Valoració de les dades de l’IPC d’abril de 2018
A Catalunya, l’IPC interanual de l’abril se situa en l’1,2%, tres dècimes per sota de l’IPC anterior i una dècima per sobre de l’indicador estatal (1,1%). Els béns i serveis que més s’han encarit, alguns d’ells afectats per l’increment dels preus dels carburants, han estat les comunicacions (2,7%), el transport (2,4%), els aliments i begudes no alcohòliques (2,3%) i begudes alcohòliques i tabac (2,0%). L’únic grup que ha vist caure els seus preus ha estat l’oci i la cultura (-1,8%) per l’abaratiment dels paquets turístics un cop finalitzada la Setmana Santa.
En termes mensuals, l’IPC a Catalunya és del 0,7%, sis dècimes per sobre de l’indicador anterior. A l’abril els preus del vestit i el calçat s’han tornat a encarir per la introducció de gènere de la nova temporada primavera-estiu i han fet enfilar els preus fins el 10,3%. Les comunicacions (1,2%) i els transports (1,1%) també s’han encarit, mentre que, per la seva banda, han caigut els preus de l’oci i la cultura (-1,5%). En termes mensuals, els preus dels aliments i begudes no alcohòliques s’han contingut (0,1%).
A escala estatal, l’IPC interanual de l’abril es desaccelera i se situa en l’1,1%, una dècima per sota de l’índex anterior, els grups més inflacionaris són les comunicacions (2,8%), el transport (2,0%), els aliments i begudes no alcohòliques (1,6%) i els hotels, cafès i restaurants (1,6%).
Pel que fa a l’índex mensual, a l’Estat l’índex general dels preus s’accelera, puja set dècimes fins al 0,8%, marcat per l’alça significativa dels preus del vestit i calçat (10,3%) i l’alça de la resta de grups a excepció de l’oci i la cultura, que veuen caure els seus preus (1,0%) per la deflació dels paquets turístics.
La inflació subjacent estatal, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, cau quatre dècimes i se situa en el 0,8%.
L’IPCH espanyol baixa dues dècimes respecte del mes anterior i se situa en l’1,1%, una dècima per sota de l’indicador de l’eurozona (que cau una dècima fins a l’1,2%).
CCOO considera que:
– Mentre que el 2017 va tancar amb una inflació del 2,2%, el cost salarial ordinari va quedar pràcticament estancat en el 0,2%, fet que suposa, per a les persones treballadores, un empobriment adquisitiu del 2%.
– Des del 2008 i fins al 2016 els sous i salaris reals han caigut un 10,6%. En termes nominals i acumulats, des del 2008 els sous i salaris han pujat un 3,6% en terme mig, però la inflació acumulada ha estat del 14,2%.
– En 9 anys (des del 2008 i fins al 2017) s’han destruït 148.300 llocs de treball i s’han expulsat 306.000 persones del mercat laboral. En 6 anys (des de l’aprovació de la reforma laboral i fins al 2017) s’han creat 68.000 nous llocs de treball però s’han expulsat 184.200 persones del mercat laboral.
– L’increment acumulat de preus dels béns i serveis bàsics (especialment aliments i vivenda) perjudica els treballadors i treballadores amb salaris més baixos, especialment el de la gent jove i les dones.
– La postura del Govern del PP davant el dèficit de la Seguretat Social està posant en risc la sostenibilitat del sistema de pensions i, per tant, la qualitat de vida de pensionistes i jubilats.
CCOO reclama:
– Un pla per recuperar els llocs de treball i la taxa d’activitat destruïts durant la recessió per poder garantir unes condicions de vida digna per a tothom, blindar el poder adquisitiu de la classe treballadora i també per incrementar la capacitat productiva del país.
– Mesures per assegurar la qualitat en el treball, l’estabilitat de l’ocupació i salaris justos.
– La derogació de la reforma laboral que afebleix el mercat de treball i, conseqüentment, les bases de cotització que financen el sistema de pensions.
– Increments salarials per sobre de la inflació per recuperar la pèrdua acumulada del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 11 de maig de 2018