En referència al conflicte de Panrico, creiem que ha arribat el moment de fer un petit balanç de la situació, tot i que només serveixi per clarificar el paper que han de desenvolupar els sindicats de classe i, concretament, el nostre.
El primer que cal destacar és el profund respecte per les decisions que prenen les persones afectades, és a dir, els treballadors i les treballadores de l’empresa. Les decisions, sempre que es prenguin amb llibertat i democràticament, seran lícites i, per tant, no es poden qüestionar. Però sí que volem defensar tot el que ha fet CCOO durant el transcurs de la mobilització i la vaga indefinida, que va començar fa més de set mesos.
A Panrico, de Santa Perpètua de Mogoda, en les últimes eleccions sindicals, la candidatura de CCOO va ser la més votada i, per tant, el comitè d’empresa ha estat format per una majoria de delegats i delegades del nostre sindicat, amb el que això comporta de responsabilitat, sobretot, en un dels moments més difícils pels quals ha travessat l’empresa.
Des del primer dia de la vaga indefinida, el sindicat hi ha estat present, no només amb els representants propis de l’empresa, sinó que també van estar acompanyats per membres de la direcció de la Federació Agroalimentària de Catalunya, el Sindicat Comarcal d’Agroalimentària, la Unió Comarcal del Vallès Occidental i un nombre indefinit de companys i companyes d’altres empreses que van compartir, amb la plantilla, aquests moments difícils. Tots i totes recordem, per exemple, aquell dia en què els Mossos d’Esquadra, a les ordres del Govern de la Generalitat, van decidir defensar aquelles persones que trencaven la vaga i els esquirols que van carregar els camions amb productes de dins de la fàbrica. Camions que posteriorment van custodiar a la sortida de l’empresa.
En aquest procés, CCOO també va fer una crida als delegats i delegades de la comarca, de totes les federacions, per acompanyar i donar suport al comitè de vaga, a les portes dels jutjats de Sabadell. Allí hi vam ser, tot un nodrit grup de persones, amb el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, al capdavant, quan en el judici interposat per la direcció de l’empresa es demanava una indemnització milionària. L’argument de l’empresa era que la vaga era il•legal.
Un cop constatat que la gent de CCOO ha estat al costat de la plantilla, el nostre sindicat ha de fer diverses reflexions i està obligat a transmetre-les als treballadors i les treballadores de Panrico. Sobretot després dels atacs als quals ens han sotmès algunes persones, que no entenen ni comparteixen la pretensió que té el nostre sindicat, en aquesta empresa i en totes.
El sindicat CCOO té l’obligació, per una qüestió de principis, de mantenir obertes les empreses i defensar el nombre màxim de llocs de treball, i això vol dir negociar. Negociació que no necessàriament ha de desembocar en un acord, però que nosaltres sempre hem d’intentar.
És aquí on comencen a sorgir les diferències entre la postura del nostre sindicat i els afiliats i afiliades de Panrico que van assistir a l’assemblea que es va realitzar als locals de CCOO de Via Laietana, ja que algunes persones van interpretar que caldria deixar en mans de l’Audiència Nacional si l’ERO era procedent, improcedent o nul.
CCOO va plantejar, a l’assemblea d’afiliats i afiliades, que s’haurien d’esgotar totes les possibilitats de negociació per intentar arribar a un acord, tot i aprofitant la proposta mediadora que va fer la Generalitat, encara que aquesta mediació obligués a tornar a treballar mentre duressin les negociacions. Demanàvem que aquesta qüestió se sotmetés a la valoració de l’afiliació i, posteriorment, a l’assemblea general, perquè fos votada per tota la plantilla. Aquesta proposta no va ser acceptada, per la qual cosa, des del nostre sindicat, enteníem que, malgrat el posicionament de la majoria de l’assemblea, nosaltres teníem l’obligació de defensar aquells afiliats i afiliades que ens ho demanessin.
En tot cas, estem convençuts que la gent de CCOO del Vallès Occidental i de la nostra organització en general hem d’anar amb el cap ben alt, perquè hem estat amb els companys i companyes de Panrico en els moments més complicats i més difícils. Hem convocat a manifestar-nos conjuntament amb cinc empreses més a Barcelona. Empreses de la nostra comarca que en aquells moments també estaven en conflicte (Alstom, Delphi, Panrico, Ricoht i Johnson Controls). I hem defensat la negociació malgrat les dificultats exercides per una direcció, la de Panrico, sense cap tipus d’escrúpols.
El fet que una part dels afectats i afectades no estigués d’acord amb la nostra postura, no farà canviar la posició de CCOO. Perquè la nostra posició és apostar, sempre que es pugui, per la negociació, en lloc de deixar en mans de tercers la decisió sobre el futur d’una empresa i els treballadors i les treballadores, ja que tal com estan les lleis, amb la reforma laboral aprovada pel Partit Popular i CiU, podria perjudicar més que beneficiar. Com s’ha demostrat amb la sentència. Des del sindicat considerem aquesta sentència molt negativa per als treballadors i treballadores de Panrico. Tenim clar que la negociació pot ser un risc, però també tenim molt clar que CCOO estarà sempre disposada a assumir-lo per defensar els interessos dels treballadors i treballadores.