La recol·locació a Catalunya no ha estat tot l’efectiva que caldria
L’impacte de la crisi econòmica ha fet que el mercat de treball català, basat en un model productiu amb sectors econòmics de poc valor afegit, hagi experimentat un creixent increment de les xifres d’atur. Els sectors econòmics que més s’han vist afectats per la destrucció d’ocupació han estat, sobretot, la construcció i posteriorment la indústria. Davant aquesta realitat econòmica, una de les principals sortides és la recol•locació de les persones aturades que provenien d’activitats econòmiques en crisi cap a llocs de treball generadors d’ocupació.
L’anàlisi de l’atur i l’ocupació per branques d’activitat ens indica que, en molts casos, això no ha estat així. Si comparem les dades d’atur del primer trimestre de 2008 amb el primer de 2009, veiem com aquest últim presenta els augments més pronunciats de persones aturades en la venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes, la fabricació de productes minerals no metàl•lics, altres indústries manufactureres investigació i desenvolupament i activitats de lloguer.
No obstant, els increments d’atur en un sector, per si sols, no són significatius com a indicadors que existeix destrucció de llocs de treball, ja que podria donar-se que l’augment de l’atur fos degut a una rotació dels treballadors i treballadores. Per tant, per parlar de pèrdua d’ocupació hem de fer atenció tant a l’increment de l’atur com a la disminució d’ocupació en una branca d’activitat determinada.
Així doncs, si ens fixem en la variació interanual de les persones ocupades en aquests sectors veiem com, en tots ells, encara s’estan destruint llocs de treball amb disminucions de persones ocupades. El cas més significatiu el trobem a les activitats de lloguer, amb un decreixement del 58% de la població ocupada al primer trimestre de 2009.
A més, cal destacar que hi han altres branques d’activitat que, tot i no experimentar els increments d’atur més pronunciats, presenten disminucions prou importants en el nombre de persones ocupades. És el cas de les activitats relacionades amb l’ocupació, amb un decreixement del -44,4% del nombre de persones ocupades, fabricació de begudes, amb un -40,2%, i la construcció d’edificis, amb un -31,5%.
També cal dir que es comença a veure com hi ha ocupacions on s’està produint una recuperació d’ocupació amb increments importants de població ocupada. En aquesta situació trobem les activitats veterinàries, amb un creixement del 170%, i l’assistència als establiments residencials, amb un 45%.
En aquest escenari CCOO de Catalunya considera necessari:
– Cal dissenyar itineraris d’inserció, mitjançant orientadors professionals i fer prospecció d’empreses per detectar les necessitats d’ocupació i poder captar ofertes de feina.
– Calen accions integrals de formació i ocupació per reorientar a les persones aturades cap als sectors emergents generadors d’ocupació.
– Els poders públics han d’establir polítiques sostenibles i no mesures a curt termini per superar la crisi.
– Les empreses han de considerar les recol•locacions com una estratègia i no un cost per tal de millorar la qualitat professional.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 7 d’agost de 2009