format impressió |  contrast  

Responsabilitat social

 

 

via laietana, 16
5a planta
08003 barcelona
telèfon 934.812.906
Fax. 934.812.770
sseliva@ccoo.cat
com accedir-hi?

 

 

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.

Part de la moda espanyola es fabrica a Tànger sota condicions d'explotació


La campanya Ropa Limpia, coordinada en l'àmbit estatal per SETEM, ha presentat la investigació “La moda espanyola a Tànger: treball i supervivència de les obreres de la confecció”, que analitza les condicions de vida i treball precàries que pateixen les treballadores en tallers tèxtils de Tànger que són proveïdors de grans marques internacionals. La investigació s’ha fet a partir de les vivències de 118 obreres, amb la col•laboració de l’Associació Attawassol.

L’informe descobreix les dures condicions de les obreres de la confecció marroquines: excés d’hores de treball, salaris baixos, abusos verbals i físics, arbitrarietat en la contractació i l’acomiadament, mesures disciplinàries desproporcionades i obstacles a l’acció sindical. Les hores extres són obligatòries i no s’acostumen a remunerar. Perllonguen la jornada fins a les 12 hores diàries, sis dies a la setmana per salaris que no superen els 200 euros mensuals i que, ocasionalment, es troben per sota dels 100. Les treballadores més joves, a vegades menors de 16 anys, són considerades aprenents i se les fa treballar sense contracte les mateixes hores que la resta, però cobrant 0,36€/hora, tres vegades menys que les seves companyes. Al Marroc hi ha una forta presència de tallers proveïdors d’Inditex (Zara, Bershka, Pull&Bear, Stradivarius, Oysho, Massimo Dutti). La majoria de les obreres entrevistades que treballen confeccionant la roba d’aquestes marques manifesten que no es respecta el límit de d’hores, arribant fins a les 65 hores setmanals i, encara que en general el salari arriba al salari mínim interprofessional garantit (SMIG) de Marroc, només 178,72 euros mensuals, segueixen vivint en situació de pobresa.

Molts dels tallers proveïdors d’Inditex treballen també per a Mango. Les obreres de les fàbriques proveïdores de Mango també revelen que en els seus centres de treball no es respecta el límit d’hores i es fan fins a 65 hores setmanals. La memòria anual de Mango del 2010 ja advertia que les seves auditories havien detectat situacions no acceptables en alguns proveïdors de Tànger i que s’havia establert un termini de sis mesos per a la correcció d’aquestes problemàtiques.

També s’han recollit testimonis de treballadores de tallers proveïdors de Mayoral, El Corte Inglés i Dolce&Gabanna en condicions laborals similars.

La deslocalització de la confecció a països com el Marroc ha permès ampliar els beneficis de les grans marques tèxtils. Segons l’autor de l’informe, Albert Sales, “aquestes empreses tenen al seu abast la capacitat, tant de generar situacions d’explotació laboral, com d’evitar-les”. Moltes han assumit codis de conducta i compromisos, però malgrat les mesures de Responsabilitat Social Empresarial, moltes treballadores marroquines segueixen vivint situacions de pobresa alhora que compleixen amb una jornada laboral extremadament llarga.

Els codis de conducta laborals adoptats per les empreses de moda recullen l’obligatorietat de passar auditories en els tallers. Però les metodologies d’auditoria són molt diverses i en moltes ocasions no s’arriben a identificar els problemes laborals reals. Això passa perquè quan hi ha auditoria, les fàbriques fan canvis temporals com donar d’alta a treballadores a la Seguretat Social, incrementar la salubritat en l’espai de treball, complir els horaris laborals, acomiadar les treballadores sense contracte i ocultar les treballadores menors. Una treballadora d’una fàbrica proveïdora d’una gran empresa tèxtil assegurava que “quan apareixen auditors per sorpresa, els supervisors amaguen les treballadores menors al terrat o en caixes de roba buides”.

Què poden fer les grans marques?


Si volen ser realment responsables amb l’impacte social de la seva activitat econòmica han d’adoptar pràctiques de màxima transparència. Una de les més rellevants seria publicar la seva llista de proveïdors i compartir-la amb ONG, sindicats i col•lectius locals de treballadors i treballadores, per poder contrastar les denúncies sorgides d’aquesta i d’altres investigacions i iniciar processos de millora. En aquest sentit, la campanya Ropa Limpia celebra que Mango ja comparteixi anualment la seva llista de proveïdors amb alguns actors socials, cosa que permetrà analitzar els resultats d’aquesta investigació conjuntament i emprendre accions per tal de resoldre aquests problemes amb la participació de representants de les treballadores. Front a les llacunes dels processos d’auditoria, la campanya Ropa Limpia convida les marques a incorporar-se a iniciatives multistakeholder com la Fair Wear Foundation, que inclou en els processos de millora de les condicions laborals la perspectiva de les persones treballadores i les seves organitzacions.

La campanya Ropa Limpia recorda que aquesta investigació se centra en el Marroc, però que les situacions que es descriuen són desgraciadament freqüents en molts d’altres països.






29/02/2012

Identificació
Usuari/a Password

Identificació temporalment deshabilitada
Idiomes


Cercador  

On som Afilia't aquí

© CCOO de Catalunya | Avís legal

Aquesta pàgina compleix els estàndards del World Wide Web Consortium (W3C) i és accessible per a persones discapacitades.

Codi XHTML 1.0 Transitional vàlid! CSS Vàlid! Nivell A de les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI