corresponents al 2025 del Grup BBVA.
La vaga respon a un malestar creixent i generalitzat davant les congelacions salarials que cada any s’han aplicat als integrants de la plantilla, fins que aquest any 2026 s’ha traduït en una congelació per a gairebé el 90% de la plantilla.
Els treballadors i treballadores no entenen com pot ser que treballant per a un dels grans grups bancaris i empresarials del país, que des del 2021, any rere any, ha superat els seus propis beneficis, arribant a ser de 10.511 milions d’euros el 2025, i que ja per al primer trimestre de l’any 2026 aconsegueix el nou rècord de 2.980 milions d’euros, un 10,8% interanual més, a nivell salarial es mantinguin les congelacions aplicant absorcions de triennis i absorcions de les millores de les taules del conveni, que, de fet amb l’augment constant de l’IPC, es tradueixen en reduccions de sou.
Per sorpresa del sector i de la mateixa BBVA Technology, com així ha admès, les concentracions i el seguiment de vaga han superat les expectatives inicials. Més de 700 persones es van manifestar als carrers de Madrid, Bilbao i Barcelona, llocs on té seu la filial, i més de 1300 persones en total, es van sumar a la vaga.
El comitè d’empresa ha calculat que, de seguir la política actual, només al trienni que va des del 2025 al 2027, es perdrà un 10% de poder adquisitiu amb l’absorció de les millores pactades al conveni per a aquests anys i que es componen d’un 4% de millora per al 2025, un 3% de millora del 2026 i un 3% de millora als 2027, això, sense comptar l’absorció dels triennis a aquells treballadors als quals els pogués aplicar.
Posant aquestes dades en un context econòmic més ampli, l’IPC entre gener del 2021 i desembre de 2025 va ser del 22,9%, segons fonts de l’INE, període als que l’absorció de millores en taules salarials i de triennis s’ha practicat de la mateixa manera. De fet, només alguns treballadors han vist pal·liada aquesta pèrdua de poder adquisitiu per les millores que BBVA Technology s’aplica sota el concepte de “meritocràcia”. Una criteris que s’han aplicat de forma subjectiva, amb regles poc clares i canviants i que, sobretot, només s’apliquen a un reduït nombre d’empleats i, en cap cas, no han cobert ni tant sols l’augment de l’IPC.
Després de l’èxit de la vaga convocada, BBVA Technology ha tingut un acostament informal amb els representants dels treballadors on ha demanat pau social, però on, al·legant un futur incert per al sector, no es compromet a crear una taula de negociació on estudiar les reivindicacions dels seus treballadors i cercar solucions sostenibles per trobar aquesta pau social que vol.
El comitè no accepta l’argument que el futur és incert. L’experiència demostra que l’empresa ha estat solvent a l’hora de superar dificultats, i que el que no s’acaba fent mai és premiar a la plantilla que permet superar les incerteses. També s’està fent evident que es duen a terme importants inversions en tecnologies basades en intel·ligència artificial, sense tenir certesa de si el camí iniciat és segur o no. Ara bé, el que s’observa és que cada contracte amb una nova empresa per a l’explotació i ús d’una IA, es tradueix a deixar de millorar i tenir cura de més treballadors i treballadores propis per cedir un trosset de l’operativa i control tecnològic a una empresa externa, exposant cada cop més la independència de l’empresa i de la companyia.
Davant la inamovibilitat de l’empresa, el malestar de la plantilla que espera solucions reals, continua sent palpable, i per això, el comitè d’empresa s’ha vist obligat a sol·licitar a CCOO que formalitzi una nova vaga el proper dilluns 22 de juny amb una concentració a la Plaça Antoni Maura Núm. 6 a Barcelona a les 11.30 h.
CONCENTRACIÓ
DIA: dilluns 22 de juny
HORA: 11.30
LLOC: Plaça Antoni Maura Núm. 6, BarcelonaCCOO de Catalunya convoca una vaga parcial a TV3 davant la degradació de les relacions laborals i la manca de transparència a la CCMA
El sindicat majoritari al Comitè d’Empresa denuncia l’incompliment del conveni col·lectiu, la proliferació de càrrecs de lliure designació i una gestió dels recursos públics que allunya la Corporació del seu compromís amb el servei públic
CCOO de Catalunya, sindicat majoritari al Comitè d’Empresa de TV3, convoca una vaga parcial per al pròxim 30 de juny, després que l’assemblea de treballadores i treballadors celebrada aquest dijous a Sant Joan Despí aprovés la mobilització per una amplíssima majoria, amb la participació de prop de 400 persones entre assistència presencial i telemàtica.
