Valoració de les dades de l’IPC de maig del 2017
La inflació anual de l’IPC de maig se situa en l’1,9% a escala estatal i desaccelera el seu ritme de creixement, amb una pujada set dècimes inferior a la del mes anterior. Aquest menor increment de preus es dona per la caiguda estacional dels preus dels serveis turístics, un cop passada la Setmana Santa, i per la baixada dels preus dels carburants.
La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, cau dues dècimes respecte de l’abril i se situa en l’1,0%.
L’IPC mensual ha disminuït un 0,1% respecte de l’abril, malgrat que el maig acostuma a ser un mes inflacionari. Aquesta caiguda es deu a un efecte rebot quan a l’abril es va donar una inflació més acusada del que, en aquest mes, és habitual. Si bé han disminuït els preus dels serveis lligats al turisme i els més afectats pels preus dels carburants (transport), els béns de primera necessitat (aliments i begudes no alcohòliques, habitatge, vestit i calçat) han continuat la seva tendència inflacionista.
A Catalunya, l’IPC interanual se situa en el 2,1%, dues dècimes per sobre de l’indicador estatal. En termes interanuals, l’habitatge (increment del 4,6%) i el transport (3,7%) continuen essent els grups més inflacionaris, i destaca també l’increment de preus dels aliments i begudes no alcohòliques (1,3%), medicina (1,2%) i ensenyament (1,0%). Pel que fa a la variació mensual, a Catalunya s’ha vist reduïda al mateix ritme que la taxa estatal (-0,1%).
L’IPCH espanyol cau sis dècimes respecte del mes anterior i se situa en el 2,0%, seguint per sobre de l’indicador de l’eurozona, que també disminueix, essent, en aquest cas, de l’1,4%.
CCOO considera que:
• Malgrat la desacceleració del ritme inflacionari, l’increment de preus dels béns primera necessitat (alimentació, habitatge, vestit i calçat…) continua perjudicant la ciutadania, especialment la que rep menys ingressos.
• L’evolució salarial per sota de la inflació continua generant pèrdua de poder adquisitiu, el que, en termes econòmics, suposa un empobriment del nivell de vida de la classe treballadora.
• La precarització del mercat de treball i, per tant, la manca de garantia d’ingressos laborals que permetin una vida digna, és resultat de la política laboral duta a terme, en especial, de la darrera reforma laboral.
• La congelació de les pensions no contributives i de l’índex de referència per a la sol•licituds d’ajuts de protecció social són formes de retallada encobertes. Les polítiques d’austeritat continuen presents i perjudicant, especialment, la població més vulnerable.
CCOO reclama:
• La derogació de la darrera reforma laboral com a via per a recuperar els drets laborals arrabassats que asseguren unes condicions de vida digna.
• Increments salarials als convenis col·lectius d’entre l’1,8% i el 3%, tal com el nostre sindicat està defensant en el marc negociador de l’Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC).
• La urgent revisió de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), congelat des del 2011, i que està excloent moltes famílies del dret a rebre prestacions de protecció social.
• El compromís de l’Administració de l’Estat, en l’actual marc de negociació del Pacte de Toledo, en favor de la sostenibilitat del sistema de Seguretat Social i d’unes pensions públiques de quantia suficient. Per tant, seguim reclamant la derogació de la darrera Llei sobre l’índex de revalorització de les pensions, fixat en el 0,25%.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 de juny de 2017