La mobilització respon al creixent malestar de la plantilla davant la gestió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i a la manca de resposta de la direcció als reiterats requeriments de la representació legal dels treballadors per reconduir les vulneracions laborals i garantir una gestió transparent dels recursos públics.
CCOO considera especialment preocupant que, malgrat disposar d’un contracte programa 2024-2027 que garanteix estabilitat financera a la Corporació, la seva aplicació no s’estigui traduint en una millora de les condicions de treball ni en un reforç dels recursos propis necessaris per consolidar el servei públic de comunicació.
Entre les qüestions que han motivat la convocatòria de vaga, el sindicat denuncia l’incompliment reiterat del conveni col·lectiu, la proliferació de nomenaments de lliure designació sense les garanties establertes, la manca de transparència en matèria retributiva i d’igualtat, així com la derivació de recursos cap a externalitzacions que afecten funcions que tradicionalment ha desenvolupat la plantilla de la Corporació.
A més, CCOO alerta que determinades decisions estratègiques impulsades per l’actual direcció han generat una profunda preocupació entre els professionals de la casa, tant per l’impacte sobre l’organització interna com per les conseqüències que poden tenir sobre el model de servei públic que durant més de quaranta anys han representat TV3 i Catalunya Ràdio.
«La plantilla ha demostrat durant dècades una extraordinària capacitat professional i d’adaptació als canvis tecnològics. El que reclama avui és respecte, compliment dels acords laborals, transparència i una gestió responsable dels recursos públics», assenyala CCOO de Catalunya.
El sindicat defensa que la qualitat del servei públic audiovisual està directament vinculada a unes condicions laborals dignes, a una plantilla suficientment dimensionada i a una gestió que prioritzi els recursos propis i la negociació col·lectiva.
Per aquest motiu, CCOO convoca la plantilla a participar en les aturades parcials del pròxim 30 de juny, de 14.30 a 14.40 hores i de 21.00 a 21.10 hores, i insta la direcció de la CCMA a obrir una negociació real que permeti reconduir el conflicte i recuperar un marc de confiança, transparència i respecte als drets de les treballadores i els treballadors.
Informe del Consell Nacional, 17 de juny
S’ha celebrat el Consell Nacional del 17 de Juny on s’ha constatat la fortalesa que tenim com a sindicat, amb cada cop més delegades i delegats i amb una afiliació de al voltant de 150.000 persones, però sobretot amb una altíssima capacitat de mobilització i de negociació, que ens fan ser la primera referència de la classe treballadora a Catalunya.
Cada cop som més delegades i delegats de CCOO.
Estem en un procés de creixement històric de la base de delegats: Actualment, CCOO compta amb més de 25.693 delegats i delegades triats als centres de treball. Si es compara amb el període 2015-2020, on la xifra es mantenia entorn dels 21.000, l’organització ha experimentat un creixement superior al 21%.
Tenim una representativitat global que ja frega el 40%, fita a la que volem arribar durant el proper període de concentració d’eleccions sindicals. A més, els darrers mesos hem incrementat el diferencial respecte al segon sindicat en nombre de delegats i delegades, la UGT. Aquest èxit ha estat gràcies a una bona planificació i a la feina de molta gent i també al fet de prioritzar recursos econòmics i humans per a assolir aquests bons resultats.
El múscul de l’afiliació com a motor d’autonomia
L’afiliació es manté com la font clau d’independència econòmica i política del sindicat. Seguim fregant les 150.000 persones afiliades, cada cop més persones paguen la «Quota Militant», la bona feina de la Federació de Pensionistes està fent que es redueixi la fuga d’afiliació un cop s’acaba la vida laboral, i estem aconseguint que alguns delegats i delegades bo afiliades s’afiliin. Igualment es treballa en una campanya d’afiliació per seguir mantenint les bones xifres d’afiliació.
El context internacional: inestabilitat i amenaces
Vivim en una cruïlla històrica on la inestabilitat global i geopolítica posa a prova les estructures del país: la situació al Pròxim Orient, amb l’eix EUA-Israel contra l’Iran, i mantenint el genocidi a Gaza; la Guerra d’Ucraïna, que segueix enquistada en el quart aniversari de la invasió russa; l’onada reaccionària a Europa i a nivell global que segueix avançant. Com a sindicat internacionalista hem de seguir denunciant la situació que vivim i seguir mobilitzant-nos al respecte.
Una economia i un mercat de treball que resisteix, amb incerteses
L’economia catalana mostra una situació paradoxal: resisteix sòlidament en un context global molt deteriorat. El conflicte a l’Orient Mitjà ha provocat el tancament de l’estret d’Ormuz , fet que ha disparat el barril de Brent per sobre dels 120 dòlars, encarint el transport i les rutes comercials. Malgrat la desacceleració global, el primer trimestre de 2026 s’ha tancat a Catalunya amb un creixement interanual del PIB del 2,9%, per sobre del 0,8% registrat al conjunt de la zona euro. Aquest creixement continua sostingut per la demanda interna i el consum de les persones treballadores. De fet, el mercat de treball es consolida com el pilar central de l’economia, el bon resultat de la reforma laboral i pujada del SMI ha generat estabilitat i qualitat.
Hem protagonitzant un període de grans acords institucionals i de negociació col·lectiva
L’acord de país per a l’educació. Suposa un increment de 2.000 milions d’euros per al sistema educatiu públic català (sobre un pressupost total de 8.000 milions). Es tradueix en una millora de les condicions laborals dels docents i el personal educatiu i aporta partides vitals per al desplegament de l’escola inclusiva. Aquest èxit només ha estat possible gràcies a la centralitat de CCOO enfront d’altres sindicats corporatius que prefereixen un tacticisme que se’ls ha escapat de les mans.
Equiparació salarial en el sector de serveis socials: l’’acció sindical decidida ha servit per avançar en la dignificació de sectors històricament precaritzats i altament feminitzats, assolint acords per a l’equiparació salarial de les treballadores dels serveis socials. CCOO es compromet fermament a incloure-hi les professionals del Departament d’Igualtat i Feminisme que atenen de primera mà les dones víctimes de violències masclistes i que havien estat inicialment excloses.
El conveni de recerca de Catalunya: fruit d’una lluita sostinguda en el temps que va començar l’any 2012, s’ha assolit per fi un preacord per al Conveni de Recerca de Catalunya, formalitzat el passat 29 de maig després de més de 80 complexes reunions de negociació. CCOO, com a força de referència indiscutible en aquest sector de l’R+D+I amb uns 270 delegats i delegades (prop del 50% de la representació) , ha estat el motor clau per arribar a l’acord.
Victòries en l’àmbit judicial: el cas Marfina Bus. Els tribunals han donat la raó a CCOO declarant injustificada la modificació unilateral de condicions de treball que l’empresa va aplicar el 2025 i ordenant la restitució total de tots els drets previs. Suposa un precedent històric: Bloqueja la pràctica d’empreses privades que guanyen concursos públics amb baixes temeràries i després pretenen carregar el cost retallant de forma repressiva les condicions de treball de la plantilla.
Som un sindicat caracteritzat per una gran capacitat de mobilització
L’Assemblea de Delegats i Delegades de Cornellà (16 d’abril): sota el lema “Salaris, sostre i drets. Aturem l’onada reaccionària”, el sindicat va fer una demostració massiva de poder de convocatòria reunint prop de 2.500 delegats i delegades a Cornellà, combinant una potent posada en escena amb discursos d’un clar contingut reivindicatiu.
Ofensiva contra els ERO: hi ha un increment significatiu d’ERO entre gener i abril (95 expedients que han afectat 2.977 persones, un 36,4% més que l’any anterior) amb casos durs com Quality Espresso o EGO Appliance Controls. L’acció sindical decidida i les mobilitzacions han aconseguit reduir l’abast de les mesures inicials i millorar substancialment les condicions de sortida de les persones treballadores.Entre els casos més destacats cal esmentar els de Nissan, Nestlé España, Ficosa, Cartonajes Internacional, Bekaert Textiles Spain, PepsiCo, Cobega Embotellador.
El conflicte del «0-3»: En la campanya «03! en moviment», CCOO s’ha negat a signar el darrer Conveni Col·lectiu de Centres d’Assistència i Educació Infantil per considerar que perpetua salaris baixos i llargues jornades, activant un calendari contundent de protestes i vagues.
La lluita per convenis dignes. Davant situacions de bloqueig en la negociació, pèrdua de poder adquisitiu o incompliments de conveni, hem fet sentir la nostra veu per reivindicar drets i millores. Hi ha un bon llistat de casos: BBVA Technology (vaga contra la congelació salarial); Bymycar (vaga per les condicions salarials); Groundforce (vaga indefinida per l’incompliment del conveni); AEMET (mobilitzacions per més ocupació pública i millores en les condicions); Inovyn Martorell (reivindicació d’inversions i ocupació estable); Mobile World Congress (MWC) 2026 (accions de protesta contra la precarietat, salaris baixos del personal de la fira); Vítaly (mobilitzacions pel bloqueig de la negociació); BSM (vaga per exigir el compliment del conveni); Nidec (vaga indefinida per exigir un pla industrial de futur); Sector d’Acció Social (vaga el 5 de març pel bloqueig del conveni); Estacions de Servei (vaga estatal pel bloqueig del conveni); Atenció Domiciliària (mobilitzacions i defensa jurídica del VI Conveni); Sector Metall de Tarragona (concentració pel desbloqueig del conveni); Sector Consignació de vaixells de Barcelona (mobilitzacions pel bloqueig patronal9; Servei d’emergències 061 (vaga per denunciar precarietat i discriminació); Sanitat (concentració davant la Generalitat el Dia Mundial de la Salut per reclamar millores al sector; Entitats bancàries (concentracions contra la pressió per objectius comercials).
La lluita pel dret a l’habitatge: el passat 4 de juny, en el marc de les protestes estatals, la CONC va organitzar una «metrada» i repartiment d’informació, introduint la campanya per l’habitatge digne i la regulació dels preus dels lloguers directament a l’interior dels centres de treball.
I com cada any hem estat amb moltíssima activitat en les principals fites del calendari mobilitzador:
- 8 de Març (Sindicat Feminista): CCOO va liderar l’organització de 23 actes reivindicatius arreu de Catalunya per visibilitzar la bretxa salarial i defensar la igualtat real de gènere.
- 28 d’Abril (Seguretat i Salut): Amb la campanya “Tu també has anat a treballar malalta? Tenim el remei”, es va aconseguir mobilitzar les plantilles per tombar el relat patronal sobre l’absentisme laboral.
- Primer de Maig: Sota el lema “Pau, salaris i sostre”, les manifestacions van aconseguir articular amb èxit les reivindicacions laborals i d’habitatge a totes les capitals i comarques catalanes.
Tenim per davant cites importants com la celebració de la 35a Escola d’Estiu (6 i 7 de juliol) dedicada a combatre l’auge de l’extrema dreta , i l’acte polític del 50è aniversari de l’Assemblea de Barcelona (9 de juliol), data fonamental de la història del sindicat com a força vertebradora dels drets democràtics i socials de Catalunya.
Preinscripció al centre de formació de persones adultes de CCOO, del 19 al 29 de juny
El CFA Manuel Sacristán és un centre públic de formació de persones adultes ubicat a Barcelona, creat a partir d’un conveni de col·laboració entre el sindicat CCOO i la Generalitat de Catalunya.
El centre ofereix cursos gratuïts que us poden ajudar a millorar en l’àmbit professional i personal.
L’oferta formativa per al curs 2026-2027 és la següent:
- Graduat en Educació Secundària Obligatòria (GESO).
- Cursos de COMPETIC (nivells 1, 2 i 3), equivalents a l’ACTIC, que acrediten oficialment les competències digitals. Els cursos de COMPETIC 2 i COMPETIC 3 també es poden cursar a distància (tot i que el projecte final es realitzarà presencialment al centre, a Barcelona).
- Anglès (nivells 1, 2 i 3); cursos anuals equivalents a l’A1, A2.1 i A2.2 del MECR.
- Castellà (nivells 1, 2 i 3); cursos anuals equivalents a l’A1, A2 i B1 del MECR.
- Català (nivell 1 i 2); cursos anuals equivalents a l’A1 i A2 del MECR.
Per al curs 2026-2027, la preinscripció serà del 19 al 29 de juny.
Per a més informació, consulteu el web del CFA Manuel Sacristán.
Assolit un preacord a Quality Espresso amb el qual es redueix l’impacte de l’ERO
El comitè d’empresa i la direcció de Quality Espresso han arribat a un preacord sobre l’ERO aquest dimarts al vespre amb el qual es redueix el nombre de persones afectades a 76, s’introdueixen mesures no traumàtiques i unes condicions de sortida que han permès reduir l’impacte de l’expedient. Els treballadors i treballadores de Quality Espresso han ratificat avui aquest preacord amb un 97 % de vots a favor.
Les parts han acordat prejubilacions per a les persones que tinguin a partir de 55 anys, amb un complement que arribarà entre el 70 % i el 85 % del salari en funció de l’edat de la persona, que es revaloritzarà anualment amb un 1,5 %. També s’estableix un conveni especial amb la Seguretat Social.
Per a les persones de més de 63 anys o les que renunciïn a aquest pla de rendes, s’ha acordat una indemnització de 30 dies per any, amb un màxim de 18 mensualitats.
Per a la resta de persones afectades, s’ha pactat una indemnització de 50 dies per any, amb un màxim de 28 mensualitats.
També incorpora un pla de recol·locació per un període de 12 mesos, amb el compromís de garantir una nova ocupació per a un 80 % de les persones que s’acullin a aquest pla. Una ocupació que haurà de complir com a requisits que no estigui a més de 30 km de distància del domicili de la persona en qüestió, que el salari no sigui inferior al 80 % del salari que tenia i que no sigui de caràcter temporal.
El preacord garanteix les mateixes condicions de sortida en cas que es plantegés un nou expedient durant els propers tres anys.
CCOO i UGT reclamen una mesa de diàleg social per abordar la situació del sector de manteniment elèctric subcontractat per Endesa
CCOO d’Indústria i UGT-FICA de Catalunya s’han reunit aquest dimarts amb els grups parlamentaris de la Comissió d’Empresa i Treball del Parlament i els han traslladat la necessitat urgent de constituir una mesa de diàleg social per abordar la situació del sector de manteniment i muntatge elèctric subcontractat per Endesa. Aquesta mesa hauria d’estar integrada per l’Administració catalana, les organitzacions sindicals més representatives del sector i per la direcció d’Endesa i la de les seves empreses contractistes, amb l’objectiu d’obrir una negociació real que permeti millorar la seguretat laboral, reduir l’elevada sinistralitat existent i dignificar i homogeneïtzar les condicions laborals al sector.
CCOO i UGT fa temps que estan treballant per intentar obrir un espai de negociació per donar resposta a les problemàtiques principals del sector i millorar les condicions laborals de les persones que hi treballen, però ni les empreses contractistes ni Endesa hi estan interessades. De manera que es continuen deteriorant les condicions al sector, molt marcat per una sinistralitat molt elevada, on els excessos de jornada estan a l’ordre del dia i amb una precarietat estructural creixent, com a conseqüència del model actual d’externalització d’aquesta activitat.
Les organitzacions sindicals consideren que Endesa, com a empresa principal, ha d’assumir la seva responsabilitat en la recerca de solucions i que el Govern de Catalunya ha d’exercir un paper actiu davant d’una problemàtica que afecta directament l’ocupació, la salut laboral i un servei essencial i estratègic per a Catalunya.
UGT i CCOO reiteren la seva voluntat per intentar assolir acords mitjançant el diàleg social, però si no es produeixen avenços significatius per a la constitució d’aquesta mesa, no descarten impulsar un procés de mobilització al sector.
CCOO de Catalunya trasllada a la Consellera d’Igualtat i Feminisme la necessitat d’avançar en l’equiparació salarial, la dignificació de les cures i els drets de les dones especialment vulnerabilitzades
La Secretaria de les Dones, Feminisme i Igualtat juntament amb la Secretaria d’Àrea Pública i Polítiques Públiques de CCOO de Catalunya es van reunir el passat divendres amb la consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor Cantador, per abordar diverses qüestions estratègiques vinculades als drets de les dones, les cures i les condicions laborals dels serveis públics i externalitzats.
Durant la reunió, hem traslladat la necessitat d’iniciar un procés d’equiparació salarial de les persones treballadores dels serveis externalitzats amb les seves equivalents dels serveis de gestió pública. similar al que va culminar amb la signatura de l’”Acord Sectorial de bases per a la construcció d’un sistema d’equiparació salarial al sistema de serveis socials de Catalunya”.
CCOO de Catalunya va plantejar la conveniència d’impulsar una reunió conjunta entre les conselleries implicades per abordar de manera transversal la situació dels serveis externalitzats. Així mateix, va reclamar que es garanteixi la participació directa de les treballadores d’aquests serveis en els espais de debat i diagnosi.
CCOO de Catalunya també va posar sobre la taula la necessitat de dignificar les cures i reconeixer-ne el valor social i econòmic que tenen, situant-les al centre de les polítiques públiques, En aquest sentit, es va reforçar la necessitat d’un pacte integral de cures que garanteixi drets, recursos i condicions laborals dignes per les treballadores.
La reunió també va servir per abordar la nostra preocupació per les dones i nenes víctimes d’explotació sexual. Defensant la necessitat d’enfortir els programes de sensibilització contra la prostitució, i d’inserció laboral, així com d’impulsar programes extraordinaris d’acompanyament integral per a les dones que abandonen situacions de prostitució, ja que la manca d’alternatives laborals estables incrementa el risc de tornar a situacions d’explotació sexual.
CCOO i CSIF anuncien mobilitzacions i vaga a finals de juny a les oficines postals de Catalunya davant la resposta insuficient de Correus a les seves reivindicacions
Els sindicats, amb prop del 60% de representació, adverteixen que la falta de plantilla i de cobertures està portant a les oficines a una situació límit i anuncien la convocatòria d’una jornada de vaga l’última setmana de juny, la data de al qual es concretarà en els pròxims dies.
Després de la reunió mantinguda divendres passat dia 12 de juny amb direcció de Correus per a abordar la situació que travessa la Xarxa d’Oficines i traslladar les principals reivindicacions de la plantilla, CCOO (40% de representació) i CSIF (20%) han evidenciat la falta de voluntat negociadora de la companyia i han anunciat mobilitzacions i una vaga en la darrera setmana de juny.Durant la reunió, l’empresa ha plantejat algunes mesures i compromisos en matèries organitzatives concretes que les organitzacions sindicals han fet valdre. No obstant això, els sindicats consideren que les respostes ofertes continuen sent clarament insuficients per a resoldre un conflicte que té causes molt més profundes.
Per a CCOO i CSIF, la situació actual de les oficines no respon a un problema puntual, sinó que és conseqüència de l’increment constant de responsabilitats sense els recursos necessaris i d’una política d’ajust de plantilla, que està portant a les oficines i als seus professionals al límit.
En aquest sentit, les organitzacions sindicals han insistit que la principal reivindicació continua sent el reforç immediat de la plantilla i la garantia de cobertures suficients, tant per al personal operatiu com per als comandaments intermedis en l’àmbit de Catalunya que solucioni els problemes conjunturals evidents. Resulta impossible continuar incorporant nous serveis i responsabilitats sense reforçar simultàniament les estructures que han d’assumir-los. Mentre es defineix un veritable Model Operatiu d’Oficines (si és que existeix), és imprescindible adoptar mesures immediates que alleugin la sobrecàrrega de treball en la nostra zona.
Així mateix, CCOO i CSIF han advertit de l’existència de tres problemes estructurals que afecten la Xarxa d’Oficines: l’elevada parcialitat (40% de la plantilla a entre 700 i 800 euros), la temporalitat estructural (frau de llei d’un 30% dels llocs) i la provisionalitat permanent que sofreixen molts comissionats (entorn de 70 direccions), convertits en massa ocasions en autèntics «nois i noies per a tot». Per a corregir aquestes situacions, consideren imprescindible avançar en la conversió de jornades parcials en completes, impulsar noves ofertes d’ocupació i convocar les Direccions d’Equip, pendents i bloquejades per l’empresa des de fa anys.
Les organitzacions sindicals han mostrat la seva preocupació per la insuficiència de les previsions de contractació conegudes per a afrontar la pròxima campanya de vacances, advertint que una planificació inadequada tornaria a repercutir negativament tant en la qualitat del servei prestat a la ciutadania com en les condicions de treball de la plantilla.
Els sindicats consideren que la Gerència d’Oficines de Correus, causant de tot aquest caos, té encara marge per a reconduir la situació, però insisteixen que és moment de passar de les declaracions d’intencions a solucions reals, amb mesures concretes, recursos suficients i compromisos verificables. Davant la falta de respostes adequades a la gravetat de la situació existent, CCOO i CSIF han anunciat la convocatòria d’una jornada de vaga en les oficines de Catalunya en l’última setmana de juny, la data del qual es concretarà en els pròxims dies.
Si els SIEG (Servei d’Interés Econòmic General) i la diversificació són realment estratègics per al futur de Correus, l’empresa ha de començar a actuar com si realment ho fossin. Fins a la data, no ho sembla.
CCOO de Catalunya denuncia l’“explotació invisible” de les treballadores de la llar internes i reclama una reforma urgent de la normativa
Un nou informe alerta que milers de dones, majoritàriament migrants, poden arribar a estar disponibles fins a 22 hores al dia sense que aquest temps sigui reconegut com a treball efectiu
CCOO de Catalunya ha presentat l’informe El temps de les internes. L’explotació invisible, un estudi que posa el focus en les condicions laborals de les treballadores de la llar en règim intern i denuncia que la normativa vigent continua permetent situacions d’explotació incompatibles amb els drets laborals i amb la legislació europea.
L’informe analitza la figura del denominat temps de presència, prevista al Reial decret 1620/2011, que obliga les treballadores internes a romandre al domicili de la persona ocupadora fora de la seva jornada ordinària per atendre eventuals necessitats de cura. Aquest temps, que pot arribar a 20 hores setmanals addicionals a una jornada de 40 hores, no és considerat treball efectiu malgrat que les treballadores han de continuar disponibles i no poden disposar lliurement del seu temps.
Segons l’estudi, aquesta regulació permet que moltes treballadores internes passin fins a 22 hores al dia vinculades al seu lloc de treball, sumant la jornada laboral, el temps de presència i la pernoctació obligatòria, sovint a canvi d’un salari equivalent al salari mínim interprofessional.
Un sector feminitzat, migrant i altament precaritzat
L’informe destaca que el treball de la llar i les cures continua sent un dels sectors amb més precarietat laboral. A Catalunya, prop del 95 % de les persones afiliades al Sistema Especial de Treballadors de la Llar són dones, i gairebé la meitat tenen nacionalitat estrangera.
L’estudi també alerta de l’elevat nivell d’economia submergida existent en el sector. Les estimacions situen la taxa d’informalitat al voltant del 42 % a Catalunya, una xifra que podria ser encara superior si es té en compte la infrarrepresentació estadística de les treballadores en situació administrativa irregular.
Aquesta realitat afecta especialment les dones migrants, moltes de les quals es concentren en les modalitats de treball més precaritzades, com ara el règim intern.
La normativa espanyola, qüestionada per Europa
Un dels principals arguments de l’informe és que la regulació actual entra en conflicte amb la normativa i la jurisprudència europees sobre temps de treball i descans.
L’estudi recorda que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès en els darrers anys diverses resolucions que han obligat l’Estat espanyol a corregir discriminacions que afectaven les treballadores de la llar, com ara l’exclusió del dret a la prestació d’atur o la manca d’obligació de registre horari.
En aquest sentit, la sentència del TJUE de desembre de 2024 va considerar contrari al dret europeu que les treballadores de la llar quedessin excloses dels sistemes de registre de jornada, una situació que dificulta enormement la reclamació d’hores extraordinàries i la defensa efectiva dels seus drets laborals.
L’informe sosté que la disponibilitat permanent exigida a moltes treballadores internes encaixa amb la definició europea de temps de treball i qüestiona la validesa jurídica del concepte de temps de presència tal com està regulat actualment.
Una qüestió de drets i de model de cures
Per a CCOO de Catalunya, la situació de les treballadores internes no és una anomalia puntual sinó el reflex d’un model de cures que descansa sobre la precarització d’un col·lectiu format principalment per dones, migrants i treballadores de classe popular.
L’informe conclou que el sistema actual de provisió de cures només es manté gràcies a la infravaloració del temps i del treball d’aquestes dones i adverteix que la societat no pot continuar garantint l’atenció a les persones dependents a costa de la vulneració dels drets laborals de les treballadores.
Propostes
Davant aquesta situació, CCOO reclama una reforma profunda de la regulació del treball de la llar que inclogui:
- El reconeixement del temps de presència com a temps de treball efectiu.
- Aprovació de l’obligatorietat del registre horari per a totes les treballadores de la llar.
- La plena equiparació dels seus drets laborals amb els de la resta de persones treballadores.
- Mecanismes efectius de control i protecció davant dels abusos laborals.
- Un reforç dels serveis públics de cures que permeti reduir la dependència de models basats en la sobreexplotació de les treballadores internes.
L’informe complet, elaborat per la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, porta per títol El temps de les internes. L’explotació invisible i analitza les implicacions laborals, socials i jurídiques d’una realitat que continua afectant milers de dones al nostre país.
CCOO de Catalunya signa el Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030 i reivindica un compromís ferm amb una reindustrialització justa, sostenible i democràtica
El sindicat celebra la incorporació de bona part de les seves propostes, però reclama una estratègia industrial de país més ambiciosa i més recursos per afrontar la transformació econòmica
CCOO de Catalunya ha signat avui el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) 2026-2030, un acord que preveu 190 mesures i que mobilitzarà prop de 4.500 milions d’euros, amb l’objectiu d’arribar als 5.000 milions. Per al sindicat, però, la importància de l’acord no rau només en la inversió prevista. Allò que és clau és la possibilitat d’orientar la política industrial cap a objectius socials, territorials i laborals en un sector econòmic que, amb prop del 20% del PIB català i un impacte molt superior si hi incorporem els serveis vinculats, és el sector que més productivitat, més capacitat exportadora i millors salaris relatius té del país.
Per al sindicat, la signatura del Pacte ha de representar una aposta clara per vincular la política industrial amb la política social i laboral. CCOO ha defensat durant tota la negociació que la millora de la productivitat ha d’anar acompanyada de millors salaris i condicions laborals i que les ajudes públiques han d’estar condicionades a criteris d’ocupació estable i responsabilitat social, de la mateixa manera que la transició ecològica ha de ser justa i no recaure només sobre les persones treballadores.
En aquest sentit, la secretària general de CCOO de Catalunya, Belén López Sánchez, ha dit que «cada euro públic destinat a la indústria ha de generar retorn social. Les ajudes no poden ser xecs en blanc. Han d’estar vinculades a ocupació estable, arrelament territorial, drets laborals i responsabilitat social».
El sindicat destaca que el text final incorpora bona part de les seves propostes, especialment en àmbits com la participació de les persones treballadores en les transicions ecològica i digital, la planificació industrial a llarg termini, la cohesió territorial, l’aposta per la mobilitat ferroviària i de millora de la mobilitat als polígons industrials, així com impulsar activitats industrials sostenibles als territoris rurals. També en l’àmbit de la Formació Professional, on queda clar que cal un reforç estructural.
Tot i això, CCOO adverteix que el Pacte continua tenint una gran assignatura pendent: Catalunya encara no disposa d’una estratègia industrial de país que defineixi quin model productiu vol construir en les pròximes dècades. Com els anteriors pactes, aquest és un programa de mesures però no una estratègia que defineixi un model econòmic de país.
CCOO continuarà treballant perquè el Pacte Nacional per a la Indústria evolucioni durant la seva aplicació i seguiment. El sindicat farà una tasca de seguiment i d’incidència permanent per garantir el compliment dels compromisos adquirits i perquè les polítiques industrials contribueixin efectivament a generar ocupació de qualitat, reforçar l’arrelament territorial de l’activitat econòmica i avançar cap a una indústria més sostenible i democràtica.